dimecres, 10 d’octubre de 2012

INICI DE L'ANY DE LA FE


El dia 25 de gener, festivitat de la conversió de sant Pau, de 1959 i en ocasió de la cerimònia de clausura de la Setmana de Pregària  per a la Unitat dels Cristians, a la basílica de romana de Sant Pau extramurs, el papa Joan XXIII sorprengué amb l'anunci de la convocatòria d'un concili ecumènic, l'anomenat més tard Concili Vaticà II. De ben segur que el moment va ser triat pel Papa. La notícia ràpidament (al cap de dos dies!) donà la volta al món (recordem que no hi havia internet) i segons les orientacions donades pel mateix Papa: "La finalitat del concili serà de promoure el desenvolupament de la fe catòlica, la renovació moral de la vida cristiana dels fidels, l'adaptació de la disciplina eclesiàstica a les necessitats i als mètodes del nostre temps"(Ad Petri Cathedram).

Després d’una exhaustiva preparació, l'11 d'octubre de 1962 el Papa Joan XXIII  inaugurava el Concili Vaticà II, i ara que celebrem el seu cinquantè aniversari, el Papa Benet XVI ens convida a celebrar un Any de la Fe amb aquestes paraules: "Serà un moment de gràcia i de compromís per una conversió a Déu cada cop més plena, per reforçar la nostra fe en Ell i per anunciar-lo amb alegria a l'home del nostre temps". I plantegi com a objectiu "recordar la bellesa i la centralitat de la fe, l'exigència de reforçar-la i aprofundir-la a nivell personal i comunitari, i fer-ho en perspectiva no tan celebrativa, sinó més aviat missionera, en la perspectiva, justament, de la missió ad gentes i la nova evangelització."

El Bisbe Joan ens recordava en un dels seus articles de la columna Ara Mateix de Catalunya Cristiana del 20 de juny de 2002: "El Concili ve néixer com a fruit de molts pioners, de moltes inquietuds, de moltes esperances contingudes”(...) "Joan XXIII, ara beat, va ser qui, va d'obrir de bat a bat les finestres de l’Església a aquests vents de l’Esperit.”
I ja abans, en un altre article l'any dos mil amb motiu de la beatificació del Papa Joan, ens havia deixat escrit: En realitat, el Vaticà II - "la seva intuïció profètica", com ha dit Joan Pau II - tancava una època d'incomunicació de l'Església amb la modernitat - un camp ple de blat entre el jull - i n'obria una altra de diàleg fecund. Així inaugurava un temps d'esperança per als cristians i per a la humanitat", en paraules també del Papa Wojtyla.
(Textos d'Ara Mateix Ed. La Magrana. Barcelona 2010)

dissabte, 6 d’octubre de 2012

ADÉU, BISBE ESTIMAT! (II)


Amb aquest titular, que també fèiem servir en l’anterior article, el setmanari Catalunya Cristiana obria el seu número 1.517 del 16 d’octubre de 2008 i que va dedicar en gran part a cobrir la notícia de la mort i l’enterrament del bisbe Joan.

La premsa el va definir com un home serè i dialogant”, “un pastor sol·lícit”, “un bisbe de proximitat”, “un bisbe del poble”....  des de sectors molt diversos de la societat es van rebre paraules d’elogi vers la figura del bisbe Joan.

Tal dia com avui, sis d’octubre, es van fer les seves exèquies, festivitat de sant Bru, titular de la Cartoixa de Montealegre, un lloc molt freqüentat i estimat pel bisbe Joan on feia precisament un any havia presidit una missa conventual.

La missa exequial celebrada a la Catedral del Barcelona aplegà a vint prelats entre cardenals, arquebisbes i bisbes i seguida amb gran fervor per uns dos mol fidels que volgueren donar l’últim i emotiu adéu. En el transcurs de la missa, després de la comunió es llegí el text del testament espiritual del bisbe; creiem que val la pena recordar-lo, ja que tot i el pas del temps són paraules ben vives per viure i practicar avui:

“Vull manifestar que, a mesura que passen els anys, augmenta la sensació que la mort ja no és tan llunyana com semblava... L’accepto com a part integrada de la meva existència i, malgrat que no sento pressa perquè arribi, la miro amb esperança.
L’esperança que em ve de la meva fe en Jesucrist ressuscitat que, per gràcia de Déu, m’ha acompanyat tota la vida. Una fe que, en mi, ha surat per damunt de les febleses i els dubtes – que també els he tingut – i que ha viscut en el si de l’Església catòlica, que ha estat sempre per a mi una pàtria espiritual.
Desitjo consagrar els dies que em resten a la difusió de l’Evangeli, tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe, i a viure’l jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba.
Espero poder fer el pas a la vida definitiva amb el suport de la pregària i dels sagraments de l’Església i sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat, en el santuari de la qual vaig ser ordenat sacerdot i que porto com a senyal d’identitat en el meu escut episcopal.”



dimecres, 3 d’octubre de 2012

ADÉU, BISBE ESTIMAT! (I)


Dimecres dia tres d'octubre, fa quatre anys del traspàs a la casa del Pare del nostre estimat Bisbe Joan. Portava dies ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebrón després de patir una hemorràgia cerebral mentre dirigia uns exercicis espirituals als seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. La capella ardent amb el fèretre va ser instal·lada a la sala capitular de la catedral de Barcelona. Durant els dos dies en què va estar oberta van ser molts els fidels que es van acostar a dir l'últim adéu, amb una pregària al bisbe. La casualitat va fer que morís el dia de sant Francesc de Borja, sant memorable per la seva austeritat i pregària dos qualitats que també formaven part del tarannà del bisbe Joan i el dia següent, sant Francesc d'Assís, sant patró de l'última parròquia on va ser rector i que ja de bisbe va promoure un nou temple.

També moltes van ser les persones i entitats que van deixar escrit en el llibre de condolences unes paraules d'afecte, de reconeixement, de testimoni d'haver conegut o d'agraïment al bisbe Joan. Aquí en reproduïm alguns:

"Una persona d'una saviesa enorme, cosa que demostrava precisament amb senzillesa i la humilitat enorme que tenia" Mn. Josep Maria Turull, rector del Seminari de Barcelona.

"El traspàs del bisbe Joan ha suposat la pèrdua d'un gran amic i també d'un mestre espiritual.(...) No podem ignorar que el bisbe Carrera va ser per sobre de tot un home fidel a Jesús, a l'Evangeli, un home d'Església, i un home que va estimar molt el seu país, sense oblidar mai la seva dimensió de relació amb les persones" P. Enric Puig, s.j. Secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

"Cal recordar que el bisbe Carrera abans que res ha estat un capellà. Un home de fe. Un  home d'Església. I que tots els compromisos que ha anat agafant a la seva vida deriven d'aquest primer compromís. I que a més ha estat un home amb un fort sentiment de país. Un catalanista de cap a peus". Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.

"Era la ment episcopal que als nostres dies tenia la parla i la ploma més fines". P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

"Trobarem a faltar a aquest bisbe de la proximitat de l'Església davant la contemporània societat catalana" Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya.

"Amb la seva mort, el bisbe Joan Carrera ha donat darrer testimoniatge de la seva fe cristiana i de la manera com la va viure. De les diferents facetes de la seva personalitat tan rica en voldria destacar dues: la seva vinculació amb Montserrat i el seu estil comunicatiu"
(...) "Li volem agrair el seu testimoniatge d'amor a Jesucrist i a l'Església, la seva delicadesa per ser agent de comunió, el seu coratge a defensar els valors evangèlics, el seu compromís a favor dels marginats, el seu estil de vida tan proper a la gent senzilla, el seu treball en bé de l'Església catalana, el seu servei a Catalunya amb unes mires ben obertes als altres pobles". Josep Maria Soler, Abad de Montserrat
El Cardenal Lluís Martinez Sistach amb Mercè Palomares, secretària durant molts anys del Bisbe Joan

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes