dilluns, 23 de març de 2020

PREGÀRIES I TEXTOS

Volem donar les gràcies a la Montserrat Llopart per fer-nos arribar aquestes pregàries que reproduïm a continuació. De ben segur ens ajudaran en els moments de pregària d'aquests dies.

També adjuntem l'homilia del IV Diumenge de Quaresma de mn. Jaume Aymar
CESC QUE HI VEUEN

També hem actualitzat l'anterior article amb noves propostes i noves actulitzacions com CATALUNYA CRISTIANA i CATALUNYA RELIGIÓ.

ENS PODEU FER ARRIBAR LES VOSTRES PREGÀRIES, LES VOSTRES REFLEXIONS, LES ANIREM COMPARTINT. MOLTES GRÀCIES!!
ENS HO PODEU FER ARRIBAR A AQUESTA ADREÇA:


memorialbisbejoancarrera@gmail.com


ENTRE TOTS EN EN SURTIREM!!   #PreguemACasa

"LA NOSTRA ESPERANÇA ÉS EL SENYOR"



EN EL SOFRIMENT


Quan un cor està sofrint, quan a un sembla que se li enfonsa el món, quan tot és negre, quan no et sembla que hi hagi res al teu entorn capaç de fer-te reviure... no t’enfonsis, no és veritat que no hi hagi res; hi ha el més gran... hi ha un cor que batega en tu i amb tu, hi ha el cor de Crist que compren el sofriment. També Ell va sofrir, es va trobar sol, enfonsat i abandonat... I com Ell, que tenia el seu Pare Déu a qui recórrer, també tu, que sofreixes, el tens... Déu t’estima, està al teu costat, et dóna força..., et diu que no defalleixis, que el sofriment et purifica..., que aquí s’acaba tot, però a l’altra vida no sofriràs, seràs feliç amb Ell i amb els teus per sempre.

Aguanta!, conforma’t i ofereix... No estàs sol. Déu t’estima i resisteix el dolor amb tu.

Els que han sofert, els que sofreixen són grans davant Déu... I no vulguis fer el camí sol. Atura’t. Mira la creu de Crist..., braços oberts... Mira’t, hi ets dintre d’ells, no t’ha deixat fora, perquè t’ha comprat amb la seva sang, li pertanys i t’estima.

Mira... els seus ulls volen clavar-se en els teus, no el rebutgis... Seràs feliç dins del dolor i segur que et pesarà menys.

“Veniu a mi, els qui esteu cansats i afeixugats, que jo us alleujaré i us faré reposar”, ens diu en l’Evangeli, a tu, a mi, a tots.

Per què, si ens movem a tantes veus, no ens movem a la d’Ell?...

Que Déu ens faci la gràcia d’obrir-li el cor, de retornar a l’esperança per poder viure en pau.                   

Amén.                                                       
Montserrat Llopart


EN EL SOFRIMENT. Document pdf


EN EL NOSTRE TEMPS

Acollim, agraïm i junts ens comprometem.

No és l’hora de la por ni de la soledat.
No és el temps de la dispersió.
No és el moment de fer camins en solitari.
No és l’instant de la pregunta sense sortida.

És l’hora de la comunió. És el temps de la veritat.
És l’hora d’escoltar, acollir, construir...
És l’hora d’entre tots i totes buscar i caminar.
 
És ara quan ens hem de donar la mà.
És ara quan la por no té res a fer.
És ara quan la nostra força és el diàleg.

És el temps dels qui creuen i esperen.
És el temps pels qui es volen fer nous.
És el temps pels qui desitgen fer quelcom nou.
És el temps perquè les nostres mans toquin i acullin el món amb la il·lusió d’una esperança nova.

Que s’acostin a cada persona, situació i projecte, amb el respecte
        que requereix tot allò que és humà.
Que s’enllacin amb moltes altres mans, per constituir xarxes que generin

        vida.                                                                             AMÉN.




HOMILIA DEL CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA
IV Diumenge de Quaresma


CECS QUE HI VEUEN

HOMILIA mn. Jaume Aymar
22  de  març de 2020

Cal situar aquest evangeli que hem proclamat en el context de les comunitats cristianes a Àsia Menor cap a finals del segle primer, per a les quals va ser escrit l’Evangeli de Joan i que s’identificaven amb el cec i amb la seva curació. Elles mateixes, aquestes primeres comunitats, a causa d’una visió legalista i mesquina de la llei de Déu, possiblement eren “cegues”, no veien tota la novetat de la vida i l’ensenyament de Jesús. Però, com  va succeir per al cec, també elles van aconseguir veure la presència de Déu en la persona de Jesús de Natzaret i es van anar convertint.
Els deixebles pregunten al Mestre: “rabí qui va pecar, ell o els seus pares, perquè hagi nascut cec? “ En aquella època –i en d’altres èpoques, també en la nostra passa encara en algunes cultures- un defecte físic o una malaltia era considerada un càstig de Déu. Associar els defectes físics al pecat era una manera amb el qual els sacerdots de l’Antiga Aliança mantenien el seu poder sobre la consciència de poble. Jesús ajuda a corregir les seves idees i dóna una visió nova del mal: "Ni ell va pecar ni els seus pares, és perquè es manifestin en ell les obres de Déu ".  Aquí tenim una clau per llegir el tema del mal des de l’òptica cristiana: la tenebra, la foscor, la incertesa, el desconcert ... és el teló de fons que fa que ressalti encara més la novetat i la claror de la intervenció de Déu.  El cec no simbolitza el pecador, ni la ceguesa el pecat. Més aviat la ceguesa és la situació prèvia a haver acollit Jesús i la seva Paraula. I la visió que Jesús dóna simbolitza la fe.

dissabte, 21 de març de 2020

ENS HEM DE QUEDAR A CASA


Ens hem de quedar a casa!


Sí ens hem de quedar a casa i és un bon moment en el que podem aprofitar per dedicar temps a la pregària, parlar amb Déu, demanar a la Mare de Déu la seva intersecció.
Podem trobar una estona per elevar la nostra pregària per tots els que pateixen aquesta malaltia que ara assola el nostre país.
Preguem per tots aquells que en aquests moments, més que mai, es senten marginats sense un sostre on poder estar.
Preguem també per tots els membres dels serveis mèdics, metges, metgesses, infermeres, infermers, auxiliars, personal de neteja, que dediquen tantes hores al servei dels malalts.
Recordem també per tots nosaltres perquè puguem ajudar amb les nostres accions a tots i totes que vetllen per nosaltres.


Ens permet seguir les pregàries en directe des de la Basílica de Montserrat

També ens ofereix la possibilitat de pregar amb els comunitat.

Ens ofereix cada dissabte i diumenge la Santa Missa des de Montserrat i des de la Catedral de Barcelona.
També podeu seguir cada día a les 7 h del matí el res del Rosari i a les 13 h. cant de la Salve de l’Escolania de Montserrat i a les 23,30 h. completes des del Monestir de Santa Maria de Solius.

MISSADES DE SANTA MARIA DE BADALONA, a través de la COPE, cada diumenge a les 9 h. 

Cada diumenge per TV2 Mn. Carles Cahuana celebra l'Eucaristia des dels estudis de TVE-Catalunya

CATEDRAL BASÍLICA DE BARCELONA. Podem seguir les celebracions, el Via Crucis, etc. des del seu Canal


Tenim l'oportunita d'acompanyar el Bisbe Mns. Xavier Novell en l'Eucaristia diària a les 19,30 h.

Cada dia a les 12 h. el Bisbe de Terrassa mns Josep Àngel Saiz celebra la Santa Missa, qeu podem seguir per Canal Multimèdia del Bisbat de Terrassa.
I el Sant Rosari a les 19 h.
S'ha habilitat un canal youtube per seguir en directe per internet la missa que se celebrarà cada dia a les 20h a la capella del Santíssim de la basílica de Santa Maria, a porta tancada i sense fidels. Es pot connectar amb aquest canal directament a través de la pàgina web de les parròquies de Vilafranca.

La missa se celebra els dies feiners a les 11.00 h i els festius a les 11.00h i a les 12.00 h.

Podem seguir aquests actes amb el Bisbe Toni, dirigits als joves els dies 20 - 22 de març, de ven segur en poden servir en aquests moments i per preparar la Setmana Santa.





PUBLICACIONS OBERTES GRATUITAMENT

CATALUNYA CRISTIANA, pàgina web
CATALUNYA CRISTIANA - edició digital gratuïta


CATALUNYA RELIGIÓ -  pàgina web
Edició en paper número 75

Cal posar a l'apartat "client habitual" el correu electrònic cpl@cpl.es. La contrasenya és 12345.


dilluns, 16 de març de 2020

DAVANT D'UNA NOVA SITUACIÓ: EL COVID19

En aquests complicats moments que estem vivint en el que veiem que la pandemia del Covid 19 està afectant a tantes i tantes persones arreu del món i en especial en el nostre país, en el nostre entorn. 
Seguim les indicacions que ens estan fent
Acompanyem fidelment al Sant Pare en la seva pregària


PREGÀRIA DEL SANT PARE




Oració completa de el Papa a la Mare de Déu del Diví Amor

Oh Maria,
tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d'esperança.
Nosaltres ens encomanem a tu, salut dels malalts, que prop de la creu vas estar associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.
Tu, salvació de tots els pobles, saps el que necessitem i estem segurs que ens proveiràs, perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.
Ajuda'ns, mare del diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres damunt seu els nostres patiments i s’ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la creu, a l'alegria de la resurrecció.

Sota la vostra protecció ens refugiem, ho Santa Mare de Déu!
No defugiu les nostres súpliques en les nostres necessitats
De tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda!

ORACIÓN DEL SANTO PADRE

“Oh María, tú resplandeces siempre en nuestro camino como signo de salvación y de esperanza.
Nosotros nos confiamos a ti, Salud de los enfermos, que bajo la cruz estuviste asociada al dolor de Jesús, manteniendo firme tu fe.
Tú, Salvación de todos los pueblos, sabes de qué tenemos necesidad y estamos seguros que proveerás, para que, como en Caná de Galilea, pueda volver la alegría y la fiesta después de este momento de prueba.
Ayúdanos, Madre del Divino Amor, a conformarnos a la voluntad del Padre y a hacer lo que nos dirá Jesús, quien ha tomado sobre sí nuestros sufrimientos y ha cargado nuestros dolores para conducirnos, a través de la cruz, a la alegría de la resurrección.
Bajo tu protección buscamos refugio, Santa Madre de Dios. No desprecies nuestras súplicas que estamos en la prueba y libéranos de todo pecado, o Virgen gloriosa y bendita”.
Us adjuntem aquí l'enllaç de la:

Preguem  a la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb el Pare Abat, el monjos i l'escolania de Montserrat.



Tinguem ben present també a la Mare de de Déu de la Mercè, patrona de l'arxidiocesi de Barcelona i de la provincia eclesiàstica de Barcelona que sempre ha protegit  els seus fidels:


“Dels captius Mare i Patrona,
puix del Cel ens heu baixat:

Princesa de Barcelona,
protegiu nostra ciutat”





Us adjuntem l'homilia de Mn. Jaume Aymar en aquest tercer diumenge de Quaresma, que ens ajudarà a reflexionar sobre l'evangeli

EL PERQUÈ DEL CORONAVIRUS

Diumenge III de Quaresma

Ahir mateix sentia una conversa des de la finestra d’uns que passaven prop de casa i es referien a la crisi sanitària que estem travessant: “Tu que ets tan creient, pregunta-li a Déu per què...” Ja no vaig sentir res més. Estava preparant l’homilia i vaig trobar que era la reformulació de la mateixa pregunta del llibre de l’Èxode, quasi mil-cinc cents anys abans de Crist: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?”

Anem a l’Evangeli. Després d’aquella pujada fatigosa des de la vall del Jordà, sota la calda implacable del sol de migdia i en l’època de més xardor a Palestina, Jesús té set i s’atura al pou de Jacob i allí es troba amb aquella samaritana. Com va saber aquella dona que Jesús era jueu? Potser pels flocs i les franges del vestit (el tal·lit o mantell de pregària dels samaritans solia ser blaus i els dels jueus blancs) potser per laccent... Sigui com sigui els jueus es creien superior als samaritans. Qualsevol demanda feta de part d’un jueu a un samarità ni que fos un vas d’aigua, implicava un descens de categoria, una renúncia a la dignitat nacional. A més, entretenir-se un home a parlar públicament amb una dona, era absolutament contrari als ensenyaments dels rabins, segons els quals un home no havia de saludar ni la seva pròpia muller si la trobava pel camí. Però Jesús mai no fa diferències: tracta amb tothom en peu d’igualtat i reconeix en aquella dona estrangera una veritable interlocutora. És bo de recordar-ho avui en un món on tantes dones continuen essent excloses i menystingudes quan no víctimes de maltractes i d’agressions físiques o verbals...

El diàleg que hem escoltat tantes vegades és bonic i és progressiu. Aquella samaritana va reconeixent progressivament en Jesús un profeta i, finalment, el Fill de Déu.  Jesús és un veritable pedagog. I Jesús dedica temps a aquella dona, sense haver begut encara ni una gota d’aigua.

Deia mossèn Pere Surribas, un sant rector del meu poble, que Déu ha confiat a senzilles dones del poble els tres més grans secrets: l’Encarnació a Maria, la Messianitat de Jesús a la Samaritana i el fet de la Resurrecció a unes dones galilees. I afegia qui varen ser els qui varen trair, negar o desertar de Jesús en la Passió?: Homes dels més pròxims a Jesús però mai això no es diu de cap dona.

Perquè aquest relat ens fa pensar en el de la Passió. Al calvari també era el migdia. També els apòstols eren absents. També Jesús diu “tinc set”. Prop del pou de Jacob, Jesús dialoga amb una dona que es converteix i esdevé missionera. Al calvari Jesús dialoga amb la Mare per encomanar-li una missió més alta: la humanitat sencera. També al calvari raja una font d’aigua viva del costat traspassat del Senyor.

I avui ha estat una dona, una psicòloga italiana, Francesca Morelli qui ha escrit encertadament arran del coronavirus: “Crec que l'univers té la seva manera de tornar l'equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, quan aquestes es veuen alterades. Els temps que estem vivint, plens de paradoxes, fan pensar...En una era en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants pels desastres naturals que s'estan succeint, a la Xina en primer lloc i al mateix nombre de països a continuació, se'ls obliga al bloqueig; l'economia es col·lapsa, però la contaminació baixa de manera considerable. La qualitat de l'aire que respirem millora, fem servir mascaretes, però tot i això seguim respirant ...En un moment històric en què certes polítiques i ideologies discriminatòries, amb fortes reclams a un passat vergonyós, estan ressorgint a tot el món, apareix un virus que ens fa experimentar que, en un tancar d'ulls, podem convertir-nos en els discriminats, aquells als quals no se'ls permet creuar la frontera, aquells que transmeten malalties. Encara no tenint cap culpa, tot i ser de raça blanca, occidentals i amb tota mena de luxes econòmics al nostre abast.

En una societat que es basa en la productivitat i el consum, en la qual tots correm 14 hores a el dia perseguint no se sap molt bé què, sense descans, sense pausa, de cop i volta se'ns imposa una aturada forçat. Quiets, a casa, dia rere dia. A comptar les hores d'un temps a què li hem perdut el valor, si de cas aquest no es mesura en retribució d'algun tipus o en diners.

En una època en què la criança dels fills, per raons majors, es delega sovint a altres figures i institucions, el Coronavirus obliga a tancar escoles i ens força a buscar solucions alternatives, a tornar a posar a pare i la mare al costat de els propis fills. Ens obliga a tornar a ser família.

En una dimensió en la qual les relacions interpersonals, la comunicació, la socialització, es realitza en el (no) espai virtual, de les xarxes socials, donant-nos la falsa il·lusió de proximitat, aquest virus ens treu –temporalment- la veritable proximitat, la real: que ningú es toqui, es besi, s’abraci; tot s’ha de fer a distància, a la fredor de l’absència de contacte. Quan tan sovint hem donat per descomptat aquests gestos i el seu significat. Això ens ajuda a valorar-los més.

En una fase social en què pensar en un mateix s’ha tornat la norma, aquest virus ens envia un missatge clar: l'única manera de sortir d'aquesta és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d'ajuda al proïsme, de pertinença a un col·lectiu, de ser part d'alguna cosa més gran sobre el que ser responsables i que això al seu torn es responsabilitzi envers nosaltres. La coresponsabilitat: sentir que de les teves accions depèn la sort dels que t'envolten, i que tu depens d'ells.

Deixem de buscar culpables o de preguntar-nos perquè ha passat això, i comencem a pensar en què podem aprendre de tot això. Tots tenim molt sobre el que reflexionar i esforçar-nos. Amb l'univers i les seves lleis sembla que la humanitat ja estigui força en deute i que ens ho estigui venint a explicar aquesta epidèmia, a car preu.”

Germanes i germans, en aquests dies estranys, aprofitem el temps per dialogar amb Jesús prop del nostre pou interior. Així coneixerem millor allò que Déu ens dona, que és sobreabundant I cerquem maneres de compartir-ho amb els nostres veïns.









EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes