diumenge, 30 de desembre de 2018

PER ACOMIADAR L'ANY 2018

Acabem l'any 2018 i us deixem un recull d'accions que s'han anat realitzant aquests últims mesos en records del Bisbe Joan; concretament a la parròquia de Sant Isidre Llaurador de L'Hospitalet de Llobregat, a la parròquia de Sant Francesc d'Asís de Badalona i a l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana a través de la revista digital "Poble de Déu"

Volem tenir un especial record per en Josep Martí i Montoliu, que des del dia 20 de setembre descansa en la pau del Senyor i que també fou una persona molt propera al Bisbe Joan col·laborant amb ell a Sant Isidre i a l'escola parroquial Casal dels Àngels. Demanem al Senyor per l'etern descans de la seva ànima. 

Per començar presentem l'escrit que el P. Francesc Casanova i Aldrofeu S.I. va escriure al Full Parroquial nº 614 de la Parròquia de Sant Isidre en el que ens parla de la seva amistat amb mn. Joan.

El Bisbe Joan, mossèn Joan va ser un amic meu i un regal per a l’església de Catalunya. Era un home que apreciava molt la companyia, la bona harmonia, el diàleg, sempre a punt per a parlar en els mitjans de comunicació per presentar la seva visió – molt positiva – de l’Església.
Un home que confiava plenament en les persones, encara que tinguessin idees diferents o contràries a les seves. Un home que estimava tots aquells que entraven en relació amb ell. Un home que no tancava la seva vida de prevere, i després de bisbe, als àmbits eclesials; sinó que s’obria amb un interès especial a tots els aspectes de la cultura, de la societat, de la política, amb un amor intens al país, amb un desig d’obertura a tothom, especialment atent a les necessitats dels més febles i marginats, amb una ment oberta a tots els corrents intel·lectuals: bona prova d’això són els seus interessants articles setmanals a la revista “Catalunya Cristiana”. M’agrada l’expressió d’un monjo de Montserrat: “era la ment episcopal que als nostres dies tenia la parla i la ploma més fines”. Un home que, per sobre de tot, tenia un gran amor a l’Església, de manera que en les tensions, enfrontaments, en totes aquelles coses que de vegades passen a la vida de l’Església i en la relació amb la societat, el que més li dolia era “ que sortís malparada la imatge de l’Església”. Un home que lluitava per “mantenir encès el ble que encara vacil·la
El vaig conèixer i tractar personalment en venir a col·laborar en aquesta parròquia: això era l’any 1988 en la celebració d’una assemblea parroquial – Déu n’hi do ja del temps que fa - . Ell havia demanat a la Companyia de Jesús un jesuïta que continués el servei que durant uns quants anys havia fet el P. Joan Torres. Així, després d’uns anys de col·laboració normal en la vida parroquial, que em va permetre conèixer i valorar en seu tarannà vaig viure intensament amb Mn. Paco, el rector actual, amb Mn. Felip, el rector anterior i amb Mn. Agustí el seu nomenament, primer com a Vicari episcopal i després com a Bisbe... i la seva vinculació amb la nostra parròquia va continuar ben viva – com sabeu – fins a l’últim moment.
Durant aquells anys vaig veure i viure intensament aquell esperit que comentava abans i em va fer molt de bé el seu testimoni personal. Crec que això ho reflexa molt bé aquest fragment que va deixar en el seu testament: “Vull consagrar els dies que em resten a la difusió de l’evangeli tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe; a viure jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba”. Per la meva experiència a prop seu, crec que podem suprimir això de “més bé o més malament”, perquè la seva vida ha estat per a mi, i per a molts, un autèntic testimoni evangèlic, amb les limitacions que tots tenim per la nostra condició humana.
Vull recordar, per acabar aquestes línies, que Mn. Joan duia ben al cor la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat. Allà, a la basílica de la Santa Muntanya va rebre l’ordenació presbiteral i la imatge de la Moreneta ha estat, com a senyal d’identitat, al centra del seu escut episcopal.

Seguim també a la parròquia de Sant Isidre ja que s'ha reeditat el text del Via Crucis que mn. Joan va deixar com a record. Reproduïm la introducció realitzada per mn. Francesc Prieto actual rector de Sant Isidre:


diumenge, 23 de desembre de 2018

NADAL - 2018

Els nostres millors desitjos perquè la joia del Nadal sigui l’inici d’un bon any, gràcies per estar al nostre costat.

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes