divendres, 21 de desembre de 2012

Nadal!!!


La nit de Nadal no és com les altres nits:
hi ha una llum nova, un estel de més enllà dels estels
que esquinça la foscor.
La nit de Nadal és una nit lluminosa

El bisbe Joan tenia una especial sensibilitat pel dia de Nadal. Des dels primers anys de rector a Sant Isidre sempre tingué la iniciativa de d'anar preparant-nos durant l'Advent "És el treball humil i joiós de l'Advent: fer lloc al Senyor que ve, aplanar-li el camí" (Advent del Nadal, Advent del tercer mil·lenni),...  i fer el pessebre: el de figures grans, solemnes a l'església, la Mare de Déu, sant Josep i el Nen Jesús que adoràvem durant la Missa del Gall. Ocupaven un lloc preferent a l'altar on tot el vèiem seguint la lectura de l'evangeli amb devoció, amb sentiment, com ell mateix ens recordava en l'article Il·lusió per Jesús :
"El naixement de Jesús a  Betlem no és un fet que es pugui relegar al passat: el nostre avui i el futur del món són il·luminats per la seva presència"....
I l'altre, el del pati, amb les figures petites hi posava a més a més del Naixement, els àngels, els missatgers de Déu; els pastors, les persones humils que reben la notícia de la vinguda del Messies, els bens, la dona que fila, els tres reis que seguint l'estrella que s'apropen a adorar l'Infant. Ens hi deixava participar, tenia un interès especial en que quedés bé, en harmonia, tan era que les figures fossin de diferents mides, de diferents estils, volia que els nens de la catequesi, de l'esplai, els que venien amb els seus avis,... sentissin en el seu cor l'esperit Nadal; i ens ho deia en "Nadal i els infants"
"L'esperit de Nadal... Sense ànim de judicar ningú, ens cal aportar a la construcció d'una societat millor l'alternativa de l'Evangeli: la veritable justícia passa per l'interior de l'home i no és divisible. Tenen poca solidesa la pau, la solidaritat, el servei als més pobres si no arrelen en un cor pacificat, solidari, net, generós

Cal meditar aquest Nadal el missatge, tan viu en els nostres dies, que ens deixà el bisbe Joan en l'article El somni del vell pessebrista
"Fes el pessebre. Posa-m'hi a la cova. Prova d'entendre que les més diverses figures, per estranyes que puguin semblar-te, es vertebren i assoleixen un sentit nou a partir de la cova.
Fes el pessebre i recorda, aquests any més que mai, que "jo sóc l'Alfa i l'Omega, el qui és, el qui era i el qui ve" (Ap 1, 8). No he dit encara l'última paraula. He de tronar... Aleshores clarejarà el dia sense posta "del cel nou i la terra nova, quan no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment" (Ap 21 1 i 4)"


La nit de Nadal no és com les altres nits:
hi ressona una veu nova. Una paraula que ve de més enllà
omple el silenci d'aquesta nit.
La nit de Nadal és una nit sonora.

(Els textos citats dels articles escrits pel bisbe Joan Carrera
els hem extret del llibre "El nostre Nadal.
Editorial Mediterrània


En la quotidianitat, Déu es fa present
només cal obrir els ulls i mirar amb el cor.
Sempre hi ha motius d'esperança.
Bon i Sant Nadal
Comissió Memorial Bisbe Joan Carrera

diumenge, 9 de desembre de 2012

Mitjans de Comunicació


Conegut és el gran interès que mostrà el Bisbe Joan pels mitjans de comunicació des de ben jove i en els seus inicis com a prevere. Com a escriptor va començar col·laborant setmanalment amb una secció de religió a El Noticiero Universal i a la revista El Eco de Badalona. Ttambé va sovintejar algunes col·laboracions amb el diari Avui, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. Cal , però esmentar la secció Ara Mateix que mantingué durant vint-i-cinc anys a Catalunya Cristiana i que fa uns anys mn. Joan E. Jarque va recollir en el llibre que porta el mateix nom de la secció. La seva col·laboració a diferents mitjans de comunicació va ser constant. Volia utilitzar aquests mitjans per propagar  el missatge de l'evangeli. No refusà mai cap invitació de cap mitjà, tertúlies a Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas, o Josep Cuní....

Monsenyor Antonio Montero, arquebisbe emèrit de Badajoz i responsable de la Comisión de Medios de la Conferència Episcopal Española, a la que també hi pertanyia el bisbe Joan, va dir: "Joan Carrera encarnaba la figura del cristiano, sacerdote i obispo, en las coordenadas del Concilio Vaticano II", i afegí "Su fe cristiana y su vocación de pastor le llevaron siempre a hacer presente el Evangelio en la vida de las personas y en la identidad y la cultura de Catalunya". Voldria destacar unes paraules que també Mns. Antonio ens va fer arribar a l'acte d'homenatge del dia 9 de novembre de 2009 a Santa Maria del Mar, pel seu significat per a tots nosaltres:
"Monseñor Carrera, se creía aquello que decía y lo que celebraba y, en las celebraciones que como obispo presidía, tenía el carisma de predicar de manera inteligible para todos".

Però si hem parlar de la seva gran implicació, de les ninetes dels seus ulls, on hi va dedicar molts esforços i patiments, hem de citar Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. En paraules de Teresa Pou, que va ser directora de Ràdio Estel: "Sota la protecció i el guiatge de bisbe Carrera, ràdio Estel va aconseguir fer-se un lloc en el panorama radiofònic del nostre país, amb un estil obert, acollidor, respectuós ... motivant i donant confiança a un grup de periodistes i tècnics joves que vam créixer professionalment a l'emissora, molts d'ells van fer el salt a mitjans més grans, (...) i per una bona colla l'espai de descoberta dels valors humans i cristians sense imposicions."
Tot i les dificultats en que es va trobar en el camí amb aquests dos mitjans, mai va tirar la tovallola. Amb una actitud vital, i com deia ell "possibilista", cal estar-hi per poder canviar les coses, si no hi ets, no pots canviar res.

Per acabar ho voldria fer amb unes sentides paraules que també digué la Teresa Pou i recull el sentiment de molts de nosaltres:
"Si tanco el ulls, veig el bisbe Joan Carrera somrient, amb aquell somriure entremaliat, murri, i li agraeixo el fet d'haver estat un comunicador valent, fidel als amics, generador de consens, estimació i respecte dins i fora de l'Església."

dimarts, 6 de novembre de 2012

HOMENATGE

En commemorar-se el primer aniversari de la mort del bisbe Joan Carrera, el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, li organitzà un acte d'homenatge al que va ser el seu fundador i ànima durant molt de temps. Aquest acte va tenir lloc el dia 9 de novembre de 2009 a la Basílica de Santa Maria del Mar. S'hi adheriren més de setanta entitats públiques i privades, eclesials i civils, totes varen mostrar la gran incidència que manifestà el bisbe Joan amb la seva acció en la societat civil catalana i en la diòcesi de Barcelona.

El Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans va ser fundat a finals dels anys seixanta per un jove mossèn Joan que juntament amb un grup de laics, religiosos i sacerdots es plantejaren promoure un compromís eclesial, social i polític que contribuís a la defensa dels drets humans i de la llengua catalana i al restabliment de les llibertats democràtiques.

A l'esmentat acte hi intervingueren personalitats que aplegaren tots els àmbits en que ell hi dedicà treball i esforç com els mitjans de comunicació, la defensa de Catalunya i la seva estimada Església de Barcelona. A continuació en fem un recull.

L'acte va ser presentat per l'actor Joan Pera, que digué que el bisbe Joan "era el meu bisbe... era el Bisbe de tanta gent com jo, perquè ell feia que el sentíssim a prop...".
Seguidament donà pas a en Josep Maria Esquirol, filòsof que en destacà que "com que Carrera no tenia afany de poder, el cor de la seva feina bategava només a conseqüència d'una sola causa: la del seu testimoniatge cristià i el que això dignificava." Per acabar la seva intervenció hi afegí: "Ha estat per a alguns de nosaltres un mestre, a qui no li calien gaires paraules, com els antics pares del desert. En teníem prou de saber que hi era, i de gaudir, a voltes, de la seva companyia".

L'alcalde de Cornellà, ciutat on va néixer el bisbe Joan, en Antonio Balmón va dir d'ell que: "Va entendre que l’educació, l’acció social i solidària o l’habitatge digne, eren motors de dignitat."

La periodista i col·laboradora del bisbe a Ràdio Estel, Teresa Pou destacà que "la seva actitud vital, possibilista, de buscar objectius però sempre en la direcció de les seves conviccions, el va fer seguir fins l’últim moment generant complicitats per defensar la presència de l’Església als mitjans". I recordant la seva vivència personal digué: "Si tanco els ulls, veig el bisbe Joan Carrera somrient, amb aquell somriure entremaliat, murri, i li agraeixo el fet d’haver estat un comunicador valent, fidel als amics, generador de consens, estimació i respecte dins i fora de l’Església."

També hi intervingué en Josep Lluís Carod Rovira, en aquells moments vicepresident de la Generalitat que el va definir com "un capellà i un bisbe sempre vora les persones, i en especial del món obrer i de les classes populars. Un home promotor de serveis socials."

Sentides i significatives van ser les paraules del seu "amic" el president Jordi Pujol: "Que el record i el mestratge del bisbe Carrera no s’apaguin. Ells ens poden ajudar a ser continuadors de l’esperit de superació i de vocació de grandesa que ha sostingut la nostra Església i el nostre poble."

Volem agrair des d'aquí al president Pujol pel seu suport i oberta col·laboració que ha a manifestat vers el nostre projecte del Memorial Bisbe Joan Carrera.

A l'acte no hi va poder assistir, però hi envià un missatge el bisbe emèrit de Badajoz Antonio Montero que a l'igual que el bisbe Joan era membre de la comissió de mitjans. D'ell són aquestes paraules: "Su fe cristiana y su vocación de pastor le llevaron siempre a hacer presente el Evangelio en la vida de las personas y en la identidad y la cultura de Cataluña".(...) "Joan Carrera encarnaba la figura del cristiano, sacerdote y obispo, en las coordenadas del Concilio Vaticano II."

Abans d'acabar l'acte el pare Enric Puig amic i col·laborador del bisbe Joan, parlà en representació del Grup Sant Jordi: "Al bisbe Joan que des del rigor intel·lectual i la profunditat espiritual, des d’una experiència i autoritat moral reconegudes, des de l’exercici del seu ministeri pastoral, sempre eclesial, des de la implicació social i amb una abundant producció escrita, exercí un mestratge lliure i obert, amatent a les persones que, des de l’esperança i sense imposicions."

Tancà l'acte el Cardenal - Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach de qui va ser bisbe auxiliar: "va ser un home de Déu i d’Església, es va lliurar sense límits ni fronteres a tothom, imitant al Bon Pastor, amb un amor autèntic, senzill, cristià, de pastor, envers les persones i les institucions, especialment els més pobres i necessitats." (...) "Tots ho sabem, es va prodigar en l’animació cristiana de les comunitat com a rector, vicari episcopal i bisbe, en l’acompanyament espiritual dels cristians, en la defensa dels drets humans i en el diàleg de la fe amb el món de la cultura per tal de fer-hi present l’Evangeli."

Deixeu-me acabar aquest article amb unes paraules que digué l'esmentat Joan Pera per finalitzar la seva intervenció:
"Jo m’he passat la vida intentant donar uns moments d’alegria a qui ha volgut rebre la meva alegria...En Joan Carrera, home, prevere i Bisbe...també es va passar la vida donant alegria; l’alegria de l’esperança... a tots vosaltres...a mi.., i a tot el poble de Déu.

Gràcies, Joan, per ser i per fer. Per la teva vida, la teva fe, la teva obra, els teus escrits, el teu amor a la nostra terra, i la teva proximitat a la gent ...ens trobarem al cel...amb el somriure de la pau al llavis".

dimecres, 10 d’octubre de 2012

INICI DE L'ANY DE LA FE


El dia 25 de gener, festivitat de la conversió de sant Pau, de 1959 i en ocasió de la cerimònia de clausura de la Setmana de Pregària  per a la Unitat dels Cristians, a la basílica de romana de Sant Pau extramurs, el papa Joan XXIII sorprengué amb l'anunci de la convocatòria d'un concili ecumènic, l'anomenat més tard Concili Vaticà II. De ben segur que el moment va ser triat pel Papa. La notícia ràpidament (al cap de dos dies!) donà la volta al món (recordem que no hi havia internet) i segons les orientacions donades pel mateix Papa: "La finalitat del concili serà de promoure el desenvolupament de la fe catòlica, la renovació moral de la vida cristiana dels fidels, l'adaptació de la disciplina eclesiàstica a les necessitats i als mètodes del nostre temps"(Ad Petri Cathedram).

Després d’una exhaustiva preparació, l'11 d'octubre de 1962 el Papa Joan XXIII  inaugurava el Concili Vaticà II, i ara que celebrem el seu cinquantè aniversari, el Papa Benet XVI ens convida a celebrar un Any de la Fe amb aquestes paraules: "Serà un moment de gràcia i de compromís per una conversió a Déu cada cop més plena, per reforçar la nostra fe en Ell i per anunciar-lo amb alegria a l'home del nostre temps". I plantegi com a objectiu "recordar la bellesa i la centralitat de la fe, l'exigència de reforçar-la i aprofundir-la a nivell personal i comunitari, i fer-ho en perspectiva no tan celebrativa, sinó més aviat missionera, en la perspectiva, justament, de la missió ad gentes i la nova evangelització."

El Bisbe Joan ens recordava en un dels seus articles de la columna Ara Mateix de Catalunya Cristiana del 20 de juny de 2002: "El Concili ve néixer com a fruit de molts pioners, de moltes inquietuds, de moltes esperances contingudes”(...) "Joan XXIII, ara beat, va ser qui, va d'obrir de bat a bat les finestres de l’Església a aquests vents de l’Esperit.”
I ja abans, en un altre article l'any dos mil amb motiu de la beatificació del Papa Joan, ens havia deixat escrit: En realitat, el Vaticà II - "la seva intuïció profètica", com ha dit Joan Pau II - tancava una època d'incomunicació de l'Església amb la modernitat - un camp ple de blat entre el jull - i n'obria una altra de diàleg fecund. Així inaugurava un temps d'esperança per als cristians i per a la humanitat", en paraules també del Papa Wojtyla.
(Textos d'Ara Mateix Ed. La Magrana. Barcelona 2010)

dissabte, 6 d’octubre de 2012

ADÉU, BISBE ESTIMAT! (II)


Amb aquest titular, que també fèiem servir en l’anterior article, el setmanari Catalunya Cristiana obria el seu número 1.517 del 16 d’octubre de 2008 i que va dedicar en gran part a cobrir la notícia de la mort i l’enterrament del bisbe Joan.

La premsa el va definir com un home serè i dialogant”, “un pastor sol·lícit”, “un bisbe de proximitat”, “un bisbe del poble”....  des de sectors molt diversos de la societat es van rebre paraules d’elogi vers la figura del bisbe Joan.

Tal dia com avui, sis d’octubre, es van fer les seves exèquies, festivitat de sant Bru, titular de la Cartoixa de Montealegre, un lloc molt freqüentat i estimat pel bisbe Joan on feia precisament un any havia presidit una missa conventual.

La missa exequial celebrada a la Catedral del Barcelona aplegà a vint prelats entre cardenals, arquebisbes i bisbes i seguida amb gran fervor per uns dos mol fidels que volgueren donar l’últim i emotiu adéu. En el transcurs de la missa, després de la comunió es llegí el text del testament espiritual del bisbe; creiem que val la pena recordar-lo, ja que tot i el pas del temps són paraules ben vives per viure i practicar avui:

“Vull manifestar que, a mesura que passen els anys, augmenta la sensació que la mort ja no és tan llunyana com semblava... L’accepto com a part integrada de la meva existència i, malgrat que no sento pressa perquè arribi, la miro amb esperança.
L’esperança que em ve de la meva fe en Jesucrist ressuscitat que, per gràcia de Déu, m’ha acompanyat tota la vida. Una fe que, en mi, ha surat per damunt de les febleses i els dubtes – que també els he tingut – i que ha viscut en el si de l’Església catòlica, que ha estat sempre per a mi una pàtria espiritual.
Desitjo consagrar els dies que em resten a la difusió de l’Evangeli, tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe, i a viure’l jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba.
Espero poder fer el pas a la vida definitiva amb el suport de la pregària i dels sagraments de l’Església i sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat, en el santuari de la qual vaig ser ordenat sacerdot i que porto com a senyal d’identitat en el meu escut episcopal.”



dimecres, 3 d’octubre de 2012

ADÉU, BISBE ESTIMAT! (I)


Dimecres dia tres d'octubre, fa quatre anys del traspàs a la casa del Pare del nostre estimat Bisbe Joan. Portava dies ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebrón després de patir una hemorràgia cerebral mentre dirigia uns exercicis espirituals als seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. La capella ardent amb el fèretre va ser instal·lada a la sala capitular de la catedral de Barcelona. Durant els dos dies en què va estar oberta van ser molts els fidels que es van acostar a dir l'últim adéu, amb una pregària al bisbe. La casualitat va fer que morís el dia de sant Francesc de Borja, sant memorable per la seva austeritat i pregària dos qualitats que també formaven part del tarannà del bisbe Joan i el dia següent, sant Francesc d'Assís, sant patró de l'última parròquia on va ser rector i que ja de bisbe va promoure un nou temple.

També moltes van ser les persones i entitats que van deixar escrit en el llibre de condolences unes paraules d'afecte, de reconeixement, de testimoni d'haver conegut o d'agraïment al bisbe Joan. Aquí en reproduïm alguns:

"Una persona d'una saviesa enorme, cosa que demostrava precisament amb senzillesa i la humilitat enorme que tenia" Mn. Josep Maria Turull, rector del Seminari de Barcelona.

"El traspàs del bisbe Joan ha suposat la pèrdua d'un gran amic i també d'un mestre espiritual.(...) No podem ignorar que el bisbe Carrera va ser per sobre de tot un home fidel a Jesús, a l'Evangeli, un home d'Església, i un home que va estimar molt el seu país, sense oblidar mai la seva dimensió de relació amb les persones" P. Enric Puig, s.j. Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

"Cal recordar que el bisbe Carrera abans que res ha estat un capellà. Un home de fe. Un  home d'Església. I que tots els compromisos que ha anat agafant a la seva vida deriven d'aquest primer compromís. I que a més ha estat un home amb un fort sentiment de país. Un catalanista de cap a peus". Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.

"Era la ment episcopal que als nostres dies tenia la parla i la ploma més fines". P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

"Trobarem a faltar a aquest bisbe de la proximitat de l'Església davant la contemporània societat catalana" Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya.

"Amb la seva mort, el bisbe Joan Carrera ha donat darrer testimoniatge de la seva fe cristiana i de la manera com la va viure. De les diferents facetes de la seva personalitat tan rica en voldria destacar dues: la seva vinculació amb Montserrat i el seu estil comunicatiu"
(...) "Li volem agrair el seu testimoniatge d'amor a Jesucrist i a l'Església, la seva delicadesa per ser agent de comunió, el seu coratge a defensar els valors evangèlics, el seu compromís a favor dels marginats, el seu estil de vida tan proper a la gent senzilla, el seu treball en bé de l'Església catalana, el seu servei a Catalunya amb unes mires ben obertes als altres pobles". Josep Maria Soler, Abad de Montserrat
El Cardenal Lluís Martinez Sistach amb Mercè Palomares, secretària durant molts anys del Bisbe Joan

dimarts, 4 de setembre de 2012

CONSAGRACIÓ EPISCOPAL


El mes de setembre porta concentrat en la biografia del Bisbe Joan un seguit de dates importants i significatives al llarg de la seva vida. Tractarem aquí la del dia de la seva ordenació com a Bisbe el 21 de setembre de 1991. La va rebre juntament amb mn. Carles Soler i Perdigó com a Bisbes Auxiliars de la Diòcesi de Barcelona

Aquell dia, en una basílica de Santa Maria del Mar, plena de gom a gom, els fidels van participar amb gran joia, emoció i donant gràcies a Déu, rebent  la consagració episcopal de mans de monsenyor Ricard Maria Carles. Hi van participar també monsenyor Narcís Jubany, Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona  i monsenyor Màrius Tagliaferri, nunci apostòlic a Espanya.

Tan bon punt es va conèixer la notícia del seu nomenament, molts vam ser els que ens n'alegràrem i sentírem la necessitat de mostrar-l'hi el nostre acontentament. D'aquesta manera va sorgir a la nostra parròquia la idea d'oferir-li com a obsequi el bàcul episcopal. Posats a la feina i de la mà de mn. Felip Juli Rodríguez, en aquells moments rector de la parròquia, es va realitzar una col·lecta entre la feligresia tal com es notifica en el full parroquial nº 155 de 8 de setembre de 1991 per, amb l'esforç de tots, poder obsequiar-li amb el bàcul com "a signe d'agraïment per part de la parròquia" ; textualment: "Colecta para el báculo del Obispo Joan. La Parroquia obsequiará al Obispo Joan con el báculo signo del Pastor."

I així fou! amb gran goig, tota la feligresia de la parròquia, va voler mostrar-li l'agraïment  pels seus quinze anys com a rector i es va poder aconseguir l'objectiu. El bàcul del Bisbe Joan va ser dissenyat i realitzat pel seu amic, l'artista Josep Maria Nuet Martí, fet de fusta i hi ha representats: Sant Isidre, la Mare de Déu de Montserrat, Sant Joan Baptista i Crist en majestat.

Per això, des d'aquí amb motiu dels actes del memorial, volem demanar que se'ns concedeixi l'honor de poder custodiar a la nostra parròquia el bàcul del Bisbe Joan. El bàcul que ell portava en totes les celebracions que presidia i que li recordava la nostra (i també tan seva!)parròquia i que amb tanta devoció li vàrem oferir.

Tota la feligresia rebria amb gran alegria el fet de poder contemplar a la nostra església, cada vegada que ens hi apropéssim per pregar o celebrar l'Eucaristia, el bàcul del "seu Bisbe". Podem estar convençuts de que també per a ell seria un goig i una satisfacció de que així fos.


Fem doncs una crida per tal que puguem veure realitzada aquesta petició. 

dimarts, 17 de juliol de 2012

NOMENAMENT

El mes de juliol concentra dues dates molt importants en la vida del Bisbe Joan. La primera, per ordre cronològic, la de l’11 de juliol de 1954 dia de la seva ordenació sacerdotal al Monestir de Montserrat. La va rebre, davant de la Mare de Déu, de mans del bisbe de la Seu d’Urgell Ramon Iglesias Navarri,coincidint amb la festivitat de sant Benet, fundador de l’ordre benedictina que regeix el Santuari montserratí i que el 1958 fou declarat pare d'Europa i patró d'Occident.

Era notòria la gran devoció que el bisbe Joan tenia per la Mare de Déu de Montserrat, la imatge de la qual és el centre del seu escut episcopal; també forma part del seu bàcul, dissenyat i realitzat per l’artista en Josep Maria Nuet i que la feligresia de la nostra parròquia li oferí amb motiu de la seva ordenació episcopal. A totes les parròquies on va exercir com a pastor, va saber transmetre aquesta devoció que ell sentia per la Mare de Déu organitzant i promovent peregrinacions i romiatges a Montserrat,  sent el referent de la catalanitat en moments difícils i complicats com ell mateix ens deixà escrit:
“És al servei d’aquest poble, força desemparat – com ovelles sense pastor – que s’orienta en principi la nostra pastoral. I en ella té un lloc important el Montserrat del cor, que mai no hauríem de cohibir, sinó tot al contrari, fer-ne un caminet d’evangelització” (La canya esquerdada. Ed. Mediterrània. 1993).

L’altra data important d’aquest mes va ser la del 16 de juliol de 1991 en la que el Sant Pare Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de Barcelona. La notícia ens va omplir de joia a tots els que, coneixent al “nou bisbe”, veiem en ell les qualitats necessàries per ser un bon bisbe, que troben ben reflectit en les paraules del cardenal Martínez Sistach quan el definí com: “Home de Déu i d’Església. A aquesta condició que ell sempre va viure amb fidelitat s’hi ajuntaven un seguit de qualitats i virtuts humanes que el feien molt sensible a les necessitats de les persones i de les institucions, senzill i proper a tothom, home de diàleg i de proposta positiva del missatge de Jesús, interessat per la presència de l’Evangeli en la identitat i cultura de Catalunya”

Uns anys enrere, quan molta gent feia llistes del possible nomenament del successor del Dr. Jubany, ja hi havia hagut algú que havia suggerit el seu nom. El dia 23 de març de 1990, el llavors bisbe de Tortosa, mns. Ricard Maria Carles va ser nomenat nou bisbe de Barcelona. Var ser un any més tard quan, juntament amb mn. Carles Soler, que posteriorment va ser bisbe de Girona (2001-2008), va ser nomenat bisbe auxiliar.

En un primer moment, no ho tenia clar “això de ser bisbe”  quan el nunci del Papa, mns. Tagliaferri, li va comunicar la intenció del Sant Pare. Com va expressar en una entrevista que li van fer el novembre de 1991, deia: “Un tipo como yo, obispo”. Després confessà que qui va tenir “molta culpa”, va ser mossèn Joan Bonet i Baltà (fundador de la Parròquia), qui l’aconsellà i l’insistí que acceptés el nomenament, tot i les incerteses que això li provocava en aquells moments.

Per finalitzar una anècdota que explicava sovint d’aquells dies, era que un cop acceptat el nomenament li va preguntar al nunci si a partir d’ara havia de posar-se la camisa negra i el coll blanc, i el nunci respongué: “Tots els capellans ho han de portar”.

dissabte, 16 de juny de 2012

RECTOR DE SANT ANTONI DE LLEFIÀ


El dia 13 de juny de 1961, només amb trenta-un anys, mossèn Joan Carrera rebia l'encàrrec de posar-se al capdavant, com a rector, d'una parròquia. El bisbe Gregorio Modrego, aplegà a un grup de sacerdots i els hi anà comunicant el seu destí. A mn. Joan li tocà la parròquia de sant Antoni de Pàdua, al barri badaloní de Llefià. En aquell temps un barri ple de barraques habitades per immigrants arribats majoritàriament d'Andalusia.
Sense cap tipus de suport econòmic, però això sí amb la benedicció del bisbe, aquells joves capellans havien d'iniciar la seva tasca pastoral a les noves parròquies, on fins i tot no hi havia ni església. La parròquia de sant Antoni, era una d'aquestes, el mateix bisbe Joan, havia explicat més d'una vegada les precarietats que va viure juntament amb la seva mare, primer com a rellogats, on cada dia, després de dir missa a les set matí havia de connectar una mànega per poder tenir aigua.
 Possiblement la data en que se li va encomanar la parròquia, 13 de juny, festivitat de sant Antoni de Pàdua - festa major de la parròquia! - va ser premonitòria, ja que com el sant franciscà, el bisbe Joan amb el do de la paraula, la caritat de la seva vida i el tracte tan proper, humil i afectuós, es va fer present a la parròquia i el van fer ser estimat per tothom.
Donades les precarietats del barri es posà a treballar de seguida i el 1963 ja es beneïa la nova església i la rectoria, seguidament, va promoure la cooperativa d'habitatges Llefià. El primer bloc es va beneir el 8 de desembre de 1967. Es van construir 150 habitatges.
Van ser anys de patiment, esforç i sacrifici i, com sant Antoni de Pàdua, amb dedicació als més pobres i necessitats que no abandonarà mai.

dimarts, 8 de maig de 2012

ANIVERSARI


Recordem aquests dies la data de naixement del bisbe Joan. Cornellà de Llobregat el veié néixer el dia 12 de maig de 1930, així doncs aquest any faria vuitanta-dos anys. Va néixer en aquesta localitat del Baix Llobregat on el seus pares regentaven un forn, però quan tot just havia complert nou mesos, morí el seu pare víctima d'una pulmonia. Aquest fet obligà a la seva mare a prendre la decisió de tornar a casa dels avis materns, a la ciutat veïna de Sant Feliu de Llobregat.

Allà visqué la seva infantesa, alterada i endurida per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 quan ell tenia sis anys. Anys durs que, segons no se n'havia estat de dir, va passar gana i penúries, acompanyat de la mare i dels avis. Es definia com un nen entremaliat, que compartia amb els seus amics els jocs al carrer i la contínua presència dels soldats al voltant de casa seva.

Un cop acabada la Guerra, el 1939, es va produir un fet que influí en la seva vida, va ser l'arribada d'un vicari a Sant Feliu, mossèn Tomás García Garrote. Aquest capellà dedicà molt de temps i interès a aquells nens que havien viscut els desastres de la confrontació bèlica. Va organitzar grups amb un caire educatiu: feien excursions, els passava pel·lícules de cinema mut,..., però el que més va calar en ell va ser quan els parlava de Jesús i llegien i comentaven l'Evangeli, utilitzant les seves pròpies paraules, quan deia: "És l'origen de la meva vocació. Era i és un cristià convençut i una gran persona, tot i que no he compartit mai les seves idees polítiques".

Aquesta primera aproximació biogràfica del Bisbe Joan coincideix també amb la propera celebració de la festivitat del patró de la parròquia, Sant Isidre Llaurador el dia 15 de maig. Festa que vivia intensament en la seva època de rector del 1976 al 1991 i també com a Bisbe havia fet posteriorment diverses visites en aquest dia.

"Sant Isidre home de viure senzill, dedicat a tres grans valors: la família, el treball i la pregària. Sant Isidre ens porta un missatge evangèlic de fidelitat, d'esperit de treball harmonitzat amb una intensa devoció d'humilitat i fortalesa al patir les injustícies, i sobretot de gran caritat vers els necessitats, als quals feia partícips del seu humil menjar. Donà sempre una lliçó com a cristià" (del llibre Elementos artísticos del templo de San isidro Labrador, Par. Sant Isidre Llaurador, 2009).

Fixem-nos en els valors de Sant Isidre ... aquests són també els valors que va viure i ens va deixar com exemple el Bisbe Joan.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Constitució de la comissió "Memorial Bisbe Joan Carrera"


Amb data 16 de març de 2012 s’ha fet efectiva la constitució de la comissióMemorial Bisbe Joan Carrerade la Parròquia Sant Isidre Llaurador. Aquesta comissió té com a finalitat recordar la memòria del Bisbe Joan, que va ser rector de la Parròquia durant el període de 1976 a 1991, i realitzar uns actes d’homenatge coincidint amb el cinquè aniversari del seu traspàs a la casa del Pare el dia 3 d’octubre de l'any 2013.

La comissió s’ha posat en marxa elaborant un full de ruta en el que es plantegen un seguit d’actuacions a realitzar durant aquest temps i donar-los a conèixer tan a la Comunitat Parroquial com al barri de Santa Eulàlia, la ciutat de L’Hospitalet i la diòcesi de Barcelona àmbits en els que monsenyor Joan Carrera hi va estar vinculat.

Partim del viu record que encara tenim del bisbe Joan, de la petjada que van deixar les seves paraules i obres enmig de tots els que el vam tenir el goig de conèixer-lo i col·laborar amb ell, i també amb la confiança de que els actes seran ben acollits per tota la comunitat parroquial, donada l’estima que sempre ha manifestat ver la persona de monsenyor Joan Carrera, ja des dels primers dies de rector, allà a l'estiu de 1976, fins el moment de la seva mort produïda la tardor de 2008. Aquests actes estaran emmarcats en dos aconteixements importants de l'Església, per una part la commemoració el cinquantè aniversari de l'inici del "Concili Vaticà II" (i que el Bisbe Joan, en aquells anys un jove sacerdot, va viure intensament) i la celebració de "l'Any de la Fe" (octubre 2012 - novembre 2013) promulgat pel Sant Pare i en el que desitja que es redescobreixin els textos d’aquell Concili, “una gran força per a la sempre necessària renovació de l’Església” segons les seves paraules.


Aquesta comissió està encapçalada per mn. Francesc Prieto, rector de la Parròquia i en formen part en Jesús Gandul García, en Jordi García Martorell i en Jordi Breu Pañella.

I res millor per guiar aquesta comissió que les paraules del Bisbe Joan en el seu testament espiritual:
“Desitjo consagrar els dies que em resten a la difusió de l’Evangeli, tal com he fet fins ara com a prevere i com a bisbe, i a viure’l jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba”.

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes