dijous, 22 de maig de 2014

QUAN PRESSENTIM VEIENT LA BRANCA NUA

Maig. Plena primavera. Flors. Mes dedicat a la Verge Maria. Mes en el que tenen lloc les primeres Comunions d'aquells nens i nenes que, han participat de la catequesi.

Com cada any algun mitjà de comunicació ens recorda les despeses que origina aquestes celebracions i que els pares, religiosament (mai més ben dit), han de sufragar: vestits, convit, festes, obsequis,... però no ens diuen res de l'essència de la celebració cabdal: rebre per primera vegada el Cos de Crist. Aquest tema va merèixer una dedicada atenció per part del Bisbe Joan en totes les etapes de les seves responsabilitats pastorals.

Una de les primeres decisions com a rector de Sant Isidre va ser promoure i posar en marxa la catequesi per als nens i nenes del barri i del col·legi parroquial. En un primer moment va rebre l'ajuda de la comunitat de les germanes Avemarianas, que per aquells anys també va veure incrementat el seu nombre de religioses. Van començar per la creació i formació d'equips de catequistes que serien els encarregats de dur a bon port la tasca catequètica. La majoria de les que van formar aquest grup de catequistes eren mares - i també algun pare encara menys - de nens i nenes del Casal dels Àngels. Mestres del col·legi parroquial també van aportar la seva experiència pedagògica. A poc a poc joves de la parròquia s'incorporaren progressivament als diferents cursos, primer com catequistes ajudants i després com a responsables directes d'un grup. No en va havia escrit: "Les catequesis de primera comunió han significat sovint el punt de partida per a la formació d'equips de catequistes i per a l'establiment de cursos catequètics de postcomunió" (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 3 de juny de 1984).
 
Mn. Joan Carrera amb el seu grup de
catequesi de primera Comunió.
Principis dels anys 80
En un dels seus articles de la seva secció a Catalunya Cristiana,  "Ara Mateix" deia: "La festa de la primera Comunió ha arribat a les nostres mans com un regal pastoralment preciós. Cada any, una generació de pares porten els seus fills a l'Església, amb aquests motius. Sense aquesta festa, potser no hauríem pogut parlar-hi mai. És la gran ocasió per a un diàleg." (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 24 de juliol de 1988).

Abans d'acabar l'article, una excel·lent definició de catequista: "He volgut dedicar aquestes ratlles als qui realitzen el servei de la catequesi, com a petita mostra de suport a la seva tasca, en aquest mes de tantes primeres comunions i de tantes confirmacions. Són missatgers - la majoria, val a dir-ho, missatgeres - de Jesucrist i del seu Evangeli. (Ara Mateix. Catalunya Cristiana 25 de maig de 2000).

I per què el títol? És el títol d'una cançó que al Bisbe Joan li agradava cantar amb els nens i nenes de la catequesi;  i quan els hi ensenyava els hi feia posar atenció en el missatge d'esperança, d'alegria, d'amor, d'amistat ...

Quan pressentim veient la branca nua
que malgrat tot l'ametller florirà
quan esperem enmig de la nit crua.
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà:
quan l'amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.


I tot allò que fem amarat de l'amor a Jesús:
Jesús anava fent‑nos veure que allò que hom vol sempre ho pot abastar.


Potser en podríem prendre nota del missatge del Bisbe Joan i recuperar aquesta esperança del... malgrat tot l'ametller florirà ..... i aquesta il·lusió que malgrat tot.. la nostra alegria ningú no ens la prendrà! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes