dimarts, 12 de maig de 2020

EL MILLOR QUE ENS HA POGUT PASSAR A LA VIDA ÉS HAVER CONEGUT JESUCRIST


EL MILLOR QUE ENS HA POGUT PASSAR A LA VIDA ÉS HAVER CONEGUT JESUCRIST

Avui 12 de maig de 2020, el bisbe Joan hagués complert noranta anys. Tal dia com a vull va néixer a la ciutat de Cornellà de Llobregat on els seus pares regentaven un forn, però quan tot just havia complert nou mesos, morí el seu pare víctima d'una pneumonia. Aquest fet obligà a la seva mare a prendre la decisió de tornar a casa dels avis materns, a la ciutat veïna de Sant Feliu de Llobregat.

Allà visqué la seva infantesa, alterada i endurida per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 quan ell tenia sis anys. Anys durs que, segons no se n'havia estat de dir, va passar gana i penúries, acompanyat de la mare i dels avis. Es definia com un nen entremaliat, que compartia amb els seus amics els jocs al carrer i la contínua presència dels soldats al voltant de casa seva.

L’entrada al seminari menor de la Conreria significà per ell l’inici d’una gran il·lusió que sempre portà a la pràctica el seu servei a Déu, Nostre Senyor, i a l’Església.
Per alguns era el senyor Bisbe, per d’altres el Bisbe Joan o el pare Joan i per alguns era simplement mossèn Joan, ho podríem dir de moltes maneres, ...però per a tots era:
una bona persona, un home bo, senzill, de tracte afable, proper, planer, prudent, humil, savi, generós, valent i un gran mestre.
Un pastor que sempre tingué l’exemple de Jesucrist i les paraules de l’evangeli, la Bona Nova, com a llum de la seva vida i de servei a l’Església.

En aquest article recollim algunes, paraules que s’han dit del Bisbe Joan. N’hem recollit moltes més que potser, en algun moment, caldrà posar totes juntes....

Josep Maria Esquirol: "Ha estat per a alguns de nosaltres un mestre, a qui no li calien gaires paraules, com els antics pares del desert. En teníem prou de saber que hi era, i de gaudir, a voltes, de la seva companyia"

Teresa Pou :"Si tanco els ulls, veig el bisbe Joan Carrera somrient, amb aquell somriure entremaliat, murri, i li agraeixo el fet d’haver estat un comunicador valent, fidel als amics, generador de consens, estimació i respecte dins i fora de l’Església."

Joan Torras Viver: “A través de les seves múltiples responsabilitats eclesials, el Bisbe Joan, des de la seva càlida i pedagògica sinceritat i el seu somriure murri, va saber sempre escoltar, acollir,  acompanyar, asserenar, consolar, esmenar, impulsar i oferir eines per al discerniment personal i la reflexió de milers de persones, de llocs i orígens ben diversos, a les qui va fer un gran bé.”

M. Teresa Biayna Pedragosa: “Penso que el bisbe Carrera ha arribat davant Déu amb el cor i les mans plenes de coses fetes i de gent que ha estimat i que l’estima.”

Jesús i Carme: “Érem en un moment solemne de la nostra vida, davant de Mn Joan que ens agafava de les mans per ajuntar les nostres, beneint la nostra unió. Generós com era, ens va fer tres regals que en record seu han presidit casa nostra: un sant sopar, un ciri i una petita Bíblia, símbols inequívocs de la família i de la llum espiritual i flama de l’amor, sostinguts en la paraula de Déu.”

Cardenal Lluís Martinez Sistach: “El Bisbe Joan va viure amb senzillesa i joia l’Evangeli de Jesús. Per a ell era veritablement una bona notícia que orientava tota la seva vida. L’Evangeli el portà a donar-se constantment i posar-se al servei de les realitats eclesials i de la societat, ben conscient que l’Església viu en el món i ha de realitzar la seva missió i el seu servei enmig del món. I ho va viure dia rere dia amb la joia de Jesús fins a la seva mort tot esperant la resurrecció.”


Joan-Enric Vives Arquebisbe d’Urgell: “Fou un gran escriptor. Després de Torras i Bages, segurament el millor bisbe escriptor del segle XX. Potser no l'únic, perquè hi va haver també el bisbe Ramon Masnou, i algun altre. I com a eclesiàstic cal destacar-lo, com una figura resplendent. Desitjava una Església humil i evangelitzadora que dona Jesucrist, passi el que passi.”

Mn Jaume Aymar: “El bisbe Joan creia en la bellesa com a via privilegiada per a la transcendència i l’evangelització. Tots recordem aquell estil de celebrar i de predicar del Bisbe Joan, pausat, reflexiu, amb un discurs que invitava a la conversió.”

P. Josep M Soler o.s.b. Abat de Montserrat: ”El bisbe Joan, molt vinculat a Montserrat,  destacava per la seva profunditat espiritual, la seva senzillesa humana, la seva capacitat de posar pau i de buscar concòrdia i de treballar pel bé i per la comunió en el si de l’Església.”

Mn. Salvador Bacardit: “El Bisbe Joan creia profundament que Jesucrist és el do que cal cercar i acollir. És Ell el do que hem de procurar de fer arribar a tothom.”

M. Clara Pujadas: “Ell vivia amb intensitat el moment present, això juntament amb la seva capacitat d’assaborir el gust de la fe i la seva finor espiritual, m’ajudaven a mantenir la presència de Déu al llarg del dia”.


Mn. Francisco Prieto: “La valoració de la religiositat popular va ser una de les seves bones intuïcions en uns anys en què era un tema controvertit, convidant-nos a pensar si té sentit una religió que no toqui les entranyes i els sentiments de la gent”.

Mn. Ramon Corts :  “La vocació de pastor del Bisbe Joan Carrera el menà a fer sempre present l’Evangeli a la vida de les persones. El seu tarannà acollidor li donà una especial sensibilitat envers les manifestacions de religiositat popular“

Antoni Bassas: “El bisbe Joan era un home d’una peça, íntegre, fort i bondadós alhora. Un home sensible, educat, culte, que estimava les persones, que veia Crist en als altres, que estimava el seu temps històric i el seu país, Catalunya.”



EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes