diumenge, 24 de novembre de 2019

MONS SEBASTIÀ TALTAVULL PREMIAT

Mns. Sebastià Taltavull, que sempre ens ha recolçat i ha mostrat la seva col·laboració amb el Memorial Bisbe Joan, rebrà el premi Abat Marcet de llibre religiós pel seu llibre "Brots de vida" publicat per l'editorial Claret

El lliurament del premi serà el proper divendres 29 de novembre a les 18 h. a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, a la planta baixa del carrer Canuda núm. 6 de Barcelona.  

El premi ha estat instuit per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

L’acte el presidirà l’Honorable Senyora Mariàngela Vilallonga Vives, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya







divendres, 1 de novembre de 2019

Ràdio Estel, vint-i-cinc anys al servei de l'Església

El Bisbe Joan a l'estudi de Ràdio Estel amb Ramon Fraxedes
1997


“Ràdio Estel serà una ràdio al servei de la fe. Confortarà els creients, sovint amb la sensació d’una certa solitud en la cultura actual, i oferirà als qui cerquen una resposta transcendent als interrogants de la vida, pistes, punts de referència, contactes al seu abast” (...) “Ràdio Estel ens ha de permetre un augment de la comunicació diocesana” (...) “Ràdio Estel se’ns presenta com un complement de la presència eclesial en la nostra societat i com un instrument de comunicació entre cristians”
(Ràdio Estel: una iniciativa que hem de secundar. 14 d’abril de 1994. Ara Mateix)


Amb aquestes paraules el Bisbe Joan deixava ben clars els objectius i les il·lusions amb les que es presentava Ràdio Estel.

Parlar de ràdio em recorda a la meva infantesa quan cada vespre, al voltant del vell aparell ens reuníem tota la família per escoltar aquells programes de cançons dedicades, els informatius i algun que altre magazín de l’època. Amb el pas del temps aquest aparell s’ha convertit en un veritable company inseparable al llarg de la jornada.

I aquí entra Ràdio Estel. Aquesta emissora amb un nom que recorda l’anunci del naixement de Jesús i que seguit pels Mags d’Orient van trobar a Déu fet Infant en un pobre pessebre. M’agrada la seva programació pensada en i per les persones, amb una clara idea d’evangelització i de fer arribar, fins i tot a persones indiferents, el missatge de Jesucrist.
Veig a Ràdio Estel com una eina per donar a conèixer la Bona Nova de l’evangeli i transmetre els valors cristians i humans, que fomenten un diàleg tan sigui intergeneracional, com entre cultures i ideologies, i a més a més utilitzant el català des de bon començament quan molt poques emissores l’utilitzaven.
M’agrada escoltar els seus programes que informen d’una manera veraç i plural, que permeten el diàleg i la reflexió. Els seus variats programes que atenen als diversos interessos que ens podem trobar en la nostra societat actual.

diumenge, 6 d’octubre de 2019


Avui fa onze anys que acomiadàvem a l’estimat Bisbe Joan en el seu camí cap a la casa del Pare. En l’eucaristia en una Catedral de Barcelona plena de gom a gom li donàvem l’últim adeu persones que el van conèixer i el vam estimar. Molts van ser els records que sorgiren en aquells moments i en el transcurs dels tres dies que vam vetllar les seves despulles a la Sala Capitular de la Catedral.

Es van anar donant innombrables mostres d’afecte i reconeixement des de molts diversos sectors de la cultura, política, social i eclesial. Un cop més, en aquesta pluralitat, veiem com el tarannà del Bisbe Joan va arribar a tothom que el va conèixer, que en llegí els seus escrits o que només en sentí parlar. Un tarannà dialogant, conciliador, obert, sempre predisposat a construir ponts de diàleg i comprensió. Per citar un exemple el P. Josep M Soler, o.s.b. Abat de Montserrat, deia: “El bisbe Joan destacava per la seva profunditat espiritual, la seva senzillesa humana, la seva capacitat de posar pau i de buscar concòrdia i de treballar pel bé i per la comunió en el si de l’Església.”

En un moment de la celebració es llegí el seu  testament espiritual del que volem destacar aquest fragment que ja hem citat en altres ocasions per fer palesa la seva fe cristiana i la seva vocació de pastor el van empènyer sempre a fer present l’Evangeli i l’Església en la vida de les persones i en la identitat i la cultura de Catalunya:

“L’esperança em ve de la meva fe en Jesucrist ressuscitat que, per gràcia de Déu, m’ha acompanyat tota la vida. Una fe que, en mi, ha surat per damunt de les febleses i els dubtes —que també els he tingut— i que he viscut en el si de l’Església catòlica, que ha estat sempre per a mi una pàtria espiritual.”


Des de l’inici del Memorial, allà el març de 2012, ens vam proposar mantenir viva la memòria del Bisbe Joan i amb l’ajuda de molta gent hem aconseguit realitzar diversos actes que manifesten l’estima que encara ara, tot i el temps passat, és ben present. Per això ara ens proposem una nova iniciativa i us en volem fer a tots partícips i també, alhora, protagonistes.

L’objectiu que ens proposem és el de recollir, tant sigui de forma escrita, oral o audiovisual, tots aquells records, vivències que manteniu ben vives sobre el bisbe Joan i que vulgueu compartir amb nosaltres. Poden ser personals o bé, si coneixeu a algú que ho volgués compartir.

Us animem a aconseguir el màxim nombre de records. Per fer-ho poseu-vos en contacte amb nosaltres al correu:


dimarts, 24 de setembre de 2019

UNA GRAN AMISTAT


Quan vaig tenir coneixement del traspàs de mns. Joan Evangelista Jarque a la casa del Pare, vaig recordar les llargues estones que vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ell tot recordant al seu estimat amic, el Bisbe Joan. I també amb la seva  col·laboració en el treball de recerca del meu fill sobre els Templers, de que ell en fou representant. Tot era com rebre una classe d’història en la que et narrava en primera persona aquelles vivències viscudes.

En el seu petit pis al barri d’Horta, només entrar hi havia un retrat del Bisbe Joan. Recordava clarament el moment en que li va demanar que s’encarregués de l’organització de l’acte que s’havia de realitzar a l’avinguda Maria Cristina, amb motiu de la vinguda del sant Pare Joan Pau II a Barcelona. En un primer moment recordava que li va dir: “Vols dir que ens en sortirem?”


Va ser el diumenge 7 de novembre de 1982, cap a les cinc de la tarda amb un temps plujós i un vent força insistent. Feia dies que preparàvem l’acte. No esperàvem que hi assistís tanta gent ja que després, i en aquell moment ja amb un fort aiguat, havia d’anar a celebrar una missa multitudinària al Nou Camp. Davant de les fonts de Montjuic diuen les cròniques que s’hi aplegaren al voltant de cent mil persones i el discurs del sant Pare va anar dirigit al món del treball.

L’amistat amb el Bisbe Joan venia de lluny, joves capellans que compartien inquietuds i que actuaven en les parròquies i en el món obrer, entenent la parròquia com un lloc d’acollida del necessitat i de celebració litúrgica. Insistia sobretot en la seva proximitat al poble i la seva gran estimació a Jesucrist i de l’Evangeli.

Col·laboraren a “Catalunya Cristiana” de la que mns. Joan E Jarque n’era fundador i director i anys més tard es dedicà a recollir tots els articles de la secció “Ara mateix” que durant vint-i-cinc anys va ser la secció que es llegia primer del setmanari, segons paraules del mateix mn. Jarque, que publicà en el llibre Ara mateix. Vint-i-cinc anys a Catalunya Cristiana (1983-2008) .


Aquesta cançó “Les mans obertes davant vós, Senyor”, pot ser un bon record a tots dos mns. Joan E. Jarque i el Bisbe Joan


Les mans obertes davant vós, Senyor:
el pa de cada dia;
les mans obertes davant vós, Senyor:
i el vi de l'alegria!

1. Deu-nos un cor obert a la Paraula,
som una terra on heu sembrat.
Deu-nos un cor obert a tots els homes,
per compartir el pa i l'amistat

2. Deu-nos un cor obert a l'esperança
que el vostre Regne arribarà.
Deu-nos un cor obert a tots els homes,
deu-nos un cor per estimar



diumenge, 21 d’abril de 2019

PASQUA, L'ALEGRIA ABSOLUTAMENT NOVA


Resproduim el text de l'article de la secció Ara Mateix del 3 d'abril de 1988 de Catalunya Cristiana. En aquest text en aquell moment Mn. Joan ens feia una reflexió sobre la Pasqua que, avui dia encara el podem considerar ben viu:

En arribar la matinada de Pasqua, la fe en Jesús s’afua. S’esmuny de tota la comparseria de les petites raons humans que, en algun moment, han volgut fer-li companyia i esdevé una punta de llum diamantina i irreductible, sola. Un estel que ni és possible apagar ni es deixa homologar.

          Per Nadal, érem molts a l’església... La joia del naixement del Messies era certa però, alhora es barrejava amb la joia per tots els naixements dels homes. Si, un instant, ens distrèiem de Jesús, teníem ben a prop els rostres dels infants que ens el recordaven. I el missatge de “pau a la terra” ressonava enllà, molt enllà de la comunitat...

          El divendres sant, ens hem mirat en el Sant Crist i en la Pietat. La litúrgia, del dia, tan penetrant en la seva sobrietat...i, també, tota la tradició mediterrània d’imatges realistes... són plenes d’una compassió que ho és, al mateix temps, de Jesús i de la seva mare i de nosaltres mateixos. En la mort del Just hi emmirallen tots els fracassos de la justícia en aquest món. Moltes mares que han perdut un fill preguen a Maria amb una profunda solidaritat que fa irreductible el seu dolor del d’ella. I molts revolucionaris de cor troben que el crucificat també expressa la seva utopia...

          La nit de Pasqua, a les esglésies, no som tants. No venen molts que haurien de venir-hi, és clar, però, a més, ens és difícil portar-hi invitats... Si, un instant, ens distrèiem, no tenim referències on agafar-nos: mai no hem vist cap ressuscitat. La resurrecció del Senyor és un mirall posat a l’altra banda, en el futur definitiu. Ni, gairebé, imatges tenim, del Crist ressuscitat. Aquí no es tracta d’aportar el nostre esperit a una realitat humana que ja existís: de resurrecció, només hi ha la de Jesús. Per això l’alegria de la Pasqua, a més d’immensa, és nova. La crea l’Esperit i s’estrena en cada comunitat cristiana i en el cor de cada creient. La solitud de Jesús, la matinada del dissabte, va ser, si més no, tan gran com la de la creu. Potser més radical i tot. Els textos sagrats ens el presenten cercant i recercant, gairebé pidolant, la companyia de la fe, d’home en home, de dona en dona...

          No en ha de fer por compartir aquesta solitud gloriosa, ni hem de contemplar-la al marge de la joia pasqual. N’és el fonament. Ser testimonis de la resurrecció és l’originalitat cristiana absoluta i genera una alegria absolutament nova i inimitable.

          L’Església és filla de la resurrecció i per això, ni que ens hi entossudíssim, mai no la farem homologable amb les realitats terrenes. Quan ens n’oblidem nosaltres, ens ho recorda el món.

          Va colpir-me, en la línia d’aquesta reflexió, un comentari desimbolt de Luigi Giussani, en el curs d’una suggestiva conferència sobre Péguy, la setmana passada a Barcelona. El cito de memòria: “Una Església orientada a ser simplement la que afegeix el món un suplement d’humanitat... la que dona suport a les iniciatives de justícia i de concòrdia dels homes...la que suma els seus esforços, bé que per una motivació de fe, a la construcció de la ciutat... pot arribar a resultar interessant al mateix Gorbatxov. Però una Església en la seva plena dimensió espiritual, que es reclama del fet no científic de l’encarnació de Déu en la nostra història, que manté la irreductibilitat del seu missatge... pot arribar a fer nosa a les mateixes democràcies cristianes.”



Adjuntem també l'enllaç al blog de mn. Jaume Aymar en el que es reproduiex amb el títol de CORPORALITAT, la seva homilia del diumenge de Ressurrecció, amb una bonica decicatòria al seu pare que fa pocs dies ha complert els noranta anys.




dimecres, 9 de gener de 2019

RECORDEM EL BISBE JOAN CARRERA


En aquest document trobareu les intervencions de l'acte celebrat el dia 27 de setembre de 2018 al Seminari Concilar de Barcelona. Aquest acte va servir per recordar la figura del Bisbe Joan i hi van intervenir:
        Mn. Felip Juli Rodríguez i Piñel
        Rector del Seminari de Barcelona
       
        Sr. Eduard Fornés i Gili
        Editor. Editorial Mediterrània
       
        Sr. Marcel·lí Joan i Alsinella
        Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de              Catalunya

        Mns. Joan Enric Vives i Sicília
        Arquebisbe d’Urgell

        Emm i Revm. Sr. Lluís Martínez Sistach
        Cardenal emèrit de Barcelona


Presentà l'acte en Francesc Rosaura i Montardit, Director i presentador del programa de TV3 “Signes dels temps”.
I també hi intervinguè en Jordi Breu i Panyella president del Memorial Bisbe Joan Carrera




Si us voleu baixar el document en pdf, només cal que cliqueu aquí:






EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes