Imatge de la tomba del Bisbe Joan el passat dissabte 29 de setembre durant la pregrària i ofrena de flors.
En aquests momensts estem a l’equador dels actes que hem
organitzat en record del Bisbe Joan. El proper dimecres dia 3 d’octubre a les
19 h. celebrarem una eucaristia a la Catedral de Barcelona en record del Bisbe
Joan presidida pel sr. Cardenal Lluís Martínez Sistarch.
I el dissabte 6 d’octubre a Sant Jeroni
de la Murtra a les 18 h.tancarem aquest seguit d’actes amb el concert de la Coral
Badalonense.
Volem agrair la col·laboració i
el seguiment dels actes que estan fent mitjans com Ràdio Estel i Catalunya Cristiana
de la mà de Carme Muntè. Precisament aquesta setmana trobareu a Catalunya
Cristiana un suplement de setze pàgines amb imatges i articles sobre el Bisbe
Joan, realitzats per diverses persones que han conegut al Bisbe Joan i ens parlen
des de la seva experiència personal; així hi torbareu que hi ha escrit el monjo
de Montserrat Bernabé Dalmau, la presidenta del Parlament de Catalunya ( 2010-2015)
Núria de Gispert, la Teresa Biayna, en Joan Torres Vives, en Jesús Gandul i la
Carme Martínez, la Clara Pujadas, mn. Francisco Prieto, rector de Sant Isidre, la
Teresa Pou ex directora de Ràdio Estel,....
Donem les gràcies també a en Francesc Rosaura director de “Signes
dels temps”, en Gerard Carrion de l’agència cristiana de notícies Flama, l’Emili
Pacheco director del programa de Catalunya Ràdio “Paraules de vida” per la seva
col·laboració i difusió dels actes.
 |
| ENLLAÇ AMB LA NOTÍCIA |
 |
| ENLLAÇ AMB L'AUDIO DEL PROGRAMA DEL DIA 30 DE SETEMBREEN ELQUE HEM PARLAT DEL BISBE JOAN |
El proper dimarts, 2 d’octubre a les 18 h. el programa “Mirador de l’actualitat”
de Ràdio Estel dirigit per l’Ignasi
Miranda, el dedicarà a recordar la memòria del Bisbe Joan.
També en Bisbat de
Sant Feliu estan fent un sentit homenatge al bisbe Joan, us deixem l’escrit que
apareix avui al Full de la Catedral de Sant Llorenç:
10 anys de la mort del bisbe Joan Carrera Planas
10 anys de la mort del bisbe Joan Carrera Planas,
aquest dimecres 3 d’octubre. La darrera malaltia l’atrapà predicant exercicis
espirituals a un grup de seminaristes al Santuari del Miracle a finals de
setembre i ja no es va recuperar. Enguany, en aquest desè aniversari s’han
multiplicat els records i les enyorances de l’estimat mossèn i bisbe, amb tants
lligams familiars i de biografia a Sant Feliu. El setmanari Catalunya
Cristiana on ell fou un dels col·laboradors més llegits li dedica un bon
reportatge. Hi ha també un seguit d'actes a la diòcesi de Barcelona i per tot
Catalunya. (busqueu: http://memorialbisbejoancarrera.blogspot.com/) Recordem
que aquí a la parròquia de Sant Llorenç li vam dedicar un record el dia 12 de
maig passat, vuitanta-vuitè aniversari del seu naixement, amb un concert, una
exposició i la celebració de l’Eucaristia. Ara, el proper dimecres dia 3,
pregarem també per ell en la missa pels difunts que celebrem a la parròquia a
les 8 del vespre.
Moltes persones el recorden aquests dies en diferents
facetes seves, principalment és clar com a prevere i bisbe, amb tot el seu
servei pastoral i el seu guiatge espiritual, que fou el seu principal servei i
la seva vocació. També com a pensador i escriptor en molts camps de la vida
eclesial, cultural, cívica, política i social de Catalunya. En aquests moments
molt complicats de la nostra societat, en aquests dies de setembre i octubre
quan fa un any de l’intent de referèndum i de la repressió que es va produir i
tot el que ha vingut després, molts es pregunten: i què hi diria mossèn
Carrera, el bisbe Carrera ? Naturalment és una
pregunta sense resposta, ell era un home molt profund, molt eclesial, molt amic
del diàleg i la comunió, molt ferm i clar en les seves conviccions que sabia
exposar amablement, molt arrelat en la defensa de la democràcia, els drets
humans i dels pobles, basant-se en la doctrina de l’Església, clarament era un
catalanista entès en el sentit més noble i ampli, estimava Catalunya, tota la
seva gent. (Quan el bisbe Modrego l’any 1962 va demanar a capellans joves
disposats a anar a les noves barriades en construcció de tantes poblacions del
bisbat, amb la gent que arribava emigrant de tants llocs d’Espanya, ell i molts
companys es van oferir generosament per anar al que avui el papa Francesc
anomena les perifèries. El bisbe Joan comentava: hi vam anar els qui ens
deien més catalanistes i va estimar i servir sens dubte la gent dels barris
de Badalona on avui encara tant el recorden, com després a l’Hospitalet o abans
ho havia fet a la Barceloneta). Sí, estimava la gent i estimava el país en tota
la seva complexitat i en coneixia la història, la llengua, la literatura i la
cultura en general. I per raons profundament espirituals i teològiques era
també un defensor i un advocat de la plenitud nacional de Catalunya amb un
profund sentit social. Així ho va manifestar de paraula i d’obra en múltiples
accions i escrits. Se’l considera un dels redactors principals del document
dels bisbes catalans Arrels cristianes de Catalunya (1985) que els
bisbes actuals han ratificat repetidament. Val la pena llegir el document avui,
es troba fàcilment a internet. Només una mostra – no la més coneguda afirmació:
“Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem
fe de la realitat nacional de Catalunya...” sinó aquesta altra:
“Voldríem que fossin, principalment, els nostres germans catòlics dels altres
pobles d’Espanya els primers, a comprendre i acollir aquestes aspiracions.
També, en contrapartida, hauríem de ser els catòlics catalans els primers a
obrir-nos als seus problemes. Carles Cardó feia notar, el 1930, la importància
que podria tenir per a la pau civil d’Espanya que els catòlics emprenguessin la
tasca nobilíssima de fer comprendre als seus respectius conciutadans el
problema dels altres”. El mestratge del bisbe Joan ens inspiri a tots, en
tot! En la vida cristiana, espiritual, com a església, com a poble!
