dimarts, 14 de maig de 2019

EXPOSICIÓ SOBRE VIDAL I BARRAQUER I VERDAGUER

Compartim amb tots vosaltres la informació sobre les exposicions:

VIDAL I BARRAQUER, DIÀLEG I COHERÈNCIA
i
VERDAGUER, SEGRESTAT
LA UTILITZACIÓ DEL MITE DURANT EL FRANQUISME

Organitzada per Església i Catalunya, Fundació Torre del Palua amb el suport de diverses entitats i que es podran veure al Centre Cultural Terrassa fins al 2 de juny.

Us adjuntem el programa, si cliqueu a la imatge

PROGRAMA







diumenge, 21 d’abril de 2019

PASQUA, L'ALEGRIA ABSOLUTAMENT NOVA


Resproduim el text de l'article de la secció Ara Mateix del 3 d'abril de 1988 de Catalunya Cristiana. En aquest text en aquell moment Mn. Joan ens feia una reflexió sobre la Pasqua que, avui dia encara el podem considerar ben viu:

En arribar la matinada de Pasqua, la fe en Jesús s’afua. S’esmuny de tota la comparseria de les petites raons humans que, en algun moment, han volgut fer-li companyia i esdevé una punta de llum diamantina i irreductible, sola. Un estel que ni és possible apagar ni es deixa homologar.

          Per Nadal, érem molts a l’església... La joia del naixement del Messies era certa però, alhora es barrejava amb la joia per tots els naixements dels homes. Si, un instant, ens distrèiem de Jesús, teníem ben a prop els rostres dels infants que ens el recordaven. I el missatge de “pau a la terra” ressonava enllà, molt enllà de la comunitat...

          El divendres sant, ens hem mirat en el Sant Crist i en la Pietat. La litúrgia, del dia, tan penetrant en la seva sobrietat...i, també, tota la tradició mediterrània d’imatges realistes... són plenes d’una compassió que ho és, al mateix temps, de Jesús i de la seva mare i de nosaltres mateixos. En la mort del Just hi emmirallen tots els fracassos de la justícia en aquest món. Moltes mares que han perdut un fill preguen a Maria amb una profunda solidaritat que fa irreductible el seu dolor del d’ella. I molts revolucionaris de cor troben que el crucificat també expressa la seva utopia...

          La nit de Pasqua, a les esglésies, no som tants. No venen molts que haurien de venir-hi, és clar, però, a més, ens és difícil portar-hi invitats... Si, un instant, ens distrèiem, no tenim referències on agafar-nos: mai no hem vist cap ressuscitat. La resurrecció del Senyor és un mirall posat a l’altra banda, en el futur definitiu. Ni, gairebé, imatges tenim, del Crist ressuscitat. Aquí no es tracta d’aportar el nostre esperit a una realitat humana que ja existís: de resurrecció, només hi ha la de Jesús. Per això l’alegria de la Pasqua, a més d’immensa, és nova. La crea l’Esperit i s’estrena en cada comunitat cristiana i en el cor de cada creient. La solitud de Jesús, la matinada del dissabte, va ser, si més no, tan gran com la de la creu. Potser més radical i tot. Els textos sagrats ens el presenten cercant i recercant, gairebé pidolant, la companyia de la fe, d’home en home, de dona en dona...

          No en ha de fer por compartir aquesta solitud gloriosa, ni hem de contemplar-la al marge de la joia pasqual. N’és el fonament. Ser testimonis de la resurrecció és l’originalitat cristiana absoluta i genera una alegria absolutament nova i inimitable.

          L’Església és filla de la resurrecció i per això, ni que ens hi entossudíssim, mai no la farem homologable amb les realitats terrenes. Quan ens n’oblidem nosaltres, ens ho recorda el món.

          Va colpir-me, en la línia d’aquesta reflexió, un comentari desimbolt de Luigi Giussani, en el curs d’una suggestiva conferència sobre Péguy, la setmana passada a Barcelona. El cito de memòria: “Una Església orientada a ser simplement la que afegeix el món un suplement d’humanitat... la que dona suport a les iniciatives de justícia i de concòrdia dels homes...la que suma els seus esforços, bé que per una motivació de fe, a la construcció de la ciutat... pot arribar a resultar interessant al mateix Gorbatxov. Però una Església en la seva plena dimensió espiritual, que es reclama del fet no científic de l’encarnació de Déu en la nostra història, que manté la irreductibilitat del seu missatge... pot arribar a fer nosa a les mateixes democràcies cristianes.”



Adjuntem també l'enllaç al blog de mn. Jaume Aymar en el que es reproduiex amb el títol de CORPORALITAT, la seva homilia del diumenge de Ressurrecció, amb una bonica decicatòria al seu pare que fa pocs dies ha complert els noranta anys.




dimecres, 9 de gener de 2019

RECORDEM EL BISBE JOAN CARRERA


En aquest document trobareu les intervencions de l'acte celebrat el dia 27 de setembre de 2018 al Seminari Concilar de Barcelona. Aquest acte va servir per recordar la figura del Bisbe Joan i hi van intervenir:
        Mn. Felip Juli Rodríguez i Piñel
        Rector del Seminari de Barcelona
       
        Sr. Eduard Fornés i Gili
        Editor. Editorial Mediterrània
       
        Sr. Marcel·lí Joan i Alsinella
        Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de              Catalunya

        Mns. Joan Enric Vives i Sicília
        Arquebisbe d’Urgell

        Emm i Revm. Sr. Lluís Martínez Sistach
        Cardenal emèrit de Barcelona


Presentà l'acte en Francesc Rosaura i Montardit, Director i presentador del programa de TV3 “Signes dels temps”.
I també hi intervinguè en Jordi Breu i Panyella president del Memorial Bisbe Joan Carrera




Si us voleu baixar el document en pdf, només cal que cliqueu aquí:






diumenge, 30 de desembre de 2018

PER ACOMIADAR L'ANY 2018

Acabem l'any 2018 i us deixem un recull d'accions que s'han anat realitzant aquests últims mesos en records del Bisbe Joan; concretament a la parròquia de Sant Isidre Llaurador de L'Hospitalet de Llobregat, a la parròquia de Sant Francesc d'Asís de Badalona i a l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana a través de la revista digital "Poble de Déu"

Volem tenir un especial record per en Josep Martí i Montoliu, que des del dia 20 de setembre descansa en la pau del Senyor i que també fou una persona molt propera al Bisbe Joan col·laborant amb ell a Sant Isidre i a l'escola parroquial Casal dels Àngels. Demanem al Senyor per l'etern descans de la seva ànima. 

Per començar presentem l'escrit que el P. Francesc Casanova i Aldrofeu S.I. va escriure al Full Parroquial nº 614 de la Parròquia de Sant Isidre en el que ens parla de la seva amistat amb mn. Joan.

El Bisbe Joan, mossèn Joan va ser un amic meu i un regal per a l’església de Catalunya. Era un home que apreciava molt la companyia, la bona harmonia, el diàleg, sempre a punt per a parlar en els mitjans de comunicació per presentar la seva visió – molt positiva – de l’Església.
Un home que confiava plenament en les persones, encara que tinguessin idees diferents o contràries a les seves. Un home que estimava tots aquells que entraven en relació amb ell. Un home que no tancava la seva vida de prevere, i després de bisbe, als àmbits eclesials; sinó que s’obria amb un interès especial a tots els aspectes de la cultura, de la societat, de la política, amb un amor intens al país, amb un desig d’obertura a tothom, especialment atent a les necessitats dels més febles i marginats, amb una ment oberta a tots els corrents intel·lectuals: bona prova d’això són els seus interessants articles setmanals a la revista “Catalunya Cristiana”. M’agrada l’expressió d’un monjo de Montserrat: “era la ment episcopal que als nostres dies tenia la parla i la ploma més fines”. Un home que, per sobre de tot, tenia un gran amor a l’Església, de manera que en les tensions, enfrontaments, en totes aquelles coses que de vegades passen a la vida de l’Església i en la relació amb la societat, el que més li dolia era “ que sortís malparada la imatge de l’Església”. Un home que lluitava per “mantenir encès el ble que encara vacil·la
El vaig conèixer i tractar personalment en venir a col·laborar en aquesta parròquia: això era l’any 1988 en la celebració d’una assemblea parroquial – Déu n’hi do ja del temps que fa - . Ell havia demanat a la Companyia de Jesús un jesuïta que continués el servei que durant uns quants anys havia fet el P. Joan Torres. Així, després d’uns anys de col·laboració normal en la vida parroquial, que em va permetre conèixer i valorar en seu tarannà vaig viure intensament amb Mn. Paco, el rector actual, amb Mn. Felip, el rector anterior i amb Mn. Agustí el seu nomenament, primer com a Vicari episcopal i després com a Bisbe... i la seva vinculació amb la nostra parròquia va continuar ben viva – com sabeu – fins a l’últim moment.
Durant aquells anys vaig veure i viure intensament aquell esperit que comentava abans i em va fer molt de bé el seu testimoni personal. Crec que això ho reflexa molt bé aquest fragment que va deixar en el seu testament: “Vull consagrar els dies que em resten a la difusió de l’evangeli tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe; a viure jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba”. Per la meva experiència a prop seu, crec que podem suprimir això de “més bé o més malament”, perquè la seva vida ha estat per a mi, i per a molts, un autèntic testimoni evangèlic, amb les limitacions que tots tenim per la nostra condició humana.
Vull recordar, per acabar aquestes línies, que Mn. Joan duia ben al cor la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat. Allà, a la basílica de la Santa Muntanya va rebre l’ordenació presbiteral i la imatge de la Moreneta ha estat, com a senyal d’identitat, al centra del seu escut episcopal.

Seguim també a la parròquia de Sant Isidre ja que s'ha reeditat el text del Via Crucis que mn. Joan va deixar com a record. Reproduïm la introducció realitzada per mn. Francesc Prieto actual rector de Sant Isidre:


diumenge, 23 de desembre de 2018

NADAL - 2018

Els nostres millors desitjos perquè la joia del Nadal sigui l’inici d’un bon any, gràcies per estar al nostre costat.

diumenge, 14 d’octubre de 2018

DÉU ANYS


Fem un petit resum dels actes que s’han dut a terme en record del Bisbe Joan en el desè aniversari del seu traspàs a la casa del Pare. Com recordareu l’objectiu de tots els actes que hem organitzat ha estat anar recordant al Bisbe Joan en llocs que han estat significatius en la seva vida; així vam organitzar una lectura dels textos del llibre “Joan Carrera. Un bisbe el poble” (Ed. Mediterrània. 2015) d’en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona on solia dir missa. Vam celebrar el seu aniversari el 12 de maig, quan hagués complert vuitanta-vuit anys a la catedral de Sant Llorenç de sant Feliu de Llobregat amb un concert i una missa, acompanyats d’un bon nombre d’amics.
En aquesta ciutat s’estan realitzant gestions per tal de donar el nom del Bisbe Joan a un carrer proper a la Catedral, segons ens informa el seu Full Parroquial. D’aconseguir-ho, amb aquesta ja serien tres les localitats que han donat el nom del Bisbe Joan a un espai públic, després de Badalona i L’Hospitalet de Llobregat.

També vam anar a Montserrat el dia 11 de juliol, el precís dia en que es complien seixanta-quatre anys de la seva ordenació sacerdotal a la Basílica del Monestir, on el p. Bernabé Daumal en explicà els seus records d’aquella celebració.


RECORDEM EL BISBE JOAN


El dia 27 de setembre al Seminari de Barcelona va tenir lloc l’acte “Recordem al Bisbe Joan” amb la presència de mn. Felip Juli Rodríguez rector del seminari, el sr. Eduard Fornés, el sr. Marcel·lí Joan, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, mns. Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i el Cardenal emèrit Lluís Martínez Sistach que presidí l’acte. 


Amb la presentació d’en Francesc Rosaura, director del programa “Signes dels temps” de TV3, en Jordi Breu president del Memorial va iniciar l’acte recordant la figura i el mestratge del Bisbe Joan com ho va ser la seva pastoral d’acollida i integració. També va destacar que recordava el seu caràcter “humil”, conciliador, optimista, misericordiós i compromès”. Un compromís lligat també a la terra, “a la voluntat de difondre el missatge cristià i la defensa de Catalunya amb ponts de diàleg i servei a la seva terra”.

Els diferents ponents evocaren les seves vivències al costat del Bisbe Joan. Així mn. Felip Juli recordà l’època en que compartí com a vicari a la parròquia de sant Isidre. El sr. Eduard Fornés les experiències viscudes a l’Editorial Nova Terra i Mediterrània com a editor dels seus llibres. En Marcel·lí Joan evocà la figura del bisbe Joan com a home transversal i precursor del Concili Vaticà II. L’arquebisbe Joan Enric Vives va destacar el bisbe Carrera com: “un bon pastor i un pastor bo”. Tal com va dir Vives, Carrera fou un bisbe que va saber exercir el seu ministeri, citant  les paraules del difunt “construint en un barri on els altres també construeixen i també intenten desconstruir”. També va destacar el seu mestratge, ja que a través d’ell van “aprendre a fer una nova presència missionera”. El bisbe d’Urgell, va destacar com sobretot va aprendre molt de “parlamentarisme” perquè era “culte i molt agut”. “Sempre li agradava fer un contrapunt i donar arguments que ens fessin pensar”, explicava el bisbe.”. “Ell va ser una figura resplendent, que va creure sempre en els joves”.


El sr. Cardenal en la seva intervenció ens digués que tot i el temps passat encara recorda les seves paraules i el seus consells Agraí al memorial que posa sobre la taula un testimoni que va saber viure amb joia l’Evangeli; que va seguir plenament el programa del Papa Francesc. “Es va avançar a l’encíclica del Sant Pare Evangelii Gaudium, amb la seva  actitud d’Església en sortida vers aquells que no son a prop”. En recordà també la presència i l’interès per sortir a les perifèries amb preferència als més pobres.


VÍDEO DE L'ACTE
Agraïm l'assistència tècnica de l'Emili Sierra


SILENCI, PREGÀRIA, REFLEXIÓ


El dissabte 29 de setembre ens vam aplegar al cementiri de Montjuic al voltant de la tomba on descansen les despulles del Bisbe Joan i de la seva mare.
Moments de silenci, pregària, reflexió escoltant l’evangeli de sant Mateu d’on el Bisbe Joan va extreure el seu lema episcopal: “Mireu com creixen els lliris del camp” i moments de reflexió amb la poesia d’en Javier Bustamante.


MISSA

El dimecres 3 d’octubre, el mateix dia en que es complien els deu anys de la mort del Bisbe Joan, es celebrà a la Catedral de Barcelona una missa per la seva ànima. Va ser residida pel Cardenal Lluís Martinez Sisitach i concelebrada per mn. Jaume Aymar, mn. Francesc Prieto, rector de la parròquia de Sant Isidre, p. Enric Puig i mn. Josep Vives entre d’altres. El text de l’evangeli en que Jesús ens diu: “tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres”, serví al sr. Cardenal per dir-nos a l’homilia que “tenen un contingut riquíssim ja que el Pare estima al seu Fill Unigènit eternament, infinitament i gratuïtament, i d’aquesta mateixa manera Jesús ens estima a tots i a cadascú de nosaltres. Aquest amor de Jesús va moure al nostre estimat germà a seguir-lo en la vocació sacerdotal i a lliurar-se radicalment a l’Església, a la societat, a les persones, especialment les senzilles i necessitades.
Aquest amor extrem del Senyor fou el motor de la seva vida plena de valors humans i de virtuts cristianes que ens ha deixat un testimoniatge entranyable i estimulant per viure també aquest amor que el Senyor ens té!


Fotografies realitzades per Antoni Panyella


SANT JERONI DE LA MURTRA

El conjunt d’actes en record al Bisbe Joan, es tancà al lloc triat pel Bisbe Joan per deixar-hi el seu arxiu, al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest cop va ser l’Albert López Vivancos qui va llegir textos del llibre “Joan Carrera. Un bisbe del poble” acompanyat per les cançons de la coral La Badalonense.
Un cop realitzat l’acte es va poder visitar l’arxiu del Bisbe Joan per veure els llibres i alguns objectes personals.












diumenge, 30 de setembre de 2018

CONTINUEN ELS ACTES EN RECORD AL BISBE JOAN


Imatge de la tomba del Bisbe Joan el passat dissabte 29 de setembre durant la pregrària i ofrena de flors.


En aquests momensts estem a l’equador dels actes que hem organitzat en record del Bisbe Joan. El proper dimecres dia 3 d’octubre a les 19 h. celebrarem una eucaristia a la Catedral de Barcelona en record del Bisbe Joan presidida pel sr. Cardenal Lluís Martínez Sistarch.

I el dissabte 6 d’octubre a Sant Jeroni de la Murtra a les 18 h.tancarem aquest seguit d’actes amb el concert de la Coral Badalonense.

Volem agrair la col·laboració i el seguiment dels actes que estan fent mitjans com Ràdio Estel i Catalunya Cristiana de la mà de Carme Muntè. Precisament aquesta setmana trobareu a Catalunya Cristiana un suplement de setze pàgines amb imatges i articles sobre el Bisbe Joan, realitzats per diverses persones que han conegut al Bisbe Joan i ens parlen des de la seva experiència personal; així hi torbareu que hi ha escrit el monjo de Montserrat Bernabé Dalmau, la presidenta del Parlament de Catalunya ( 2010-2015) Núria de Gispert, la Teresa Biayna, en Joan Torres Vives, en Jesús Gandul i la Carme Martínez, la Clara Pujadas, mn. Francisco Prieto, rector de Sant Isidre, la Teresa Pou ex directora de Ràdio Estel,....

Donem les gràcies també a en Francesc Rosaura director de “Signes dels temps”, en Gerard Carrion de l’agència cristiana de notícies Flama, l’Emili Pacheco director del programa de Catalunya Ràdio “Paraules de vida” per la seva col·laboració i difusió dels actes.
ENLLAÇ AMB LA NOTÍCIA


ENLLAÇ AMB L'AUDIO DEL PROGRAMA DEL DIA 30 DE SETEMBREEN ELQUE HEM PARLAT DEL BISBE JOAN 

El proper dimarts, 2 d’octubre a les 18 h. el programa “Mirador de l’actualitat” de Ràdio Estel dirigit per l’Ignasi Miranda, el dedicarà a recordar la memòria del Bisbe Joan.

També en  Bisbat de Sant Feliu estan fent un sentit homenatge al bisbe Joan, us deixem l’escrit que apareix avui al Full de la Catedral de Sant Llorenç:

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III