diumenge, 20 de setembre de 2015

EL BISBE JOAN CARRERA: ESGLÉSIA I CATALUNYA

El Bisbe Joan Carrera era una home de pensament i acció, d'esperit inquiet, conegut i estimat pel seu tarannà dialogant i proper. Preocupat per l'Església en general i per la diocesana en particular i per Catalunya. Identificat doncs amb l'Església Catalana, amb la Nació, progressista políticament i teològica, a les antípodes del sectarisme. Parlava amb veu, gestos i silencis, aquests de vegades estentoris. Va ser un home bo, coherent i capaç d'establir ponts de diàleg. Els seus textos eren de profunda admiració per creients i no creients, polítics de totes les tendències, capellans, bisbes,... No en va l'Albert Manent ens deixà escrit sobre ell aquestes paraules: "Des del Bisbe Josep Torres i Bages, no hi ha hagut a Catalunya, un prelat que tingui una obra tan extensa, tan sòlida i amb tants registres". També el mateix autor ens explicava que en les seves vetllades amb Mn. Joan Bonet i d'altres amics com els monjos de Montserrat Marc Taxonera, Hilari Raguer, Josep Massot, parlaven del pensament de figures tan destacables com el canonge Carles Cardó o Jacques Maritain. "Jo admirava en Carrera per la seva feina en els suburbis i que tingués una ploma elegant, amb la qual acostava a l'Evangeli i feia ressaltar la cultura i la història de Catalunya, vinculada a una Església que es trobava molt arrelada al país."


            Divulgà especialment textos del Concili Vaticà II, alhora que parlava de temes socials i culturals i subratllava els problemes de la immigració. El 1966 fou el fundador, amb alguns laics, del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Grup Sant Jordi i es preocupà a fons perquè laics catòlics es formessin en el pensament social de l’Església, malgrat les dificultats amb el règim totalitari de l'època, de cara a una previsible obertura democràtica, mentre en la clandestinitat obrera i part de la política hi havia una gran preponderància del marxisme. Per això  impulsà el compromís polític dels cristians, treballà amb grups democratacristians i especialment amb polítics, també catòlics militants, com Jordi Pujol o Anton Cañellas, i els ajudà en el període de la transició de la dictadura a la monarquia democràtica.

            El Bisbe Joan és recordat pel seu compromís amb Catalunya i amb la seva gent i pel fet de ser un ferm defensor de l'Església Catalana i de Catalunya a qui tan entimava. Prova d'aquesta estimació la tenim quan afirmà: "Jo em vaig veure obligat a ser nacionalista, perquè el meu país era atacat, i l'havia de reivindicar i defensar. Però no per gust. Si Catalunya hagués tingut el que havia de tenir tot país, jo m'hauria preocupat d'altres coses."

            Ningú com el Bisbe Joan Carrera coneixia tant la diòcesi perquè, a més, connectava perfectament amb la societat barcelonina i catalana. Va treballar amb l’Acció Catòlica, va tenir el suport de laics de tendències diferents i va treballar amb els moviments eclesials o laïcals i nous moviments. Ha estat respectat per d’altres opcions apostòliques, per intel·lectuals no cristians i ha esdevingut un referent en el món cultural i social català.


            Destaca també la seva preocupació, dedicació pels temes socials. Des de ben jove sentí la necessitat de dedicar-se als immigrants que venien en precàries condicions i que un cop aquí necessitaven casa, feina, escoles,... i sobretot acollida. Allà on exercí primer com a vicari i després com a rector esmerçà tots els seus esforços en aquest camp, juntament amb el d'ajudar al món obrer (fou vicari episcopal de mon obrer entre 1972 i 1076). Mn. Jaume Aymar el recorda com "un home que vivia amb molta senzillesa i que sense fer molt de soroll anava treballant per als altres".

            El perfil del Bisbe Joan Carrera no seria complet sense tractar el vessant catalanista. El bisbe Joan era «cristià i català a totes», com afirmà el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig. En l'àmbit eclesiàstic, va defensar la idea de la creació d'una conferència episcopal catalana, a més de reclamar l'elecció per part del Vaticà de bisbes catalans. El Bisbe Joan sempre va treballar a Catalunya basant-se en els principis del concili Vaticà II. Com destacava ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el bisbe Carrera era «un gran coneixedor de la cultura catalana». En l'àmbit polític, va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya i va sentir-se molt proper a Unió Democràtica de Catalunya. El bisbe, però, va tenir bona relació amb totes les forces polítiques.

            Tot i que no era un home excessivament mediàtic, va ser un gran comunicador. Va impulsar Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Des de l'any 1983  i fins el 2008, any en que va morir, escrivia la secció "Ara Mateix" al setmanari Catalunya Cristiana. També es va convertir en un habitual a Catalunya Ràdio, sense defugir mai qualsevol invitació d'algun altre mitjà tot i no estar d'acord amb el teu tarannà o ideari . En l'àmbit cultural, Carrera serà recordat per la fundació de l'editorial Terra Nova i la publicació de diversos llibres i articles. Com mns. Joan E. Jarque diu en la presentació del llibre que recopila tots aquest escrits: "El ventall de temes enfocats i analitzats, la varietat de persones finament esbossades, i comentades, la quantitat de parròquies, institucions i pobles esmentats, de llibre i publicacions de tota mena citades, de situacions i d'esdeveniments religiosos, polítics, culturals..., descrits i valorats en la seva recercada columna és impressionant".



            Cal recordar les paraules del president Artur Mas en la inauguració de l'exposició que fa un repàs per la vida del Bisbe Joan: "Un Ara Mateix per sempre" i que tingué lloc a Montserrat el dia 26 d'abril de 2014. El president Artur Mas va destacar que hi ha motius d’agraïment infinits a la seva persona", i un d’ells és precisament la seva estima a Catalunya” i el fet que “va construir ponts de manera constant en el país”. Com a persona, va remarcar que va ser sobretot un home bo, senzill, de tracte afable, proper, prudent, pedagògic, savi, generós i valent”. I, en relació amb la seva tasca, va assenyalar que “va fer molt de bé en la societat en general”“Va ser un precursor i un renovador, fins al punt que molts dels seus escrits són d'una actualitat tremenda”, va afirmar, i va afegir finalment que “el país li té moltes coses a agrair.

dimarts, 8 de setembre de 2015

Carta abierta de cristianos de Cataluña a los cristianos del conjunto de España


Us passem l'enllaç del blog on el Grup Sant Jordi on hi ha la carta dels cristians de Catalunya als cristians del conjunt d'Espanya

Carta oberta
Entre els signants hi ha Núria de Gispert, Joan Rigol, Toni Comín, Antoni Comas, Ignasi Garcia i Clavel, Josep Maria Culell, Xavier Morlans, Josep Maria Puigjaner, Antoni Vives, Josep Maria Ballarín, Antoni Casas, Elvira Duran, Joan Evangelista Jarque i Hilari Raguer, entre altres.

dilluns, 7 de setembre de 2015

Nota dels bisbes de Catalunya davant de les eleccions al Parlament

Els bisbes catalans recorden el document "Arrels Cristianes de Catalunya". redactat pel Bisbe Joan Carrera, davant les eleccions del dia 27 de setembre al Parlament de Catalunya

Nota dels bisbes Catalans davant de les eleccions al Parlament de Catalunya


EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes