Després de les darreres entrevistes amb diverses
personalitats de l’àmbit cultural, eclesiàstic i polític-institucional envers
la figura del bisbe Joan Carrera, volem dedicar, també, un espai al testimoni
d'en Joan Torras, professor i pintor en
actiu als seus 84 anys, i a la seva encantadora esposa, Maria ambdós grans amics
d’infantesa del bisbe.
En aquesta ocasió, l’espai de l’entrevista va
transcórrer en el mateix estudi- taller de treball que en Joan té habilitat en
una singular estança a casa seva. L’ambient que ens envoltava, ple de paletes
de pintor, pinzells, pots i tubs de pintures de colors i diversos quadres va
emmarcar la nostra agradable conversa amb aquest matrimoni reposat que va
començar a recordar detalls de la vida i tarannà del bisbe Joan i també de la
seva mare, la sra. Josefina, il·lustrant-los
amb algunes fotografies, escrits o facsímils de quadres que el propi Joan
Torras havia pintat i regalat al bisbe.
 |
| "Els deixebles d'Emaús"(2002) Pintura a l'oli de 116 x 86 cm. |
Vam parar especial atenció en un d’ells “ Els deixebles
d’Emaús”, pintat l'any 2002 i fixant-nos en la fesomia del Crist, vam
comprovar l’encert ineludible de les paraules d’elogi que el mateix bisbe Carrera
dedicà a l’obra d’en Torras en un dels seus articles quan deia:
“Torras
aconsegueix de donar a les seves figuracions de Jesús una pàtina de compostura
que mai, però, arriba a la rigidesa:
només al punt just perquè ens adonem que és un de nosaltres i, alhora, és
l’Altre.” (Ara mateix , 2010: 1279)
En obrir el sobre que tan curosament havia disposat en
Torras, ple de fotografies i documents referents al seu “estimat amic Joan” referint-se amb aquesta familiaritat al bisbe
Joan, els nostres contertulians van
compartir amb nosaltres els seus records i la transcendència de la seva
profunda amistat.
De petit, el recorden com una persona extremadament
tímida que anava a fer d'escolà i que de ben jovenet ja va ingressar al
seminari. Aquest fet va comportar
separar-se, potser massa aviat, de la seva mare, amb la qual sempre va
mantenir una estreta i exemplar relació, la qual cosa, com ens comentà la Maria,
“li va costar força de pair”. Tot i la separació, aquest estret vincle va
permetre establir un fil conductor excepcional de valors d’espiritualitat i autenticitat
, que desenvoluparia de ben petit, recordant també la imatge de la seva mare
agenollada al primer banc de l’església davant del Santíssim, i que serien
alguns dels signes d’identitat i espiritualitat del que seria futur bisbe.
Aparentment, potser no era l’òptim candidat potencial, però, com ens
comentà subtilment el matrimoni Torras, en Joan Carrera anava filant a poc a
poc un teixit ben travat i ferm, fent via com una formigueta sense cap
pretensió de protagonisme, sense massa soroll ni escarafalls. Una altra virtut,
entre d’altres que li reconeixien era el seu optimisme i actitud positiva
davant les adversitats o la precarietat de circumstàncies quotidianes com ara
la senzillesa i humilitat de les vivendes que compartia amb la seva mare, que
sempre acabava trobant quelcom positiu (a voltes difícil de trobar!), mirant
d’animar el seu fill que mai va deixar de patir, no pas per ell, sinó per oferir el millor a la seva estimada mare.
Altres elogis que van manifestar envers la persona del
bisbe Carrera van ser la seva capacitat d’arribar a la gent i d’estar“allà on se’l cridava” sense donar cap
importància a aquella gent que intentava, sense sortir-se’n, titllar-lo amb una
determinada ideologia. “Sempre va saber
estar al seu lloc” potser, en aquest cas particular, mai el possessiu “seu”
ha estat més ple de significat. El bisbe Carrera es va crear un lloc propi que
projectava cap els altres.
D’altra banda, el matrimoni Torras destacà el seu
sentit visionari, d’anar sempre una passa endavant dels esdeveniments, producte
d’una ment oberta i d’una intel·ligència
extraordinàries.
L’entrevista va tenir, també, certa càrrega d’humor
quan en Joan ens va ensenyar una mena de caricatura d’un recés celebrat l'any
1988 a Rubí que va servir per exemplificar una altra qualitat destacable del
bisbe Carrera: la seva elegant ironia, farcida sempre de subtil intenció.
La cordial trobada va servir perquè dues generacions
recordéssim que, tot i en diferents moments, vàrem coincidir en conèixer i
compartir amb mn. Joan moments
viscuts que perduren en la nostra memòria
Volem agrair al Joan i la Maria les seves reveladores
aportacions sobre el bisbe Carrera i l’entranyable rebuda a casa seva i volem
fer-ho amb unes paraules referides al bisbe Carrera que bé poden concloure
aquest article: “Per als qui vam tenir el privilegi de conèixer-lo, tenim
un sant al cel”.
