dijous, 22 de maig de 2014

QUAN PRESSENTIM VEIENT LA BRANCA NUA

Maig. Plena primavera. Flors. Mes dedicat a la Verge Maria. Mes en el que tenen lloc les primeres Comunions d'aquells nens i nenes que, han participat de la catequesi.

Com cada any algun mitjà de comunicació ens recorda les despeses que origina aquestes celebracions i que els pares, religiosament (mai més ben dit), han de sufragar: vestits, convit, festes, obsequis,... però no ens diuen res de l'essència de la celebració cabdal: rebre per primera vegada el Cos de Crist. Aquest tema va merèixer una dedicada atenció per part del Bisbe Joan en totes les etapes de les seves responsabilitats pastorals.

Una de les primeres decisions com a rector de Sant Isidre va ser promoure i posar en marxa la catequesi per als nens i nenes del barri i del col·legi parroquial. En un primer moment va rebre l'ajuda de la comunitat de les germanes Avemarianas, que per aquells anys també va veure incrementat el seu nombre de religioses. Van començar per la creació i formació d'equips de catequistes que serien els encarregats de dur a bon port la tasca catequètica. La majoria de les que van formar aquest grup de catequistes eren mares - i també algun pare encara menys - de nens i nenes del Casal dels Àngels. Mestres del col·legi parroquial també van aportar la seva experiència pedagògica. A poc a poc joves de la parròquia s'incorporaren progressivament als diferents cursos, primer com catequistes ajudants i després com a responsables directes d'un grup. No en va havia escrit: "Les catequesis de primera comunió han significat sovint el punt de partida per a la formació d'equips de catequistes i per a l'establiment de cursos catequètics de postcomunió" (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 3 de juny de 1984).
 
Mn. Joan Carrera amb el seu grup de
catequesi de primera Comunió.
Principis dels anys 80
En un dels seus articles de la seva secció a Catalunya Cristiana,  "Ara Mateix" deia: "La festa de la primera Comunió ha arribat a les nostres mans com un regal pastoralment preciós. Cada any, una generació de pares porten els seus fills a l'Església, amb aquests motius. Sense aquesta festa, potser no hauríem pogut parlar-hi mai. És la gran ocasió per a un diàleg." (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 24 de juliol de 1988).

Abans d'acabar l'article, una excel·lent definició de catequista: "He volgut dedicar aquestes ratlles als qui realitzen el servei de la catequesi, com a petita mostra de suport a la seva tasca, en aquest mes de tantes primeres comunions i de tantes confirmacions. Són missatgers - la majoria, val a dir-ho, missatgeres - de Jesucrist i del seu Evangeli. (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 25 de maig de 2000).

I per què el títol? És el títol d'una cançó que al Bisbe Joan li agradava cantar amb els nens i nenes de la catequesi;  i quan els hi ensenyava els hi feia posar atenció en el missatge d'esperança, d'alegria, d'amor, d'amistat ...

Quan pressentim veient la branca nua
que malgrat tot l'ametller florirà
quan esperem enmig de la nit crua.
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà:
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.


I tot allò que fem amarat de l'amor a Jesús:
Jesús anava fent‑nos veure que allò que hom vol sempre ho pot abastar.


Potser en podríem prendre nota del missatge del Bisbe Joan i recuperar aquesta esperança del... malgrat tot l'ametller florirà ..... i aquesta il·lusió que malgrat tot.. la nostra alegria ningú no ens la prendrà! 

dilluns, 12 de maig de 2014

12 de maig de 1930

Tal dia com avui de l'any 1930 va néixer el Bisbe Joan Carrera a Cornellà de Llobregat ara fa 84  anys. Els seus pares regentaven un forn, però quan tot just havia complert nou mesos, morí el seu pare víctima d'una pulmonia. Aquest fet obligà a la seva mare a prendre la decisió de tornar a casa dels avis materns, a la ciutat veïna de Sant Feliu de Llobregat.
Allà visqué la seva infantesa, alterada i endurida per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 quan ell tenia sis anys. Anys durs que, segons no se n'havia estat de dir, va passar gana i penúries, acompanyat de la mare i dels avis. Es definia com un nen entremaliat, que compartia amb els seus amics els jocs al carrer i la contínua presència dels soldats al voltant de casa seva.

Un cop acabada la Guerra, el 1939, es va produir un fet que influí en la seva vida, va ser l'arribada d'un vicari a Sant Feliu, mossèn Tomás García Garrote. Aquest capellà dedicà molt de temps i interès a aquells nens que havien viscut els desastres de la confrontació bèl·lica. Va organitzar grups amb un caire educatiu: feien excursions, els passava pel·lícules de cinema mut,..., però el que més va calar en ell va ser quan els parlava de Jesús i llegien i comentaven l'Evangeli, utilitzant les seves pròpies paraules, quan deia: "És l'origen de la meva vocació. Era i és un cristià convençut i una gran persona, tot i que no he compartit mai les seves idees polítiques".




Imatges de l'arxiu personal del Bisbe Joan Carrera, que es poden veure a l'exposició "Un Ara Mateix ...per sempre" que fins el mes de setembre es pot veure a Montserrat.

dimarts, 6 de maig de 2014

ARA MATEIX..... A MONTSERRAT!!!

26 d'abril de 2014, la muntanya de Montserrat ens acollí amb un dia radiant. Era el dia de la Vetlla de Santa Maria. Abans d'anar a pregar davant la Moreneta, ens aplegàrem per recordar al Bisbe Joan Carrera.

A la sala Sant Jordi de l'hostal Abat Cisneros ens hi reunírem una setantena de persones en la inauguració de l'exposició "Un Ara Mateix per sempre" organitzada per l'Abadia de Montserrat i el Memorial Bisbe Joan Carrera. Ens acompanyaren personalitats com el president de la Generalitat, Artur Mas; el president Jordi Pujol; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; i l'abat de Montserrat, Josep M. Soler que actuà com a amfitrió. També representants del Grup Sant Jordi, de la fundació Acollida i Esperança i persones a títol personal.


En primer lloc intervingué en Jordi Garcia que, en nom del Memorial Bisbe Joan Carrera, agraí la presència del tots els presents i presentà l'exposició dient que "vol ser una festa en honor de la paraula, una paraula singular, la paraula del Bisbe Joan. Si se’ns permet la comparació, com quan tantes vegades el Bisbe Joan deia que som Església, poble congregat per la Paraula viva de Déu i que celebrant-la, tornem a la nostra identitat essencial; així mateix, el Bisbe Joan ha exercit, potser sense saber-ho, aquest magisteri envers tots els que l’hem conegut, mitjançant la seva paraula, no només des de les seves homilies com a home d’Església, sinó com a ésser humà excepcional, defensor incondicional de la necessitat de millora de la comunicació i entesa entre els homes, tant en termes litúrgics i de caire religiós com en termes més terrenals i de caire laic o social.

Seguidament prengué la paraula el president Jordi Pujol, gran amic del Bisbe Joan, qui ens va relatar les primeres trobades allà el 1959, amb un jove mossèn amb qui va compartir preocupacions pels problemes socials, el món obrer, i sobretot de com acollir els immigrants que en aquells moments arribaven a Catalunya des d'arreu de l'Estat per treballar a les indústries. També va lloar " la fermesa en les seves conviccions i el seu amor a l'Església i al seu país Catalunya".


A continuació l'abat Josep M. Soler feu una reflexió sobre la relació entre el Bisbe Joan i el Monestir i l'amistat amb la comunitat benedictina. Glosà el Bisbe Joan reconeixent que " va viure intensament el compromís social que demanava l’Evangeli i el Concili Vaticà II". Finalitzà dient: " Va ser realment un pastor a l’estil del papa Francesc”

Prengué la paraula després l'arquebisbe Jaume Pujol que destacà la seva amistat amb el bisbe Joan, fent esment a la confiança que li tenia quan digué: “li vaig demanar consell moltes vegades sobre qüestions delicades a l’arxidiòcesi o la Tarraconense”. Destacà també el paper clau que tingué el Bisbe Joan en la redacció de diversos documents el famós i plenament vigent Arrels Cristianes de Catalunya” i després ja com a bisbe en les notes sobre les eleccions del Parlament de Catalunya o sobre l’Estatut i més encara en la pastoral “Creure en l’Evangeli i anunciar-lo en nou ardor”. Finalment es va referir a Carrera com a “bisbe i amic, al qual jo encomano molt especialment aquest moment històric del nostre país”.

Finalment tancà l'acte el president Artur Mas que agraí actes com aquests que recorden la figura del Bisbe Joan ja que tenim “motius d’agraïment infinits” a la seva persona, i un d’ells és precisament “la seva estima a Catalunyai i el definí com "una bona persona, un home bo, senzill, de tracte afable, proper, planer, pedagògic, prudent, savi, generós i valent. Característiques molt difícils de trobar totes juntes en una sola persona". També digué que era capaç de " crear ponts de diàleg de manera constant en el país". El president Mas afirmà, finalment, que el bisbe Joan "estaria en plena sintonia  amb la mobilització intensa, pacífica, plural, radicalment democràtica i popular de la societat catalana"  i que ”el país li té moltes coses a agrair"


Durant l'acte actuà el Cor Capella de Santa Maria del Pi, que sota la direcció d'en Josep Martí interpretà diverses peces musicals d'autors relacionats també amb Montserrat.


En acabat, la vivència espiritual de la Vetlla de Santa Maria posà punt i final a un dia intens de records del Bisbe Joan Carrera, però a l'hora ens donà un impuls especial a seguir treballant per mantenir ben viu l'esperit i el record del nostre estimat bisbe Joan. Montserrat ens acomiadava ja ben entrada la nit, ja era diumenge 27 d'abril festivitat de la Mare de Déu de Montserrat . El dia havia estat intens; baixàvem de la Santa Muntanya amb el cor ben ple de joia i amb els records del Bisbe Joan ben vius. 



dijous, 1 de maig de 2014

Text de presentació de l'exposició "UN ARA MATEIX....PER SEMPRE" a Montserrat

L’Abadia de Montserrat i la Comissió Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre es complauen a presentar-los aquesta exposició que avui s’inaugura, que porta per títol "UN ARA MATEIX... PER SEMPRE", dedicada al Bisbe Joan Carrera, acollida, en aquesta ocasió, a la seu de l’Abadia de Montserrat.
Hem de recordar que aquesta exposició va veure la llum la tardor de l’any passat, essent un dels esdeveniments organitzats pel Memorial Bisbe Joan Carrera, a la Parròquia de Sant Isidre, dintre d’un programa d’actes d'homenatge , amb motiu del cinquè aniversari del traspàs del nostre estimat bisbe.
Després de la seva bona acollida i reconeixement, se’ns va ocórrer la idea de fer-la extensiva, contextualitzant-la en l’Abadia de Montserrat, apel.lant a la concepció espiritual que el propi Bisbe Joan tenia de Montserrat, que és ben palesa en el seu escut episcopal, del qual sempre se n’orgullia. Un arrelat sentiment que és ben present en els articles que el Bisbe Joan va recollir de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, en el seu llibre “La canya esquerdada”. En un dels seus passatges ens vam trobar, entre d’altres, amb aquestes reveladores i premonitòries paraules: “ La festa de la Mare de Déu de Montserrat- deia- s’escau, aquest any, en diumenge. Serà una bona ocasió per a recuperar una mica del terreny perdut en la incidència pública d’aquesta diada (...) Entre totes les festes específicament catalanes, la de la nostra Patrona és la festa cristiana(...) Per això l’Església de Catalunya hauria de proposar-se de revitalitzar-ne la celebració, com una presència viva de les nostres arrels cristianes enmig del calendari”.

Així doncs, amb el seu trasllat a Montserrat, l’exposició vol commemorar, especialment, la professada devoció del Bisbe Joan a la Mare de Déu de Montserrat, que escullí, precisament, la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal, i la seva especial vinculació espiritual amb els membres de la congregació benedictina; alhora que vol ser testimoni del seixantè aniversari de la seva ordenació com a prevere, en l’Abadia d’aquesta santa muntanya, el dia 11 de juliol de 1954.
D’altra banda, es vol dedicar, també, un reconeixement històric a diversos esdeveniments significatius d’una profunda transcendència i rellevància per al nostre país i dels quals va ser, en bona part, reconegut protagonista, el Bisbe Joan, que celebren l’aniversari enguany com són: els 40 anys de la primera Assemblea Constitutiva de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrada a Montserrat, l’any 1974; els 35 anys del diari Catalunya Cristiana; els  30 anys de la creació de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona; els 20 anys de la primera emissió de Ràdio Estel i la celebració dels vora 30 anys de la promulgació de la carta pastoral “Arrels cristianes de Catalunya”, pels Bisbes de Catalunya l'any 1985.
En aquest sentit, els membres del Memorial Bisbe Joan Carrera volem expressar la nostra adhesió a aquest document pels seus continguts, en el qual es reconeixien  la consciència nacional de Catalunya i es defensava  la nació catalana, la seva llengua i cultura, la convivència amb els altres pobles d'Espanya, l’acollida i  integració dels emigrants i la solidaritat en moments de crisi econòmica i d'atur il-luminats per l’evangeli i ajudats per l’Església, i fidels sempre a Déu i a l’home, aspectes tots ells que, en aquests moments, continuen especialment vigents.
Aquesta exposició vol ser una festa en honor de la paraula, una paraula singular, la paraula del Bisbe Joan. Si se’ns permet la comparació, com quan tantes vegades el Bisbe Joan deia que som Església, poble congregat per la Paraula viva de Déu i que celebrant-la, tornem a la nostra identitat essencial; així mateix, el Bisbe Joan ha exercit, potser sense saber-ho, aquest magisteri envers tots els que l’hem conegut, mitjançant la seva paraula, no només des de les seves homilies com a home d’Església, sinó com a ésser humà excepcional, defensor incondicional de la necessitat de millora de la comunicació i entesa entre els homes, tant en termes litúrgics i de caire religiós com en termes més terrenals i de caire laic o social.
L’exposició que tot seguit els presentem parla, doncs, per ella mateixa i creiem que ha estat una de les millors maneres d’homenatjar el Bisbe Joan. Tampoc és fruït de l’atzar el fet que porti per títol: “Un Ara mateix...per sempre”. Tot fent un recorregut per l’exposició, de seguida comprovaran que es tracta d’una simbiosi cronològica entre un recull de fotografies del Bisbe i les seves pròpies paraules, extretes dels articles de la seva publicació, “Ara mateix”, que curosament i atenta hem anat llegint per il.lustrar les imatges de la millor manera possible, intentant establir una correspondència entre les fotografies i els textos, tan bé com hem sabut.
Si bé ja tots nosaltres coneixíem la vàlua del Bisbe que traspuava en el seu tracte personal, la introspecció en el seu llegat intel.lectual, endinsant-nos amb atenció en la seva lectura, ens ha proporcionat, d’una banda, el descobriment de la figura d’un veritable humanista, capaç d’escriure i dissertar, entre altres coses, sobre tot allò que envolta i preocupa els homes i té a veure amb la seva existència i, d’altra banda, ha suposat, també, un gratificant enriquiment personal pel que fa a coneixements  inestimables i no menys encertades reflexions que, per la seva vigència, bé es podrien considerar màximes atemporals que perviuen per sempre.
Aquest ha estat el contingut de molts dels seus erudits articles quan escrivia la seva columna “Ara mateix” a Catalunya Cristiana i, precisament per això, alguns ens han servit de fons d’inspiració per il.lustrar i enriquir aquesta exposició, per tal d’oferir-los el perfil personal del Bisbe més senzill, humà i proper, que és, potser, el que més recordem tots aquells que hem tingut el privilegi de conèixer-lo.
Tant de bo que, amb una passejada atenta per l’exposició d’imatges i paraules, dedicada al Bisbe Joan, aconseguim percebre la seva ànima i transmetre amb el seu missatge la seva força d’esperit i que, tot observant les fotografies i llegint els textos, gaudim tots plegats del seu record i el compartim en comunió, establint un diàleg particular amb ell, com si, tal vegada, hi fos present.
Només aleshores haurem aconseguit el que preteníem: que aquest moment, aquest “ara mateix” entranyable, romangui en la nostra memòria per sempre, esperant que aquests dies de celebració esdevinguin, també, d’un color especial, com aquells als quals el Bisbe feia referència en un altre article seu titulat “Els colors dels dies”.
D’altra banda, la Comissió Bisbe Joan Carrera pretén continuar mantenint viva la memòria del Bisbe al qual considera un clar referent i un paradigma exemplar, entre d’altres, per a Catalunya, seguint el testimoni del seu estimat pastor amb “olor d’ovella”, oferint l’oportunitat de compartir aquest mateix sentiment a d’altres persones. És per això que voldríem aprofitar l’avinentesa per demanar a les institucions, que avui són representades aquí, el seu recolzament en futures iniciatives i actuacions que es puguin dur a terme, en aquest sentit.
Per acabar, els Membres de la Comissió Bisbe Joan Carrera volem agrair, molt especialment, la sensibilitat, generositat i càlida acollida del Reverendíssim Pare Abat, Josep Maria Soler, avenint-se a la nostra proposta, des d’un primer moment i fent possible que esdevingués realitat en un dia tan significatiu com és la vigília de la Mare de Déu de Montserrat. Moltes gràcies de tot cor.
També volem agrair la implicació dels membres de la Comunitat Benedictina, així com la col.laboració i participació de tots els treballadors del santuari que han contribuït en aquest esdeveniment i, finalment, agrair també a tots vostès la seva assistència. I de manera molt especial i distingida, la presència del M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas i esposa, del Conseller d'Interior Sr. Ramon Espadaler, de l'Arquebisbe de Tarragona, així com de la resta de primeres autoritats presents de diferents àmbits del país i representants d'institucions, entitats i fundacions que ens fan costat i ens honoren avui amb la seva assistència.
Voldríem concloure amb les paraules que tanquen el document "Arrels Cristianes de Catalunya" citat anteriorment:
"Com a punt final repetim una pregària del bisbe Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya, en la seva coneguda "Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat", que desitjaríem que tots els catalans tinguessin als llavis i al cor: "Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua"
Moltes gràcies.
Comissió Bisbe Joan Carrera, Abadia de Montserrat, 26 d’abril de 2014 



Enllaços informatius

Adjuntem dos enllaços on trobareu la informació que es fa ressò de l'acte de la inauguració de l'exposició "Un Ara Mateix ... per sempre" a Montserrat el dia 26 d'abril de 2014













http://www.catalunyareligio.cat/articles/56523?page=6






EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes