Amb aquest nou any
encetem una nova secció que hem anomenat:
"Parlant del bisbe Joan amb ...", en la qual
volem fer-nos ressò dels records de persones que el van conèixer de ben a prop.
Volem, tot conversant amb elles, rememorar moments, anècdotes i també que ens
expliquin vivències viscudes al seu costat.
D’acord amb aquesta iniciativa, vam considerat
adient iniciar aquest torn d'entrevistes amb el president Jordi Pujol, pel fet
que la seva amistat ve de lluny i es va anar consolidant en uns moments socials
i polítics complicats, tant per Catalunya com per l'Església i perquè el seu
testimoni pot il·lustrar molt significativament el seu record. Ell i el bisbe
Joan, aleshores vicari de Sant Miquel del Port, es van conèixer a finals dels
anys cinquanta quan els unia una mateixa idea d'Església i de país, alhora que
compartien un interès per acollir aquell enorme volum d'immigració que arribava
a Catalunya. Es trobaren més tard, a l'editorial Nova Terra, mns. Joan com a
director literari i el president Pujol com a escriptor. També van coincidir en
l’àmbit polític, en el congrés de fundació de Convergència Democràtica a
Montserrat el 1974, en què el bisbe Joan hi participà com a consiliari de l'ACO..
El President Pujol ens rebé el dia divuit de
gener i en tot moment es mostrà molt interessat pel projecte que li
plantejàrem. Acceptà de bon grat la seva participació en els actes que estem organitzant
per recordar el cinquè aniversari del traspàs del bisbe Joan a la casa del Pare,
durant el mes d'octubre d'aquest any 2013.
Va ser una entranyable conversa en la qual el
President ens revelà moments viscuts al costat de Mns. Carrera. Un d'ells va
ser, precisament, el del mateix dia en què el bisbe Joan patí el fatídic
vessament cerebral al Santuari del Miracle mentre feia uns exercicis
espirituals a seminaristes i que dies més tard li provocà la mort. Es van
trobar a la tertúlia d' El Primer Cafè,
a Ràdio Estel i, en acabar, van fer un últim
cafè tot comentant, com dos vells amics, els fets més significatius
d'aquell mes de setembre de 2008. Recordà amb emoció que va ser una de les
últimes persones que va poder parlar amb ell en vida.
També recordà el dia que coincidiren a Sant
Jeroni de la Murtra, on el bisbe Joan Carrera va cedir, ja en
vida, la seva biblioteca i el seu arxiu i efectes personals, on hi són des de
juny de 2009. El bisbe hi pujava sovint a treballar i a pregar en aquest
recinte de solitud i silenci.
Quan li vàrem preguntar què ens podria
destacar de la personalitat del bisbe Joan, va manifestar amb especial
insistència que "cal recordar al
bisbe Joan des de la bondat". Era el que en podem dir un home bo, que
va encarnar ambdues paraules, home i bo, en el seu sentit més ampli. Era un
home de sòlides conviccions, ens continuà dient el president, que defensava amb
rigor i també compromès amb Catalunya, el seu país, mantenint sempre una línia
dialogant i integradora. Estimava la seva Església i per això s'hi dedicà
plenament, lliurant-se sempre al seu servei i al servei dels més pobres i
desvalguts, amb una gran capacitat de comprensió i acolliment i un especial
compromís amb la justícia i la llibertat, valors dels quals se'n parla a
l'Evangeli, i que sempre li agradava tant citar en les seves converses.
Per a nosaltres la trobada va ser tan edificant com emotiva. Agraïm al president Pujol l'estona que ens dedicà i li volem donar també les gràcies per les paraules d'encoratjament que ens dedicà abans d'acabar l’entrevista davant el compromís adoptat per part de la Comissió del Memorial Bisbe Joan Carrera de recuperar la seva memòria.
 |
| El President Pujol, amb en Jesús Gandul a la seva dreta i en Jordi Garcia i en Jordi Breu a l'esquerra |
