Fa un dies coincidint amb la festivitat de
santa Eulàlia, vaig estar llegint, amb els meus alumnes la biografia d'aquesta
Santa, "la de bon parlar", "la que parla bé". Una noia barcelonina
que un dia decideix presentar-se davant Dacià i confessar: -"Jo sóc
Eulàlia, la serventa del meu Senyor Jesucrist, en ell hi tinc posada la meva
confiança."
Encara tenia ben present la missa en record de
la Rosa Deulofeu. Aquest any ha fet deu anys de que la Rosa ens deixà i com ho
va fer segles enrere santa Eulàlia, tenia viva la seva fe en Jesucrist. En la
carta que va escriure a tots els qui s'havien interessat per la seva salut quan
se li va declarar la malaltia, ens recordava aquest text del Deuteronomi:
"Sigueu valents, decidits, no tingueu por, no us acovardiu, el Senyor, el
teu Déu t'acompanyarà, no et deixarà, no t'abandonarà".
I amb les seves paraules refermava: "Vull
ser valenta, no pels meus esforços, perquè jo no en sóc, de valenta, sinó
perquè tinc la certesa que Ell és en mi, Ell no m'abandonarà en el que em
tocarà viure, que certament no sé què serà".
El bisbe Joan, n'era el seu director
espiritual, la visitava sovint durant tota la malaltia, i recordava els moments
en que compartiren feina al bisbat, pregària i reflexió a Sant Jeroni de la
Murtra. Al finalitzar de la missa exequial el dia del seu enterrament digué:
"Mirarem de ser com tu has estat i tu ens has ensenyat a ser. Ara, Rosa,
enterrarem el teu cos, Però el missatge de la teva vida...no l'enterrarem
mai."
Un grup de familiars i amics de la Rosa constituïren
l'Associació Amics de Rosa Deulofeu i coincidint amb el 5 è aniversari de la
seva mort, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach anuncià
la introducció de la causa de canonització per part de l'Arxidiòcesi de
Barcelona. Enguany Arquebisbes i Bisbes de la Conferència Episcopal
Tarraconense han donat el seu vistiplau a la incoació de la causa.
En el llibre "Rosa, el somriure de la fe"
el bisbe Joan ens deixava escrit:
"Ha estat una gràcia de Déu el pas de la
Rosa per la nostra vida, la de molts, la d'aquesta església diocesana nostra
que tant va estimar, la d'una infinitat de joves de tot arreu. Ara des de
l'altra riba, ens estimula i prega per nosaltres."
Ara que tots dos reposen en companyia de Déu
Nostre Senyor, qui sap si també podríem aconseguir que, a l'igual que la Rosa, s'iniciés
la causa canonització del Bisbe Joan.
