dijous, 18 d’abril de 2013

Un home senzill, un gran pastor


Continuant amb el seguit de converses amb persones que han conegut el bisbe Joan, us volem fer arribar, aquesta darrera i força interessant, mantinguda amb el pare Enric Puig i Jofre, jesuïta, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.


El pare Puig va col·laborar estretament amb el bisbe Joan com a canceller-secretari  del Bisbat de Barcelona del 1996 al 2000. Ens explicà, però, que ja s'havien conegut anteriorment, cap a l'any 1975, quan el treball elaborat pel pare Puig i un grup de monitors: "Una experiència de colònies. Calafell-74" guanyà el premi Antoni Balmanya, 1975 que concedia l'editorial Nova Terra de la qual el  bisbe Joan n'era, aleshores, director literari.

Aquesta intensa col·laboració al Bisbat va fer créixer una recíproca i sòlida amistat que es mantingué fins a la mort del bisbe Joan i encara més enllà, quan el pare Puig s'encarregà de recollir i organitzar en el llibre "Els que ens han precedit" els escrits publicats a la secció Ara mateix del setmanari Catalunya Cristiana, sobre persones que el bisbe Joan considerava importants.

Durant el desenvolupament de la conversa, el pare Enric Puig ens destacà  tres moments importants en la vida del bisbe Joan. El primer va ser quan, de petit i en plena postguerra civil espanyola, mossèn Tomàs Garcia Garrote, vicari de la seva parròquia de Sant Feliu i, posteriorment jesuïta, l'acompanyà espiritualment durant els seus anys d'infantesa,   període en el qual decidí, de ben jovenet, ingressar al Seminari.

El segon moment important, el situà quan, essent ja seminarista, es reunia amb un grup de joves jesuïtes, entre ells el pare Joan Torres i Gaset (que col·laborà a la nostra Parròquia entre els anys 1980 - 1987 ). En aquestes trobades es respirava una inquietud social i creixia la sensibilització i l’apropament cap a la causa obrera. Aquesta preocupació i interès el portà, anys més tard, a acceptar el càrrec de vicari episcopal d'ambients obrers (1967-1976) que li proposà el bisbe Marcelo González.

El tercer moment que ens destacà el pare Puig va ser quan va conèixer mossèn Joan Bonet, amb el qual va travar una intensa amistat i de qui heretà l'estimació  al seu país i la voluntat de diàleg entre fe i cultura i la incidència d’aquests valors en la societat.
El pare Enric Puig, en mig d'en Jordi García i en Jordi Breu

Encara ens podríem allargar molt més referint altres aspectes emotius de la conversa, al voltant de la figura del bisbe Joan, dels quals en volem destacar, si més no, els següents: la concepció d'home senzill i coherent; estudiós, intel·lectual, amb un gran bagatge cultural i, en molts àmbits, autodidacta; gran amic dels seus amics, de cor generós,sempre disposat a ajudar aquell que ho necessités i de paraules i conviccions que sempre van tenir (i encara tenen) una gran incidència tant en l'Església com a la societat catalana.

D’acord amb això, creiem que el bisbe Joan se sentiria feliç amb l'elecció del Sant Pare Francesc i esperançat amb l’inici del seu compromès pontificat.

Agraint al pare Enric Puig l'estona que ens dedicà, tot recordant amb emoció la figura del bisbe Joan, voldríem donar per acabat aquest article amb unes paraules seves, extretes, precisament, del pròleg del llibre, "Els que ens han precedit", obra pòstuma del bisbe Joan:
 "Obert al diàleg i bon comunicador, treballà per elevar el pensament catòlic, integrat en el mosaic cultural català, en diàleg franc i permanent per apropar-hi, respectuosament, amb els qui no pensaven com ell, el testimoni del seguiment de Jesús, el Crist Salvador".

dilluns, 15 d’abril de 2013

Tot llegint el testament “parcial” del Bisbe Joan


Reproduïm el text que ens ha fet arribar mn. Felip-Juli Rodríguez vicari durant els anys 1986-1991 mentre n'era rector mns. Joan Carrera i que després el succeí com a rector (1991-2005). Agraïm sincerament la seva col·laboració.

Tot rellegint part del testament del Bisbe Joan em venen a la memòria els cinc anys conviscuts amb ell com a vicari que vaig ser de la seva parròquia.
En primer lloc remarcar el realisme cristià davant el que dona de si la vida en aquest món, deia “tot allò que neix mor”, important per no perdre l’oremus en el caminar per aquest món. Aquesta mirada tranquil·la ajuda per ser honest en el viure de les persones.
Jesucrist ha estat el nord de la seva existència, ho tenia molt i molt clar, penso que és d’aquest punt de partença que s’entén la seva trajectòria sempre oberta a percebre els canvis socials i de l’Església mateixa, alhora que la seva persona s’anava adaptant amb personalitat pròpia en relació a la missió ministerial: servir a l’home actual, amb tot el que significa de nous reptes.... mirada confiada sobre les persones, fins i tot aquelles que mai li van facilitar el camí dins l’Església, que estimava com  la seva pàtria espiritual.
Evangelització i la pròpia conversió esdevé com una fita necessària per respondre al moment present davant l’insistent moviment apostòlic de Joan Pau II, Benet XVI i de tota l’Església que s’orienta cap una nova manera d’evangelitzar el món present.
El bisbe Joan confiat en l’ajut matern de la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat, per fer el pas definitiu  la pàtria celestial.
Del bisbe Joan només en resta agraïment per la seva vida senzilla, gens pretensiosa ni egocentrista. Va saber viure com la majoria de la gent del nostre poble català que estima la seva gent, els seus avenços sense espectacularitat enganyosa i que sap entendre’s amb tothom de bona voluntat, sense veure enemics a tot arreu.
El bisbe Joan ha enriquit, amb la seva manera de ser i de saber estar, el nostre poble, l’Església i tots aquells que l’han tractat, sense cap més interès que gaudir de la seva saviesa
Felip-Juli Rodríguez Piñel, pvre.


EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes