Continuant amb el seguit de converses amb
persones que han conegut el bisbe Joan, us volem fer arribar, aquesta darrera i
força interessant, mantinguda amb el pare Enric Puig i Jofre, jesuïta,
secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
El pare Puig va col·laborar estretament amb el bisbe
Joan com a canceller-secretari del
Bisbat de Barcelona del 1996 al 2000. Ens explicà, però, que ja s'havien
conegut anteriorment, cap a l'any 1975, quan el treball elaborat pel pare Puig
i un grup de monitors: "Una
experiència de colònies. Calafell-74" guanyà el premi Antoni Balmanya,
1975 que concedia l'editorial Nova Terra de la qual el bisbe Joan n'era, aleshores, director
literari.
Aquesta intensa col·laboració al Bisbat va fer
créixer una recíproca i sòlida amistat que es mantingué fins a la mort del
bisbe Joan i encara més enllà, quan el pare Puig s'encarregà de recollir i
organitzar en el llibre "Els que ens
han precedit" els escrits publicats a la secció Ara mateix del setmanari Catalunya
Cristiana, sobre persones que el bisbe Joan considerava importants.
Durant el desenvolupament de la conversa, el
pare Enric Puig ens destacà tres moments
importants en la vida del bisbe Joan. El primer va ser quan, de petit i en
plena postguerra civil espanyola, mossèn Tomàs Garcia Garrote, vicari de la
seva parròquia de Sant Feliu i, posteriorment jesuïta, l'acompanyà
espiritualment durant els seus anys d'infantesa, període
en el qual decidí, de ben jovenet, ingressar al Seminari.
El segon moment important, el situà quan, essent
ja seminarista, es reunia amb un grup de joves jesuïtes, entre ells el pare
Joan Torres i Gaset (que col·laborà a la nostra Parròquia entre els anys 1980 -
1987… ). En aquestes trobades es respirava una inquietud social i creixia la
sensibilització i l’apropament cap a la causa obrera. Aquesta preocupació i
interès el portà, anys més tard, a acceptar el càrrec de vicari episcopal
d'ambients obrers (1967-1976) que li proposà el bisbe Marcelo González.
El tercer moment que ens destacà el pare Puig
va ser quan va conèixer mossèn Joan Bonet, amb el qual va travar una intensa
amistat i de qui heretà l'estimació al
seu país i la voluntat de diàleg entre fe i cultura i la incidència d’aquests
valors en la societat.
 |
| El pare Enric Puig, en mig d'en Jordi García i en Jordi Breu |
Encara ens podríem allargar molt més referint altres
aspectes emotius de la conversa, al voltant de la figura del bisbe Joan, dels
quals en volem destacar, si més no, els següents: la concepció d'home senzill i
coherent; estudiós, intel·lectual, amb un gran bagatge cultural i, en molts àmbits,
autodidacta; gran amic dels seus amics, de cor generós,sempre disposat a ajudar
aquell que ho necessités i de paraules i conviccions que sempre van tenir (i
encara tenen) una gran incidència tant en l'Església com a la societat
catalana.
D’acord amb això, creiem que el bisbe Joan se
sentiria feliç amb l'elecció del Sant Pare Francesc i esperançat amb l’inici
del seu compromès pontificat.
Agraint al pare Enric Puig l'estona que ens
dedicà, tot recordant amb emoció la figura del bisbe Joan, voldríem donar per
acabat aquest article amb unes paraules seves, extretes, precisament, del
pròleg del llibre, "Els que ens han
precedit", obra pòstuma del bisbe Joan:
"Obert
al diàleg i bon comunicador, treballà per elevar el pensament catòlic, integrat
en el mosaic cultural català, en diàleg franc i permanent per apropar-hi,
respectuosament, amb els qui no pensaven com ell, el testimoni del seguiment de
Jesús, el Crist Salvador".
