El Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels
Drets Humans va ser fundat a finals dels anys seixanta per un jove mossèn Joan
que juntament amb un grup de laics, religiosos i sacerdots es plantejaren
promoure un compromís eclesial, social i polític que contribuís a la defensa
dels drets humans i de la llengua catalana i al restabliment de les llibertats
democràtiques.
A l'esmentat acte hi intervingueren
personalitats que aplegaren tots els àmbits en que ell hi dedicà treball i
esforç com els mitjans de comunicació, la defensa de Catalunya i la seva
estimada Església de Barcelona. A continuació en fem un recull.
L'acte va ser
presentat per l'actor Joan Pera, que digué que el bisbe Joan "era el meu bisbe... era el Bisbe de
tanta gent com jo, perquè ell feia que el sentíssim a prop...".
Seguidament donà pas a en Josep Maria Esquirol, filòsof que en destacà
que "com que Carrera no tenia afany
de poder, el cor de la seva feina bategava només a conseqüència d'una sola
causa: la del seu testimoniatge cristià i el que això dignificava."
Per acabar la seva intervenció hi afegí: "Ha
estat per a alguns de nosaltres un mestre, a qui no li calien gaires paraules,
com els antics pares del desert. En teníem prou de saber que hi era, i de
gaudir, a voltes, de la seva companyia".
L'alcalde de Cornellà, ciutat on va
néixer el bisbe Joan, en Antonio Balmón va dir d'ell que: "Va entendre que l’educació, l’acció social i
solidària o l’habitatge digne, eren motors de dignitat."
La periodista i col·laboradora del
bisbe a Ràdio Estel, Teresa Pou destacà que "la seva actitud vital, possibilista, de buscar objectius però sempre en
la direcció de les seves conviccions, el va fer seguir fins l’últim moment
generant complicitats per defensar la presència de l’Església als mitjans".
I recordant la seva vivència personal digué: "Si tanco els ulls, veig el bisbe Joan Carrera somrient, amb aquell
somriure entremaliat, murri, i li agraeixo el fet d’haver estat un comunicador
valent, fidel als amics, generador de consens, estimació i respecte dins i fora
de l’Església."
També hi intervingué en Josep
Lluís Carod Rovira, en aquells moments vicepresident de la Generalitat que el va definir com "un capellà i un bisbe
sempre vora les persones, i en especial del món obrer i de les classes
populars. Un home promotor de serveis socials."
Sentides i significatives van ser
les paraules del seu "amic" el president Jordi Pujol:
"Que el record i el mestratge del
bisbe Carrera no s’apaguin. Ells ens poden ajudar a ser continuadors de
l’esperit de superació i de vocació de grandesa que ha sostingut la nostra
Església i el nostre poble."
Volem agrair des d'aquí al president
Pujol pel seu suport i oberta col·laboració que ha a manifestat vers el nostre
projecte del Memorial Bisbe Joan Carrera.
A l'acte no hi va poder assistir,
però hi envià un missatge el bisbe emèrit de Badajoz Antonio Montero que a
l'igual que el bisbe Joan era membre de la comissió de mitjans. D'ell són
aquestes paraules: "Su fe cristiana y su vocación de pastor le llevaron
siempre a hacer presente el Evangelio en la vida de las personas y en la
identidad y la cultura de Cataluña".(...) "Joan Carrera
encarnaba la figura del cristiano, sacerdote y obispo, en las coordenadas del
Concilio Vaticano II."
Abans d'acabar l'acte el pare Enric
Puig amic i col·laborador del bisbe Joan, parlà en representació del Grup Sant
Jordi: "Al bisbe Joan que des del
rigor intel·lectual i la profunditat espiritual, des d’una experiència i
autoritat moral reconegudes, des de l’exercici del seu ministeri pastoral,
sempre eclesial, des de la implicació social i amb una abundant producció
escrita, exercí un mestratge lliure i obert, amatent a les persones que, des de
l’esperança i sense imposicions."
Tancà l'acte el Cardenal - Arquebisbe
de Barcelona Lluís Martínez Sistach de qui va ser bisbe auxiliar: "va ser un home de Déu i d’Església, es va lliurar sense límits ni
fronteres a tothom, imitant al Bon Pastor, amb un amor autèntic, senzill,
cristià, de pastor, envers les persones i les institucions, especialment els
més pobres i necessitats." (...) "Tots ho sabem, es va prodigar en
l’animació cristiana de les comunitat com a rector, vicari episcopal i bisbe,
en l’acompanyament espiritual dels cristians, en la defensa dels drets humans i
en el diàleg de la fe amb el món de la cultura per tal de fer-hi present
l’Evangeli."
Deixeu-me acabar aquest article amb
unes paraules que digué l'esmentat Joan Pera per finalitzar la seva
intervenció:
"Jo m’he passat la vida intentant donar uns moments d’alegria a qui ha
volgut rebre la meva alegria...En Joan Carrera, home, prevere i Bisbe...també
es va passar la vida donant alegria; l’alegria de l’esperança... a tots
vosaltres...a mi.., i a tot el poble de Déu.
Gràcies, Joan, per ser i per fer. Per la teva vida, la teva fe, la teva
obra, els teus escrits, el teu amor a la nostra terra, i la teva proximitat a
la gent ...ens trobarem al cel...amb el somriure de la pau al llavis".
