El dia 29 de juliol a la Sala Pere Casaldàliga
de la Llibreria Claret, es va presentar el llibre "La Unió de Graduats Catòlics. Història d'un moviment de laics a
Barcelona". Hi intervingueren el p. Ignasi Ricard, d'Editorial Claret,
editora del llibre, Mn. Joan Guiteras degà del Capítol de la Catedral de
Barcelona que introduí el contingut global del llibre i finalment Mn. Xavier
Bastida i Canal, autor de llibre, que explicà tot el referent a l'elaboració
del llibre, en el que recull la història del moviment des de finals dels anys
cinquanta principis del seixanta. Ell mateix va explicar la seva experiència
personal com a consiliari del moviment quan el 1987, Mns. Lluís Martínez
Sistach ho hagué de deixar al ser nomenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.
La Unió de Graduats Catòlics va néixer al
final dels anys cinquanta principi dels seixanta tenint com a referent els
moviments d'Acció Catòlica, concretament de la JUMAC i la JUFAC (Joventut
Universitària d'Acció Catòlica, masculina la primera i femenina la segona). En
aquells inicis destaquen noms com el del sr. Antoni Bascompte, mn. Joan Batlles
i Alerm, mn. Josep M. Brdés, mn. Josep M. Rovira Bellosso, etc.
Tal com destaca mn. Bastida en el llibre, el
moviment vol "descobrir la realitat on cadascú viu per tal
d'aprofundir en ella, veure com ens implica i tractem de millorar-la tant des
del punt de vista humà com de la fe (per conformar-la segons el pla de Déu).
Els instruments de què disposem són els expressats: l'equip, l'enquesta i la
reunió de militants" , utilitzant el mètode de Revisió de Vida.
En diferents apartats mn. Bastida fa
referència al Bisbe Joan, amb qui va ser condeixeble al seminari i també en la
seva intervenció destacà com el Bisbe Joan li suggerí el nom de mn. Ramon Prat,
rector del seminari, en aquells moments en substitució de mns. Lluís Martínez
Sistach, com a consiliari d'un dels grups.
El mateix Cardenal Lluís Martínez Sistach,
destaca en el pròleg del llibre que:
"Aquest
llibre fa història d'un moviment de laics que ja és història com a tal moviment,
però voldria acabar demanant al lector que llegeixi amb molta atenció quelcom que
diu el doctor Bastida en l'epíleg del seu treball: un somni - recordant el
famós somni de què parla Luther King i, en un context eclesial, també el
cardenal Hume. En aquest cas és el somni d'una Església i un món diferents: una
Església sempre reformada i, en ella i en el món, la presència constant i
activa dels cristians laics. Poden canviar les fórmules institucionals de
l'organització del laïcat, però el que no pot deixar de ser és el laïcat com a
tal i la seva missió en l'Església i en la societat. Això és constitutiu del
poble de Déu."
