El 22 de setembre
d’aquest any recordarem el 30 è aniversari de l’ordenació episcopal del Bisbe
Joan. Aquell dissabte calorós (molt calorós!), a la Basílica de Santa Maria del
Mar plena de gom a gom, es va celebrar la missa d’ordenació episcopal com a
Bisbe Auxiliar de Barcelona que va rebre juntament amb Mns. Carles Soler i
Perdigó, a qui des d’aquí volem felicitar també en aquest aniversari.
S’inicià llavors un seguit de reaccions favorables a aquest nomenament. Des de tots els àmbits: eclesial, polític, social, educatiu, cultural se’n feren ressò. Es posaren en marxa diverses iniciatives per fer arribar al Bisbe Joan, l’estimació i l’alegria pel seu nomenament, així de la mà de mn. Jarque i de Catalunya Cristiana, tingué la iniciativa de regalar-li l’anell de bisbe. El mateix mn Jarque deia: “Els bisbes porten un anell al dit cor de la mà dreta. Entre els distintius habituals que solen portar – avui, fora de les celebracions litúrgiques, els nostres bisbes en porten ben pocs -, el de l’anell és ben significatiu i gosaria dir simpàtic, domèstic o casolà, si es vol. Sobretot ara que tiren més cap a aliança esponsal, com a signe de llur fidelitat d’amor envers l’Església, que no pas com a anell senyorial (...) Seria bo que rebéssim una gran quantitat de petites contribucions, que fóssim tots els que l’hi regalem. Si quelcom sobra, com pensem, també l’hi lliurarem: ell prou sabrà que fer-ne!”.
Mn. Manuel Tort ens
explicava que quan es va fer pública la notícia del seu nomenament es produí “un
gran goig que sobretot ens emplenà als condeixebles ens mogués a preparar un
peculiar obsequi per a mossèn Joan, que li oferirem en un dinar de germanor
viscut il·lusionadament. A les postres li lliurarem una mitra”.
Entre els feligresos de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, d’on el Bisbe Joan va ser rector durant quinze anys, del 1976 al 1991, sorgí la iniciativa de regalar-li, a qui va ser el seu pastor, el bàcul com a signe d’agraïment per part de tota la feligresia. El bàcul va ser dissenyat i realitzat pel seu amic, l’artista Josep Maria Nuet Martí. Fet de fusta hi ha representats: Sant Isidre, la Mare de Déu de Montserrat, Sant Joan Baptista i Crist en Majestat.
"Fixeu-vos com creixen les flors
del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la
seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles."
Mateu 6, 28 – 29. Aquest és el text del lema episcopal
del bisbe Joan Carrera, ple de confiança en la divina Providència. El centre de l'escut és la
imatge de la Mare de Déu de Montserrat, ornada amb un ram de flors (lliris i
margarides), una estrella i una oreneta.
La
vinculació del bisbe Joan amb Montserrat ve lluny. Ens la recorda el pare Abat
de Montserrat :
"(...)
el bisbe Joan Carrera ha donat un darrer testimoniatge de la seva fe cristiana i de la manera com la va viure. De les
diferents facetes de la seva personalitat tan rica en voldria destacar dues: la
seva vinculació amb Montserrat i el seu estil comunicatiu. Era devot de la Mare
de Déu de Montserrat i, a més, estimava la comunitat de monjos, on tenia amics
de feia molts anys. Va ser ordenat de prevere a la nostra basílica el dia 11 de
juliol de 1954, juntament amb altres seminaristes i amb alguns monjos. I cada
any pujava en aquesta data per donar gràcies a Déu per la vocació sacerdotal i
per trobar-se amb els companys d’ordenació."
Recordem, finalment, unes paraules que va dir el
Bisbe Joan durant la cerimònia d’ordenació episcopal:
“Som vostres i ens en sentim. Ens heu
fet vosaltres. Hem treballat junts i ara ens agrada sentir que us pertanyem. En
realitat el do que acabem de rebre és per a vosaltres. Aquests bisbe que teniu
davant vostre, ja deia a mil anys Sant Agustí que són els vostres servidors. A
tots us diem que amb l’ajuda de Déu i la vostra us serem fidels.”
