QUAN EL SERVEI PASTORAL I L’ART S’AGERMANEN

Després de les darreres entrevistes amb diverses personalitats de l’àmbit cultural, eclesiàstic i polític-institucional envers la figura del bisbe Joan Carrera, volem dedicar, també, un espai al testimoni d'en Joan Torras,  professor i pintor en actiu als seus 84 anys, i a la seva encantadora esposa, Maria ambdós grans amics  d’infantesa del bisbe.  

En aquesta ocasió, l’espai de l’entrevista va transcórrer en el mateix estudi- taller de treball que en Joan té habilitat en una singular estança a casa seva. L’ambient que ens envoltava, ple de paletes de pintor, pinzells, pots i tubs de pintures de colors i diversos quadres va emmarcar la nostra agradable conversa amb aquest matrimoni reposat que va començar a recordar detalls de la vida i tarannà del bisbe Joan i també de la seva mare, la sra. Josefina,  il·lustrant-los amb algunes fotografies, escrits o facsímils de quadres que el propi Joan Torras havia pintat i regalat al bisbe.

"Els deixebles d'Emaús"(2002)
Pintura a l'oli de 116 x 86 cm.
Vam parar especial atenció en un d’ells “ Els deixebles d’Emaús”, pintat l'any 2002 i fixant-nos en la fesomia del Crist, vam comprovar l’encert ineludible de les paraules d’elogi que el mateix bisbe Carrera dedicà a l’obra d’en Torras en un dels seus articles quan deia:
         “Torras aconsegueix de donar a les seves figuracions de Jesús una pàtina de compostura que mai, però, arriba  a la rigidesa: només al punt just perquè ens adonem que és un de nosaltres i, alhora, és l’Altre.” (Ara mateix , 2010: 1279)

En obrir el sobre que tan curosament havia disposat en Torras, ple de fotografies i documents referents al seu “estimat amic Joan” referint-se amb aquesta familiaritat al bisbe Joan, els nostres contertulians  van compartir amb nosaltres els seus records i la transcendència de la seva profunda amistat.

De petit, el recorden com una persona extremadament tímida que anava a fer d'escolà i que de ben jovenet ja va ingressar al seminari. Aquest fet va comportar  separar-se, potser massa aviat, de la seva mare, amb la qual sempre va mantenir una estreta i exemplar relació, la qual cosa, com ens comentà la Maria, “li va costar força de pair”. Tot i la separació, aquest estret vincle va permetre establir un fil conductor excepcional de valors d’espiritualitat i autenticitat , que desenvoluparia de ben petit, recordant també la imatge de la seva mare agenollada al primer banc de l’església davant del Santíssim, i que serien alguns dels signes d’identitat i espiritualitat del que seria futur bisbe.
Aparentment, potser no era  l’òptim candidat potencial, però, com ens comentà subtilment el matrimoni Torras, en Joan Carrera anava filant a poc a poc un teixit ben travat i ferm, fent via com una formigueta sense cap pretensió de protagonisme, sense massa soroll ni escarafalls. Una altra virtut, entre d’altres que li reconeixien era el seu optimisme i actitud positiva davant les adversitats o la precarietat de circumstàncies quotidianes com ara la senzillesa i humilitat de les vivendes que compartia amb la seva mare, que sempre acabava trobant quelcom positiu (a voltes difícil de trobar!), mirant d’animar el seu fill que mai va deixar de patir, no pas per ell, sinó per  oferir el millor a la seva estimada mare.

Altres elogis que van manifestar envers la persona del bisbe Carrera van ser la seva capacitat d’arribar a la gent i d’estar“allà on se’l cridava” sense donar cap importància a aquella gent que intentava, sense sortir-se’n, titllar-lo amb una determinada ideologia. “Sempre va saber estar al seu lloc” potser, en aquest cas particular, mai el possessiu “seu” ha estat més ple de significat. El bisbe Carrera es va crear un lloc propi que projectava cap els altres.

D’altra banda, el matrimoni Torras destacà el seu sentit visionari, d’anar sempre una passa endavant dels esdeveniments, producte d’una ment oberta  i d’una intel·ligència extraordinàries.

L’entrevista va tenir, també, certa càrrega d’humor quan en Joan ens va ensenyar una mena de caricatura d’un recés celebrat l'any 1988 a Rubí que va servir per exemplificar una altra qualitat destacable del bisbe Carrera: la seva elegant ironia, farcida sempre de subtil intenció.  

La cordial trobada va servir perquè dues generacions recordéssim que, tot i en diferents moments, vàrem coincidir en conèixer i compartir amb mn. Joan moments viscuts que perduren en la nostra memòria


Volem agrair al Joan i la Maria les seves reveladores aportacions sobre el bisbe Carrera i l’entranyable rebuda a casa seva i volem fer-ho amb unes paraules referides al bisbe Carrera que bé poden concloure aquest article: “Per als qui  vam tenir el privilegi de conèixer-lo, tenim un sant al cel”.


Potser t'agraden aquestes entrades

Entrevista El Punt Avui

Entrevista El Punt Avui Entrevista de Mireia Rourera a en Jordi Breu i a mn. Jaume Aymar. 2 de juliol de 2018

La nostra seu està al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra