El mes de setembre porta concentrat en la
biografia del Bisbe Joan un seguit de dates importants i significatives al
llarg de la seva vida. Tractarem aquí la del dia de la seva ordenació com a
Bisbe el 21 de setembre de 1991. La va rebre juntament amb mn. Carles Soler i
Perdigó com a Bisbes Auxiliars de la Diòcesi de Barcelona
Aquell dia, en una basílica de Santa Maria del Mar, plena de gom a gom, els fidels van participar amb gran joia, emoció i donant gràcies a Déu, rebent la consagració episcopal de mans de monsenyor Ricard Maria Carles. Hi van participar també monsenyor Narcís Jubany, Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona i monsenyor Màrius Tagliaferri, nunci apostòlic a Espanya.
Tan bon punt es va conèixer la notícia del seu nomenament, molts vam ser els que ens n'alegràrem i sentírem la necessitat de mostrar-l'hi el nostre acontentament. D'aquesta manera va sorgir a la nostra parròquia la idea d'oferir-li com a obsequi el bàcul episcopal. Posats a la feina i de la mà de mn. Felip Juli Rodríguez, en aquells moments rector de la parròquia, es va realitzar una col·lecta entre la feligresia tal com es notifica en el full parroquial nº 155 de 8 de setembre de 1991 per, amb l'esforç de tots, poder obsequiar-li amb el bàcul com "a signe d'agraïment per part de la parròquia" ; textualment: "Colecta para el báculo del Obispo Joan. La Parroquia obsequiará al Obispo Joan con el báculo signo del Pastor."
I així fou! amb gran goig, tota la feligresia de la parròquia, va voler mostrar-li l'agraïment pels seus quinze anys com a rector i es va poder aconseguir l'objectiu. El bàcul del Bisbe Joan va ser dissenyat i realitzat pel seu amic, l'artista Josep Maria Nuet Martí, fet de fusta i hi ha representats: Sant Isidre, la Mare de Déu de Montserrat, Sant Joan Baptista i Crist en majestat.
Per això, des d'aquí amb motiu dels actes del memorial, volem demanar que se'ns concedeixi l'honor de poder custodiar a la nostra parròquia el bàcul del Bisbe Joan. El bàcul que ell portava en totes les celebracions que presidia i que li recordava la nostra (i també tan seva!)parròquia i que amb tanta devoció li vàrem oferir.
Tota la feligresia rebria amb gran alegria el fet de poder contemplar a la nostra església, cada vegada que ens hi apropéssim per pregar o celebrar l'Eucaristia, el bàcul del "seu Bisbe". Podem estar convençuts de que també per a ell seria un goig i una satisfacció de que així fos.
Fem doncs una crida per tal que puguem veure
realitzada aquesta petició.
