El mes de juliol concentra dues dates molt
importants en la vida del Bisbe Joan. La primera, per ordre cronològic, la de
l’11 de juliol de 1954 dia de la
seva ordenació sacerdotal al Monestir de Montserrat. La va rebre, davant de la
Mare de Déu, de mans del bisbe de la Seu d’Urgell Ramon Iglesias Navarri,coincidint amb la festivitat de sant Benet, fundador
de l’ordre benedictina que regeix el Santuari montserratí i que el 1958 fou
declarat pare d'Europa i patró d'Occident.
Era notòria la gran devoció que el bisbe Joan tenia per la Mare de Déu de Montserrat, la imatge de la qual és el centre del seu escut episcopal; també forma part del seu bàcul, dissenyat i realitzat per l’artista en Josep Maria Nuet i que la feligresia de la nostra parròquia li oferí amb motiu de la seva ordenació episcopal. A totes les parròquies on va exercir com a pastor, va saber transmetre aquesta devoció que ell sentia per la Mare de Déu organitzant i promovent peregrinacions i romiatges a Montserrat, sent el referent de la catalanitat en moments difícils i complicats com ell mateix ens deixà escrit:
“És al
servei d’aquest poble, força desemparat – com ovelles sense pastor – que
s’orienta en principi la nostra pastoral. I en ella té un lloc important el
Montserrat del cor, que mai no hauríem de cohibir, sinó tot al contrari, fer-ne
un caminet d’evangelització” (La canya esquerdada. Ed.
Mediterrània. 1993).
L’altra data important d’aquest mes va ser la del 16 de juliol de 1991 en la que el Sant Pare Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de Barcelona. La notícia ens va omplir de joia a tots els que, coneixent al “nou bisbe”, veiem en ell les qualitats necessàries per ser un bon bisbe, que troben ben reflectit en les paraules del cardenal Martínez Sistach quan el definí com: “Home de Déu i d’Església. A aquesta condició que ell sempre va viure amb fidelitat s’hi ajuntaven un seguit de qualitats i virtuts humanes que el feien molt sensible a les necessitats de les persones i de les institucions, senzill i proper a tothom, home de diàleg i de proposta positiva del missatge de Jesús, interessat per la presència de l’Evangeli en la identitat i cultura de Catalunya”
Uns anys enrere, quan molta gent feia llistes del possible nomenament del successor del Dr. Jubany, ja hi havia hagut algú que havia suggerit el seu nom. El dia 23 de març de 1990, el llavors bisbe de Tortosa, mns. Ricard Maria Carles va ser nomenat nou bisbe de Barcelona. Var ser un any més tard quan, juntament amb mn. Carles Soler, que posteriorment va ser bisbe de Girona (2001-2008), va ser nomenat bisbe auxiliar.
En un primer moment, no ho tenia clar “això de ser bisbe” quan el nunci del Papa, mns. Tagliaferri, li va comunicar la intenció del Sant Pare. Com va expressar en una entrevista que li van fer el novembre de 1991, deia: “Un tipo como yo, obispo”. Després confessà que qui va tenir “molta culpa”, va ser mossèn Joan Bonet i Baltà (fundador de la Parròquia), qui l’aconsellà i l’insistí que acceptés el nomenament, tot i les incerteses que això li provocava en aquells moments.
Per finalitzar una anècdota que explicava sovint d’aquells dies, era que un cop acceptat el nomenament li va preguntar al nunci si a partir d’ara havia de posar-se la camisa negra i el coll blanc, i el nunci respongué: “Tots els capellans ho han de portar”.
