Reproduïm el text que ens ha fet arribar mn.
Felip-Juli Rodríguez vicari durant els anys 1986-1991 mentre n'era rector mns. Joan
Carrera i que després el succeí com a rector (1991-2005). Agraïm sincerament la
seva col·laboració.
Tot rellegint part del testament del Bisbe Joan em venen a la memòria els
cinc anys conviscuts amb ell com a vicari que vaig ser de la seva parròquia.
En primer lloc remarcar el realisme cristià davant el que dona de si la
vida en aquest món, deia “tot allò que neix mor”, important per no perdre
l’oremus en el caminar per aquest món. Aquesta mirada tranquil·la ajuda per ser
honest en el viure de les persones.
Jesucrist ha estat el nord de la seva existència, ho tenia molt i molt
clar, penso que és d’aquest punt de partença que s’entén la seva trajectòria
sempre oberta a percebre els canvis socials i de l’Església mateixa, alhora que
la seva persona s’anava adaptant amb personalitat pròpia en relació a la missió
ministerial: servir a l’home actual, amb tot el que significa de nous
reptes.... mirada confiada sobre les persones, fins i tot aquelles que mai li
van facilitar el camí dins l’Església, que estimava com la seva pàtria espiritual.
Evangelització i la pròpia conversió esdevé com una fita necessària per
respondre al moment present davant l’insistent moviment apostòlic de Joan Pau
II, Benet XVI i de tota l’Església que s’orienta cap una nova manera
d’evangelitzar el món present.
El bisbe Joan confiat en l’ajut matern de la Mare de Déu, sota l’advocació
de Montserrat, per fer el pas definitiu
la pàtria celestial.
Del bisbe Joan només en resta agraïment per la seva vida senzilla, gens
pretensiosa ni egocentrista. Va saber viure com la majoria de la gent del
nostre poble català que estima la seva gent, els seus avenços sense
espectacularitat enganyosa i que sap entendre’s amb tothom de bona voluntat,
sense veure enemics a tot arreu.
El bisbe Joan ha enriquit, amb la seva manera de ser i de saber estar, el
nostre poble, l’Església i tots aquells que l’han tractat, sense cap més
interès que gaudir de la seva saviesa
Felip-Juli Rodríguez Piñel, pvre.
