Una visió molt particular del Bisbe Joan

Són moltes les vegades que he utilitzat un dibuix per motivar als meus alumnes, a l'inici d'una unitat, per descriure un personatge o un paisatge o per fer volar la imaginació i que ells mateixos, a partir d'un gargot creïn un personatge fantàstic,...

Per això em declaro seguidor dels dibuixos de la Pilarín . Els seus dibuixos són propers a tots els nens i nenes "de totes les edats". M'agrada quan ella es defineix com a "ninotaire" i la resposta que va fer de nen a la pregunta "Què és un nen" que li va fer el periodista del diari ARA, en Francesc Orteu:

"Un nen és una persona, que té la circumstància que és una persona encara petita, però que en el fons té tot allò que té una persona adulta: té murrieria, té picardia, té caràcter, voluntat, té tot el que tindrà quan serà un adult, i sovint és bo parlar-li com si ja fos adult."

En la biografia realitzada per M. Àngels Ferrer ens diu que:

Ha treballat tots els formats: el dibuix animat, la il·lustració de llibres de contes, de caràcter didàctic i de tots els àmbits: història, geografia, biografia, etnografia, narrativa , a més d’imatges soltes com felicitacions, calendaris, cartells, abecedaris i sil·labaris, mapes, imaginaris, àlbums, papereria, tires de còmic, acudits, auques, ceràmiques, caricatures, fulls de mà, pintures murals, joies, objectes de tota mena, jocs interactius o ninots en volum (gegants).

A tall d’anècdota, el seu llibre sobre les institucions catalanes de l’editorial Llavor va comportar que fos rebuda pel rei d’Espanya, Joan Carles I, que li va demanar si podia fer el llibre extensiu a les altres comunitats autònomes. La Pilarín li va contestar que si havia fet aquest primer i havia estat dedicat a les institucions catalanes era perquè la nostra cultura havia estat molt maltractada. En tot cas, ha anat il·lustrant llibres sobre les institucions d’altres comunitats autònomes, perquè la Pilarín no és persona tancada, compagina el seu catalanisme (l’any 2010 dóna suport al referèndum per la independència que es va fer a diverses localitats catalanes) amb un universalisme inherent al seu tarannà, procedent d’una tradició familiar.

Des de 1964 que publicà el seu primer conte "El meu pardal", ha publicat més de 800 llibres entre els que vull destacar els volums de la Història de Catalunya juntament amb l'editor Martin Casanovas i l'historiador Oriol Vergès, la col·lecció de dibuixos de "Si us plau" de l'Editorial Claret de l'any 1986, les Petites Històries editades per Ed. Mediterrània i amb l'Editorial Nova Terra "El gat i el lloro", 1966 "Para entender en política: democracia para principiantes", 1977, quan el Bisbe Joan n'era el director literari.

També cada setmana dibuixa un dibuix o una tira a Catalunya Cristiana, en les que alguna vegada ha fet referència del Bisbe Joan, aquí en tenim una el número dedicat al Bisbe Joan poc després de la seva mort.