MONTSERRAT, REFUGI ESPIRITUAL

Montserrat ens va rebre amb un dia clar i sense núvols, no hi feia excessiva calor, una temperatura agradable, certament, per aquestes dates de juliol. Venia de gust passejar i imbuir-se en l'ambient serè i tranquil que s'hi respirava a la Muntanya Santa, lluny encara de la munió sorollosa de gent que sol aplegar-s'hi qualsevol dia d'estiu.

El so dolç i solemne de les campanes de la basílica ens convidà a participar de la missa conventual. Una missa que, tot sigui dit, convida molt més al recolliment silenciós perquè n’ha restringit  l’accés  als pelegrins, evitant-ne, així, el brogit dels qui, encuriosits,entren i surten de la basílica.

El text de la lectura de l'Èxode ens ajuda a la reflexió i a la meditació: El Senyor li diu a Moisès: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor». Les paraules del celebrant a l'homilia, després de la lectura de la paràbola del blat i el jull de l'evangeli (Mt 13, 36-46) ens recorden que Jesús ens convida, un cop més, a tenir els ulls fixats al cel i, sobretot, a fer el bé i presentar-nos davant de Déu amb les mans plenes d'actes de fe, d'esperança i d'amor amb què podem enriquir petites accions que ens apropen més a Jesús. I així hem recordat que ho expressava, també, el bisbe Joan: "El millor que ens ha pogut passar a la vida és haver conegut Jesucrist".

Després de l’ofici religiós, el pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ens rebé en una de les dependències del Monestir. Després de les pertinents presentacions i salutacions, vam iniciar la conversa  explicant  el camí recorregut fins ara per la Comissió. Li vam lliurar un dossier explicatiu mentre li comentàvem els actes d'homenatge i li descrivíem el sentit i el contingut de l'exposició fotogràfica retrospectiva. En tot moment ens escoltà molt atentament, interessant-se per la possibilitat que aquesta exposició pogués ser acollida a Montserrat, en record del bisbe Joan a qui tant s’estimava.

La conversa continuà molt cordialment i distesa, recordant  paraules i moments entranyables,viscuts al costat del bisbe Joan. El mateix Pare Abat ens feu palesa la comunió del bisbe Joan amb el Monestir de Montserrat des de la seva ordenació sacerdotal, l'11 de juliol de 1954. Amb ell foren ordenats, també, alguns companys de Seminari i diversos monjos del Monestir. Per aquesta raó i en record d’aquesta significativa efemèride, el bisbe Joan acostumava a  pujar cada any per donar gràcies a Déu per la seva vocació sacerdotal i per retrobar-se amb els companys d’ordenació. El Pare Abat va fer referència, també, al lloc de privilegi de què gaudeix la imatge de la Moreneta, com a símbol predilecte del bisbe, al bell mig del seu escut episcopal.

Aquest estret vincle amb l'entorn del monestir i la seva particular estimació per la Mare de Déu de Montserrat, ens argumentà l'Abat, permeteren al bisbe Joan mantenir una gran amistat amb alguns monjos de la comunitat, com ara el pare Marc Taxonera, amb els quals  col·laborà en diverses actuacions socials i pastorals; un sentiment profund que el va acompanyar al llarg de la seva professió pastoral, fins al punt de considerar el Monestir, un indret especial, un refugi espiritual propi.

El Pare Abat elogià el bisbe Joan com a gran coneixedor de la societat en què va viure i  reconegué, amb una certa melangia, que el trobava molt a faltar personalment, és clar, però sobretot per la força de la seva paraula i les seves encertades intervencions  en les reunions eclesials i en els mitjans. Quan expressava el seu pensament crític envers d’altres  que no pensaven com ell, sempre ho feia des de l’estimació i el respecte, sense imposicions, en un exercici de crítica generosa i constructiva, que tan poc sovinteja, malauradament en l’ésser humà. Són trets  com aquest que han fet del bisbe Joan una persona tan estimada per tothom. L’abat recordà molt especialment els exercicis espirituals que dirigí a la comunitat de monjos, activitat que es trobava desenvolupant, precisament, al Miracle, casa vinculada a Montserrat, quan el va sorprendre un vessament cerebral d’irreversibles conseqüències.

Durant  la conversa el Pare Abat destacà, també el grau de compromís que el bisbe Joan sempre mantingué amb el seu país i la seva destacada aportació al document Arrels Cristianes de Catalunya de 1985.

No sorprèn, doncs, el fet que en una primera trobada, en una sala propera on ens trobàvem conversant, aprofitant l'aplec de penyes barcelonistes celebrat l'any 1974, el bisbe Joan Carrera fes sentir la seva veu per encunyar el nom de “convergència” per definir una federació de partits catalanistes amb l'objectiu de defensar el nacionalisme de Catalunya contra l'opressió franquista. Convergència i  comunió van ser, precisament, uns valors que sempre van ser presents i van caracteritzar el seu discurs.

El Pare Abat també va destacar aquest fet amb una frase que defineix prou bé la figura del bisbe Joan i amb la qual volem acabar la nostra trobada: "Era un home de comunió i d'Església que amb una gran senzillesa i humilitat ha estat un referent per a tothom, tant de gent creient com d'altres més allunyats de la fe".

Els membres del Memorial volem agrair al Pare Abat les paraules encoratjadores de reconeixement que ens va adreçar, pel que significa aquesta iniciativa que permetrà gaudir del record del bisbe Joan a totes les persones que tant el vam estimar.

Així doncs, amb l'esperit de comunió que ens va transmetre el bisbe Joan, compartint amb ell la seva devoció, ens posem, també nosaltres, sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat perquè sigui ben present en aquest sentit homenatge.

El Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler amb membres de la Comissió Bisbe Joan Carrera
el 30 de juliol de 2013

Potser t'agraden aquestes entrades

Entrevista El Punt Avui

Entrevista El Punt Avui Entrevista de Mireia Rourera a en Jordi Breu i a mn. Jaume Aymar. 2 de juliol de 2018

La nostra seu està al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra