diumenge, 21 de desembre de 2014

Nadal 2002 - Nadal 2014

Tot i haver passat dotze anys, aquest text conserva la seva actualitat. Un text que el Bisbe Joan va escriure per felicitar el Nadal del 2002, però al llegir-lo no és tracta una felicitació convencional, és més que això: ens interpel·la, ens fa repensar sobre l'actitud de les persones davant de les injustícies socials. Hi destaquen tres aspectes que pel Bisbe Joan van ser una constant en la seva tasca pastoral: la preocupació pels desvalguts, pels més necessitats, l'admiració per Maria, Mare de Déu: amor i dolor i l'admiració per la bona nova de l'Evangeli: llum de tots els creients que ens va apropant al Regne de Déu.


Us convidem a rellegir-la, val la pena:

En el Nadal que clou el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, m'abelleix de felicitar els amics amb tres missatges del poeta. Tenen força. Són bells i actuals. Són capaços de fer-nos vibrar encara avui.


Del primer n'he reproduït l'inici a l'anvers de la postal, al costat d'un nen africà. Ens recorda els infants sense escola que són explotats - a diversos indrets del món - en el treball a les mines ... en la producció de calçat i de pilotes de futbol ... en la confecció de catifes ...
Mossèn Cinto continua:
Lo patriarca agafa l'eina   /   i a la ciutat va a cercar feina;
de porta en porta va dient:   /   dau-me treball, oh bona gent,
que vinc de fer un llarg viatge
i no tinc res, ni pa ni hostatge
¿Aconseguirem de sentir-la - i d'acollir-la - més enllà dels carrers il·luminats i remorosos, la veu de l'immigrant que avui, entre nosaltres, cerca pa, feina i hostatge?


El segon és un missatge d'amor tendre: el de Maria, la mare. Besa el nen, el bressa, l'alleta i l'adorm. Però plora i sospira...
Les flors que somriuen,   /   una a l'altra es diuen:
per què plora tant?
Ella està bressant   /   l'amorós infant,
tot bressant-lo mira,   /   aquells peus i aquells braços
que en creu clavaran,   /   i plora i sospira.
Mirant el seu fillet amorós, ja veia la creu en la qual seria clavat de peus i de braços: dels misteris de goig, als misteris de dolor. Nosaltres ara, a la inversa, aprenem a reconèixer, en els crucificats d'avui, el rostre gloriós de Senyor que ve: del dolor compartit...a l'esperança.


Finalment, un missatge de llum, d'il·luminació interior. Enllaça amb l'Evangeli de Joan: "existia el qui és la llum veritable, el que ve al món i il·lumina tots els homes" (Jn 1, 9) A diferència del món, Maria l'acull:
La Verge li respon:   / - Sa voluntat és mia;
sa esclava la té ací   /   que el cor li donaria.
I li neix del si un devessall de llum que la fa resplendent i, des d'Ella emplena la terra:
Sobre ella en blanc colom   /   ses ales estenia

i amb la claror del Verb   /   la Verge resplendia.


Us adjuntem aquestes dues felicitacions que ens han arribat:

Aquesta primera feta per l'artista Joan Torres Viver, amic de la infància del Bisbe Joan a Sant Feliu. L'acollida al Nen que neix i que ens porta la pau


















La felicitació de la família Vinyals - Soler que ha triat un text molt significatiu del Bisbe Joan


Que aquest Nadal Jesús, fet infant, ens ompli el cor de pau i amor, i que sapiguem, com va fer el Bisbe Joan transmetre-ho amb els nostres actes.

BON NADAL i SANT 2015!

dimarts, 18 de novembre de 2014

JOAN CARRERA, Un bisbe del poble

Aquest és el nom del llibre biogràfic sobre el Bisbe Joan, escrit per en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel, prologat pel sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Se n'ha fet càrrec de l'edició l'editorial Mediterrània

L'acte de presentació del citat llibre tindrà lloc el dia 8 de gener de 2015 a les 19,30 hores a la sala gran de les cotxeres al Palau Robert, coincidint amb la inauguració de l'exposició organitzada pel Memorial Bisbe Joan Carrera, "Un Ara Mateix.... per sempre" al mateix Palau i que restarà oberta fins el dia 18 de gener. A aquest acte hi tenen prevista la seva assistència la M. H. P. Presidenta del Parlament de Catalunya sra. Núria de Gispert, l'Hble sr. Francesc Homs, Conseller de Presidència i l'Excm. Alcalde de Barcelona sr. Xavier Trias. Presidirà l'acte el sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach intervindran els autors del llibre

Tanmateix, el dia 15 de gener a les 19h. amb motiu del 30è aniversari de la publicació al 1985 per l’episcopat català de la carta pastoral: “Arrels cristianes de Catalunya” punt de referència indispensable sobre el tractament cristià del tema del nacionalisme i tenint present que el redactor principal de l’esborrany va ser el Bisbe Joan Carrera, aquest memorial té previst realitzar una taula rodona amb el títol: Església i Catalunya: 30 anys de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya, a la qual ja hi ha confirmat la seva assistència el Sr. Enric Vendrell, Director General d'Afers Religiosos, el sr. Joan Rigol i el sr. Salvador Cardús i mn. Jaume Aymar, director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Aquesta taula serà moderada per en Francesc Rosaura, director i presentador del programa de televisió "Signes dels Temps" que s'emet a TV3. A aquest acte hi té prevista l'assistència de la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya Hble Sra. Joana Ortega.

Us preguem que us reserveu les dues dates, de dos esdeveniments tan significatius.
Per tal d'afavorir l'organització, coordinació de l'acte, demanem la confirmació de l'assistència.


memorialbisbejoancarrera@gmail.com

Reproduïm un extracte del pròleg escrit pel sr. Cardenal

"Llegint aquestes pàgines, se'm fa proper el sacerdot rector de la parròquia de Sant Antoni de Llefià i de Sant Isidre de L'Hospitalet. El Bisbe Joan Carrera Planas era molt humà, molt fraternal, un home de Jesús de Natzaret; en una paraula, un cristià i un pastor profundament evangèlic"

"Ell mateix es definia sobretot com a home d'acció; d'una acció pastoral i social. Tanmateix el secret de tota la seva activitat estava motivada i alimentada per la seva fe cristiana, pel seu amor a l'Església i pel seu servei sacerdotal i episcopal de bon pastor, a imitació de Jesús Bon Pastor"





dilluns, 29 de setembre de 2014

BISBE JOAN: MOLTES I MOLTES GRÀCIES!

Aquestes paraules formen part d'un fragment del llibre "Memòria agraïda de 23 anys a Sant Francesc d'Assís de Bufalà. Badalona (1991 - 2014) de Mn. Jaume Aymar, que aquest passar diumenge ha deixat la seva tasca pastoral a Sant Francesc d'Assís i que ben aviat exercirà com a nou rector de la parròquia de Santa Maria també a Badalona. Hem triat aquest text per l'emotiu record de l'estimat Bisbe Joan.




EL BISBE JOAN CARRERA

El bisbe Joan ha estat una benedicció al nostre barri. Quan l'arquebisbe Carles el va nomenar vicari episcopal ell, que sempre havia fet de rector, va demanar una parròquia petita i li va confiar la nostra. Es va traslladar a viure a un piset del carrer del Bruc, de Bufalà on va poder portar un estil de vida sobri i senzill. Pocs mesos després el varen nomenar bisbe auxiliar, però els seus hàbits de vida no van canviar gens: continuava vivint al seu piset -malgrat que li van oferir d'altres llocs - anava a fer la compra, portava el cotxe a un taller proper, saludava els vianants, s'ocupava sol·lícit del seu veí malalt i celebrava - sempre que podia la missa matinal a la nostra parròquia amb uns pocs feligresos. Molts recordem aquell estil de celebrar i de predicar pausat, aquelles homilies meditatives i profundes. El bisbe Joan em va ajudar molt a portar endavant la construcció del nou temple: amb els seus consells, amb gestions concretes i procurant ajuts econòmics. Des del moment que vaig prendre possessió, de la seva mà, ell es va saber retirar en un discret segon terme, sense interferir per res en la marxa de la parròquia: venia als actes que el convidava, presidia les celebracions que li demanaven i sabies que el tenies a prop per allò que calgués. Va morir dos mesos després d'inaugurar e nou temple i encara hi va poder celebrar algunes eucaristies. Confesso que el meu desig és que les seves despulles haguessin reposat per sempre en la nova església, però la seva voluntat era ser enterrat junt als seus pares i per això el van portar al cementiri de Montjuïc. Malgrat que després de la seva mort tots ens varem sentir una mica orfes, ara m'adono que Déu el va cridar en el moment oportú. El dia que el seu cos estava exposat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona, nosaltres celebràvem la festa del nostre patró Sant Francesc d'Assís. Del bisbe Joan en sentirem parlar molt. Si Déu vol, d'aquí a una mesos es publicarà la seva biografia, redactada per en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel. I potser un dia l'Església reconeixerà l'heroïcitat de les seves virtuts. Bisbe Joan: moltes i moltes gràcies!



La mort del bisbe Carrera

Recordo que era al despatx quan un company, mossèn Agustí Viñas, em va trucar per comunicar-me que el bisbe Joan havia tingut un vessament cerebral mentre celebrava uns exercicis a El Miracle. Un altre company, mossèn Josep Maria Forcada, també metge i prior de l'Hospital de Sant Pau ja li va dir que difícilment tindria remei. Em vaig commoure. De seguida em vaig posar en contacte amb la Clara Pujadas i amb ella, la Carmen i mossèn Felip Juli vàrem anar a l'heliòdrom de la Vall d'Hebron on el bisbe va arribar, ja inconscient.

Pràcticament cada dia en les hores de visita entravem a veure'l a la UCI de la Vall d'Hebron. El 3 d'octubre la Clara em va trucar: "l'estan aguantant perquè ens puguem acomiadar". Vaig córrer a l'hospital. Encara respirava. Poc després del migdia va expiar. El Cardenal era fora però el van poder localitzar.

El seu cos va restar exposat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona. Quan vaig anar la Clara i la Carmen em van demanar que resés un respons. Ho vaig fer amb emoció. Recordo que la seva veïna del Carrer del Bruc, la Carmela, va venir una estona i es va abraçar plorant a la Mercè Palomares, la fidel secretària.


El dia 6 hi hagué les exèquies a la Catedral de Barcelona. Molts feligresos de Sant Francesc hi van assistir. Mossèn Josep Maria Turull, rector del Seminari, que havia estat tothora prop del bisbe durant el seu coma, em va convidar a portar el fèretre juntament amb d'altres preveres. 


Agraïm en nom del Memorial les paraules dedicades per mn. Aymar al Bisbe Joan durant la citada celebració de comiat de la Parròquia de Sant Francesc, així com el seu suport als actes que realitzem des del Memorial en record al Bisbe Joan.
Així mateix  demanem a Déu Nostre Senyor que continuï vetllant i guiant la tasca pastoral que mn. Jaume Aymar realitzarà a la Parròquia de Santa Maria de Badalona.

diumenge, 31 d’agost de 2014

UNA IMATGE FAMILIAR


De ven segur que heu vist alguna vegada aquesta imatge del Bisbe Joan. L'hem utilitzat diverses vegades per il·lustrar els nostres articles. És la del panell que obra l'exposició "Un Ara Mateix, per sempre".

És una imatge que ja considerem familiar. Un bisbe Joan amb un somriure, molt propi d'ell.

Va ser presa el 22 de juliol de 2008, pocs mesos abans de la seva mort. Aquest dia acabava de dir missa a Santa Maria de Badalona i s'apropà a la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Bufalà on s'estaven realitzant les tasques de col·locació de les noves campanes. Li devem aquesta fotografia a en José Luis Torrecillas d'Events fotògrafs de Bufalà, Badalona-

Pocs dies més tard, el 25 de juliol el temple va ser consagrat pel Cardenal-Arquebisbe Lluís Martínez Sistach.


Segons ens explica la pàgina web de la parròquia de sant Francesc:
"A la torre hi ha quatre campanes: Sant Francesc d'Assís (640 quilos; nota de sol3) duu gravada la imatge del sant i l'escut del Papa Benet XVI; Mare de Déu de Núria (190 quilos; re 4) amb la imatge d'aquesta advocació i l'escut del Cardenal-Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach; Santa Clara (100 quilos, nota fa#4), duu gravada la imatge de la santa i l'escut del bisbe Joan Carrera i la de Santa Rita (50 quilos; la 4), amb la imatge de la santa i l'escut del rector Jaume Aymar. Van ser foses per la casa Paccard d Annecy (Alta Saboya, França), una antiga foneria fundada el 1796, que es caracteritza per la sonoritat i precisió de les seves cloques. Els dies 18 i 19 de juny de 2008 el rector i un petit grup de feligresos van anar a beneir el metall en el moment de fondre-les. Les campanes foren instal·lades, electrificades i il·luminades per ERMEC SL."





divendres, 1 d’agost de 2014

EM SENTIA JOIÓS DE L'ESGLÉSIA

Qui més qui menys tots hem fet un viatge, petit o llarg aprop, buscant un lloc per descansar, per gaudir de la natura, dels paisatges, buscar una fotografia (o les tan famoses selfies)... Hi ha qui també programa un viatge per conèixer altres cultures, realitats, oferir la seva solidaritat i cooperació.

El mes de gener de 2003 el bisbe Joan viatjà a Blangoua i Makary a l'extrem nord del Camerun on visità als preveres missioners barcelonins Jordi Mas ( 2010), Cisco Pausas i Miquel Àngel Pérez. A la tornada del seu viatge, ens explicà les seves vivències dels moments viscuts en els escrits de la seva secció Ara Mateix. Hi destacà la duresa del medi, però també "la pau de què gaudeixen. Em feia observar que des de les sis del matí, quan surt el sol, ells celebren l'Eucaristia." I continua descrivint  "la serenor de les primeres hores matinals, amb un cel sense núvols, la lluna i les estrelles tan visibles a les nits, els paisatges oberts, il·limitats, el ritme tranquil de les hores..."


Ens explica, poc després la calidesa amb que fou acollit per quatre joves cristians amb qui compartí el sopar, diu textualment: "Vam sopar a l'exterior, a la llum de la lluna: havien cuit una cassola de mongetes que vam compartir amb una cullera cada u, després un te..."







En un segon article ens explica que visità l'obra que duen a terme aquests missioners i concretament l'escola infantil on hi assisteixen uns tres-cents nens i nenes i ho fa d'aquesta manera: "uns pocs arreglats... la majoria a peu. Bastants, mal vestits, corrent amb cara astorada" la visita a les aules l'ompli d'alegria que es diluí quan més tard quan estaven al mercat del poble: "resulta que hi havia molts més nens corrent pels carrers que a l'escola. Sembla que l'índex 
d'escolarització no passa del 20 %..."
 














Un dels moments més emotius que visqué va ser la missa dominical, ens ho explica de la següent manera:

 "va ser una experiència gratificant: sense pressa, amb la gent concentrada, mudada, participativa. Molts infants, de totes les edats, amb els seus pares. Un cor de joves com a suport dels cants de tots. Dansa en la solemne entrada i en la presentació de les ofrenes. Devoció i joia expressiva...
quina joia transmeten les seves paraules!

Per acabar unes paraules, que tot i el temps passat (avui també ens diu el Papa Francesc) ens han de fer reflexionar i tractar de fer-les nostres i actuar; un missatge de sentir-nos propers i fer-nos presents enmig dels més pobres i necessitats:

"Als pocs dies de ser al Camerun em va envair un sentiment que no sempre ens acompanya aquí: em sentia especialment joiós de l'Església, de la seva presència entre els més pobres, de la seva acció sòbria i eficaç".



Adjuntem uns enllaços sobre la tasca i els missioners citats en l'article Jordi Mas ( 2010), Cisco Pausas i Miquel Àngel Pérez:

dimecres, 9 de juliol de 2014

"LA FLAMA DE LA NOSTRA VOCACIÓ S'HA FET BRASA"

Imatge de Sant Benet
(façana de la
Sagrada Família)
de M. Cusachs
Era el diumenge 11 de juliol de 1954, dia de sant Benet, quan el jove Joan Carrera i Planas va ser ordenat prevere. I a quin millor lloc que als peus de la seva estimada i venerada Mare de Déu de Montserrat. D'aquest fet ara en recordem el seixantè aniversari.

Amb els companys de promoció abans de
ser ordenats
Tot havia començat quan Mn. Tomás García Garrote, arribà com a vicari a Sant Feliu de Llobregat cap el 1939. En una societat empobrida i malaltissa, aquest prevere aplegà a aquells nens que deambulaven pels carrers plens de cases derruïdes i que els oferien un trist camp de joc. Pobresa i misèria, fam i malalties, els anys de la cruenta Guerra passaven factura, eren els anomenats "nens de la post-guerra". La vivència cristiana de la mare hi posà la llavor i el testimoniatge d'aquest capellà impactà fortament en el petit Joan que per aquell temps s'apuntà a fer d'escolà. Sempre li agraí que li transmetés, no les seves opcions humanes,(que es trobaven molt allunyades l'un de l'altre) sinó que li parlés  i transmetés l'Evangeli i que el va fer portar a estimar tant a Jesucrist. D'aquesta època d'escolà el bisbe Joan recordava: "La missa que més m'impressionava era la del diumenge a les 6 del matí, quan encara no clarejava, a la capella de les monges mercedàries, amb poca gent ... Estic segur que aquella vivència de la missa com un fet festiu i de convivència càlida, em va marcar tota la vida." (Del llibre "El gust per la fe").

Missa d'ordenació
Montserrat, 11 de juliol de 1954
Mn. Salvador Bacardit, així mateix, ens recordava, a l'any de la mort del Bisbe Joan, unes paraules molt emotives de la seva vivència com a  jove capellà: " No em fa cap pudor dir que arribàvem al sacerdoci veritablement enamorats. Rellegint papers antics que ja groguegen, m'adono de com n'érem, d'idealistes. I me'n sento content. El nostre enamorament era de la persona de Jesús i del seu Evangeli, però també alhora i en un mateix moviment del poble, de la gent, dels desvalguts sobretot."

Recordem també les paraules  del Pare Abat de Montserrat  Josep Maria Soler, el dia 11 de juliol de 2004 quan, com cada any el Bisbe Joan i  els seus companys de promoció (tant continuaven sent capellans com si se n'havien sortit) pujaven a Montserrat a celebrar tots junts aquest dia: "Li volem agrair el seu testimoniatge d'amor a Jesucrist i a l'Església, la seva delicadesa per ser agent de comunió, el seu coratge a defensar els valors evangèlics, el seu compromís a favor dels marginats, el seu estil de vida tan proper a la gent senzilla, el seu treball en bé de l'Església catalana, el seu servei a Catalunya amb unes mires ben obertes als altres pobles, Sr. Bisbe, gràcies pel seu testimoniatge, que és prou eloqüent per ser entès fins i tot pels qui no comparteixen la nostra fe."
 
Trobada amb els seus companys a La Cartoixa de Montealegre
1994
El sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach també feia aquesta reflexió de la seva vocació com a pastor en l'homilia de la missa exequial pel Bisbe Joan el 6 d'octubre de 2008 a la Catedral de Barcelona, deia: "La seva fe cristiana i la seva vocació de pastor el van empènyer sempre a fer present l'Evangeli i l'Església en la vida de les persones i en la identitat i la cultura de Catalunya. Va iniciar i va promoure diverses iniciatives i institucions en el camp pastoral, cultural i social i ha tingut una sensibilitat molt especial pels mitjans de comunicació fent-s'hi present amb profit i encert evangèlic. Amb aquest treball ha fet palesa l'actitud constant de l'Església d'estimar, servir i encarnar-se al nostre poble en bé de les persones i de les institucions cabdals."


Per acabar una deliciosa reflexió, amb el punt poètic que tan bé feia i que ens deixà amb motiu de la commemoració dels 50 anys d'ordenació, l'any 2004, a la missa crismal a la Catedral:

"Han passat cinquanta anys. La flama de la nostra vocació s'ha fet brasa... Però fa bo ara de recordar aquella flama que va encendre aquest caliu, bufant-ne la inevitable cendra del cansament i les contrarietats"

Confiem a Déu les vocacions de tants preveres i per intercessió del Bisbe Joan no ens manqui el seu servei pastoral.


"Us donaré pastors com desitja el meu cor que us pasturin amb coneixement i amb seny" Jr 3, 15. 





















Reproduïm el text que aparegué en el Boletín Oficial del Obispado de Barcelona en el que es donava notícia de les diferents ordenacions:


El Excmo. y Rvmo Dr. D. Ramón Iglesias Navarri, Obispo de Urgel, confirió Órdenes Sagradas el día 11 de julio de 1954, en la Basílica de Santa Maria de Montserrat, promoviendo los señores que a continuación se indican a las órdenes que se mencionan: ostiariado y lectorado (...), subdiaconado (...), diaconado (...), presbiterado:
D. Federico Bassó Ubach, D. Juan Benito Tolsau, D. Jorge Bertrán Quintana, D. Celestino Bravo Nieto, D. Martín Canal Corminola, D. José M. Canals Lamiel, D. José Cardús Grau, D. Juan Carrera Planas,  D. Juan Esteve Fernández, D. Antonio García Ayala, D. Jorge García Clavel, D. Ramón Jansá Soriano, D. Jacinto Matas Abril, D. Antonio Mirabet Mullol, D. Juan Pelegrí Valls, D. Jorge Rius Cot, D. Miguel Saborit Devesa, D. Jaime Serrano Vidal, D. Manuel Tort Martí, D. Jaime Torres Batlle, D. Tomás Vergés Forns, diocesanos.
D. Jaime M Badia Torrescasana, D. Columba M Batlle de Porcioles, D. Antonio Figueras Polá, D. Plácido M. Vila-Abadal Vilaplana, D. Tomás M. Puig Sagrera, D. Beda M. Jiménez, benedictinos.
D. Valentín Bosch Tatjé, diocesano de Vich.
D. Secundino Martínez Pérez, D. Bernardino Román Martínez, conventuales.
D. Francisco Fontova de la V. de la Merced, escolapio.
D. Víctor Cuesta Pérez, san Pedro "ad víncula"

dimarts, 24 de juny de 2014

FESTIVITAT DE SANT JOAN BAPTISTA

24 de juny, sant Joan Baptista, el bisbe Joan celebrava, tal dia com avui, la seva onomàstica i li agradava fer-ho rodejat de la família i dels amics més estimats. Sempre havia manifestat la seva proximitat a la figura i al missatge del Baptista. No en el va triar com un dels relleus del seu bàcul.  
Un missatge que es basava amb un sí incondicional a Jesús, un missatge en el que Jesús és important perquè ell ve a portar-nos la veritat i la vida de Déu:

--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.  Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant. (Mc 1, 7-8)

La humilitat de Joan queda ben palesa en aquest text. Joan no vol que ningú es fixi en ell vol que el centre, el qui reconeguem més important sigui Jesús. D'aquesta manera el Baptista ens ajuda a preparar-nos per acollir Jesús, perquè si no som humils no rebem bé Jesús.

En el silenci del desert Déu fa entendre a Joan que el Messies Salvador ja era al món i que estava a punt de començar a predicar l'Evangeli. Amb les seves paraules i els seus fets s'esforçava perquè la gent es preparés per comprendre Jesús. "Prepareu el camí al Senyor, aplaneu les seves rutes" deia recordant al profeta Isaïes. Ens demana no escoltar "només amb les orelles" sinó escoltar amb el cor. Escoltar amb ganes de comprendre i fer de veritat el que ens diu. Joan Baptista ens ajuda a preparar el nostre cor per escoltar Jesús.

Quants paral·lelismes entre Joan Baptista i el Bisbe Joan: humilitat, do de paraula, proximitat a la gent, estimació a Jesús. Recordem una de les expressions més boniques que ens va deixar el Bisbe Joan:
"El millor que ens ha passat a la vida és haver conegut Jesucrist".

Ell, Jesús nostre Senyor, és el do que hem de procurar fer arribar a tothom com va dir el Papa Francesc als joves a la darrera Jornada Mundial a Rio de Janeiro:


"Tots estem cridats a l'evangelització i hem de sortir a portar la paraula de Déu a tothom".

dilluns, 9 de juny de 2014

LES FONTS DEL PENSAMENT DEL BISBE JOAN: CARDÓ I MARITAIN

Article d'en Jordi Giró i París.

Agraïm la gentilesa de l'autor d'aquest article, aparegut a Catalunya Cristiana el 29 de maig de 2014 i que ara aquí reproduïm. Es tracta d'una reflexió sobre el pensament del Bisbe Joan i la influència de pensadors com en Carles Cardó i Jacques Maritain.

Vaig conèixer Mossèn Joan Carrera molt abans de la seva ordenació episcopal en el sí de dos institucions dedicades a la reflexió social i política d’inspiració cristiana: El Centre d’Estudis Carles Cardó i l’Institut Internacional Jacques Maritain. De la primera en fou un dels fundadors; de la segona un actiu membre del grup de catalans que, sota la presidència de Ramon Sugranyes de Franch, ens hi aplegàvem per tal de conèixer de primera mà els estudis internacionals dels seguidors del pensador francès. No podria trobar millor manera de presentar les fonts i el desenvolupament del pensament eclesial, social i polític del bisbe Joan, que mostrar la reveladora significació que atresora l’encreuament emblemàtic entre ambdós institucions. Joan Carrera, junt amb Artur Juncosa, Jordi Sales, Joan Rigol, Llibert Cuatrecases, Josep M. Coll i altres, promogué que el C.E.C.C. fos la secció catalana de l’I. I. J. Maritain, i que aquesta estreta vinculació esdevingués tot un programa simbòlic d’actuació reflexiva.

Al bisbe Joan crec que no li desplaurà que ens referim a ambdós pensadors, Carles Cardó i Jacques Maritain, com la principal font d’inspiració del seu pensament eclesial, social i polític. I alhora, que n’entenguem l’encreuament d’ambdues perspectives com la seva màxima aspiració ideològica. La podem resumir així: l’intent d’una original vinculació entre la tradició catòlica catalana de defensa i afirmació nacional, que representa Cardó, amb la línia de reflexió europea, pluralista i democràtica, de l’Humanisme integral de Maritain.

El bisbe Joan no era un pensador teòric de grans llibres. Era un home que impulsava projectes d’Església en acció (editorial Nova Terra, cooperativisme, plataformes i associacions diverses, preses de posició col·lectives, etc.) que, a l’estil del periodisme inspirador que exercí el Cardó d’abans de la Guerra Civil espanyola, usava lliurement el seu heterogeni bagatge intel·lectual per a respondre als reptes de la presència cristiana en la societat actual en formats breus i suggeridors. Aquests reptes són bàsicament quatre.

Primer, un esforç continuat per l’aggiornamento conciliar, amb la sana intenció que el cristianisme continuï essent una opció significativa, tant personalment com social, per als homes i les dones del segle XXI, assumint-ne els ideals moderns de llibertat i igualtat propis de la Revolució Francesa. O sigui, no resignar-se a malviure reduint la fe a una consolació privada, a la defensiva, ni a administrar engrunes piadoses de sagristia, entretinguts en el culte. Segon, la continuació del compromís de l’Església catalana per col·laborar amb el procés de reconstrucció nacional iniciat amb la Renaixença, el segle passat, i al qual tants homes i dones catalanes i cristianes s’hi han sumat de manera entusiasta. Tercer, la passió per la defensa del Drets Humans i la Justícia Social, entesos com la necessitat de respondre evangèlicament a les escandaloses desigualtats econòmiques amb la fraternitat (tercer lema de la Revolució Francesa) dels fills de Déu, aplegats en una societat nacional més igualitària, sense però posar en perill la sana llibertat d’aquests mateixos fills. I finalment, quart, l’ideal polític de la democràcia com a lloc privilegiat i aposta incontrovertible pel diàleg, a les antípodes de la guerra civil i el nacionalcatolicisme, interpretat no tan sols com una eina relativista per a prendre mecànicament decisions, en base a consultes segons majories i minories, sinó com la casa de la paraula i la llar de l’amistat cívica. En resum, doncs: presència pública, alhora valenta i amable, sempre dialogant, al servei dels que no pensen com nosaltres i en estreta col·laboració amb ells, compromís de desplegament i aprofundiment nacional, justícia social basada en la defensa dels drets humans i democràcia, són els quatre eixos del pensament del bisbe Joan.

El pensament de Carles Cardó, sobretot la distinció entre Estat i Nació, i el compromís per la llengua, la cultura i la tradició, el trobem com a esquema d’escrits col·lectius, que ajudà a redactar, com el document Arrels cristianes de Catalunya, o bé en articles com La Diada nacional i Reflexions per a l’Onze de setembre, aplegats a l’antologia titulada: La canya esquerdada, (1993). Però allà on més es pot comprovar la seva petja és en l’article: No hi ha Església sense poble. (Rev. Qüestions de Vida Cristiana, núm. 179), en la presentació que feu de la reedició de la Meditació catalana de Cardó, publicada pel CECC el 1989, i finalment, en l’estudi Aproximació a Carles Cardó en el seu naixement (1984). La influència de Maritain en escrits col·lectius sobre els Drets Humans, com Catalunya avui. Reflexió d’uns cristians en el vint-i-cinquè aniversari de la proclamació dels Drets de l’Home. En llibres com Del Postconcili al postprogressisme, (1994) i en l’obra de Raïssa Maritain Les grans amistats, la primera part de la qual ell mateix va traduir i prologar per a l’Editorial Nova Terra, el 1964. D’aquesta obra caldria publicar la traducció de la segona part, pendent encara d’editorial interessada: serà el millor regal i record que li podríem fer.

Jordi Giró i París 

diumenge, 1 de juny de 2014

EXPOSICIÓ-HOMENATGE AL BISBE JOAN CARRERA

Amb aquest títol es presenta el vídeo elaborat pel departament de comunicació de l’Abadia de Montserrat de l’acte d’inauguració de l’exposició “Un Ara Mateix...per sempre” que organitzà l’Abadia de Montserrat i el Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre.

El vídeo reflecteix els elements més significatius de l’exposició com són la professada devoció del Bisbe Joan a la Mare de Déu de Montserrat que va escollí la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal i la seva especial vinculació amb els membres de la comunitat benedictina. Alhora vol ser testimoni del seixantè aniversari de la seva ordenació com a prevere que tingué lloc a la Basílica de Montserrat el 11 de juliol de 1954.

S’hi recullen també les intervencions del President de la Generalitat Artur Mas i del Pare Abat de Montserrat Josep Maria Soler. També hi intervingué l’arquebisbe de Tarragona Mns. Jaume Pujol, i el president Jordi Pujol. En nom del Memorial hi intervingué en Jordi García.



Des del Memorial volem agrair a l’Òscar Bardají i a tot l’equip del Departament de Comunicació el seguiment que han fet de l’acte i la seva dedicació i interès.

Aquí us deixem el vídeo:

ROMIATGE DEL CLUB + AMICS A MONTSERRAT

El dissabte 31 de maig va tenir lloc el Romiatge del Club+Amics a Montserrat amb una notable assistència.
Un cop a Montserrat i després de la Missa Conventual van visitar l’Exposició “Un Ara Mateix ... per sempre” dedicada al Bisbe Joan Carrera. El Bisbe Joan va ser un gran impulsor de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel i vetllà sempre per aquests dos mitjans de comunicació. Durant vint-i-cinc anys va escriure una secció anomenada "Ara Mateix" d'on pren el títol de l'Exposició que com ja sabeu és un recull de fotografies retrospectives de la seva vida i de la seva tasca pastoral i de fragments dels seus escrits. Mossèn Jaume Aymar presentà als assistents l'exposició.















Des d’allà la Clara Pujades ens ha enviat aquestes fotografies de la visita que van fer a l’exposició.

Aquest enllaç us porta a la notícia d'Església Barcelona

El Club+Amics de Catalunya Cristiana peregrina a Montserrat 

dijous, 22 de maig de 2014

QUAN PRESSENTIM VEIENT LA BRANCA NUA

Maig. Plena primavera. Flors. Mes dedicat a la Verge Maria. Mes en el que tenen lloc les primeres Comunions d'aquells nens i nenes que, han participat de la catequesi.

Com cada any algun mitjà de comunicació ens recorda les despeses que origina aquestes celebracions i que els pares, religiosament (mai més ben dit), han de sufragar: vestits, convit, festes, obsequis,... però no ens diuen res de l'essència de la celebració cabdal: rebre per primera vegada el Cos de Crist. Aquest tema va merèixer una dedicada atenció per part del Bisbe Joan en totes les etapes de les seves responsabilitats pastorals.

Una de les primeres decisions com a rector de Sant Isidre va ser promoure i posar en marxa la catequesi per als nens i nenes del barri i del col·legi parroquial. En un primer moment va rebre l'ajuda de la comunitat de les germanes Avemarianas, que per aquells anys també va veure incrementat el seu nombre de religioses. Van començar per la creació i formació d'equips de catequistes que serien els encarregats de dur a bon port la tasca catequètica. La majoria de les que van formar aquest grup de catequistes eren mares - i també algun pare encara menys - de nens i nenes del Casal dels Àngels. Mestres del col·legi parroquial també van aportar la seva experiència pedagògica. A poc a poc joves de la parròquia s'incorporaren progressivament als diferents cursos, primer com catequistes ajudants i després com a responsables directes d'un grup. No en va havia escrit: "Les catequesis de primera comunió han significat sovint el punt de partida per a la formació d'equips de catequistes i per a l'establiment de cursos catequètics de postcomunió" (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 3 de juny de 1984).
 
Mn. Joan Carrera amb el seu grup de
catequesi de primera Comunió.
Principis dels anys 80
En un dels seus articles de la seva secció a Catalunya Cristiana,  "Ara Mateix" deia: "La festa de la primera Comunió ha arribat a les nostres mans com un regal pastoralment preciós. Cada any, una generació de pares porten els seus fills a l'Església, amb aquests motius. Sense aquesta festa, potser no hauríem pogut parlar-hi mai. És la gran ocasió per a un diàleg." (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 24 de juliol de 1988).

Abans d'acabar l'article, una excel·lent definició de catequista: "He volgut dedicar aquestes ratlles als qui realitzen el servei de la catequesi, com a petita mostra de suport a la seva tasca, en aquest mes de tantes primeres comunions i de tantes confirmacions. Són missatgers - la majoria, val a dir-ho, missatgeres - de Jesucrist i del seu Evangeli. (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 25 de maig de 2000).

I per què el títol? És el títol d'una cançó que al Bisbe Joan li agradava cantar amb els nens i nenes de la catequesi;  i quan els hi ensenyava els hi feia posar atenció en el missatge d'esperança, d'alegria, d'amor, d'amistat ...

Quan pressentim veient la branca nua
que malgrat tot l'ametller florirà
quan esperem enmig de la nit crua.
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà:
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.


I tot allò que fem amarat de l'amor a Jesús:
Jesús anava fent‑nos veure que allò que hom vol sempre ho pot abastar.


Potser en podríem prendre nota del missatge del Bisbe Joan i recuperar aquesta esperança del... malgrat tot l'ametller florirà ..... i aquesta il·lusió que malgrat tot.. la nostra alegria ningú no ens la prendrà! 

dilluns, 12 de maig de 2014

12 de maig de 1930

Tal dia com avui de l'any 1930 va néixer el Bisbe Joan Carrera a Cornellà de Llobregat ara fa 84  anys. Els seus pares regentaven un forn, però quan tot just havia complert nou mesos, morí el seu pare víctima d'una pulmonia. Aquest fet obligà a la seva mare a prendre la decisió de tornar a casa dels avis materns, a la ciutat veïna de Sant Feliu de Llobregat.
Allà visqué la seva infantesa, alterada i endurida per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 quan ell tenia sis anys. Anys durs que, segons no se n'havia estat de dir, va passar gana i penúries, acompanyat de la mare i dels avis. Es definia com un nen entremaliat, que compartia amb els seus amics els jocs al carrer i la contínua presència dels soldats al voltant de casa seva.

Un cop acabada la Guerra, el 1939, es va produir un fet que influí en la seva vida, va ser l'arribada d'un vicari a Sant Feliu, mossèn Tomás García Garrote. Aquest capellà dedicà molt de temps i interès a aquells nens que havien viscut els desastres de la confrontació bèl·lica. Va organitzar grups amb un caire educatiu: feien excursions, els passava pel·lícules de cinema mut,..., però el que més va calar en ell va ser quan els parlava de Jesús i llegien i comentaven l'Evangeli, utilitzant les seves pròpies paraules, quan deia: "És l'origen de la meva vocació. Era i és un cristià convençut i una gran persona, tot i que no he compartit mai les seves idees polítiques".




Imatges de l'arxiu personal del Bisbe Joan Carrera, que es poden veure a l'exposició "Un Ara Mateix ...per sempre" que fins el mes de setembre es pot veure a Montserrat.

dimarts, 6 de maig de 2014

ARA MATEIX..... A MONTSERRAT!!!

26 d'abril de 2014, la muntanya de Montserrat ens acollí amb un dia radiant. Era el dia de la Vetlla de Santa Maria. Abans d'anar a pregar davant la Moreneta, ens aplegàrem per recordar al Bisbe Joan Carrera.

A la sala Sant Jordi de l'hostal Abat Cisneros ens hi reunírem una setantena de persones en la inauguració de l'exposició "Un Ara Mateix per sempre" organitzada per l'Abadia de Montserrat i el Memorial Bisbe Joan Carrera. Ens acompanyaren personalitats com el president de la Generalitat, Artur Mas; el president Jordi Pujol; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i l'abat de Montserrat, Josep M. Soler que actuà com a amfitrió. També representants del Grup Sant Jordi, de la fundació Acollida i Esperança i persones a títol personal.


En primer lloc intervingué en Jordi Garcia que, en nom del Memorial Bisbe Joan Carrera, agraí la presència del tots els presents i presentà l'exposició dient que "vol ser una festa en honor de la paraula, una paraula singular, la paraula del Bisbe Joan. Si se’ns permet la comparació, com quan tantes vegades el Bisbe Joan deia que som Església, poble congregat per la Paraula viva de Déu i que celebrant-la, tornem a la nostra identitat essencial; així mateix, el Bisbe Joan ha exercit, potser sense saber-ho, aquest magisteri envers tots els que l’hem conegut, mitjançant la seva paraula, no només des de les seves homilies com a home d’Església, sinó com a ésser humà excepcional, defensor incondicional de la necessitat de millora de la comunicació i entesa entre els homes, tant en termes litúrgics i de caire religiós com en termes més terrenals i de caire laic o social.

Seguidament prengué la paraula el president Jordi Pujol, gran amic del Bisbe Joan, qui ens va relatar les primeres trobades allà el 1959, amb un jove mossèn amb qui va compartir preocupacions pels problemes socials, el món obrer, i sobretot de com acollir els immigrants que en aquells moments arribaven a Catalunya des d'arreu de l'Estat per treballar a les indústries. També va lloar " la fermesa en les seves conviccions i el seu amor a l'Església i al seu país Catalunya".


A continuació l'abat Josep M. Soler feu una reflexió sobre la relació entre el Bisbe Joan i el Monestir i l'amistat amb la comunitat benedictina. Glosà el Bisbe Joan reconeixent que " va viure intensament el compromís social que demanava l’Evangeli i el Concili Vaticà II". Finalitzà dient: " Va ser realment un pastor a l’estil del papa Francesc”

Prengué la paraula després l'arquebisbe Jaume Pujol que destacà la seva amistat amb el bisbe Joan, fent esment a la confiança que li tenia quan digué: “li vaig demanar consell moltes vegades sobre qüestions delicades a l’arxidiòcesi o la Tarraconense”. Destacà també el paper clau que tingué el Bisbe Joan en la redacció de diversos documents el famós i plenament vigent Arrels Cristianes de Catalunya” i després ja com a bisbe en les notes sobre les eleccions del Parlament de Catalunya o sobre l’Estatut i més encara en la pastoral “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo en nou ardor”. Finalment es va referir a Carrera com a “bisbe i amic, al qual jo encomano molt especialment aquest moment històric del nostre país”.

Finalment tancà l'acte el president Artur Mas que agraí actes com aquests que recorden la figura del Bisbe Joan ja que tenim “motius d’agraïment infinits” a la seva persona, i un d’ells és precisament “la seva estima a Catalunyai i el definí com "una bona persona, un home bo, senzill, de tracte afable, proper, planer, pedagògic, prudent, savi, generós i valent. Característiques molt difícils de trobar totes juntes en una sola persona". També digué que era capaç de " crear ponts de diàleg de manera constant en el país". El president Mas afirmà, finalment, que el bisbe Joan "estaria en plena sintonia  amb la mobilització intensa, pacífica, plural, radicalment democràtica i popular de la societat catalana"  i que ”el país li té moltes coses a agrair"


Durant l'acte actuà el Cor Capella de Santa Maria del Pi, que sota la direcció d'en Josep Martí interpretà diverses peces musicals d'autors relacionats també amb Montserrat.


En acabat, la vivència espiritual de la Vetlla de Santa Maria posà punt i final a un dia intens de records del Bisbe Joan Carrera, però a l'hora ens donà un impuls especial a seguir treballant per mantenir ben viu l'esperit i el record del nostre estimat bisbe Joan. Montserrat ens acomiadava ja ben entrada la nit, ja era diumenge 27 d'abril festivitat de la Mare de Déu de Montserrat . El dia havia estat intens; baixàvem de la Santa Muntanya amb el cor ben ple de joia i amb els records del Bisbe Joan ben vius. 



dijous, 1 de maig de 2014

Text de presentació de l'exposició "UN ARA MATEIX....PER SEMPRE" a Montserrat

L’Abadia de Montserrat i la Comissió Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre es complauen a presentar-los aquesta exposició que avui s’inaugura, que porta per títol "UN ARA MATEIX... PER SEMPRE", dedicada al Bisbe Joan Carrera, acollida, en aquesta ocasió, a la seu de l’Abadia de Montserrat.
Hem de recordar que aquesta exposició va veure la llum la tardor de l’any passat, essent un dels esdeveniments organitzats pel Memorial Bisbe Joan Carrera, a la Parròquia de Sant Isidre, dintre d’un programa d’actes d'homenatge , amb motiu del cinquè aniversari del traspàs del nostre estimat bisbe.
Després de la seva bona acollida i reconeixement, se’ns va ocórrer la idea de fer-la extensiva, contextualitzant-la en l’Abadia de Montserrat, apel.lant a la concepció espiritual que el propi Bisbe Joan tenia de Montserrat, que és ben palesa en el seu escut episcopal, del qual sempre se n’orgullia. Un arrelat sentiment que és ben present en els articles que el Bisbe Joan va recollir de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, en el seu llibre “La canya esquerdada”. En un dels seus passatges ens vam trobar, entre d’altres, amb aquestes reveladores i premonitòries paraules: “ La festa de la Mare de Déu de Montserrat- deia- s’escau, aquest any, en diumenge. Serà una bona ocasió per a recuperar una mica del terreny perdut en la incidència pública d’aquesta diada (...) Entre totes les festes específicament catalanes, la de la nostra Patrona és la festa cristiana(...) Per això l’Església de Catalunya hauria de proposar-se de revitalitzar-ne la celebració, com una presència viva de les nostres arrels cristianes enmig del calendari”.

Així doncs, amb el seu trasllat a Montserrat, l’exposició vol commemorar, especialment, la professada devoció del Bisbe Joan a la Mare de Déu de Montserrat, que escullí, precisament, la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal, i la seva especial vinculació espiritual amb els membres de la congregació benedictina; alhora que vol ser testimoni del seixantè aniversari de la seva ordenació com a prevere, en l’Abadia d’aquesta santa muntanya, el dia 11 de juliol de 1954.
D’altra banda, es vol dedicar, també, un reconeixement històric a diversos esdeveniments significatius d’una profunda transcendència i rellevància per al nostre país i dels quals va ser, en bona part, reconegut protagonista, el Bisbe Joan, que celebren l’aniversari enguany com són: els 40 anys de la primera Assemblea Constitutiva de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrada a Montserrat, l’any 1974; els 35 anys del diari Catalunya Cristiana; els  30 anys de la creació de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona; els 20 anys de la primera emissió de Ràdio Estel i la celebració dels vora 30 anys de la promulgació de la carta pastoral “Arrels cristianes de Catalunya”, pels Bisbes de Catalunya l'any 1985.
En aquest sentit, els membres del Memorial Bisbe Joan Carrera volem expressar la nostra adhesió a aquest document pels seus continguts, en el qual es reconeixien  la consciència nacional de Catalunya i es defensava  la nació catalana, la seva llengua i cultura, la convivència amb els altres pobles d'Espanya, l’acollida i  integració dels emigrants i la solidaritat en moments de crisi econòmica i d'atur il-luminats per l’evangeli i ajudats per l’Església, i fidels sempre a Déu i a l’home, aspectes tots ells que, en aquests moments, continuen especialment vigents.
Aquesta exposició vol ser una festa en honor de la paraula, una paraula singular, la paraula del Bisbe Joan. Si se’ns permet la comparació, com quan tantes vegades el Bisbe Joan deia que som Església, poble congregat per la Paraula viva de Déu i que celebrant-la, tornem a la nostra identitat essencial; així mateix, el Bisbe Joan ha exercit, potser sense saber-ho, aquest magisteri envers tots els que l’hem conegut, mitjançant la seva paraula, no només des de les seves homilies com a home d’Església, sinó com a ésser humà excepcional, defensor incondicional de la necessitat de millora de la comunicació i entesa entre els homes, tant en termes litúrgics i de caire religiós com en termes més terrenals i de caire laic o social.
L’exposició que tot seguit els presentem parla, doncs, per ella mateixa i creiem que ha estat una de les millors maneres d’homenatjar el Bisbe Joan. Tampoc és fruït de l’atzar el fet que porti per títol: “Un Ara mateix...per sempre”. Tot fent un recorregut per l’exposició, de seguida comprovaran que es tracta d’una simbiosi cronològica entre un recull de fotografies del Bisbe i les seves pròpies paraules, extretes dels articles de la seva publicació, “Ara mateix”, que curosament i atenta hem anat llegint per il.lustrar les imatges de la millor manera possible, intentant establir una correspondència entre les fotografies i els textos, tan bé com hem sabut.
Si bé ja tots nosaltres coneixíem la vàlua del Bisbe que traspuava en el seu tracte personal, la introspecció en el seu llegat intel.lectual, endinsant-nos amb atenció en la seva lectura, ens ha proporcionat, d’una banda, el descobriment de la figura d’un veritable humanista, capaç d’escriure i dissertar, entre altres coses, sobre tot allò que envolta i preocupa els homes i té a veure amb la seva existència i, d’altra banda, ha suposat, també, un gratificant enriquiment personal pel que fa a coneixements  inestimables i no menys encertades reflexions que, per la seva vigència, bé es podrien considerar màximes atemporals que perviuen per sempre.
Aquest ha estat el contingut de molts dels seus erudits articles quan escrivia la seva columna “Ara mateix” a Catalunya Cristiana i, precisament per això, alguns ens han servit de fons d’inspiració per il.lustrar i enriquir aquesta exposició, per tal d’oferir-los el perfil personal del Bisbe més senzill, humà i proper, que és, potser, el que més recordem tots aquells que hem tingut el privilegi de conèixer-lo.
Tant de bo que, amb una passejada atenta per l’exposició d’imatges i paraules, dedicada al Bisbe Joan, aconseguim percebre la seva ànima i transmetre amb el seu missatge la seva força d’esperit i que, tot observant les fotografies i llegint els textos, gaudim tots plegats del seu record i el compartim en comunió, establint un diàleg particular amb ell, com si, tal vegada, hi fos present.
Només aleshores haurem aconseguit el que preteníem: que aquest moment, aquest “ara mateix” entranyable, romangui en la nostra memòria per sempre, esperant que aquests dies de celebració esdevinguin, també, d’un color especial, com aquells als quals el Bisbe feia referència en un altre article seu titulat “Els colors dels dies”.
D’altra banda, la Comissió Bisbe Joan Carrera pretén continuar mantenint viva la memòria del Bisbe al qual considera un clar referent i un paradigma exemplar, entre d’altres, per a Catalunya, seguint el testimoni del seu estimat pastor amb “olor d’ovella”, oferint l’oportunitat de compartir aquest mateix sentiment a d’altres persones. És per això que voldríem aprofitar l’avinentesa per demanar a les institucions, que avui són representades aquí, el seu recolzament en futures iniciatives i actuacions que es puguin dur a terme, en aquest sentit.
Per acabar, els Membres de la Comissió Bisbe Joan Carrera volem agrair, molt especialment, la sensibilitat, generositat i càlida acollida del Reverendíssim Pare Abat, Josep Maria Soler, avenint-se a la nostra proposta, des d’un primer moment i fent possible que esdevingués realitat en un dia tan significatiu com és la vigília de la Mare de Déu de Montserrat. Moltes gràcies de tot cor.
També volem agrair la implicació dels membres de la Comunitat Benedictina, així com la col.laboració i participació de tots els treballadors del santuari que han contribuït en aquest esdeveniment i, finalment, agrair també a tots vostès la seva assistència. I de manera molt especial i distingida, la presència del M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas i esposa, del Conseller d'Interior Sr. Ramon Espadaler, de l'Arquebisbe de Tarragona, així com de la resta de primeres autoritats presents de diferents àmbits del país i representants d'institucions, entitats i fundacions que ens fan costat i ens honoren avui amb la seva assistència.
Voldríem concloure amb les paraules que tanquen el document "Arrels Cristianes de Catalunya" citat anteriorment:
"Com a punt final repetim una pregària del bisbe Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya, en la seva coneguda "Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat", que desitjaríem que tots els catalans tinguessin als llavis i al cor: "Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua"
Moltes gràcies.
Comissió Bisbe Joan Carrera, Abadia de Montserrat, 26 d’abril de 2014 



EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes