diumenge, 29 de setembre de 2013

PRIMERS ACTES D'HOMENATGE AL BISBE JOAN

Dissabte, 28 de setembre al matí s'iniciaren els actes, amb una ofrena floral davant de la tomba on reposen les restes mortals del Bisbe Joan Carrera, al cementiri de Montjuic.





A l'acte, organitzat pel Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre, hi assistí un gran nombre de feligresos de la parròquia. També prengueren part de l'ofrena familiars del Bisbe Joan, el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Badalona, els Amics de Sant Jeroni de la Murtra, la Fundació d'Escoles Cristianes de Catalunya i la Fundació d'Escoles Parroquials.
En un acte molt emotiu es recordà la figura del Bisbe Joan. El pare Enric Puig llegí el fragment de l'Evangeli que inclou lema episcopal que trià el Bisbe Joan "Mireu com creixen els lliris del camp"
Després de la pregària del Parenostre es cantà el Virolai amb que es tancà l'acte.

Per la tarda a la Parròquia de Sant Isidre es realitzà el següent acte. Fou presentat per en Jordi Garcia, membre de la Comissió que glosà la figura del bisbe Joan. Posteriorment intervingué el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet el sr. Jaume Graells qui elogià l'acció pastoral, solidària, educativa i cultural del bisbe Joan durant els anys en que fou rector de Sant Isidre i de la posterior concessió de la Distinció Ciutadana de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, el 2003.
Seguidament en Jesús Gandul presentà l'exposició "Un Ara Mateix... per sempre" en la que es fa una visió retrospectiva de la vida del bisbe Joan i en la que es combinen fotografies i texts del bisbe Joan escrits a la columna del mateix nom que escrivia a Catalunya Cristiana.
En Jordi Breu presentà el llibre "El obispo Joan Carrera un gran hombre de fe" que recull la seva acció pastoral al front de la parròquia durant els quinze anys en que fou rector. També inclou el llibre un capítol dedicat a mn. Joan Bonet, fundador de la parròquia. El llibre també recull l'anterior, escrit per fer una descripció dels elements artístics del temple.

Va concloure l'acte mn. Francesc Prieto, rector de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, qui destacà la figura del bisbe Joan com un home de fe, pastor proper al poble, acollidor de tots, des dels intel·lectuals fins a les persones senzilles. 


dijous, 26 de setembre de 2013

S'APROPEN ELS DIES D'HOMENATGE

Us recordem que el proper dissabte dia 28 de setembre iniciem els actes en record al Bisbe Joan Carrera.

Al matí a les 11 h. una ofrena floral a la tomba on descansen les seves restes. Ens trobarem a l'entrada del Cementiri de Montjuic de Barcelona (entrada per la Ronda Litoral).

A la tarda a les 18 h. es realitzarà l'acte d'inauguració de l'exposició retrospectiva: 
"UN ARA MATEIX ... PER SEMPRE", 
amb fotografies i texts del bisbe Joan.

Posteriorment es farà la presentació del llibre:
"EL OBISPO JOAN CARRERA, 
UN GRAN HOMBRE DE FE"

Tots hi sou convidats.
Web de l'Arquebisbat de Barcelona

diumenge, 25 d’agost de 2013

OBRA COMMEMORATIVA

Un dels objectius que ens vam proposar des d'un bon començament a la Comissió, va ser que els actes en record al Bisbe Joan han de representar els diferents àmbits que va anar desenvolupant al llarg de la seva vida. És coneguda la seva dedicació a la cultura com a escriptor, director literari i, com ens deia en Joan Torres i Viver artista pintor i gran amic, un gran interès per l'art. Per aquesta raó vam pensar disposar, com a record d'aquests actes commemoratius, d'una peça artística. Ens vam posar en contacte amb en Jordi Serra, prestigiós artista ceramista de la nostra ciutat, a qui vam anar a veure al seu taller. Només entrar a la seva masia-taller, la cordialitat amb que ens va rebre i veure les seves obre, les del seu pare van ser un vertader passeig per la història, en un marc incomparable.

Li vam explicar la nostra idea. En Jordi Serra ens va escoltar atentament i durant la conversa va voler que li expliquéssim records i qualsevol petit detall del nostre estimat Bisbe Joan. De seguida va captar la idea i tot agafant el llapis ja va plasmar sobre un paper la idea que portàvem al cap. Traduí amb gran mestratge tot el que li havíem anat explicant.
Resultat: està preparant una peça que enriquirà els actes d'homenatge al Bisbe Joan Carrera.

No volem desvetllar encara els detalls d'aquesta obra, ho farem en el transcurs de l'acte que realitzarem el dia 28 de setembre de 2013 a les 18 h. a la parròquia de Sant Isidre en el que també s'inaugurarà l'exposició i es presentarà el llibre dedicat al Bisbe Joan.

En Jordi Serra també realitzarà i fa donació de la placa commemorativa de l'acte d'inauguració dels "Jardins Bisbe Joan Carrera" que tindrà llocs, si Déu vol, el dia 3 d'octubre a les 19,30 h. amb l'assistència del Cardenal Arquebisbe Lluís Martínez Sistach i l'Alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, sra. Núria Marín.

Volem agrair a en Jordi Serra la seva dedicació i també la seva paciència amb nosaltres quan li vam "bolcar" totes les idees que portàvem i ell va saber captar  i realitzar una magnífica obra.


Però la col·laboració amb en Jordi no acaba aquí. Esperem que en pocs mesos puguem donar una bona notícia referent a un nou projecte en el que ha hi estem treballant.

Us deixem l'enllaç del web d'en Jordi Serra. Val la pena que li feu un cop d'ull, només cliclant la fotografia

 Jordi Serra al seu taller




En Jordi Serra amb en J. García i J. Breu a la seva Masia taller







dissabte, 3 d’agost de 2013

MONTSERRAT, REFUGI ESPIRITUAL

Montserrat ens va rebre amb un dia clar i sense núvols, no hi feia excessiva calor, una temperatura agradable, certament, per aquestes dates de juliol. Venia de gust passejar i imbuir-se en l'ambient serè i tranquil que s'hi respirava a la Muntanya Santa, lluny encara de la munió sorollosa de gent que sol aplegar-s'hi qualsevol dia d'estiu.

El so dolç i solemne de les campanes de la basílica ens convidà a participar de la missa conventual. Una missa que, tot sigui dit, convida molt més al recolliment silenciós perquè n’ha restringit  l’accés  als pelegrins, evitant-ne, així, el brogit dels qui, encuriosits,entren i surten de la basílica.

El text de la lectura de l'Èxode ens ajuda a la reflexió i a la meditació: El Senyor li diu a Moisès: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor». Les paraules del celebrant a l'homilia, després de la lectura de la paràbola del blat i el jull de l'evangeli (Mt 13, 36-46) ens recorden que Jesús ens convida, un cop més, a tenir els ulls fixats al cel i, sobretot, a fer el bé i presentar-nos davant de Déu amb les mans plenes d'actes de fe, d'esperança i d'amor amb què podem enriquir petites accions que ens apropen més a Jesús. I així hem recordat que ho expressava, també, el bisbe Joan: "El millor que ens ha pogut passar a la vida és haver conegut Jesucrist".

Després de l’ofici religiós, el pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ens rebé en una de les dependències del Monestir. Després de les pertinents presentacions i salutacions, vam iniciar la conversa  explicant  el camí recorregut fins ara per la Comissió. Li vam lliurar un dossier explicatiu mentre li comentàvem els actes d'homenatge i li descrivíem el sentit i el contingut de l'exposició fotogràfica retrospectiva. En tot moment ens escoltà molt atentament, interessant-se per la possibilitat que aquesta exposició pogués ser acollida a Montserrat, en record del bisbe Joan a qui tant s’estimava.

La conversa continuà molt cordialment i distesa, recordant  paraules i moments entranyables,viscuts al costat del bisbe Joan. El mateix Pare Abat ens feu palesa la comunió del bisbe Joan amb el Monestir de Montserrat des de la seva ordenació sacerdotal, l'11 de juliol de 1954. Amb ell foren ordenats, també, alguns companys de Seminari i diversos monjos del Monestir. Per aquesta raó i en record d’aquesta significativa efemèride, el bisbe Joan acostumava a  pujar cada any per donar gràcies a Déu per la seva vocació sacerdotal i per retrobar-se amb els companys d’ordenació. El Pare Abat va fer referència, també, al lloc de privilegi de què gaudeix la imatge de la Moreneta, com a símbol predilecte del bisbe, al bell mig del seu escut episcopal.

Aquest estret vincle amb l'entorn del monestir i la seva particular estimació per la Mare de Déu de Montserrat, ens argumentà l'Abat, permeteren al bisbe Joan mantenir una gran amistat amb alguns monjos de la comunitat, com ara el pare Marc Taxonera, amb els quals  col·laborà en diverses actuacions socials i pastorals; un sentiment profund que el va acompanyar al llarg de la seva professió pastoral, fins al punt de considerar el Monestir, un indret especial, un refugi espiritual propi.

El Pare Abat elogià el bisbe Joan com a gran coneixedor de la societat en què va viure i  reconegué, amb una certa melangia, que el trobava molt a faltar personalment, és clar, però sobretot per la força de la seva paraula i les seves encertades intervencions  en les reunions eclesials i en els mitjans. Quan expressava el seu pensament crític envers d’altres  que no pensaven com ell, sempre ho feia des de l’estimació i el respecte, sense imposicions, en un exercici de crítica generosa i constructiva, que tan poc sovinteja, malauradament en l’ésser humà. Són trets  com aquest que han fet del bisbe Joan una persona tan estimada per tothom. L’abat recordà molt especialment els exercicis espirituals que dirigí a la comunitat de monjos, activitat que es trobava desenvolupant, precisament, al Miracle, casa vinculada a Montserrat, quan el va sorprendre un vessament cerebral d’irreversibles conseqüències.

Durant  la conversa el Pare Abat destacà, també el grau de compromís que el bisbe Joan sempre mantingué amb el seu país i la seva destacada aportació al document Arrels Cristianes de Catalunya de 1985.

No sorprèn, doncs, el fet que en una primera trobada, en una sala propera on ens trobàvem conversant, aprofitant l'aplec de penyes barcelonistes celebrat l'any 1974, el bisbe Joan Carrera fes sentir la seva veu per encunyar el nom de “convergència” per definir una federació de partits catalanistes amb l'objectiu de defensar el nacionalisme de Catalunya contra l'opressió franquista. Convergència i  comunió van ser, precisament, uns valors que sempre van ser presents i van caracteritzar el seu discurs.

El Pare Abat també va destacar aquest fet amb una frase que defineix prou bé la figura del bisbe Joan i amb la qual volem acabar la nostra trobada: "Era un home de comunió i d'Església que amb una gran senzillesa i humilitat ha estat un referent per a tothom, tant de gent creient com d'altres més allunyats de la fe".

Els membres del Memorial volem agrair al Pare Abat les paraules encoratjadores de reconeixement que ens va adreçar, pel que significa aquesta iniciativa que permetrà gaudir del record del bisbe Joan a totes les persones que tant el vam estimar.

Així doncs, amb l'esperit de comunió que ens va transmetre el bisbe Joan, compartint amb ell la seva devoció, ens posem, també nosaltres, sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat perquè sigui ben present en aquest sentit homenatge.

El Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler amb membres de la Comissió Bisbe Joan Carrera
el 30 de juliol de 2013

dijous, 11 de juliol de 2013

QUAN EL SERVEI PASTORAL I L’ART S’AGERMANEN

Després de les darreres entrevistes amb diverses personalitats de l’àmbit cultural, eclesiàstic i polític-institucional envers la figura del bisbe Joan Carrera, volem dedicar, també, un espai al testimoni d'en Joan Torras,  professor i pintor en actiu als seus 84 anys, i a la seva encantadora esposa, Maria ambdós grans amics  d’infantesa del bisbe.  

En aquesta ocasió, l’espai de l’entrevista va transcórrer en el mateix estudi- taller de treball que en Joan té habilitat en una singular estança a casa seva. L’ambient que ens envoltava, ple de paletes de pintor, pinzells, pots i tubs de pintures de colors i diversos quadres va emmarcar la nostra agradable conversa amb aquest matrimoni reposat que va començar a recordar detalls de la vida i tarannà del bisbe Joan i també de la seva mare, la sra. Josefina,  il·lustrant-los amb algunes fotografies, escrits o facsímils de quadres que el propi Joan Torras havia pintat i regalat al bisbe.

"Els deixebles d'Emaús"(2002)
Pintura a l'oli de 116 x 86 cm.
Vam parar especial atenció en un d’ells “ Els deixebles d’Emaús”, pintat l'any 2002 i fixant-nos en la fesomia del Crist, vam comprovar l’encert ineludible de les paraules d’elogi que el mateix bisbe Carrera dedicà a l’obra d’en Torras en un dels seus articles quan deia:
         “Torras aconsegueix de donar a les seves figuracions de Jesús una pàtina de compostura que mai, però, arriba  a la rigidesa: només al punt just perquè ens adonem que és un de nosaltres i, alhora, és l’Altre.” (Ara mateix , 2010: 1279)

En obrir el sobre que tan curosament havia disposat en Torras, ple de fotografies i documents referents al seu “estimat amic Joan” referint-se amb aquesta familiaritat al bisbe Joan, els nostres contertulians  van compartir amb nosaltres els seus records i la transcendència de la seva profunda amistat.

De petit, el recorden com una persona extremadament tímida que anava a fer d'escolà i que de ben jovenet ja va ingressar al seminari. Aquest fet va comportar  separar-se, potser massa aviat, de la seva mare, amb la qual sempre va mantenir una estreta i exemplar relació, la qual cosa, com ens comentà la Maria, “li va costar força de pair”. Tot i la separació, aquest estret vincle va permetre establir un fil conductor excepcional de valors d’espiritualitat i autenticitat , que desenvoluparia de ben petit, recordant també la imatge de la seva mare agenollada al primer banc de l’església davant del Santíssim, i que serien alguns dels signes d’identitat i espiritualitat del que seria futur bisbe.
Aparentment, potser no era  l’òptim candidat potencial, però, com ens comentà subtilment el matrimoni Torras, en Joan Carrera anava filant a poc a poc un teixit ben travat i ferm, fent via com una formigueta sense cap pretensió de protagonisme, sense massa soroll ni escarafalls. Una altra virtut, entre d’altres que li reconeixien era el seu optimisme i actitud positiva davant les adversitats o la precarietat de circumstàncies quotidianes com ara la senzillesa i humilitat de les vivendes que compartia amb la seva mare, que sempre acabava trobant quelcom positiu (a voltes difícil de trobar!), mirant d’animar el seu fill que mai va deixar de patir, no pas per ell, sinó per  oferir el millor a la seva estimada mare.

Altres elogis que van manifestar envers la persona del bisbe Carrera van ser la seva capacitat d’arribar a la gent i d’estar“allà on se’l cridava” sense donar cap importància a aquella gent que intentava, sense sortir-se’n, titllar-lo amb una determinada ideologia. “Sempre va saber estar al seu lloc” potser, en aquest cas particular, mai el possessiu “seu” ha estat més ple de significat. El bisbe Carrera es va crear un lloc propi que projectava cap els altres.

D’altra banda, el matrimoni Torras destacà el seu sentit visionari, d’anar sempre una passa endavant dels esdeveniments, producte d’una ment oberta  i d’una intel·ligència extraordinàries.

L’entrevista va tenir, també, certa càrrega d’humor quan en Joan ens va ensenyar una mena de caricatura d’un recés celebrat l'any 1988 a Rubí que va servir per exemplificar una altra qualitat destacable del bisbe Carrera: la seva elegant ironia, farcida sempre de subtil intenció.  

La cordial trobada va servir perquè dues generacions recordéssim que, tot i en diferents moments, vàrem coincidir en conèixer i compartir amb mn. Joan moments viscuts que perduren en la nostra memòria


Volem agrair al Joan i la Maria les seves reveladores aportacions sobre el bisbe Carrera i l’entranyable rebuda a casa seva i volem fer-ho amb unes paraules referides al bisbe Carrera que bé poden concloure aquest article: “Per als qui  vam tenir el privilegi de conèixer-lo, tenim un sant al cel”.


divendres, 5 de juliol de 2013

Un nou espai a la ciutat: "JARDINS BISBE JOAN CARRERA"

EL NOM DEL BISBE JOAN CARRERA IL·LUSTRARÀ EL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

El passat dimecres 26 de juny, vam ser rebuts molt cordialment per l'alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, Sra. Núria Marín i els regidors, Sra. M. Ángeles Sariñena, regidora de Santa Eulàlia i Sr. Jaume Graells regidor de Cultura, per comentar i contextualitzar amb ells, de primera mà, el programa d’actes previst amb motiu del cinquè aniversari del traspàs a la casa del Pare del nostre estimat bisbe Joan Carrera.
Els membres de la comissió vam encetar la conversa fent al·lusió a la motivació i sentiments que ens han empès a promoure aquesta iniciativa.   Poques paraules van caldre perquè cadascun de nosaltres deixés ben palesa la qualitat humana, gran personalitat i el grau d’humilitat i senzillesa del bisbe Joan Carrera, que tan bé sabia compaginar amb el seu gens menyspreable vessant intel·lectual i humanista. Aquesta combinació va fer d’ell una persona sensible, capaç d’oferir una singular proximitat a qualsevol altre que manifestés necessitat o patiment, i per tant, compromesa i activa amb els esdeveniments socials i polítics del seu temps.

Observant encuriosida algunes fotografies del dossier amb què vam documentar el contingut de la nostra visita a l’Ajuntament, l’alcaldessa, assentint a les nostres intervencions, també va fer referència a l’acte en el qual se li va atorgar la Distinció Ciutadana el 18 de febrer de 2003, ara fa deu anys.

Els representants de l’Ajuntament es van mostrar molt receptius en tot moment i van compartir amb nosaltres el desig de satisfer aquest merescut reconeixement envers el bisbe Joan Carrera traduint-lo de la millor manera possible, accedint a la nostra proposta de la inclusió del seu nom en el nomenclàtor de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, passant així a formar part de la nostra memòria col·lectiva i del nostre patrimoni identitari i cultural.


Després d’arribar a aquest acord ens complau anunciar-vos en  primícia que el dia 3 d’octubre de 2013, coincidint amb la data del seu traspàs, i en el marc dels actes d’homenatge programats tindrà la descoberta d'una placa a la  plaça posterior a la parròquia de Sant Isidre, de la qual en va ser rector, i que portarà  la llegenda “Jardins Bisbe Joan Carrera”.


Volem agrair des d'aquí a l’Alcaldessa i als regidors el temps ens van dedicar i l’amable predisposició i suport que ens van oferir en tot moment, recolzant la nostra proposta.


L'Alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat sra. Núria Marín al centre i la Regidora de Santa Eulàlia, sra. M Ángeles Sariñena (primera per la dreta) acompanyada de membres del Memorial Bisbe Joan Carrera el dia 26 de juny de 2013 

dissabte, 29 de juny de 2013

ACTES COMMEMORATIUS


ACTES COMMEMORATIUS
DEL CINQUÈ ANIVERSARI
DE LA MORT DEL BISBE JOAN CARRERA






Dissabte, 28 de setembre de 2013

Matí - Ofrena floral a la tomba on descansen les restes del Bisbe Joan Carrera.
Lloc: Cementiri de Montjuic.
Hora: 11 h. a l'entrada del cementiri

Tarda:
Inauguració de l'exposició retrospectiva "Un Ara Mateix...per sempre" , 
Presentació del llibre "El Obispo Joan Carrera, un hombre de fe"
Lloc: Parròquia de Sant Isidre
Hora: 18 h.

L'Exposició es podrà visitar del 30 de setembre al 5 d'octubre de 18 h. a 20 h.


Dijous, 3 d'octubre de 2013

19 h. Visita a l'exposició19'30 h. Inauguració dels Jardins Bisbe Joan Carrera, amb l'assistència també de l'Alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat Sra. Núria Marín i Martínez. 
Placa commemorativa realitzada per en Jordi Serra
20 h. Missa commemorativa del cinquè aniversari del traspàs a la casa del Pare del Bisbe Joan Carrera.
 Presidirà l'eucaristia el Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Lloc: Parròquia de Sant Isidre



Dissabte, 5 d'octubre de 2013

Xerrada - Col·loqui sobre la figura del Bisbe Joan Carrera des de diverses vessants: Eclesial, social, cultural, polític..., amb la participació i intervenció entre d'altres de:
- Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya 1980 - 2003
- Sr. Joaquim Ferrer, Conseller de Cultura de  Generalitat de Catalunya 1985-1988 i President de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
- Mn. Jaume Aymar. Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya i Director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana
- Sr. Ignasi Garcia Clavel, director d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Fundació Escoles Parroquials de l'Arquebisbat de Barcelona.
- Sr. Arcadi Oliveres. President de Justícia i Pau.

Moderarà el col·loqui en Martí Farrero, periodista, director del programa Polièdric de Catalunya Informació

Contarem també amb l'assistència de la Regidora de Santa Eulàlia, sra. M. Ángeles Sariñena Hidalgo i  del Regidor de Cultura sr. Jaume Graells i Veguin. de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat

Lloc: Parròquia de Sant Isidre
Hora: 18 h.


Dissabte, 19 d'octubre de 2013

Visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on hi ha l'arxiu i el llegat personal del Bisbe Joan .

Sortida: Parròquia de Sant Isidre
Hora: 10 h.
Cal inscriure's amb anterioritat a la Parròquia de Sant Isidre del 28 de setembre al 5 d'octubre de 18 h. a 20 h. coincidint amb l'horari de l'Exposició.

dijous, 13 de juny de 2013

Un bon cristià, un gran home

El pati de l’Ateneu Barcelonès va ser l’acollidor i emblemàtic entorn de la trobada amb en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel. A mesura que s’anava desenvolupant la conversa, la memòria, els records i les vivències viscudes al costat del bisbe Joan prenien protagonisme i van ser-hi presents durant les gairebé dues hores que vàrem esmerçar parlant.

En Francesc recordà els primers anys en què un jove mn. Carrera va ser destinat com a rector a sant Antoni de Llefià, on l’acollí un senzill temple. De seguida es feu palesa la seva implicació social amb la gent del barri, essent testimoni quotidià de les seves precarietats que l’empenyeren a promocionar una cooperativa d’habitatges per millorar les seves necessitats i condicions de vida.

Per la seva part, en Joaquim Ferrer ens parlà de la implicació i compromís del bisbe Joan amb el seu país, Catalunya, i la seva cultura des de la seva tasca a l’Editorial Nova Terra els anys seixanta i setanta, dècades força compromeses per editar llibres en català i d’àmbit religiós, social o vinculats al món obrer.

Aquesta coneixença i empatia envers la personalitat del bisbe Joan han portat en Quim i en Francesc a escriure’n un llibre biogràfic, en el qual porten temps treballant i que esperen, finalment, publicar els primers mesos de l’any 2014.


Els membres de la Comissió Memorial Bisbe Carrera ens alegrem d’aquesta aportació literària, desitjant que vegi la llum el més aviat possible i serveixi, també, com  element enriquidor i revulsiu en el marc dels actes d’homenatge que estem preparant, dedicats al bisbe Joan Carrera.
(D'esquerra a dreta)
En Jordi Gracia, en Jesús Gandul, en Joanquim Ferrer, en Francesc Teruel i en Jordi Breu

dimarts, 4 de juny de 2013

Pinceladas sobre el Obispo Carrera

Del Obispo Joan Carrera (e.p.d) una de las cosas que más me impresionó fue su saber discernir los signos de los tiempos y actuar , con plena libertad de espíritu, en consecuencia.

Antes de venir a la parroquia de San Isidro Labrador en el año 1976 ejerció, la nada fácil en aquellos tiempos, delicada tarea de Vicario Episcopal para el mundo obrero. Así pues, con un gran bagaje humano y pastoral, aceptó ser el humilde párroco de San Isidro Labrador, junto con la escuela parroquial que debía de sacar adelante.

Mientras se enraizaba en la realidad parroquial y escolar, no dejaba de estar atento a la evolución del mundo, mirando más allá de los límites de nuestra diócesis y de Cataluña.

En la pastoral parroquial, la religiosidad popular tenía un espacio que unía diferentes tendencias y sensibilidades. No sin dificultades, era una manera de enseñar a respetarse las diversas maneras de ser y de hacer. Y de conectar con el alma y sentir popular.
Cuando otros aires soplaban dejando de lado, a veces con dureza, lo tradicional sin más, el entonces párroco de San Isidro Mn. Carrera, con toda naturalidad presidía el Vía Crucis o el Santo Rosario. O se ponía la capa pluvial azul, para las vísperas de la Inmaculada.

Seguía la tradición de tantos buenos párrocos de la diócesis que pastoreaban con afecto la feligresía a ellos encomendada, alimentándola con la sana tradición de la Iglesia, evitando rupturas innecesarias.

Recordemos que en unas épocas, y para ayudar a hacer feligresía y barrio, se crearon los “Centros Parroquiales” que eran punto de unión, encuentro y promoción de actividades culturales y recreativas.
Pasada esa necesidad y cumplida su función, la mayoría de ellos desaparecieron.

Las parroquias, junto con la promoción de la fe, ofrecieron un importante ámbito cultural donde, con un ambiente familiar, muchas personas, venidas de otras partes de España o del extranjero, recibían importantes complementos humanísticos, entre los que se encontraban los viajes y excursiones a santuarios y lugares históricos de relieve.

Hoy, en la crisis en que muchos conciudadanos se ven sumergidos, nuestro hacer pastoral debe ofrecer aquellos aspectos que ayuden a participar a todas las personas, evitando todo aquello que pueda excluir o que pueda dar la impresión de que sólo es para unos cuantos privilegiados.

El sacerdote y después obispo Joan Carrera, tuvo una especial sensibilidad en propiciar el diálogo y el entendimiento. Esto le llevó a padecer no pocas incomprensiones por parte de quienes veían en ello debilidad o falta de criterio.

Nada más lejos. Esa manera de actuar respondía, primero, a su ser sacerdotal que ponía siempre por encima de todo. A título de ejemplo, admiró, sin complejos ni miedo al qué dirán, a Juan Pablo II y vio en él el gran don que Dios hacía a su Iglesia. Después porque creía en el diálogo y en la posibilidad de cada persona de ser y hacer algo mejor.

Que no siempre acertó o que su intuición no llegó a buen fin en algunos momentos, no desmerece en absoluto de su rica personalidad y de su honestidad personal con todo el que se acercó a él.

Su rica cultura y su pensamiento, le llevó a estar muy atento al mundo que le rodeaba, contemplándolo desde su fe en Cristo, esperanzadamente. Aún en momentos difíciles o complicados, no perdía el sentido del humor, sabiendo aceptar las situaciones que le tocaban vivir. Su grandeza personal le hacía estar con la misma naturalidad y respeto con toda clase de personas, tratándolas con cercanía y afabilidad.

Sus cualidades personales y su conocimiento de la Diócesis hicieron que fuera nombrado Obispo Auxiliar del Arzobispo Ricardo M. Carles, debiendo ocuparse, además de la demarcación episcopal que tenía, de Moderar la Curia Diocesana.

Como Obispo trató de mejorar el ambiente diocesano, preocupándose por las tan necesarias vocaciones sacerdotales y los sacerdotes jóvenes. Trató de que cada sacerdote diese lo mejor de sí mismo y el respeto y el diálogo nunca le faltó. Su despacho y su corazón siempre estaba abierto, escuchando a todo el mundo y a todas las tendencias.

Consciente de las dificultades que le rodeaban y con la mente lúcida, tuvo que padecer la incomprensión de personas que no tenían su grandeza de miras. Trató siempre de no traicionar su conciencia y no guiarse por intereses ajenos a su seguimiento de Jesucristo. No dejaba de admirarse, desde su larga experiencia humana y pastoral, de las ambiciones y estilos de vida poco apropiados a seguidores del Evangelio.

Buen conversador, le gustaba preguntar y escuchar. Su trato afable y amical hacía que se crease un ambiente propicio a la apertura del corazón y a la confidencia. Fue siempre fiel amigo de sus amigos. Con todas las consecuencias.

Hoy, los trazos generales de su personalidad humana y pastoral, a los cinco años de su traspaso a la casa del Padre, siguen siendo muy válidos para nosotros.

Francisco Prieto, pbro
Rector de la Parròquia de Sant Isidre

diumenge, 12 de maig de 2013

SANT ISIDRE LLAURADOR

La festa de la Parròquia.


En els anys en què  el Bisbe Joan va ser rector de la parròquia, quan arribava la festivitat de Sant Isidre, sempre deixava un tastet del seus ensenyaments en els escrits del programa de festes o del full parroquial.

Precisament en el full de maig de 1983 deia:
"El missatge de Sant Isidre no envelleix: no només de pa viu l'home... el treball ben fet dignifica...l'honradesa és un valor suprem... la família és l'àmbit on l'amor arriba a la maduresa.
És un missatge sorgit de l'evangeli que ens arriba a través de la vida concreta d'un cristià que ens ha precedit. La seva època, el seu entorn i les seves formes culturals no són les nostres. Però va beure de la mateixa font que nosaltres bevem, i això ens estimula a beure de la font de la fe, a no acontentar-nos només a observar-lo o saber-lo a nostre costat.

El missatge de Sant Isidre s'actualitza i s'enriqueix en la vida de la nostra parròquia, que porta el seu nom. Dir "Sant Isidre" és també referir-se a un lloc, a una comunitat de persones amb història i fisonomia pròpies, a una tradició pastoral, la nostra ...
Per això, quan arriba aquest dia de maig celebrem la seva festa: Tractem de relacionar-nos més, celebrem actes conjuntament, recordem, projectem el futur i demanem junts a Sant Isidre la gràcia de seguir creixent i avançant...des de la fidelitat del nostre arrelament en l'Evangeli."

D’aquesta profunda interpretació ja fa trenta anys i, tanmateix, la transcendència de les seves paraules ens convida a una reflexió personal i compartida, encara ara.

Tan significatives com aquelles, van ser, també, les paraules de l'any 1990 de les quals en destaquem el següent fragment:

"El que dóna sentit a aquest dia (de Sant Isidre) és la consciència d'església local que afirmem al voltant del nostre altar. (...) Afirmem que ens sentim feliços de formar part de la Parròquia que és el nostre punt d'inserció a l'Església diocesana i a l'Església universal de Jesucrist. Aquí evoquem les nostres millors vivències interiors: tantes eucaristies ... tantes Pasqües i tants Nadals ... el nostre baptisme, potser, o la nostra confirmació o les dels nostres fills ... el comiat dels nostres éssers tan estimats que ens han precedit en la fe .... Aquí el Senyor ens ha parlat i nosaltres hem parlat al Senyor."

Voldríem recordar, també, un text del primer rector, mn. Joan Bonet, fent referència a Sant Isidre:

"A nuestro patrón, el glorioso San Isidro Labrador, le ofrecemos, en este día solemne que la Iglesia Universal le rinde el homenaje de su culto, la renovación ilusionada de estos votos parroquiales perpetuos:

FIDELIDAD. Un día ya lejano, te aceptamos como Patrón. Te colocamos en la presidencia de nuestra vida de comunidad parroquial. Hemos laborado a mayor gloria de Dios y nuestra promesa de fidelidad siempre encontró la acogida benéfica de tu protección sin límites.

CONTINUIDAD. Bajo la dirección de tu paternidad hemos visto crecer ubérrima la cosecha de santidad y de hermandad entre los miembros de nuestra família parroquial.
PROGRESO. Un horizonte de trabajo apostólico está delante de nuestra insaciable inquietud cristiana. Depositamos hoy rendidos a tus plantas, suplicando tu ayuda, los anhelos de una mejor perfección".(O.A.S.I nº 57, maig 1957)


Per acabar, volem afegir a aquest recull el text que l'actual rector de Sant Isidre, mn. Francesc Prieto va escriure en el full parroquial del maig de 2006 on ens deia:

"És la festa de la família parroquial que s'aplega al voltant de l'altar del Senyor dia rere dia, amb una protecció especial i un model de vida cristiana, com és en aquest cas Sant Isidre, com a titular de la nostra parròquia. (...)
Quan veiem la necessitat de la nova evangelització enmig del nostre món plural i secularitzat i, quan el laic, pel seu compromís baptismal, amb la força de l'Esperit Sant, s'ha de santificar en el món que ens envolta, santificant així les estructures socials, el laic sant Isidre esdevé model actual de vida cristiana.
Que aquesta celebració de la festa parroquial renovi en tots nosaltres el desig de què Jesucrist sigui més conegut i estimat i, tal com diuen els goigs:
"la Parròquia en vós confia Sant Isidre Llaurador"




dijous, 18 d’abril de 2013

Un home senzill, un gran pastor


Continuant amb el seguit de converses amb persones que han conegut el bisbe Joan, us volem fer arribar, aquesta darrera i força interessant, mantinguda amb el pare Enric Puig i Jofre, jesuïta, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.


El pare Puig va col·laborar estretament amb el bisbe Joan com a canceller-secretari  del Bisbat de Barcelona del 1996 al 2000. Ens explicà, però, que ja s'havien conegut anteriorment, cap a l'any 1975, quan el treball elaborat pel pare Puig i un grup de monitors: "Una experiència de colònies. Calafell-74" guanyà el premi Antoni Balmanya, 1975 que concedia l'editorial Nova Terra de la qual el  bisbe Joan n'era, aleshores, director literari.

Aquesta intensa col·laboració al Bisbat va fer créixer una recíproca i sòlida amistat que es mantingué fins a la mort del bisbe Joan i encara més enllà, quan el pare Puig s'encarregà de recollir i organitzar en el llibre "Els que ens han precedit" els escrits publicats a la secció Ara mateix del setmanari Catalunya Cristiana, sobre persones que el bisbe Joan considerava importants.

Durant el desenvolupament de la conversa, el pare Enric Puig ens destacà  tres moments importants en la vida del bisbe Joan. El primer va ser quan, de petit i en plena postguerra civil espanyola, mossèn Tomàs Garcia Garrote, vicari de la seva parròquia de Sant Feliu i, posteriorment jesuïta, l'acompanyà espiritualment durant els seus anys d'infantesa,   període en el qual decidí, de ben jovenet, ingressar al Seminari.

El segon moment important, el situà quan, essent ja seminarista, es reunia amb un grup de joves jesuïtes, entre ells el pare Joan Torres i Gaset (que col·laborà a la nostra Parròquia entre els anys 1980 - 1987 ). En aquestes trobades es respirava una inquietud social i creixia la sensibilització i l’apropament cap a la causa obrera. Aquesta preocupació i interès el portà, anys més tard, a acceptar el càrrec de vicari episcopal d'ambients obrers (1967-1976) que li proposà el bisbe Marcelo González.

El tercer moment que ens destacà el pare Puig va ser quan va conèixer mossèn Joan Bonet, amb el qual va travar una intensa amistat i de qui heretà l'estimació  al seu país i la voluntat de diàleg entre fe i cultura i la incidència d’aquests valors en la societat.
El pare Enric Puig, en mig d'en Jordi García i en Jordi Breu

Encara ens podríem allargar molt més referint altres aspectes emotius de la conversa, al voltant de la figura del bisbe Joan, dels quals en volem destacar, si més no, els següents: la concepció d'home senzill i coherent; estudiós, intel·lectual, amb un gran bagatge cultural i, en molts àmbits, autodidacta; gran amic dels seus amics, de cor generós,sempre disposat a ajudar aquell que ho necessités i de paraules i conviccions que sempre van tenir (i encara tenen) una gran incidència tant en l'Església com a la societat catalana.

D’acord amb això, creiem que el bisbe Joan se sentiria feliç amb l'elecció del Sant Pare Francesc i esperançat amb l’inici del seu compromès pontificat.

Agraint al pare Enric Puig l'estona que ens dedicà, tot recordant amb emoció la figura del bisbe Joan, voldríem donar per acabat aquest article amb unes paraules seves, extretes, precisament, del pròleg del llibre, "Els que ens han precedit", obra pòstuma del bisbe Joan:
 "Obert al diàleg i bon comunicador, treballà per elevar el pensament catòlic, integrat en el mosaic cultural català, en diàleg franc i permanent per apropar-hi, respectuosament, amb els qui no pensaven com ell, el testimoni del seguiment de Jesús, el Crist Salvador".

dilluns, 15 d’abril de 2013

Tot llegint el testament “parcial” del Bisbe Joan


Reproduïm el text que ens ha fet arribar mn. Felip-Juli Rodríguez vicari durant els anys 1986-1991 mentre n'era rector mns. Joan Carrera i que després el succeí com a rector (1991-2005). Agraïm sincerament la seva col·laboració.

Tot rellegint part del testament del Bisbe Joan em venen a la memòria els cinc anys conviscuts amb ell com a vicari que vaig ser de la seva parròquia.
En primer lloc remarcar el realisme cristià davant el que dona de si la vida en aquest món, deia “tot allò que neix mor”, important per no perdre l’oremus en el caminar per aquest món. Aquesta mirada tranquil·la ajuda per ser honest en el viure de les persones.
Jesucrist ha estat el nord de la seva existència, ho tenia molt i molt clar, penso que és d’aquest punt de partença que s’entén la seva trajectòria sempre oberta a percebre els canvis socials i de l’Església mateixa, alhora que la seva persona s’anava adaptant amb personalitat pròpia en relació a la missió ministerial: servir a l’home actual, amb tot el que significa de nous reptes.... mirada confiada sobre les persones, fins i tot aquelles que mai li van facilitar el camí dins l’Església, que estimava com  la seva pàtria espiritual.
Evangelització i la pròpia conversió esdevé com una fita necessària per respondre al moment present davant l’insistent moviment apostòlic de Joan Pau II, Benet XVI i de tota l’Església que s’orienta cap una nova manera d’evangelitzar el món present.
El bisbe Joan confiat en l’ajut matern de la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat, per fer el pas definitiu  la pàtria celestial.
Del bisbe Joan només en resta agraïment per la seva vida senzilla, gens pretensiosa ni egocentrista. Va saber viure com la majoria de la gent del nostre poble català que estima la seva gent, els seus avenços sense espectacularitat enganyosa i que sap entendre’s amb tothom de bona voluntat, sense veure enemics a tot arreu.
El bisbe Joan ha enriquit, amb la seva manera de ser i de saber estar, el nostre poble, l’Església i tots aquells que l’han tractat, sense cap més interès que gaudir de la seva saviesa
Felip-Juli Rodríguez Piñel, pvre.


dimecres, 6 de març de 2013

Sant Jeroni de la Murtra: "Recinte de solitud i silenci"

Aquestes són les primeres paraules que es llegeixen i encapçalen el web del monestir de Sant Jeroni i veritablement "solitud i silenci" són les sensacions que es perceben tan bon punt s’arriba a aquest bell indret del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina.


El monestir fou fundat el 1416, des de llavors i fins al 1835 fou habitat per monjos jerònims, que seguien la regla de Sant Agustí. La vida dels monjos estava estretament vinculada al claustre, element central i més notable del monestir. És en aquest indret on començàrem la nostra visita després de rebre una cordial i càlida benvinguda (malgrat el fred i la neu que feia acte de presència aquell dissabte) per part de mossèn Jaume Aymar amb qui el bisbe Joan mantenia una gran amistat; un claustre, d’altra banda, testimoni privilegiat de l'esdevenir històric com és el cas de la intervenció del rei d'Aragó i Catalunya, Joan II, qui feu construir el refetor o de la rebuda d’en  Cristòfor Colom, per part dels Reis Catòlics, provinent de les Índies, de retorn del seu primer viatge (Aymar, 1993).


Acabat aquest revelador recorregut, mn. Aymar ens conduí al veritable centre d’interès de la nostra visita: l'arxiu del Bisbe Joan Carrera. Tan bon punt vàrem entrar a l'estança, ens van corprendre un munt de records i una profunda emoció: ... objectes, ...llibres, ... fotografies,...els retrats de la senyora Josefina, mare del bisbe, i un d'ell mateix, fets per l'artista i amic personal Joan Torras i Viver, .... un recull d'imatges de la seva visita a la seva mestra Mª Rosa d'Ossó, una dedicatòria de l'escultor japonès que treballa a la Sagrada Família, Etsuro Sotoo, a qui ell mateix va batejar;  records de Santa Eulàlia de Provençana i del seu pas com a rector de Sant Isidre Llaurador i en un lloc destacat el seu nomenament com a bisbe auxiliar per part del Papa Joan Pau II.




Tot seguit, davant dels nostres ulls, descobríem el sancta sanctorum de l’arxiu, una vitrina on es troben exposats els seus objectes més personals: vestits de bisbe, la creu pectoral, l'anell, la mitra i el bàcul, el mateix que la comunitat parroquial de Sant Isidre li va regalar.


Parlant amb mossèn Aymar, començaren a verbalitzar-se els records i les vivències de moments viscuts al costat del bisbe Joan. Van ser molts els anys que mn. Jaume Aymar compartí amb el bisbe Joan a Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Per part nostra, li vàrem exposar el seguit d'activitats que, des de la Comissió Memorial Bisbe Carrera, estem organitzant.









Agraïm a mn. Aymar el temps que ens va dedicar el matí del dissabte, les seves paraules d'encoratjament  i el suport incondicional a les activitats que estem elaborant amb motiu de la commemoració del cinquè aniversari del traspàs del bisbe Joan. I no voldríem acabar sense recordar l'emoció amb què mn. Aymar ens relatà un moment entranyable que demostra la gran devoció del Bisbe Joan vers la Mare de Déu de Montserrat, quan una vegada, l'acompanyà a un lloc des del qual es veu el riu Llobregat que s'atansa fins al massís i li cantà, commogut, els versos de mn. Cinto Verdaguer enaltint la Santa Muntanya:

"Per besar-li els peus
Llobregat s'acosta,
i al veure'ls tan purs
s'atura en sa vora;
besa el setial,
lo besa i se'n torna.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa."

Mn. Jaume Aymar al mig acompanyat d'en Jesús Gandul i en Jordi Breu

 
En Jesús Gandul, en Jordi Breu i en Jordi Garcia, davant de la vitrina on es guarda el bàcul, l'anell i la creu pectoral


dimecres, 30 de gener de 2013

"Cal recordar al Bisbe Joan per la seva bondat"


Amb aquest nou any encetem una nova secció que hem anomenat: 
"Parlant del bisbe Joan amb ...", en la qual volem fer-nos ressò dels records de persones que el van conèixer de ben a prop. Volem, tot conversant amb elles, rememorar moments, anècdotes i també que ens expliquin vivències viscudes al seu costat.

D’acord amb aquesta iniciativa, vam considerat adient iniciar aquest torn d'entrevistes amb el president Jordi Pujol, pel fet que la seva amistat ve de lluny i es va anar consolidant en uns moments socials i polítics complicats, tant per Catalunya com per l'Església i perquè el seu testimoni pot il·lustrar molt significativament el seu record. Ell i el bisbe Joan, aleshores vicari de Sant Miquel del Port, es van conèixer a finals dels anys cinquanta quan els unia una mateixa idea d'Església i de país, alhora que compartien un interès per acollir aquell enorme volum d'immigració que arribava a Catalunya. Es trobaren més tard, a l'editorial Nova Terra, mns. Joan com a director literari i el president Pujol com a escriptor. També van coincidir en l’àmbit polític, en el congrés de fundació de Convergència Democràtica a Montserrat el 1974, en què el bisbe Joan hi participà com a consiliari de l'ACO..

El President Pujol ens rebé el dia divuit de gener i en tot moment es mostrà molt interessat pel projecte que li plantejàrem. Acceptà de bon grat la seva participació en els actes que estem organitzant per recordar el cinquè aniversari del traspàs del bisbe Joan a la casa del Pare, durant el mes d'octubre d'aquest any 2013.

Va ser una entranyable conversa en la qual el President ens revelà moments viscuts al costat de Mns. Carrera. Un d'ells va ser, precisament, el del mateix dia en què el bisbe Joan patí el fatídic vessament cerebral al Santuari del Miracle mentre feia uns exercicis espirituals a seminaristes i que dies més tard li provocà la mort. Es van trobar a la tertúlia d' El Primer Cafè, a Ràdio Estel i, en acabar, van fer un últim cafè tot comentant, com dos vells amics, els fets més significatius d'aquell mes de setembre de 2008. Recordà amb emoció que va ser una de les últimes persones que va poder parlar amb ell en vida.

També recordà el dia que coincidiren a Sant Jeroni de la Murtra, on el bisbe Joan Carrera va cedir, ja en vida, la seva biblioteca i el seu arxiu i efectes personals, on hi són des de juny de 2009. El bisbe hi pujava sovint a treballar i a pregar en aquest recinte de solitud i silenci.

Quan li vàrem preguntar què ens podria destacar de la personalitat del bisbe Joan, va manifestar amb especial insistència que "cal recordar al bisbe Joan des de la bondat". Era el que en podem dir un home bo, que va encarnar ambdues paraules, home i bo, en el seu sentit més ampli. Era un home de sòlides conviccions, ens continuà dient el president, que defensava amb rigor i també compromès amb Catalunya, el seu país, mantenint sempre una línia dialogant i integradora. Estimava la seva Església i per això s'hi dedicà plenament, lliurant-se sempre al seu servei i al servei dels més pobres i desvalguts, amb una gran capacitat de comprensió i acolliment i un especial compromís amb la justícia i la llibertat, valors dels quals se'n parla a l'Evangeli, i que sempre li agradava tant citar en les seves converses.

Per a nosaltres la trobada va ser tan edificant com emotiva. Agraïm al president Pujol l'estona que ens dedicà i li volem donar també les gràcies per les paraules d'encoratjament que ens dedicà abans d'acabar l’entrevista davant el compromís adoptat per part de la Comissió del Memorial Bisbe Joan Carrera de recuperar la seva memòria. 
El President Pujol, amb en Jesús Gandul a la seva dreta i
en Jordi Garcia i en Jordi Breu a l'esquerra

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes