dimecres, 9 de desembre de 2015

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A TORTOSA

“El dia 2 de desembre, tingué lloc a l’Espai Patronat, la presentació del llibre “JOAN CARRERA. Un bisbe del poble” a càrrec dels autors srs. Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. Presidí l’acte el Sr. Bisbe de Tortosa, Mons. Enrique Benavent Vidal, estant també present a la taula presidencial el Sr. Ferran Bel Accensi, alcalde la ciutat.”

D’aquesta manera comença la crònica de la presentació del llibre “Joan Carrera. Un bisbe del poble” a Tortosa. Aquest llibre escrit per en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel, s’ha anat presentant a diverses ciutats, moltes d’elles vinculades amb el Bisbe Joan. Recordem-ho: primer va ser a l’Auditori del Palau de la Generalitat el dia 8 de gener d’aquest any amb la presència del Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona que també feu el pròleg del llibre. A aquest acte també hi assistiren el conseller de governació sr. Francesc Homs, l’alcalde de Barcelona sr. Xavier Trias, el sr. Cardenal Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, Mons Agustí Cortés bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Sebastià Taltavull Bisbe auxiliar de Barcelona; juntament amb amics i familiars del bisbe Joan com el p. Enric Puig, mn. Francesc Prieto, mn. Jaume Aymar, mn. Salvador Bacardit, etc. En aquest acte també fou inaugurada l’exposició “Un Ara Mateix...per sempre” preparada pel Memorial Bisbe Joan Carra i que recull un conjunt de fotografies significatives de la vida del bisbe.
Després el citat llibre s’ha presentat a més a més de Tortosa, a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Girona i Tarragona.

Per acabar, citar unes paraules del Sr. Bisbe de Tortosa Enrique Benavent:

“Joan Carrera va ser un bisbe que va intentar fer vida i posar a la pràctica el principi del Vaticà II. Un pastor que sabia que la missió religiosa no podia donar l’esquena en els ambients en què vivim.”


CRÒNICA DE L'ACTE


dilluns, 9 de novembre de 2015

EN EL MOMENT DEL CANVI

La primera cosa que vam fer només crear la Comissió Memorial Bisbe Joan Carrera, ja fa tres anys va ser comunicar els nostres objectius al sr. cardenal Lluís Martínez Sistach de qui vam rebre la seva benedicció.

Ara en el moment del seu acomiadament com a pastor de l'Arxidiòcesi de Barcelona, volem donar-li les gràcies per la seva assistència a la inauguració dels "Jardins Bisbe Joan Carrera" a L'Hospitalet de LL. i  a la missa que presidí en record al Bisbe Joan el 3 d'octubre de 2013 a la parròquia de Sant Isidre Llaurador. Més tard també a l'acte que vam organitzar d'inauguració de l'exposició "Un Ara Mateix per sempre" al Palau Robert i la presentació del llibre "Joan Carrera. El bisbe del poble" el dia 8 de gener de 2015, al palau de la Generalitat.

Mn. Jaume Aymar recorda aquest detall del citat dia:
"Han estat comptades les vegades que hem vist a Lluís Martínez Sistach emocionar-se en públic. Una va ser el dia de la seva ordenació episcopal a la Catedral de Barcelona, el 6 de novembre de 1987 que li vam veure caure algunes llàgrimes. Una altra va ser al Palau de la Generalitat fa un parell d’anys amb motiu de la presentació del llibre "Joan Carrera, un bisbe del poble", de Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. En plena intervenció, el Cardenal Lluís va quedar callat i tremolós uns llargs segons recordant amb emoció el seu auxiliar desaparegut només quatre anys després que ell fos nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona. Venia de la seu primada de Tarragona i, abans de Tortosa."
(Blog d'en Jaume Aymar i Ragolta, "Comunicació davant de relleu a l'Arquebisbat" 8 de novembre de 2015)
En aquesta fotografia el sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, 
quan era bisbe de Tortosa i i el Bisbe Joan 

Recordem també, les paraules de sr. Cardenal que dedica al bisbe Joan en pròleg del llibre "Joan Carrera. Un bisbe del poble":
"El secret de tota la seva activitat era que estava motivada i alimentada per la seva fe cristiana, pel seu amor a l'Església i pel seu servei sacerdotal i episcopal de bon pastor, a imitació de Jesús Bon Pastor".



Donem la benvinguda al nou arquebisbe de Barcelona Juan José Omella Omella, tot encomanant a Déu Nostre Senyor el seu servei a la nostra diòcesi.

Ens fem ressó d'algunes opinions:

Vaig tenir l’oportunitat de tractar el bisbe Omella ja fa alguns anys, quan ell es va estrenar en ministeri propi de l’episcopat com a bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Saragossa. Ja aleshores vaig adonar-me que era una persona propera, cordial, lúcida i atenta, amb un extraordinari sentit d’Església, como no podia ser d’altra manera. 
(Blog "Nou Ardor", "Un regal oportú" Francesc Riu i Rovira de Vilar, 6 de novembre de 2015)


Amb qui podrà comptar Omella és amb el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull(..). Continuarà a Barcelona i podrà ser l’acompanyant ideal que necessita Omella per situar-se a Barcelona. En aquest cas, si que es coneixen de fa temps. Sobretot de l’època, abans de ser bisbe, en que Taltavull va treballar a la Comissió de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola.
(Catalunya Religió 6 de novembre de 2015)


Juan José Omella arriba a una Església mil·lenària, que ha contribuït decisivament a la configuració de la identitat catalana i del nostre país, com ho subratllaven els bisbes catalans en el document col·lectiu “Arrels Cristianes de Catalunya”, redactat per un bisbe català, conegut i estimat pel nou arquebisbe de Barcelona. Aquesta aportació també és fruit de l'aportació cultural i intel·lectual en què han excel·lit moltes institucions i eclesiàstics catalans al llarg dels segles. En bona part, la llengua, la cultura i el pensament del país s'han forjat i s'han mantingut en temps difícils i de persecució gràcies al compromís de l'Església amb el seu poble.


Ara molts preveres i fidels de l’arxidiòcesi es troben compromesos en el present de la història de Catalunya. Ja el 1985, en Arrels Cristianes de Catalunya, document avalat per la Santa Seu, els bisbes assenyalaven: "donem fe de la realitat nacional de Catalunya". Vint-i-cinc anys després, els bisbes catalans es reafirmen en els continguts dels seus predecessors i defensen “el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.
(Catalunya Religió "Benvingut, arquebisbe Omella,  9 de novembre de 2015)

En aquest enllaç podeu accedir al programa programa Signes del Temps de TV3 on Francesc Rosaura fa una entrevista al nou bisbe electe de Barcelona Juan José Omella



http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/signes-dels-temps-capitol-1263/video/5564566/



Benvingut senyor Bisbe!

dimecres, 4 de novembre de 2015

El Papa JOAN PAU II a MONTJUÏC - 1982


El proper dia 8 de novembre farà 33 anys de la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Sota una intensa pluja que malvaratà l'acte, visità el Monestir de Montserrat on feu una homilia, tota feta en català, en la que ens invita a imitar a Maria en la peregrinació de la vida. Seguidament pregà davant de la Mare de Déu de Montserrat en un acte de profunda devoció mariana, com ens tenia acostumats el Papa Joan Pau II. 

Els actes d'aquell dia continuaren amb la visita a la Sagrada Família on realitzà un homenatge a la ciutat de Barcelona; pregà l'Àngelus que es va transmetre a tot el món a través de Ràdio Vaticà, fent una alocució sobre "la unitat de la fe i la comunió de vida en els afers diaris d'una gran ciutat". Ves per on ja començava a sonar a Barcelona elements de la "Pastoral de les Grans Ciutats"

Per la tarda el Papa va mantenir una trobada amb el món obrer davant de les fonts de Monjuïc. Qui va ser l'organitzador global de tots els actes de la visita del Papa, Mns. Joan E. Jarque, li demanà al seu bon amic Joan Carrera que s'encarregués d'organitzar el citat acte de Montjuic. Amb un grup de voluntaris mn. Joan treballà en l'organització de l'acte que aplegà gran nombre d'estitats del món obrer i també d'escoles professionals.

En el llibre "Joan Carrera. El bisbe del poble", se'ns explica que amb data 27 d'octubre de 1982, mn. Joan Carrera feia una crida a la participació a l'acte en aquests termes: 
"La nostra crida abraça un camp immens. En una paraula, es tracta d'una gran audiència popular oberta, com les que el papa concedeix a Roma. Tot el món del treball, en el sentit més ampli, de dels treballadors manuals fins als artistes i treballadors intel·lectuals, desitgem que se sentin invitats a aquesta trobada amb el papa."
(...) Molts anys després, Carreram recordant aquella visita del papa, escrivia: Personalment, el meu record més entranyable d'aquells dies és la trobada dels treballadors amb el papa, a Montjuïc, que em va tocar coordinar, de la mà de mossèn Joan E. Jarque i Jutglar. Jo era aleshores rector de Sant Isidre i ell, directos de Catalunya Cristiana, que havia fundat feia cinc anys.

També en el seu article "Ara fa vint-i-cinc anys..." a la seva secció "Ara Mateix" confessa que: "Per a molts, com jo mateix, aquesta seria la primera vegada que estaríem a prop d'un Papa". 

En un altre article que porta per títol "Germà Joan Pau, 4" (19 de novembre de 1998) ens recorda unes paraules del Papa Wojtyla:
"Només sis dies després d'haver estat elegit Papa, Karol Wojtyla pronuncia unes paraules sorprenents per la seva precocitat i la seva bellesa espiritual: "No tingueu por! Obriu les portes de bat a bat a Crist. Obriu a la seva força salvadora els confins dels Estats, els sistemes econòmics i polítics, els amplis camps de la cultura, de la civilització, del desenvolupament. No tingueu por! Crist sap què hi ha dins de l'home. És l'únic que ho sap"

I acaba dient d'aquest Papa "Joan Pau II ha fet de l'Església el servei d'un guiatge enèrgic, en temps de vacil·lacions i de confusions, dut a terme amb plena llibertat d'esperit, sense por a la crítica i en coherència amb la seva nítida trajectòria de creient en Jesús, d'home d'Església i d'apòstol."

Deixem una mostra gràfica de l'acte del Papa Joan Pau II a Montjuïc el 8 de novembre de 1982. 










diumenge, 18 d’octubre de 2015

ACTE AL CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA

El dijous dia 15 d'octubre de 2015, es va realitzar l'acte d'inauguració de l'exposició "UN ARA MATEIX... PER SEMPRE" i la presentació del llibre "JOAN CARRERA. UN BISBE DEL POBLE" al Centre Cultural de Santa Eulàlia a L'Hospitalet de Llobregat.

L'acte comptà amb la presència del sr. Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos, que un cop més ens ha mostrat el seu suport; també de la sra. Mª Ángeles Sariñena, regidora del districte de Santa Eulàlia, que ens dirigí unes emotives paraules dels seus records del Bisbe Joan, el sr. Celestino Corbacho, alcalde de la ciutat entre 1994 i 2008, que recordà també el Bisbe Joan, en especial com a veí de Santa Eulàlia i quan se li otrogà la distinció ciutadana el 2003.

El sr. Jesús Gandul, membre del Memorial Bisbe Joan Carrera, presentà l'exposició i els senyors Francesc Teruel i Joaquim Ferrer presentaren el llibre biogràfic que han escrit. Presentà l'acte el sr. Jordi Garcia, membre també del Memorial.

Recordem que el Bisbe Joan va ser rector de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, entre 1976 i 1991, que es troba situada al citat barri de Santa Eulàlia a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. La demarcació parroquial també arriba fins a la ciutat de Barcelona.

Fotografies de l'acte

dimecres, 7 d’octubre de 2015

L'EXPOSICIÓ i PRESENTACIÓ DEL LLIBRE AL CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA

EL MEMORIAL BISBE JOAN CARRERA
i EL CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA 
de L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
es complauen a convidar-vos

a la inauguració de l'exposició: "UN ARA MATEIX... PER SEMPRE"

i a la presentació de llibre: JOAN CARRERA i PLANAS. Un bisbe del poble

L’ acte comptarà amb la presència i hi intervindran
el sr. Jesús Gandul, membre del Memorial Bisbe Joan Carrera
els srs Joaquim Ferrer i Francesc Teruel, autors del llibre
el sr. Celestino Corbacho, alcalde de L'Hospitalet de Llobregat 1994 - 2008
el sr. Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos 
de la Generalitat de Catalunya
la sra M. Ángeles Sariñena, Regidora del districte de Santa Eulàlia
Presentarà l'acte el sr. Jordi Garcia membre del 
Memorial Bisbe Joan Carrera



Dijous, 15 d'octubre de 2015, a les 19 h. 
a la Sala d'actes del Centre Cultural Santa Eulàlia
c/ Santa Eulàlia , 60 - 08902 - L'Hospitalet de Llobregat

L'Exposició es podrà visitar al Centre Cultural fins el dia 20 d'octubre de 2015 de 18 h. a 20 h.


Localització del Centre Cultural Santa Eulàlia


diumenge, 20 de setembre de 2015

EL BISBE JOAN CARRERA: ESGLÉSIA I CATALUNYA

El Bisbe Joan Carrera era una home de pensament i acció, d'esperit inquiet, conegut i estimat pel seu tarannà dialogant i proper. Preocupat per l'Església en general i per la diocesana en particular i per Catalunya. Identificat doncs amb l'Església Catalana, amb la Nació, progressista políticament i teològica, a les antípodes del sectarisme. Parlava amb veu, gestos i silencis, aquests de vegades estentoris. Va ser un home bo, coherent i capaç d'establir ponts de diàleg. Els seus textos eren de profunda admiració per creients i no creients, polítics de totes les tendències, capellans, bisbes,... No en va l'Albert Manent ens deixà escrit sobre ell aquestes paraules: "Des del Bisbe Josep Torres i Bages, no hi ha hagut a Catalunya, un prelat que tingui una obra tan extensa, tan sòlida i amb tants registres". També el mateix autor ens explicava que en les seves vetllades amb Mn. Joan Bonet i d'altres amics com els monjos de Montserrat Marc Taxonera, Hilari Raguer, Josep Massot, parlaven del pensament de figures tan destacables com el canonge Carles Cardó o Jacques Maritain. "Jo admirava en Carrera per la seva feina en els suburbis i que tingués una ploma elegant, amb la qual acostava a l'Evangeli i feia ressaltar la cultura i la història de Catalunya, vinculada a una Església que es trobava molt arrelada al país."


            Divulgà especialment textos del Concili Vaticà II, alhora que parlava de temes socials i culturals i subratllava els problemes de la immigració. El 1966 fou el fundador, amb alguns laics, del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Grup Sant Jordi i es preocupà a fons perquè laics catòlics es formessin en el pensament social de l’Església, malgrat les dificultats amb el règim totalitari de l'època, de cara a una previsible obertura democràtica, mentre en la clandestinitat obrera i part de la política hi havia una gran preponderància del marxisme. Per això  impulsà el compromís polític dels cristians, treballà amb grups democratacristians i especialment amb polítics, també catòlics militants, com Jordi Pujol o Anton Cañellas, i els ajudà en el període de la transició de la dictadura a la monarquia democràtica.

            El Bisbe Joan és recordat pel seu compromís amb Catalunya i amb la seva gent i pel fet de ser un ferm defensor de l'Església Catalana i de Catalunya a qui tan entimava. Prova d'aquesta estimació la tenim quan afirmà: "Jo em vaig veure obligat a ser nacionalista, perquè el meu país era atacat, i l'havia de reivindicar i defensar. Però no per gust. Si Catalunya hagués tingut el que havia de tenir tot país, jo m'hauria preocupat d'altres coses."

            Ningú com el Bisbe Joan Carrera coneixia tant la diòcesi perquè, a més, connectava perfectament amb la societat barcelonina i catalana. Va treballar amb l’Acció Catòlica, va tenir el suport de laics de tendències diferents i va treballar amb els moviments eclesials o laïcals i nous moviments. Ha estat respectat per d’altres opcions apostòliques, per intel·lectuals no cristians i ha esdevingut un referent en el món cultural i social català.


            Destaca també la seva preocupació, dedicació pels temes socials. Des de ben jove sentí la necessitat de dedicar-se als immigrants que venien en precàries condicions i que un cop aquí necessitaven casa, feina, escoles,... i sobretot acollida. Allà on exercí primer com a vicari i després com a rector esmerçà tots els seus esforços en aquest camp, juntament amb el d'ajudar al món obrer (fou vicari episcopal de mon obrer entre 1972 i 1076). Mn. Jaume Aymar el recorda com "un home que vivia amb molta senzillesa i que sense fer molt de soroll anava treballant per als altres".

            El perfil del Bisbe Joan Carrera no seria complet sense tractar el vessant catalanista. El bisbe Joan era «cristià i català a totes», com afirmà el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig. En l'àmbit eclesiàstic, va defensar la idea de la creació d'una conferència episcopal catalana, a més de reclamar l'elecció per part del Vaticà de bisbes catalans. El Bisbe Joan sempre va treballar a Catalunya basant-se en els principis del concili Vaticà II. Com destacava ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el bisbe Carrera era «un gran coneixedor de la cultura catalana». En l'àmbit polític, va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya i va sentir-se molt proper a Unió Democràtica de Catalunya. El bisbe, però, va tenir bona relació amb totes les forces polítiques.

            Tot i que no era un home excessivament mediàtic, va ser un gran comunicador. Va impulsar Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Des de l'any 1983  i fins el 2008, any en que va morir, escrivia la secció "Ara Mateix" al setmanari Catalunya Cristiana. També es va convertir en un habitual a Catalunya Ràdio, sense defugir mai qualsevol invitació d'algun altre mitjà tot i no estar d'acord amb el teu tarannà o ideari . En l'àmbit cultural, Carrera serà recordat per la fundació de l'editorial Terra Nova i la publicació de diversos llibres i articles. Com mns. Joan E. Jarque diu en la presentació del llibre que recopila tots aquest escrits: "El ventall de temes enfocats i analitzats, la varietat de persones finament esbossades, i comentades, la quantitat de parròquies, institucions i pobles esmentats, de llibre i publicacions de tota mena citades, de situacions i d'esdeveniments religiosos, polítics, culturals..., descrits i valorats en la seva recercada columna és impressionant".



            Cal recordar les paraules del president Artur Mas en la inauguració de l'exposició que fa un repàs per la vida del Bisbe Joan: "Un Ara Mateix per sempre" i que tingué lloc a Montserrat el dia 26 d'abril de 2014. El president Artur Mas va destacar que hi ha motius d’agraïment infinits a la seva persona", i un d’ells és precisament la seva estima a Catalunya” i el fet que “va construir ponts de manera constant en el país”. Com a persona, va remarcar que va ser sobretot un home bo, senzill, de tracte afable, proper, prudent, pedagògic, savi, generós i valent”. I, en relació amb la seva tasca, va assenyalar que “va fer molt de bé en la societat en general”“Va ser un precursor i un renovador, fins al punt que molts dels seus escrits són d'una actualitat tremenda”, va afirmar, i va afegir finalment que “el país li té moltes coses a agrair.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Carta abierta de cristianos de Cataluña a los cristianos del conjunto de España


Us passem l'enllaç del blog on el Grup Sant Jordi on hi ha la carta dels cristians de Catalunya als cristians del conjunt d'Espanya

Carta oberta
Entre els signants hi ha Núria de Gispert, Joan Rigol, Toni Comín, Antoni Comas, Ignasi Garcia i Clavel, Josep Maria Culell, Xavier Morlans, Josep Maria Puigjaner, Antoni Vives, Josep Maria Ballarín, Antoni Casas, Elvira Duran, Joan Evangelista Jarque i Hilari Raguer, entre altres.

dilluns, 7 de setembre de 2015

Nota dels bisbes de Catalunya davant de les eleccions al Parlament

Els bisbes catalans recorden el document "Arrels Cristianes de Catalunya". redactat pel Bisbe Joan Carrera, davant les eleccions del dia 27 de setembre al Parlament de Catalunya

Nota dels bisbes Catalans davant de les eleccions al Parlament de Catalunya


diumenge, 30 d’agost de 2015

Una visió molt particular del Bisbe Joan

Són moltes les vegades que he utilitzat un dibuix per motivar als meus alumnes, a l'inici d'una unitat, per descriure un personatge o un paisatge o per fer volar la imaginació i que ells mateixos, a partir d'un gargot creïn un personatge fantàstic,...

Per això em declaro seguidor dels dibuixos de la Pilarín . Els seus dibuixos són propers a tots els nens i nenes "de totes les edats". M'agrada quan ella es defineix com a "ninotaire"  i la resposta que va fer de nen a la pregunta "Què és un nen" que li va fer el periodista del diari ARA, en Francesc Orteu:

"Un nen és una persona, que té la circumstància que és una persona encara petita, però que en el fons té tot allò que té una persona adulta: té murrieria, té picardia, té caràcter, voluntat, té tot el que tindrà quan serà un adult, i sovint és bo parlar-li com si ja fos adult."

En la biografia realitzada per M. Àngels Ferrer ens diu que:
Ha treballat tots els formats: el dibuix animat, la il·lustració de llibres de contes, de caràcter didàctic i de tots els àmbits: història, geografia, biografia, etnografia, narrativa , a més d’imatges soltes com felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil·labaris, mapes, imaginaris, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits, auques, ceràmiques, caricatures, fulls de mà, pintures murals, joies, objectes de tota mena, jocs interactius o ninots en volum (gegants).

A tall d’anècdota, el seu llibre sobre les institucions catalanes de l’editorial Llavor va comportar que fos rebuda pel rei d’Espanya, Joan Carles I, que li va demanar si podia fer el llibre extensiu a les altres comunitats autònomes. La Pilarín li va contestar que si havia fet aquest primer i havia estat dedicat a les institucions catalanes era perquè la nostra cultura havia estat molt maltractada. En tot cas, ha anat il·lustrant llibres sobre les institucions d’altres comunitats autònomes, perquè la Pilarín no és persona tancada, compagina el seu catalanisme (l’any 2010 dóna suport al referèndum per la independència que es va fer a diverses localitats catalanes) amb un universalisme inherent al seu tarannà, procedent d’una tradició familiar.

Des de 1964 que publicà el seu primer conte "El meu pardal", ha publicat més de 800 llibres entre els que vull destacar els volums de la Història de Catalunya juntament amb l'editor Martin Casanovas i l'historiador Oriol Vergès, la col·lecció de  dibuixos de "Si us plau" de l'Editorial Claret de l'any 1986, les Petites Històries editades per Ed. Mediterrània i amb l'Editorial Nova Terra "El gat i el lloro", 1966 "Para entender en política: democracia para principiantes", 1977, quan el Bisbe Joan n'era el director literari.

També cada setmana dibuixa un dibuix o una tira a Catalunya Cristiana, en les que alguna vegada ha fet referència del Bisbe Joan, aquí en tenim una el número dedicat al Bisbe Joan poc després de la seva mort.


 Catalunya Cristiana 1517, 16 d'octubre de 2008


I en aquesta en la que es feu ressò  dels actes en record del cinquè aniversari del traspàs del Bisbe Joan a la casa del Pare


 Catalunya Cristiana 1777, 13 d'octubre de 2013



Qui sap si d'aquí a poc temps podríem gaudir d'una Petita Història del Bisbe Joan Carrera, nosaltres ens hi apuntem


Signatura de la Pilarin al llibre de visites de l'exposició
"Un Ara Mateix ,,, per sempre" (gener 2015) 

dilluns, 3 d’agost de 2015

"La Unió de Graduats Catòlics", un llibre de mn. Xavier Bastida

El dia 29 de juliol a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, es va presentar el llibre "La Unió de Graduats Catòlics. Història d'un moviment de laics a Barcelona". Hi intervingueren el p. Ignasi Ricard, d'Editorial Claret, editora del llibre, Mn. Joan Guiteras degà del Capítol de la Catedral de Barcelona que introduí el contingut global del llibre i finalment Mn. Xavier Bastida i Canal, autor de llibre, que explicà tot el referent a l'elaboració del llibre, en el que recull la història del moviment des de finals dels anys cinquanta principis del seixanta. Ell mateix va explicar la seva experiència personal com a consiliari del moviment quan el 1987, Mns. Lluís Martínez Sistach ho hagué de deixar al ser nomenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.

La Unió de Graduats Catòlics va néixer al final dels anys cinquanta principi dels seixanta tenint com a referent els moviments d'Acció Catòlica, concretament de la JUMAC i la JUFAC (Joventut Universitària d'Acció Catòlica, masculina la primera i femenina la segona). En aquells inicis destaquen noms com el del sr. Antoni Bascompte, mn. Joan Batlles i Alerm, mn. Josep M. Brdés, mn. Josep M. Rovira Bellosso, etc.

Tal com destaca mn. Bastida en el llibre, el moviment vol "descobrir  la realitat on cadascú viu per tal d'aprofundir en ella, veure com ens implica i tractem de millorar-la tant des del punt de vista humà com de la fe (per conformar-la segons el pla de Déu). Els instruments de què disposem són els expressats: l'equip, l'enquesta i la reunió de militants" , utilitzant el mètode de Revisió de Vida.

En diferents apartats mn. Bastida fa referència al Bisbe Joan, amb qui va ser condeixeble al seminari i també en la seva intervenció destacà com el Bisbe Joan li suggerí el nom de mn. Ramon Prat, rector del seminari, en aquells moments en substitució de mns. Lluís Martínez Sistach, com a consiliari d'un dels grups.

El mateix Cardenal Lluís Martínez Sistach, destaca en el pròleg del llibre que:

"Aquest llibre fa història d'un moviment de laics que ja és història com a tal moviment, però voldria acabar demanant al lector que llegeixi amb molta atenció quelcom que diu el doctor Bastida en l'epíleg del seu treball: un somni - recordant el famós somni de què parla Luther King i, en un context eclesial, també el cardenal Hume. En aquest cas és el somni d'una Església i un món diferents: una Església sempre reformada i, en ella i en el món, la presència constant i activa dels cristians laics. Poden canviar les fórmules institucionals de l'organització del laïcat, però el que no pot deixar de ser és el laïcat com a tal i la seva missió en l'Església i en la societat. Això és constitutiu del poble de Déu."


diumenge, 12 de juliol de 2015

EL BISBE JOAN CARRERA, soci del Barça

En plena cursa cap a la presidència del Barça els candidats busquen tota mena de suport de socis i sòcies a través de campanyes publicitàries, globus pels nens, gorres i altres productes de marxandatge, etc. També es rodegen d'antics jugadors il·lustres de les diferents seccions del club, que ocuparan tal o qual càrrec de responsabilitat a la junta o a la secretària tècnica o prometent la contractació d'aquell jugador que farà les delícies dels seguidors a l'Estadi.

M'ha resultat si més no curiós que en mig d'aquesta voràgine informativa l'assistència, a uns d'aquests actes promocionals, de "dues persones significatives de l'Església" recolzant a dos dels candidats. Per una part mn. Ballarín (amb els seus 95 anys!) i per l'altre sor Lucia Caram prenent part en aquesta cursa presidencial.

De molts és conegut que el Bisbe Joan era soci del Barça i un bon aficionat al futbol i que cada cop que la feina li deixava una estona, s'ho feia venir bé per anar al Camp Nou on tenia un abonament per veure els partits del Barça.

De la relació Barça - Església el Bisbe Joan també ens deixà un article publicat a la "Revista Barça" el desembre de 2004 precisament amb aquest títol: "Barça i Església? Valors a propòsit del futbol".
En aquest article versava sobre la visió del "barcelonisme des de la seva sensibilitat cristina". Per fer-ho primer desenvolupa unes reflexions que ell considera com a elements positius:

- En primer lloc parla de "Fer pinya entorn dels sentiments compartits d'uns colors i ser capaços de dir tots junts com una sola veu: Gooool!. Són un instant i una paraula màgics que ens fan ser un de sol. Com, els que pocs minuts abans discutien amb passió sobre tal o qual jugador, sobre si la tàctica de joc era o no l'adequada... ara ja estan d'acord i s'alegren junts".

- En un segon punt assenyala que "m'emociona veure feliç la gent del poble davant d'expressions simbòliques i patriòtiques", en moments que no hi havia altra manera per poder-ho fer.

- Finalment amb un sentiment emocionat parla de " la il·lusió visible en els nens i nenes que amb la gorra del club posada, movent els banderins, llueixen les samarretes amb el nom del seu jugador preferit"
 
Missa del Sant Pare Joan Pau II al Camp Nou el 7 de novembre de 1982
No obstant no deixa de manifestar els desitjos "probablement impossibles", però que no considera del tot inútil mencionar:

- En el primer punt a reflexionar ens deixa dit que: "M'agradaria que es rebaixés si més no, el volcà dels interessos confusos de l'ambició delirant sobre la que reposa el món del futbol. Sempre m'he resistit a l'actitud puritana de qui, per aquesta causa, desqualifiquen la part positiva; si un rigor com aquest ho apliquéssim a tot, no ens podríem moure de casa. Però no renuncio a considerar-me un fanàtic actiu".

- Un segon punt: "M'agradaria que no només desaparegués la violència dels altres, sinó també la verbal de molts espectadors que de la protesta i la indignació legítima no es passés mai a l' insult." I va més enllà quan diu que "encara una petita minoria d'aficionats conserva la virtut esportiva d'acollir amb un aplaudiment l'equip contrari quan surt al camp"

- Acaba el seu article dient: "també m'agradaria que els qui compartim la fe cristiana no ens desconnectem quan estem al Camp. I que no la comprometéssim  amb absurditats impròpies. Mai he pregat per que el Barça guanyi. En primer lloc perquè sempre m'he sentit motivat per necessitats més reals i més universals. En segon lloc perquè això equivaldria a demanar que perdi el rival... i això no estaria bé"


No voldria acabar aquest article sense fer referència a aquesta significativa història:

Pocs dies abans de la missa en record seu a la parròquia de Sant Isidre, el dia 3 d'octubre amb motiu del  cinquè aniversari de la seva mort, una senyora trucà a la parròquia demanat informació de quan es realitzaria la citada missa; al preguntar-li la relació que tenia amb el Bisbe Joan, manifestà que ella treballava en una parada d'aquelles que fan entrepans a l'Estadi i digué que el Bisbe Joan sempre li'n comprava un i juntament amb la beguda. Amb el pas del temps, la salutació es tornà conversa i així aquesta senyora va conèixer al Bisbe Joan i ara volia retre-li homenatge amb l'assistència a la missa commemorativa. Un exemple més de com el Bisbe Joan arribava a la gent amb el seu tarannà proper i senzill.


dissabte, 11 de juliol de 2015

NOVA ETAPA: SEGUIM TREBALLANT

El passat dia 1 de juliol, a la parròquia de Santa Maria de Badalona, vam fer una trobada amb l'objectiu de donar un nou impuls al Memorial Bisbe Joan Carrera, aquest cop amb la participació d'en Ferran Camps, familiar del Bisbe Joan, en Francesc Teruel coautor del llibre: Joan Carrera. Un bisbe del poble, n'Olivia Esteve que coneixia al Bisbe Joan de la seves dues èpoques d'estada a Badalona, en Marcel Joan del Grup Sant Jordi fundat pel Bisbe Joan, també ens acompanyaren mn. Salvador Bacardit i mn. Jaume Aymar amics i col·laboradors del Bisbe Joan, en Jesús Gandul, en Jordi Gracia i en Jordi Breu. 



Va ser una reunió eminentment de treball per aportar idees, estratègies, opinions de cara a continuar treballant per afavorir, a partir d'un seguit d'actuacions i activitats, el coneixement i/o reconeixement per part de la societat catalana a l'actualitat i de les noves generacions en un futur del tarannà del Bisbe Joan Carrera en diferents àmbits d'Església, societat, solidaritat, educació, mitjans de comunicació i cultura de Catalunya.

D'esquerra a dreta: Mn. Salvador Bacardit, Ferran Camps, Frnacesc Teruel, Olivia Esteve, Jesús Gandul, Jordi Breu, mn. Jaume Aymar, Jordi García i Marcel Joan

dilluns, 27 d’abril de 2015

FA UN ANY...

Fa un tot just un any, ens trobàvem a dalt de la muntanya de Montserrat per inaugurar l'exposició "Un Ara Mateix ... per sempre". Exposició retrospectiva de la vida de l'estimat Bisbe Joan Carrera.

Era el  26 d'abril de 2014, i abans d'assistir a la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat, quan el President Artur Mas inaugurava aquesta exposició, acompanyat per l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, l'arquebisbe de Tarragona Mns. Jaume Pujol, el conseller Ramon Espadaler i en Jordi Pujol, a més a més d'una gran quantitat de familiars, amics i  fidels que havíem conegut i estimat al Bisbe Joan.


Reproduïm el text del president Artur Mas que deixà en el llibre de l'exposició:

"Tot el meu agraïment i reconeixement a la Comissió
que ha organitzat l'exposició sobre el bisbe Joan Carrera
a la Muntanya santa de Montserrat.

He tingut el goig i l'honor de poder-vos acompanyar
en la seva inauguració i retre així homenatge
a una persona bona, a un sacerdot compromès i
a un patriota exemplar

Amb gran afecte

Artur Mas, President de Catalunya
26 d'abril de 2014"




Avui amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, el pare Abat Josep Maria Soler ha estat entrevistat al programa "Els Matins" de TV3. Podeu accedir-hi clicant a la imatge

Entrevista al pare Abat

dimecres, 22 d’abril de 2015

Presentació a Terrassa

El dimarts dia 21 d'abril a la seu del Centre Cultural de Terrasa va tenir lloc la presentació del llibre "Joan Carrera. Un bisbe del poble" per part dels seus autors en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel.
En aquest mateix Centre Cultural també es podrà veure fins el dia 20 de maig l'Exposició "Un Ara Mateix... per sempre".

Us adjuntem la notícia apareguda Nació Digital 

El dia 13 de maig a les 19 h., en el mateix Centre Cultural, tindrà lloc una taula rodona amb el títol 30 anys de la carta carta pastoral Arrels Cristianes de Catalunya hi intervindran: el sr. Oriol Badia, advocat, la germana Mabel Burgell, carmelita vedruna i el sr. Marcel Joan, ex delegat de Mitjans de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona. Aquesta taula rodona serà moderada per en Francesc Rosaura, periodista i director del programa Signes dels Temps de TV3.







Aprofitem per comunicar-vos que els autors presentaran dedicat al Bisbe Joan Carrera  dia 4 de maig a les 20 h a las Llibreria "La Capona"  (carrer Gasòmetre, 41 - 43) de Tarragona

diumenge, 22 de març de 2015

DIUMENGE DE RAMS


Benedicció de Rams als Jardins Bisbe Joan Carrera
Parròquia Sant Isidre Llaurador
El diumenge de Rams es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb l'acte de benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons. En aquest diumenge, inici de la Setmana Santa, al Bisbe Joan sempre li havia agradat tenir una atenció especial al infants. Un diumenge en el que les palmes i els palmons, ben guarnides amb llaços i figuretes de sucre, omplen els carrers i les places. I ara la plaça on els fidels de la parròquia de Sant Isidre celebrem aquest acte porta el seu nom: "Jardins Bisbe Joan Carrera".

L’evangeli del Diumenge de Rams, ens mostra una entrada triomfal de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí i aclamat per una multitud de gent humil i senzilla, alegre, que cridava “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. La bona notícia és que atribueixen a Jesús -fill de l’Home- el nom de Déu, “el Senyor”.


Benedicció de Rams a Sant Antoni de Llefià, anys 60
Des de feia molts segles, tot el poble d’Israel esperava un rei messiànic que, segons les promeses, vindria en el nom del Senyor. I que entraria a Jerusalem, com un nou David, per alliberar el poble i implantar el regne de Déu. És normal d’imaginar-se, doncs, que esperaven una entrada gloriosa del Messies a Jerusalem, amb tots els atributs propis dels monarques més poderosos. Muntat en un bell cavall, rodejat de valents guerrers i de la gent més important i rica. Les autoritats i les forces vives d’Israel s’afegirien a la seva cort reial.

Ara nosaltres som cridats a contemplar en el seu conjunt el misteri pasqual i a participar en la passió per a salvar el món

El Senyor ve a nosaltres a través de la vida, de l’amor, de l’alegria i de la festa; però també a través de la senzillesa, de la feblesa i de l’aparent fracàs de la creu, de la mort.


Avui, ara i aquí, estem cridats a fer festa i a cantar “Beneït el qui ve en nom del Senyor”. Gaudim de la Vida, de l’existència. La tenim perquè Déu ens estima.



Benedicció a Sant Isidre Llaurador, anys 80



Benedicció de Rams als Jardins Bisbe Joan Carrera.
Parròquia Sant Isidre Llaurador. Any 2012

















La benedicció de Rams  té una llarga tradició a la Parròquia. En aquesta fotografia del 1966 hi veiem a en mn. Joan Bonet i Baltà, rector de la parròquia, acompanyat dels dos vicaris, mn. Francisco Fernández Muiños (en primer terme) i mn. Josep Breu i Goberna. 

Llavors es feia la benedicció de les palmes i palmons enllaçats i carregats de dolços, al pati del Casal dels Àngels, el col·legi parroquial i tots anàvem en processó fins al temple parroquial on es continuava l'acte amb el record de la Passió de Nostre Senyor.



diumenge, 22 de febrer de 2015

SANT FELIU DE LLOBREGAT I SANTA MARIA DE BADALONA

Aquest mes de febrer hem tingut dos esdeveniments que ens han recordat la memòria del Bisbe Joan a dos lloc molt significatius de la seva vida. L'element central d'aquests dos actes ha estat la presentació del llibre "Joan Carrera. Un bisbe del poble".

El primer va tenir lloc el dia 5 de febrer a la Casa de l'Església del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, ciutat aquesta on el Bisbe Joan va viure de petit amb els seus avis i la seva mare, després de la mort del seu pare. En aquesta localitat del Baix Llobregat el bisbe Joan va passar la seva infantesa, on va fer els primers amics i amb alguns d'ells compartí la vocació de sacerdot com en Joan Pelegrí. Sempre va tenir un record molt especial d'en mn. Tomás García Garrote, viari de la parròquia i de la seva mestra Maria Rosa d'Ossó que van fomentar la seva vocació ja de ben petit.


L'acte comptà, a més a més dels autors del llibre, amb la participació d'en Joan Torres i Viver que ens recordà les seves vivències personals de petits. En la seva intervenció destacà que el Bisbe Joan “va saber sempre escoltar i acollir a persones de residències molt diverses a les que va fer un gran bé”. També hi intervingué mn. Francesc Nicolau que el recordà com a seminarista amb qui compartí estudis. El mossèn Francesc Nicolau va destacar que “quan Carrera va ser nomenat bisbe, la seva donació als altres seguia plena." El sr. Salvador Obiols també glosà la figura del Bisbe i la preocupació pel món de la immigració on col·laboraren estretament i aprofitant la presència del sr. Jordi San José, alcalde de Sant Feliu, li demanà que el bisbe Joan fos honrat amb algun reconeixement per part de la ciutat com ara atorgar-li el nom d'un carrer o plaça com ja té a d'altres localitats com Badalona o L'Hospitalet de Llobregat, al que el sr. alcalde es comprometé a fer-ne les gestions oportunes. En la seva intervenció el sr. San José destacà del Bisbe Joan que “necessitem persones com ell arreu i en tot". Tancà l'acte el sr. Bisbe Agustí Cortés que ja va conèixer al bisbe Joan en la seva època de bisbe d'Eivisa i destacà: “la seva sensibilitat i el seu tarannà com a creient i com a bisbe”.


El segon acte tingué lloc el dia 20 d'aquest mateix mes, aquest cop a una altre localitat molt important en la vida del Bisbe Joan, Badalona, on inicià la seva tasca pastoral com a rector de Sant Antoni de Pàdua a Llefià als anys 60, on tornà també com a rector a la parròquia de Sant Francesc d'Assís el 1991 poc abans de ser nomenat bisbe.
L'emotiu acte es celebrà a l'església de Santa Maria de Badalona on ell deia la missa de nou cada diumenge ja com a Bisbe i la va fer centre de la Demarcació Pastoral del Barcelonès Nord i del Maresme. Hi assistiren el sr. Vicari Episcopal, mossèn Salvador Bacardit, la sra. directora del museu de Badalona, bon nombre de feligresos, badalonins i membres del Grup Sant Jordi, d'Òmnium Cultural de Badalona i del Memorial Bisbe Joan Carrera

A l'acte hi intervingueren, els autors del llibre, cal recordar que en Francesc Teruel va tenir una estreta vinculació amb el Bisbe, tan personalment com familiar. Ens parlaren també la Teresa Biayna, feligresa de la parròquia, membre del CIC i del Centre d’Estudis Pastorals i membre també del Consell de la Demarcació del Barcelonès Nord i del Maresme en temps del bisbe Joan. I en Joan Soler Amigó, escriptor, folklorista, pedagog. Les intervencions dels Cantaires de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, dirigits per Albert Morcillo hi posà un contrapunt musical i es projectarà un vídeo que recull el testimoniatge i les vivències personals d’algunes persones que van tractar Carrera.

Mn. Jaume Aymar ens recordà la vinculació tan estreta del Bisbe Joan amb Badalona i la tasca pastoral que hi va fer en aquesta ara anomenada "perifèria" pel Papa Francesc. I acabà la seva intervenció amb un emotiu record al Bisbe Joan:
" En dues ocasions, el bisbe Joan des de la creu de terme de Sant Jeroni de la Murtra, aquella balconada sobre la ciutat i la Mediterrània, va beneir els quatre punts cardinals. Avui des del Cel, ens somriu i ens beneeix."

Fins el dia 1 de març es pot veure a l'església de Santa Maria de Badalona es podrà veure l'exposició "Un Ara mateix ... per sempre"


Us adjuntem aquests enllaços:

Notícies del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Fet a Sant Feliu

Blog de mn. Jaume Aymar

Catalunya Religió















diumenge, 18 de gener de 2015

Taula Rodona: ESGLÉSIA i CATALUNYA, 30 ANYS DE LA CARTA PASTORAL ARRELS CRISTIANES DE CATALUNYA

NOTÍCIA A CATALUNYA RELIGIÓ

NOTÍCIA A FLAMA

LA VICEPRESIDENTA DEL GOVERN JOANA ORTEGA  CLOU LA TAULA RODONA





INTERVENCIÓ DE MN. JAUME AYMAR

INTERVENCIÓ D'EN JORDI BREU I PANYELLA EN NOM DEL MEMORIAL BISBE JOAN CARRERA.







Acte d'inauguració de l'exposició "Un Ara Mateix... per sempre" i presentació del llibre "JoanCarrera, un bisbe del poble"


Us deixem aquí un seguit d'enllaços en els que hi podeu trobar notícies i vídeos de l'acte de celebrat al Palau de la Generalitat el dia 8 de gener de 2015:

VÍDEO SENCER DE TOTS ELS PARLAMENTS, Sala de Premsa. Generalitat de Catalunya

ARQUEBISBAT DE BARCELONA: PARAULES DEL SR. CARDENAL LLUÍS MARTÍNEZ SISTACH


PALAU ROBERT: NOTÍCIA  PALAU ROBERT: GALERIA D'IMATGES CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE RÀDIO ESTEL AVUI ÉS FESTA: ÀUDIO AVUI ÉS FESTA: TEXT

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes