dimarts, 12 de maig de 2020

EL MILLOR QUE ENS HA POGUT PASSAR A LA VIDA ÉS HAVER CONEGUT JESUCRIST


EL MILLOR QUE ENS HA POGUT PASSAR A LA VIDA ÉS HAVER CONEGUT JESUCRIST

Avui 12 de maig de 2020, el bisbe Joan hagués complert noranta anys. Tal dia com a vull va néixer a la ciutat de Cornellà de Llobregat on els seus pares regentaven un forn, però quan tot just havia complert nou mesos, morí el seu pare víctima d'una pneumonia. Aquest fet obligà a la seva mare a prendre la decisió de tornar a casa dels avis materns, a la ciutat veïna de Sant Feliu de Llobregat.

Allà visqué la seva infantesa, alterada i endurida per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 quan ell tenia sis anys. Anys durs que, segons no se n'havia estat de dir, va passar gana i penúries, acompanyat de la mare i dels avis. Es definia com un nen entremaliat, que compartia amb els seus amics els jocs al carrer i la contínua presència dels soldats al voltant de casa seva.

L’entrada al seminari menor de la Conreria significà per ell l’inici d’una gran il·lusió que sempre portà a la pràctica el seu servei a Déu, Nostre Senyor, i a l’Església.
Per alguns era el senyor Bisbe, per d’altres el Bisbe Joan o el pare Joan i per alguns era simplement mossèn Joan, ho podríem dir de moltes maneres, ...però per a tots era:
una bona persona, un home bo, senzill, de tracte afable, proper, planer, prudent, humil, savi, generós, valent i un gran mestre.
Un pastor que sempre tingué l’exemple de Jesucrist i les paraules de l’evangeli, la Bona Nova, com a llum de la seva vida i de servei a l’Església.

En aquest article recollim algunes, paraules que s’han dit del Bisbe Joan. N’hem recollit moltes més que potser, en algun moment, caldrà posar totes juntes....

Josep Maria Esquirol: "Ha estat per a alguns de nosaltres un mestre, a qui no li calien gaires paraules, com els antics pares del desert. En teníem prou de saber que hi era, i de gaudir, a voltes, de la seva companyia"

Teresa Pou :"Si tanco els ulls, veig el bisbe Joan Carrera somrient, amb aquell somriure entremaliat, murri, i li agraeixo el fet d’haver estat un comunicador valent, fidel als amics, generador de consens, estimació i respecte dins i fora de l’Església."

Joan Torras Viver: “A través de les seves múltiples responsabilitats eclesials, el Bisbe Joan, des de la seva càlida i pedagògica sinceritat i el seu somriure murri, va saber sempre escoltar, acollir,  acompanyar, asserenar, consolar, esmenar, impulsar i oferir eines per al discerniment personal i la reflexió de milers de persones, de llocs i orígens ben diversos, a les qui va fer un gran bé.”

M. Teresa Biayna Pedragosa: “Penso que el bisbe Carrera ha arribat davant Déu amb el cor i les mans plenes de coses fetes i de gent que ha estimat i que l’estima.”

Jesús i Carme: “Érem en un moment solemne de la nostra vida, davant de Mn Joan que ens agafava de les mans per ajuntar les nostres, beneint la nostra unió. Generós com era, ens va fer tres regals que en record seu han presidit casa nostra: un sant sopar, un ciri i una petita Bíblia, símbols inequívocs de la família i de la llum espiritual i flama de l’amor, sostinguts en la paraula de Déu.”

Cardenal Lluís Martinez Sistach: “El Bisbe Joan va viure amb senzillesa i joia l’Evangeli de Jesús. Per a ell era veritablement una bona notícia que orientava tota la seva vida. L’Evangeli el portà a donar-se constantment i posar-se al servei de les realitats eclesials i de la societat, ben conscient que l’Església viu en el món i ha de realitzar la seva missió i el seu servei enmig del món. I ho va viure dia rere dia amb la joia de Jesús fins a la seva mort tot esperant la resurrecció.”


Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell: “Fou un gran escriptor. Després de Torras i Bages, segurament el millor bisbe escriptor del segle XX. Potser no l'únic, perquè hi va haver també el bisbe Ramon Masnou, i algun altre. I com a eclesiàstic cal destacar-lo, com una figura resplendent. Desitjava una Església humil i evangelitzadora que dona Jesucrist, passi el que passi.”

Mn Jaume Aymar: “El bisbe Joan creia en la bellesa com a via privilegiada per a la transcendència i l’evangelització. Tots recordem aquell estil de celebrar i de predicar del Bisbe Joan, pausat, reflexiu, amb un discurs que invitava a la conversió.”

P. Josep M Soler o.s.b. Abat de Montserrat: ”El bisbe Joan, molt vinculat a Montserrat,  destacava per la seva profunditat espiritual, la seva senzillesa humana, la seva capacitat de posar pau i de buscar concòrdia i de treballar pel bé i per la comunió en el si de l’Església.”

Mn. Salvador Bacardit: “El Bisbe Joan creia profundament que Jesucrist és el do que cal cercar i acollir. És Ell el do que hem de procurar de fer arribar a tothom.”

M. Clara Pujadas: “Ell vivia amb intensitat el moment present, això juntament amb la seva capacitat d’assaborir el gust de la fe i la seva finor espiritual, m’ajudaven a mantenir la presència de Déu al llarg del dia”.


Mn. Francisco Prieto: “La valoració de la religiositat popular va ser una de les seves bones intuïcions en uns anys en què era un tema controvertit, convidant-nos a pensar si té sentit una religió que no toqui les entranyes i els sentiments de la gent”.

Mn. Ramon Corts :  “La vocació de pastor del Bisbe Joan Carrera el menà a fer sempre present l’Evangeli a la vida de les persones. El seu tarannà acollidor li donà una especial sensibilitat envers les manifestacions de religiositat popular“

Antoni Bassas: “El bisbe Joan era un home d’una peça, íntegre, fort i bondadós alhora. Un home sensible, educat, culte, que estimava les persones, que veia Crist en als altres, que estimava el seu temps històric i el seu país, Catalunya.”



dijous, 9 d’abril de 2020

VIA CRUCIS del BISBE JOAN CARRERA

Imatge del Crist que es venera a la Parròquia
de Sant Isidre Llaurador (L'Hosp.), realitzada
per l'escultor Carlos Fernando (1949)

Són molts els textos que el Bisbe Joan ens ha deixat i que ens permeten anar recordant el seu tarannà, el seu  missatge, el seu pensament,... Els trobem escrits a la seva secció de Catalunya Cristiana “Ara Mateix”, recollits en el llibre el mateix nom per mn. Joan E Jarque i que durant vint-i-cinc anys ens anà fent pensar, reflexionar, sobre fets eclesials, socials, educatius, ... també en llibres com “El gust per la fe” o “La canya esquerdada”.

N’hi ha un però, que potser per la càrrega emocional, pel moment personal en el que el va escriure, el va impregnar de tot el seu pensament, la seva vivència de sacerdot, de la seva estimació a Jesús Nostre Senyor, com tantes vegades ens va dir i ens va demostrar. En ell hi abocà tota la seva profunda espiritualitat expressada d’una manera senzilla.

Mn. Francisco Prieto, actual rector de Sant Isidre, diu d’ell “en el texto del Via Crucis, encontramos la sencillez, verdad y complejidad del corazón humano y de la fe en Jesús, el Señor, que acompaña nuestro caminar. Conecta con la gente, pues describe situaciones y emociones que afectan a todas la persones por igual. Se aprecia mucho el que mn. Carrera defendiese y valorase la llamada “religiosidad popular. (Via – Crucis, Parròquia de Sant Isidre,  Reedició .2018)

Mn. Ramon Corts, s’hi refereix d’aquesta manera: “La vocació de pastor del Bisbe Joan Carrera el menà a fer sempre present l’Evangeli a la vida de les persones. El seu tarannà acollidor li donà una especial sensibilitat envers les manifestacions de religiositat popular“( Via Crucis del Bisbe Carrera. Editorial Balmes.2017)

Es tracta del VIA – CRUCIS que va escriure el bisbe Joan l’any 1991, quan encara era rector de Sant Isidre Llaurador, a L’Hospitalet de Llobregat, pocs mesos després prendria possessió de també com a rectos de la parròquia de Sant Francesc d’Assís a Badalona i el mateix any, el 22 de setembre, va ser ordenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.

Va escriure aquest Via – Crucis a mode de comiat dels seus feligresos de Sant Isidre com diu en la introducció: “Aquest text va néixer precisament per al Via-Crucis del divendres Sant. Ja ha guiat la nostra pregària unes quantes vegades i s’ha enriquit amb la fe i l’amor de tots. El dedico cordialment tots els feligresos que, cada any, tornen a sentir, en aquestes dates, l’encís de Jesús i volen aprofundir en el seu camí d’entrega. Amb un record, també, pels que un dia van fer-lo i ja no són entre nosaltres, sinó amb el Ressuscitat”. (Introducció a la primera edició, parròquia de Sant Isidre , 1991),cliqueu en aquest enllaç si elvoleu veure tot sencer: VIA - CRUCIS Parròquia de Sant Isidre

Aquí en tenim alguns exemples del seu missatge:

II ESTACIÓ – CARREGUEN JESÚS AMB LA CREU
 Jesús, quan pren la creu i se la carrega al coll, s’identifica amb tots els homes que han patit i patiran al llarga del temps.(...)
Ningú de nosaltres no es veu lliure de patir: hi ha malalties, les dificultats de convivència, la solitud, la misèria, l’angoixa moral... Tot aquest dolor el podem aguantar com si fóssim condemnats a treballs forçats... o el podem assumir com un projecte creatiu, enriquidor, constructiu... Aquest és el dilema.(...)
Ajudeu-me a fer de la meva creu de cada dia un exercici d’amor al Pare i als germans.






III ESTACIÓN – JESÚS CAE BAJO EL PESO DE LA CRUZ
Que, en nuestras caídas, el recuerdo de tu fuerza nos ayude a ponernos de pie también nosotros. Que ningún fracaso, ningún desengaño logre jamás romper nuestra fidelidad.






VII ESTACIÓN – JESÚS CAE POR TERCERA VEZ
Las caídas de Jesús también son figura de nuestras caídas morales, de nuestros pecados. (...)
Sin embargo, Jesús no nos condena. Ha venido a salvarnos. Nos pide simplemente que tengamos la sinceridad de decir, como el hijo prodigo: Padre he pecado...(...)

El Sacramento de la penitencia es la Fuente del perdón de Jesús, el signo de nuestra reconciliación y de nuestra paz interior, el siempre posible encuentro del agua limpia de nuestro bautismo.








XII  ESTACIÓ – JESÚS MOR A LA CREU
Després de tres hores d’agonia, Jesús dona la vida. “Pare – va dir – a les teves mans confio el meu esperit”.
Allò que perd l’home és l’egoisme. Per això la seva salvació havia de venir per la via de la generositat.
Jesús estima fins a l’extrem. Ell no perd la vida, la dona. No sofreix la mort, l’accepta positivament.
Resseguint la seva trajectòria, del pessebre a la creu on ara el veiem exànime, ens adonem de comés fonda, i ampla,  i alta, i llarga la seva estimació.


XIV ESTACIÓ – JESÚS ÉS COL·LOCAT AL SEPULCRE
Dels braços de Maria, el cos de Jesús passa a un sepulcre nou, cavat en la pedra.
Tota la gran esperança de la seva mare, totes les petites esperances dels seus seguidors desconcertats... són, ara, que ben aviat aquest sepulcre quedi buit.
Els jueus no les tenen totes i hi posen vigilància...
Però res ni ningú no podrà aturar el gran pas, la Pasqua de Jesús a través de la mort. Travessarà aquesta com Moisès va travessar el Mar Roig.
Ara ja és a l’altra riba i ens hi prepara estada.

Del sepulcre buit de Jesús ens arriba la bona nova: tots els nostres sepulcres tenen el mateix destí que el de Jesús: un dia quedaran buits.
Tots els sofriments humans de tota la història tenen el mateix destí que les ferides de Jesús: tornar-se glorioses.
Aquest sepulcre buit recolza la nostra esperança de vida per sempre.
El nostre Divendres Sant ja present la matinada de Diumenge de Glòria, la més pura i esperançadora de totes.




DINS DEL SEPULCRE REPOSA, EL COS DEL MEU REDEMPTOR
AGRAIT, DAMUNT LA LLOSA, VOLDRIA MORIR D'AMOR
PER VOSTRA PASSIÓ SAGRADA.



Imatges dels relleus del Via - Crucis (Parròquia de Sant Isidre Llaurador. L'Hospitalet) realitzats en alabastre de 60 per 40 centímetres per l'escultor Héctor Cesena. Fotografies Antoni Panyella i Vallès

SETMANA SANTA - 2020

SANT JERONI DE LA MURTRA - OFICI DE TNEBRES - 20202


Dos interessants textos per viure aquests primers dies. El primer es tracta de l'homilia de mn. Jaume Aymar en la Santa Missa del Diumenge de Rams i el segon una reflexió de la Montserrat Llopart. Els dos textos ens ajuden en aquesta Setmana Santa que, tot i viure-la d'una forma diferent no ens ha de d'apartar-nos del camí, un camí de la Creu que ens portarà a la Ressurrecció de Jesús, Nostre Senyor.

DIUMENGE DE RAMS 2020

La veritat és que a tots aquest any la Setmana Santa ens ressonarà molt més:

La resposta del salm “Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?” –el clam, tan humà de Jesús en la creu- no l’hem pensada o l’hem sentida tots aquests dies en algun moment? Jo l’he vista reflectida en el plor de l’esposa que té el marit ingressat greu i no s’hi pot comunicar, ni donar-li la mà. En els fills que no us heu pogut acomiadar de la mare o el pare com hauríeu volgut. En els qui esteu lluny dels vostres i els voldríeu abraçar...en els qui veieu disminuir els vostres ingressos i penseu en els qui depenen de vosaltres...
Amics: aquests dies tots veiem retallada la nostra llibertat exterior –d’alguna manera com Jesús a la creu- però és en aquests moments que hem de ser conscients que tenim una llibertat interior que ningú no ens podrà prendre i hem de deixar-la aflorar. I aquesta llibertat no és per guardar-la gasivament, és per a l’amor.

Fixeu-vos: Pilat, home astut, s’adona del veritable motiu pel qual han entregat Jesús: no és perquè fes miracles, no és perquè arrossegui les multituds, no és perquè s’hagi volgut fer “rei”, potser ni tan sols perquè es proclamés fill de Déu: és per enveja. L’enveja. En un altre lloc dels evangelis es recull un curiós incident de la vida de Jesús: diu els de Natzaret estaven gelosos dels de Cafarnaüm, perquè el “seu” profeta, Jesús s’havia posat a exercir allí de profeta i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida. Les gelosies són filles de l’enveja. Aquests dies de convivència estreta a les famílies i a les comunitats, pot ser que aflorin sentiments, ressentiments,  tensions i enveges...No sabem estar sols i de vegades no sabem  ni conviure. Recordem que contra enveja, caritat, és a dir amor a fons perdut, perdó; segurament tindrem més d’una ocasió de reconciliar-nos, fem-ho! Fem-ho encara que sigui amb una trucada o un watsapp adreçat a aquella persona que potser en algun moment ens ha fet mal: recordem que Jesús va morir perdonant.

També és trist que moltes persones no tingui una afecció, un hobby, una vivència de lleure amb sentit... És significatiu i preocupant que la tercera despesa que s’està fent aquests dies sigui la de l’alcohol: fugir de la realitat.

Tornem al relat de la Passió; mossèn Josep Rius Camps, biblista, ens fa notar que hi surten dos personatges que es diuen Simó: l’un és Simó Pere, el cap de colla, la pedra... L’altre és Simó de Cirena. Simó Pere nega Jesús tres vegades. Simó de Cirena en canvi l’ajuda a carregar la creu.

I en aquestes dues actituds contraposades dels dos que es diuen Simó hi veig d’alguna manera el nostre capteniment de nosaltres aquests dies. Podem negar la realitat, ens hi podem rebel·lar, ens hi podem adaptar passivament... però també podem acceptar-la, tirar endavant i ajudar que tirin endavant persones més vulnerables, com esteu fent tants, com està fent el grup de voluntaris de Càritas de la parròquia de Santa Maria.  No cal dir que hi veiem també la disponibilitat del personal sanitari, que amb alt risc de contagi, continua abnegadament multiplicant-se als hospitals, clíniques i residències. A ells, tot el nostre suport i la nostra pregària.

Tornant a Pere, el papa Francesc, el seu successor, aquests dies, en l’Anuari Pontifici ha relegat el concepte teològic de “Vicari de Crist” al nou apartat de “títols històrics”. És un canvi molt significatiu. Històricament els papes eren vicaris de Pere i progressivament el títol es va anar canviant pel de “vicari de Crist”... Jorge Mario Bergoglio fidel a l’Evangeli. s’estima més quedar-se en el cor amb el títol de “servent dels servents de Déu”, el títol més autèntic.

Anem a celebrar l’eucaristia, memorial de l’amor. Que ens faci forts i que aquesta Setmana Santa que comencem sigui, per a tots, una setmana de plenitud de l’amor.

REFLEXIÓ SOBRE


              La institució de l’Eucaristia

És difícil escriure sobre aquest passatge de la vida de Jesús.

Eren les darreres hores, Jesús, que sabies que estaves amb els teus amics, aquells a qui Tu estimaves i donaves la gran missió d’escampar arreu la BONA NOVA, que de part del Pare ens havies vingut a portar a tots... Vàlida,  fins la fi del món.

És difícil copsar els teus sentiments aquell capvespre de dijous. Eren les festes de Pasqua i Tu, Jesús, -com bon jueu- volies celebrar l’àpat pasqual amb els teus amics.

Abans de seure taula, et trobem amb aquell gest tan tendre i de servei: rentar els peus als deixebles. “Qui sigui el primer, serà el servidor de tots. No he vingut a ser servit, sinó a servir”, ens havies dit i ara ho feies.

Després, assegut a taula, deuríeu parlar de moltes coses... El teu cor bullia d’estimació envers tots nosaltres i volies transmetre als teus deixebles propers –i a la Humanitat sencera- tantes coses... abans de marxar.

En el teu cor d’home i Déu hi érem tots, cadascú en el seu temps i el seu nom.

En un moment del sopar, vas agafar el pa i alçant els ulls al cel, al Pare que t’havia enviat -i que en Tu s’havia complagut-, vas partir-lo i donar-ne un bocí a cada un d’ells: “Preneu i mengeu, això és el meu cos”.

Què va passar, Jesús, en el teu cor?... Quin sentiment inefable d’amor !!... I què va passar en el cor dels teus amics?...  Ja no eres sols present a taula,  sinó que t’incorporaves a ells i a la seva vida, d’una manera real i plena.

El sopar va continuar, menjant i parlant... Tenies tantes coses a dir que no hi cabien en el teu cor !!
Acabat el sopar, vas prendre el calze i novament, després de dirigir-te al Pare, els hi vas donar, tot dient: “Preneu i beveu, és la meva sang”.  Sang, que dintre de poques hores vessaries per tota la Humanitat, com a culminació del teu gran amor envers ella. Però vas afegir unes paraules, que ens han de fer pensar molt: “Feu això en memòria meva”.

Què ens demanes, Senyor?... Fer la teva presència real entre nosaltres i la teva entrega de servei amorosa a tots.

Aquest FEU, no és sols fer-te present en la celebració eucarística, és fer el que feies en aquells moments: Donar-te tot. I això vol dir: Presència i fets.

Cada vegada que escoltem les paraules del sacerdot, en la celebració eucarística: “Féu això...”, han de fer-nos sentir implicats en el que volen dir: Presència i fets.

La presència ens la dóna el sacerdot, pel seu ministeri, però els fets, el estimar i donar-se com Jesús a tota la Humanitat, hem de fer-ho nosaltres.

Ell ens ho demana, ens ho repeteix en cada celebració eucarística. Ara ens toca a nosaltres “el fer”, responent al seu desig.

Que aquesta paraula “feu”, sortida dels llavis de Jesús en el context del seu darrer sopar, no se’ns oblidi mai. Ja sabem com ha de ser, Ell també ens ho va dir: “ESTIMEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES, COM JO US HE ESTIMAT”.

Jesús ens ha posat el llistó molt alt, el arribar-hi serà segons la mesura del nostre amor. Si ens diem deixebles seus, si ens diem els seus amics, si diem que som cristians... quina mesura del “feu” posarem en la nostra vida?...


Montserrat Llopart

dilluns, 23 de març de 2020

PREGÀRIES I TEXTOS

Volem donar les gràcies a la Montserrat Llopart per fer-nos arribar aquestes pregàries que reproduïm a continuació. De ben segur ens ajudaran en els moments de pregària d'aquests dies.

També adjuntem l'homilia del IV Diumenge de Quaresma de mn. Jaume Aymar
CESC QUE HI VEUEN

També hem actualitzat l'anterior article amb noves propostes i noves actulitzacions com CATALUNYA CRISTIANA i CATALUNYA RELIGIÓ.

ENS PODEU FER ARRIBAR LES VOSTRES PREGÀRIES, LES VOSTRES REFLEXIONS, LES ANIREM COMPARTINT. MOLTES GRÀCIES!!
ENS HO PODEU FER ARRIBAR A AQUESTA ADREÇA:


memorialbisbejoancarrera@gmail.com


ENTRE TOTS EN EN SURTIREM!!   #PreguemACasa

"LA NOSTRA ESPERANÇA ÉS EL SENYOR"



EN EL SOFRIMENT


Quan un cor està sofrint, quan a un sembla que se li enfonsa el món, quan tot és negre, quan no et sembla que hi hagi res al teu entorn capaç de fer-te reviure... no t’enfonsis, no és veritat que no hi hagi res; hi ha el més gran... hi ha un cor que batega en tu i amb tu, hi ha el cor de Crist que compren el sofriment. També Ell va sofrir, es va trobar sol, enfonsat i abandonat... I com Ell, que tenia el seu Pare Déu a qui recórrer, també tu, que sofreixes, el tens... Déu t’estima, està al teu costat, et dóna força..., et diu que no defalleixis, que el sofriment et purifica..., que aquí s’acaba tot, però a l’altra vida no sofriràs, seràs feliç amb Ell i amb els teus per sempre.

Aguanta!, conforma’t i ofereix... No estàs sol. Déu t’estima i resisteix el dolor amb tu.

Els que han sofert, els que sofreixen són grans davant Déu... I no vulguis fer el camí sol. Atura’t. Mira la creu de Crist..., braços oberts... Mira’t, hi ets dintre d’ells, no t’ha deixat fora, perquè t’ha comprat amb la seva sang, li pertanys i t’estima.

Mira... els seus ulls volen clavar-se en els teus, no el rebutgis... Seràs feliç dins del dolor i segur que et pesarà menys.

“Veniu a mi, els qui esteu cansats i afeixugats, que jo us alleujaré i us faré reposar”, ens diu en l’Evangeli, a tu, a mi, a tots.

Per què, si ens movem a tantes veus, no ens movem a la d’Ell?...

Que Déu ens faci la gràcia d’obrir-li el cor, de retornar a l’esperança per poder viure en pau.                   

Amén.                                                       
Montserrat Llopart


EN EL SOFRIMENT. Document pdf


EN EL NOSTRE TEMPS

Acollim, agraïm i junts ens comprometem.

No és l’hora de la por ni de la soledat.
No és el temps de la dispersió.
No és el moment de fer camins en solitari.
No és l’instant de la pregunta sense sortida.

És l’hora de la comunió. És el temps de la veritat.
És l’hora d’escoltar, acollir, construir...
És l’hora d’entre tots i totes buscar i caminar.
 
És ara quan ens hem de donar la mà.
És ara quan la por no té res a fer.
És ara quan la nostra força és el diàleg.

És el temps dels qui creuen i esperen.
És el temps pels qui es volen fer nous.
És el temps pels qui desitgen fer quelcom nou.
És el temps perquè les nostres mans toquin i acullin el món amb la il·lusió d’una esperança nova.

Que s’acostin a cada persona, situació i projecte, amb el respecte
        que requereix tot allò que és humà.
Que s’enllacin amb moltes altres mans, per constituir xarxes que generin

        vida.                                                                             AMÉN.




HOMILIA DEL CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA
IV Diumenge de Quaresma


CECS QUE HI VEUEN

HOMILIA mn. Jaume Aymar
22  de  març de 2020

Cal situar aquest evangeli que hem proclamat en el context de les comunitats cristianes a Àsia Menor cap a finals del segle primer, per a les quals va ser escrit l’Evangeli de Joan i que s’identificaven amb el cec i amb la seva curació. Elles mateixes, aquestes primeres comunitats, a causa d’una visió legalista i mesquina de la llei de Déu, possiblement eren “cegues”, no veien tota la novetat de la vida i l’ensenyament de Jesús. Però, com  va succeir per al cec, també elles van aconseguir veure la presència de Déu en la persona de Jesús de Natzaret i es van anar convertint.
Els deixebles pregunten al Mestre: “rabí qui va pecar, ell o els seus pares, perquè hagi nascut cec? “ En aquella època –i en d’altres èpoques, també en la nostra passa encara en algunes cultures- un defecte físic o una malaltia era considerada un càstig de Déu. Associar els defectes físics al pecat era una manera amb el qual els sacerdots de l’Antiga Aliança mantenien el seu poder sobre la consciència de poble. Jesús ajuda a corregir les seves idees i dóna una visió nova del mal: "Ni ell va pecar ni els seus pares, és perquè es manifestin en ell les obres de Déu ".  Aquí tenim una clau per llegir el tema del mal des de l’òptica cristiana: la tenebra, la foscor, la incertesa, el desconcert ... és el teló de fons que fa que ressalti encara més la novetat i la claror de la intervenció de Déu.  El cec no simbolitza el pecador, ni la ceguesa el pecat. Més aviat la ceguesa és la situació prèvia a haver acollit Jesús i la seva Paraula. I la visió que Jesús dóna simbolitza la fe.

dissabte, 21 de març de 2020

ENS HEM DE QUEDAR A CASA


Ens hem de quedar a casa!


Sí ens hem de quedar a casa i és un bon moment en el que podem aprofitar per dedicar temps a la pregària, parlar amb Déu, demanar a la Mare de Déu la seva intersecció.
Podem trobar una estona per elevar la nostra pregària per tots els que pateixen aquesta malaltia que ara assola el nostre país.
Preguem per tots aquells que en aquests moments, més que mai, es senten marginats sense un sostre on poder estar.
Preguem també per tots els membres dels serveis mèdics, metges, metgesses, infermeres, infermers, auxiliars, personal de neteja, que dediquen tantes hores al servei dels malalts.
Recordem també per tots nosaltres perquè puguem ajudar amb les nostres accions a tots i totes que vetllen per nosaltres.


Ens permet seguir les pregàries en directe des de la Basílica de Montserrat

També ens ofereix la possibilitat de pregar amb els comunitat.

Ens ofereix cada dissabte i diumenge la Santa Missa des de Montserrat i des de la Catedral de Barcelona.
També podeu seguir cada día a les 7 h del matí el res del Rosari i a les 13 h. cant de la Salve de l’Escolania de Montserrat i a les 23,30 h. completes des del Monestir de Santa Maria de Solius.

MISSADES DE SANTA MARIA DE BADALONA, a través de la COPE, cada diumenge a les 9 h. 

Cada diumenge per TV2 Mn. Carles Cahuana celebra l'Eucaristia des dels estudis de TVE-Catalunya

CATEDRAL BASÍLICA DE BARCELONA. Podem seguir les celebracions, el Via Crucis, etc. des del seu Canal


Tenim l'oportunita d'acompanyar el Bisbe Mns. Xavier Novell en l'Eucaristia diària a les 19,30 h.

Cada dia a les 12 h. el Bisbe de Terrassa mns Josep Àngel Saiz celebra la Santa Missa, qeu podem seguir per Canal Multimèdia del Bisbat de Terrassa.
I el Sant Rosari a les 19 h.
S'ha habilitat un canal youtube per seguir en directe per internet la missa que se celebrarà cada dia a les 20h a la capella del Santíssim de la basílica de Santa Maria, a porta tancada i sense fidels. Es pot connectar amb aquest canal directament a través de la pàgina web de les parròquies de Vilafranca.

La missa se celebra els dies feiners a les 11.00 h i els festius a les 11.00h i a les 12.00 h.

Podem seguir aquests actes amb el Bisbe Toni, dirigits als joves els dies 20 - 22 de març, de ven segur en poden servir en aquests moments i per preparar la Setmana Santa.





PUBLICACIONS OBERTES GRATUITAMENT

CATALUNYA CRISTIANA, pàgina web
CATALUNYA CRISTIANA - edició digital gratuïta


CATALUNYA RELIGIÓ -  pàgina web
Edició en paper número 75

Cal posar a l'apartat "client habitual" el correu electrònic cpl@cpl.es. La contrasenya és 12345.


dilluns, 16 de març de 2020

DAVANT D'UNA NOVA SITUACIÓ: EL COVID19

En aquests complicats moments que estem vivint en el que veiem que la pandemia del Covid 19 està afectant a tantes i tantes persones arreu del món i en especial en el nostre país, en el nostre entorn. 
Seguim les indicacions que ens estan fent
Acompanyem fidelment al Sant Pare en la seva pregària


PREGÀRIA DEL SANT PARE




Oració completa de el Papa a la Mare de Déu del Diví Amor

Oh Maria,
tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d'esperança.
Nosaltres ens encomanem a tu, salut dels malalts, que prop de la creu vas estar associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.
Tu, salvació de tots els pobles, saps el que necessitem i estem segurs que ens proveiràs, perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.
Ajuda'ns, mare del diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres damunt seu els nostres patiments i s’ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la creu, a l'alegria de la resurrecció.

Sota la vostra protecció ens refugiem, ho Santa Mare de Déu!
No defugiu les nostres súpliques en les nostres necessitats
De tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda!

ORACIÓN DEL SANTO PADRE

“Oh María, tú resplandeces siempre en nuestro camino como signo de salvación y de esperanza.
Nosotros nos confiamos a ti, Salud de los enfermos, que bajo la cruz estuviste asociada al dolor de Jesús, manteniendo firme tu fe.
Tú, Salvación de todos los pueblos, sabes de qué tenemos necesidad y estamos seguros que proveerás, para que, como en Caná de Galilea, pueda volver la alegría y la fiesta después de este momento de prueba.
Ayúdanos, Madre del Divino Amor, a conformarnos a la voluntad del Padre y a hacer lo que nos dirá Jesús, quien ha tomado sobre sí nuestros sufrimientos y ha cargado nuestros dolores para conducirnos, a través de la cruz, a la alegría de la resurrección.
Bajo tu protección buscamos refugio, Santa Madre de Dios. No desprecies nuestras súplicas que estamos en la prueba y libéranos de todo pecado, o Virgen gloriosa y bendita”.
Us adjuntem aquí l'enllaç de la:

Preguem  a la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb el Pare Abat, el monjos i l'escolania de Montserrat.



Tinguem ben present també a la Mare de de Déu de la Mercè, patrona de l'arxidiocesi de Barcelona i de la provincia eclesiàstica de Barcelona que sempre ha protegit  els seus fidels:


“Dels captius Mare i Patrona,
puix del Cel ens heu baixat:

Princesa de Barcelona,
protegiu nostra ciutat”





Us adjuntem l'homilia de Mn. Jaume Aymar en aquest tercer diumenge de Quaresma, que ens ajudarà a reflexionar sobre l'evangeli

EL PERQUÈ DEL CORONAVIRUS

Diumenge III de Quaresma

Ahir mateix sentia una conversa des de la finestra d’uns que passaven prop de casa i es referien a la crisi sanitària que estem travessant: “Tu que ets tan creient, pregunta-li a Déu per què...” Ja no vaig sentir res més. Estava preparant l’homilia i vaig trobar que era la reformulació de la mateixa pregunta del llibre de l’Èxode, quasi mil-cinc cents anys abans de Crist: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?”

Anem a l’Evangeli. Després d’aquella pujada fatigosa des de la vall del Jordà, sota la calda implacable del sol de migdia i en l’època de més xardor a Palestina, Jesús té set i s’atura al pou de Jacob i allí es troba amb aquella samaritana. Com va saber aquella dona que Jesús era jueu? Potser pels flocs i les franges del vestit (el tal·lit o mantell de pregària dels samaritans solia ser blaus i els dels jueus blancs) potser per laccent... Sigui com sigui els jueus es creien superior als samaritans. Qualsevol demanda feta de part d’un jueu a un samarità ni que fos un vas d’aigua, implicava un descens de categoria, una renúncia a la dignitat nacional. A més, entretenir-se un home a parlar públicament amb una dona, era absolutament contrari als ensenyaments dels rabins, segons els quals un home no havia de saludar ni la seva pròpia muller si la trobava pel camí. Però Jesús mai no fa diferències: tracta amb tothom en peu d’igualtat i reconeix en aquella dona estrangera una veritable interlocutora. És bo de recordar-ho avui en un món on tantes dones continuen essent excloses i menystingudes quan no víctimes de maltractes i d’agressions físiques o verbals...

El diàleg que hem escoltat tantes vegades és bonic i és progressiu. Aquella samaritana va reconeixent progressivament en Jesús un profeta i, finalment, el Fill de Déu.  Jesús és un veritable pedagog. I Jesús dedica temps a aquella dona, sense haver begut encara ni una gota d’aigua.

Deia mossèn Pere Surribas, un sant rector del meu poble, que Déu ha confiat a senzilles dones del poble els tres més grans secrets: l’Encarnació a Maria, la Messianitat de Jesús a la Samaritana i el fet de la Resurrecció a unes dones galilees. I afegia qui varen ser els qui varen trair, negar o desertar de Jesús en la Passió?: Homes dels més pròxims a Jesús però mai això no es diu de cap dona.

Perquè aquest relat ens fa pensar en el de la Passió. Al calvari també era el migdia. També els apòstols eren absents. També Jesús diu “tinc set”. Prop del pou de Jacob, Jesús dialoga amb una dona que es converteix i esdevé missionera. Al calvari Jesús dialoga amb la Mare per encomanar-li una missió més alta: la humanitat sencera. També al calvari raja una font d’aigua viva del costat traspassat del Senyor.

I avui ha estat una dona, una psicòloga italiana, Francesca Morelli qui ha escrit encertadament arran del coronavirus: “Crec que l'univers té la seva manera de tornar l'equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, quan aquestes es veuen alterades. Els temps que estem vivint, plens de paradoxes, fan pensar...En una era en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants pels desastres naturals que s'estan succeint, a la Xina en primer lloc i al mateix nombre de països a continuació, se'ls obliga al bloqueig; l'economia es col·lapsa, però la contaminació baixa de manera considerable. La qualitat de l'aire que respirem millora, fem servir mascaretes, però tot i això seguim respirant ...En un moment històric en què certes polítiques i ideologies discriminatòries, amb fortes reclams a un passat vergonyós, estan ressorgint a tot el món, apareix un virus que ens fa experimentar que, en un tancar d'ulls, podem convertir-nos en els discriminats, aquells als quals no se'ls permet creuar la frontera, aquells que transmeten malalties. Encara no tenint cap culpa, tot i ser de raça blanca, occidentals i amb tota mena de luxes econòmics al nostre abast.

En una societat que es basa en la productivitat i el consum, en la qual tots correm 14 hores a el dia perseguint no se sap molt bé què, sense descans, sense pausa, de cop i volta se'ns imposa una aturada forçat. Quiets, a casa, dia rere dia. A comptar les hores d'un temps a què li hem perdut el valor, si de cas aquest no es mesura en retribució d'algun tipus o en diners.

En una època en què la criança dels fills, per raons majors, es delega sovint a altres figures i institucions, el Coronavirus obliga a tancar escoles i ens força a buscar solucions alternatives, a tornar a posar a pare i la mare al costat de els propis fills. Ens obliga a tornar a ser família.

En una dimensió en la qual les relacions interpersonals, la comunicació, la socialització, es realitza en el (no) espai virtual, de les xarxes socials, donant-nos la falsa il·lusió de proximitat, aquest virus ens treu –temporalment- la veritable proximitat, la real: que ningú es toqui, es besi, s’abraci; tot s’ha de fer a distància, a la fredor de l’absència de contacte. Quan tan sovint hem donat per descomptat aquests gestos i el seu significat. Això ens ajuda a valorar-los més.

En una fase social en què pensar en un mateix s’ha tornat la norma, aquest virus ens envia un missatge clar: l'única manera de sortir d'aquesta és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d'ajuda al proïsme, de pertinença a un col·lectiu, de ser part d'alguna cosa més gran sobre el que ser responsables i que això al seu torn es responsabilitzi envers nosaltres. La coresponsabilitat: sentir que de les teves accions depèn la sort dels que t'envolten, i que tu depens d'ells.

Deixem de buscar culpables o de preguntar-nos perquè ha passat això, i comencem a pensar en què podem aprendre de tot això. Tots tenim molt sobre el que reflexionar i esforçar-nos. Amb l'univers i les seves lleis sembla que la humanitat ja estigui força en deute i que ens ho estigui venint a explicar aquesta epidèmia, a car preu.”

Germanes i germans, en aquests dies estranys, aprofitem el temps per dialogar amb Jesús prop del nostre pou interior. Així coneixerem millor allò que Déu ens dona, que és sobreabundant I cerquem maneres de compartir-ho amb els nostres veïns.









EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes