diumenge, 30 d’agost de 2015

Una visió molt particular del Bisbe Joan

Són moltes les vegades que he utilitzat un dibuix per motivar als meus alumnes, a l'inici d'una unitat, per descriure un personatge o un paisatge o per fer volar la imaginació i que ells mateixos, a partir d'un gargot creïn un personatge fantàstic,...

Per això em declaro seguidor dels dibuixos de la Pilarín . Els seus dibuixos són propers a tots els nens i nenes "de totes les edats". M'agrada quan ella es defineix com a "ninotaire"  i la resposta que va fer de nen a la pregunta "Què és un nen" que li va fer el periodista del diari ARA, en Francesc Orteu:

"Un nen és una persona, que té la circumstància que és una persona encara petita, però que en el fons té tot allò que té una persona adulta: té murrieria, té picardia, té caràcter, voluntat, té tot el que tindrà quan serà un adult, i sovint és bo parlar-li com si ja fos adult."

En la biografia realitzada per M. Àngels Ferrer ens diu que:
Ha treballat tots els formats: el dibuix animat, la il·lustració de llibres de contes, de caràcter didàctic i de tots els àmbits: història, geografia, biografia, etnografia, narrativa , a més d’imatges soltes com felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil·labaris, mapes, imaginaris, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits, auques, ceràmiques, caricatures, fulls de mà, pintures murals, joies, objectes de tota mena, jocs interactius o ninots en volum (gegants).

A tall d’anècdota, el seu llibre sobre les institucions catalanes de l’editorial Llavor va comportar que fos rebuda pel rei d’Espanya, Joan Carles I, que li va demanar si podia fer el llibre extensiu a les altres comunitats autònomes. La Pilarín li va contestar que si havia fet aquest primer i havia estat dedicat a les institucions catalanes era perquè la nostra cultura havia estat molt maltractada. En tot cas, ha anat il·lustrant llibres sobre les institucions d’altres comunitats autònomes, perquè la Pilarín no és persona tancada, compagina el seu catalanisme (l’any 2010 dóna suport al referèndum per la independència que es va fer a diverses localitats catalanes) amb un universalisme inherent al seu tarannà, procedent d’una tradició familiar.

Des de 1964 que publicà el seu primer conte "El meu pardal", ha publicat més de 800 llibres entre els que vull destacar els volums de la Història de Catalunya juntament amb l'editor Martin Casanovas i l'historiador Oriol Vergès, la col·lecció de  dibuixos de "Si us plau" de l'Editorial Claret de l'any 1986, les Petites Històries editades per Ed. Mediterrània i amb l'Editorial Nova Terra "El gat i el lloro", 1966 "Para entender en política: democracia para principiantes", 1977, quan el Bisbe Joan n'era el director literari.

També cada setmana dibuixa un dibuix o una tira a Catalunya Cristiana, en les que alguna vegada ha fet referència del Bisbe Joan, aquí en tenim una el número dedicat al Bisbe Joan poc després de la seva mort.


 Catalunya Cristiana 1517, 16 d'octubre de 2008


I en aquesta en la que es feu ressò  dels actes en record del cinquè aniversari del traspàs del Bisbe Joan a la casa del Pare


 Catalunya Cristiana 1777, 13 d'octubre de 2013



Qui sap si d'aquí a poc temps podríem gaudir d'una Petita Història del Bisbe Joan Carrera, nosaltres ens hi apuntem


Signatura de la Pilarin al llibre de visites de l'exposició
"Un Ara Mateix ,,, per sempre" (gener 2015) 

dilluns, 3 d’agost de 2015

"La Unió de Graduats Catòlics", un llibre de mn. Xavier Bastida

El dia 29 de juliol a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, es va presentar el llibre "La Unió de Graduats Catòlics. Història d'un moviment de laics a Barcelona". Hi intervingueren el p. Ignasi Ricard, d'Editorial Claret, editora del llibre, Mn. Joan Guiteras degà del Capítol de la Catedral de Barcelona que introduí el contingut global del llibre i finalment Mn. Xavier Bastida i Canal, autor de llibre, que explicà tot el referent a l'elaboració del llibre, en el que recull la història del moviment des de finals dels anys cinquanta principis del seixanta. Ell mateix va explicar la seva experiència personal com a consiliari del moviment quan el 1987, Mns. Lluís Martínez Sistach ho hagué de deixar al ser nomenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.

La Unió de Graduats Catòlics va néixer al final dels anys cinquanta principi dels seixanta tenint com a referent els moviments d'Acció Catòlica, concretament de la JUMAC i la JUFAC (Joventut Universitària d'Acció Catòlica, masculina la primera i femenina la segona). En aquells inicis destaquen noms com el del sr. Antoni Bascompte, mn. Joan Batlles i Alerm, mn. Josep M. Brdés, mn. Josep M. Rovira Bellosso, etc.

Tal com destaca mn. Bastida en el llibre, el moviment vol "descobrir  la realitat on cadascú viu per tal d'aprofundir en ella, veure com ens implica i tractem de millorar-la tant des del punt de vista humà com de la fe (per conformar-la segons el pla de Déu). Els instruments de què disposem són els expressats: l'equip, l'enquesta i la reunió de militants" , utilitzant el mètode de Revisió de Vida.

En diferents apartats mn. Bastida fa referència al Bisbe Joan, amb qui va ser condeixeble al seminari i també en la seva intervenció destacà com el Bisbe Joan li suggerí el nom de mn. Ramon Prat, rector del seminari, en aquells moments en substitució de mns. Lluís Martínez Sistach, com a consiliari d'un dels grups.

El mateix Cardenal Lluís Martínez Sistach, destaca en el pròleg del llibre que:

"Aquest llibre fa història d'un moviment de laics que ja és història com a tal moviment, però voldria acabar demanant al lector que llegeixi amb molta atenció quelcom que diu el doctor Bastida en l'epíleg del seu treball: un somni - recordant el famós somni de què parla Luther King i, en un context eclesial, també el cardenal Hume. En aquest cas és el somni d'una Església i un món diferents: una Església sempre reformada i, en ella i en el món, la presència constant i activa dels cristians laics. Poden canviar les fórmules institucionals de l'organització del laïcat, però el que no pot deixar de ser és el laïcat com a tal i la seva missió en l'Església i en la societat. Això és constitutiu del poble de Déu."


EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes