dimarts, 13 d’octubre de 2020

Allò del Crist total ens havia entrat molt endins

Tradicionalment el mes de setembre és el mes de l’inici del curs escolar i de les diferents activitats que es realitzen a les parròquies. Aquest any aquest curs a més a més ens porta el començament del que s’està dient “la nova normalitat”. També es fan efectius els nous nomenaments de sacerdots i de noves responsabilitats diocesanes, tot i que aquest any s’han fet esperar.

El nomenament que ja sabíem des del mes de juliol, i que particularment ens ha omplert d’alegria és el de mn. Salvador Bacardit com a Rector del Seminari de Barcelona.

La vinculació de mn. Bacardit amb el Memorial Bisbe Joan Carrera ve des del moment en que ens vàrem constituir com a associació. Ell n’és soci fundador. Fins ara era rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i Vicari Episcopal de la zona pastoral 2.

Com deia la vinculació amb el Memorial l’uneix des de les primeres reunions en que ens vam plantejar constituir-nos com a associació. El coneixia molt bé al bisbe Joan des de la seva responsabilitat com a rector a Santa Coloma de Gramanet i com a Delegat Episcopal de Caritas Diocesana.

Ell va pronunciar una emotiva conferència el dia 17 d’octubre de 2009 amb motiu del primer aniversari de la mort del Bisbe Joan que portà per títol: “El bisbe Joan Carrera, pastor”. D’aquesta conferència en destaquem els següents paràgrafs: "La seva llarga història de servei a l’Església, que era també servei a la societat, el treball de base en el món obrer en els moments durs de la dictadura, la creació d’estructures culturals i polítiques, democràtiques i catalanes.


 

(...) en Joan Carrera home de fe, pastor: sacerdot i bisbe. Conscient que els seus compromisos amb la societat en la qual va viure eren evidentment, també, una conseqüència de la seva fe i de la seva fidelitat a l’Evangeli.

Joan Carrera cultivava la seva vida interior amb una pregària personal intensa.

 (...) tots els seus companys el recorden sempre com a home de pau, bondadós, sobri, generós, alegre.

 Gent de les parròquies on va exercir més directament el seu ministeri sacerdotal coincideixen a opinar que Mn. Joan Carrera es creia el que deia i el que celebrava. I, després com a bisbe, en les celebracions que presidia, tenia el carisma de predicar d’una manera intel·ligible per a tothom. Igualment podríem dir dels seus escrits, sempre clars i suggeridors.

Joan Carrera creia profundament que Jesucrist és el do que cal cercar i acollir. És Ell el do que hem de procurar de fer arribar a tothom.

Molts de nosaltres vàrem participar en la trobada que hi va haver en aquesta mateixa casa (el Seminari Conciliar), el juny de l’any passat (2008), amb el bisbe auxiliar de París, Jean-Yves Nahmias, sobre les missions a les grans ciutats europees. El nostre estimat bisbe auxiliar Joan Carrera va introduir la reunió motivant-nos a sortir dels nostres propis ambients i a entrar amb audàcia en una dinàmica missionera adreçada a tothom: “Oferir l’Evangeli a tothom”.

Explica una vivència personal del Bisbe:

“No hem fa cap pudor dir que arribàvem al sacerdoci veritablement enamorats. Rellegint papers antics que ja groguegen, m’adono de com n’érem d’idealistes. I me’n sento content. El nostre enamorament era de la persona de Jesús i del seu Evangeli, però també alhora i en un mateix moviment del poble, de la gent, dels desvalguts sobretot. Encara recordo – va dir el bisbe Joan aquell dia – la conversa que teníem uns amics, tot passant pel Portal de l’Àngel, en vigílies del nostre sots diaconat, que aleshores era un moment de compromís radical: tota aquesta gent que ens veu passar, dèiem, no sap que és a ells que estem decidint de consagrar la nostra vida. Allò del Crist total ens havia entrat molt endins”

Demanem a Déu Nostre Senyor el seu ajut en aquesta nova responsabilitat i també l’encomanem al bisbe Joan.

dijous, 1 d’octubre de 2020

DOTZÈ ANIVERSARI

 

El proper dissabte 3 d’octubre farà ja dotze anys que el Bisbe Joan descansa en la pau del Senyor, però nosaltres, el podem sentir molt a prop en molts moments del nostre dia a dia el seu record es fa palès sens dubte en moltes de la realitat social i eclesial actuals.


I m’ha vingut al cap rellegir el seu llibre pòstum  Els que ens han precedit”, un recull d’articles, la majoria d’ells publicats a Catalunya Cristiana, en la seva secció Ara mateix, que amb regularitat va escriure durant vint-i-cinc anys. Es tracten d’uns escrits que abasten una bona colla d’anys, esdevenint un repàs de fets i persones.

 En aquest conjunt d’escrits hi trobem un ampli ventall de persones amb responsabilitats socials i eclesiàstiques com Sant Joan XXIII i persones gairebé anònimes com en Luís García, que durant uns anys va fer de sacrista a Sant Isidre mentre el bisbe Joan era rector d’aquesta parròquia. Escriu a partir d’esdeveniments relacionats amb aquestes persones i des del record. Els bisbe Joan – ens recorda el p. Puig en el pròleg – amb un bon nombre dels consignats, havia compartit pregària, esperances, lluita, ideals...Es tracta d’homes i dones coneguts personalment o no, persones que havia admirat. Algunes estimades amb enyor. Altres foren els seus mestres o feu camí amb ells en diversos moments de la seva vida.

Endinsar-se en el coneixement de les persones que dibuixa el bisbe Joan amb les seves descripcions és, alhora, endinsar-se en el coneixement de la seva persona. El bisbe Joan era un home de gran cor, de fermes conviccions. Tota la seva vida va estar impregnada d’una estimació a Jesús, el Crist Salvador, la seva devoció a la Mare de Déu de Montserrat, manifestada en l’Església i la seva estimació al seu País. Escampar el llevat de l’Evangeli, servint la veritat sense por, amb inquietud i preocupació pels pobres


Ens hagués agradat fer-vos arribar bones noves, però malauradament hem de comunicar-vos amb tristesa que el Sr. Arquebisbe de Barcelona Cardenal Joan Josep Omella ha desestimat la nostra petició per tal de que tingués a bé obrir el procés de beatificació del Bisbe Joan. Després del desencís al rebre la notícia, dir-vos que no defallirem en el nostre esforç per tal d’aconseguir aquest objectiu i per això us demanem un cop més el vostre suport.

 El Bisbe Joan és un bon exemple pels joves que sentin la crida del Senyor, la seva experiència de vida espiritual, la seva implicació amb els més pobles i amatent amb els necessitats. És un bon exemple pel seu mestratge senzill i informal que arriba a tothom. I com ens diu el pare Abat de Montserrat, Josep M Soler al pròleg del llibre “El nostre Nadal”: “El Bisbe Joan va voler que el seu estil de vida fos sempre proper a la gent i que les seves portes estiguessin sempre obertes a tothom.”

 Seguirem treballant perquè es tinguin en compte les grans qualitats del Bisbe Joan per obrir el seu camí a la beatificació. Ens agradaria rebre amb la mateixa alegria que vam rebre, precisament el 3 d’octubre de 2019, la notícia que el papa Francesc va signar el decret pel qual es proclama a Joan Roig i Diggle com a beat i que tindrà lloc el proper dia 7 de novembre a la Sagrada Família.


 Us demanem que el proper dissabte 3 d’octubre tingueu en la vostre pregària el record del nostre estimat Bisbe Joan, i també tinguem en la nostra pregària al P. Hilari Raguer, amic personal del Bisbe Joan, que avui a l’edat de 92 anys s’ha adormit en la pau de Senyor. De tots és ben coneguda la gran amistat del Bisbe Joan i el p. Hilari des de les vetllades que organitzava mn. Joan Bonet i Baltà en la que també hi eren l’Albert Manent i els també monjos de Montserrat Marc Taixonera i Josep Massot.




EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes