Maig. Plena primavera. Flors. Mes dedicat a la
Verge Maria. Mes en el que tenen lloc les primeres Comunions d'aquells nens i
nenes que, han participat de la catequesi.
Com cada any algun mitjà de comunicació ens
recorda les despeses que origina aquestes celebracions i que els pares,
religiosament (mai més ben dit), han de sufragar: vestits, convit, festes,
obsequis,... però no ens diuen res de l'essència de la celebració cabdal: rebre
per primera vegada el Cos de Crist. Aquest tema va merèixer una dedicada
atenció per part del Bisbe Joan en totes les etapes de les seves
responsabilitats pastorals.
Una de les primeres decisions com a rector de
Sant Isidre va ser promoure i posar en marxa la catequesi per als nens i nenes
del barri i del col·legi parroquial. En un primer moment va rebre l'ajuda
de la comunitat de les germanes
Avemarianas, que per aquells anys també va veure incrementat
el seu nombre de religioses. Van
començar per la creació i formació d'equips de
catequistes que serien els
encarregats de dur a bon port la tasca
catequètica. La majoria
de les que van formar aquest grup de
catequistes eren mares - i també algun pare encara menys -
de nens i nenes
del Casal dels Àngels. Mestres del col·legi
parroquial també van aportar la seva experiència pedagògica. A poc a
poc joves de la parròquia s'incorporaren progressivament als diferents cursos, primer com catequistes ajudants i després
com a responsables directes d'un grup. No en va havia
escrit: "Les catequesis de primera
comunió han significat sovint el punt de partida per a la formació d'equips de
catequistes i per a l'establiment de cursos catequètics de postcomunió"
(Ara Mateix. Catalunya Cristiana 3
de juny de 1984).
 |
| Mn. Joan Carrera amb el seu grup de catequesi de primera Comunió. Principis dels anys 80 |
En un dels seus articles de la seva secció a Catalunya
Cristiana, "Ara Mateix" deia:
"La festa de la primera Comunió ha
arribat a les nostres mans com un regal pastoralment preciós. Cada any, una
generació de pares porten els seus fills a l'Església, amb aquests motius.
Sense aquesta festa, potser no hauríem pogut parlar-hi mai. És la gran ocasió
per a un diàleg." (Ara
Mateix. Catalunya Cristiana 24 de juliol de 1988).
Abans d'acabar l'article, una excel·lent
definició de catequista: "He volgut dedicar aquestes ratlles als qui
realitzen el servei de la catequesi, com a petita mostra de suport a la seva
tasca, en aquest mes de tantes primeres comunions i de tantes confirmacions.
Són missatgers - la majoria, val a dir-ho, missatgeres - de Jesucrist i del seu
Evangeli. (Ara Mateix. Catalunya
Cristiana 25 de maig de 2000).
I per què
el títol? És el títol d'una cançó que al Bisbe Joan li agradava cantar amb
els nens i nenes de la catequesi; i quan
els hi ensenyava els hi feia posar atenció en el missatge d'esperança,
d'alegria, d'amor, d'amistat ...
Quan pressentim veient
la branca nua
que malgrat tot
l'ametller florirà
quan esperem enmig de la
nit crua.
la nostra alegria ningú
no ens la prendrà.
Si en soledat vetllem el
ble que crema
per si un amor ens
allarga la mà:
quan l'amistat desbordi
tot esquema,
la nostra alegria ningú
no ens la prendrà.
I tot allò que fem amarat de l'amor a Jesús:
Jesús anava fent‑nos veure que allò que hom vol sempre ho pot
abastar.
Potser en podríem prendre nota del missatge
del Bisbe Joan i recuperar aquesta esperança del... malgrat tot l'ametller florirà ..... i aquesta il·lusió que malgrat tot.. la nostra alegria ningú no ens la prendrà!
