El
Bisbe Joan Carrera era una home de pensament i acció, d'esperit inquiet, conegut i estimat pel seu tarannà dialogant i proper. Preocupat per l'Església
en general i per la diocesana en particular i per Catalunya. Identificat doncs
amb l'Església Catalana, amb la Nació, progressista políticament i teològica, a
les antípodes del sectarisme. Parlava amb veu, gestos i silencis, aquests de
vegades estentoris. Va ser
un home bo, coherent i capaç d'establir ponts de diàleg. Els seus textos eren de
profunda admiració per creients i no creients, polítics de totes les
tendències, capellans, bisbes,... No en va l'Albert Manent ens deixà escrit
sobre ell aquestes paraules: "Des
del Bisbe Josep Torres i Bages, no hi ha hagut a Catalunya, un prelat que
tingui una obra tan extensa, tan sòlida i amb tants registres". També
el mateix autor ens explicava que en les seves vetllades amb Mn. Joan Bonet i
d'altres amics com els monjos de Montserrat Marc Taxonera, Hilari Raguer, Josep
Massot, parlaven del pensament de figures tan destacables com el canonge Carles
Cardó o Jacques Maritain. "Jo
admirava en Carrera per la seva feina en els suburbis i que tingués una ploma elegant, amb la qual acostava a
l'Evangeli i feia ressaltar la cultura i la història de Catalunya, vinculada a
una Església que es trobava molt arrelada al país."
Divulgà especialment textos del
Concili Vaticà II, alhora que parlava de temes socials i culturals i
subratllava els problemes de la immigració. El 1966 fou el fundador, amb alguns
laics, del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Grup Sant
Jordi i es preocupà a fons perquè laics catòlics es formessin en el pensament
social de l’Església, malgrat les dificultats amb el règim totalitari de
l'època, de cara a una previsible obertura democràtica, mentre en la
clandestinitat obrera i part de la política hi havia una gran preponderància
del marxisme. Per això impulsà el
compromís polític dels cristians, treballà amb grups democratacristians i
especialment amb polítics, també catòlics militants, com Jordi Pujol o Anton
Cañellas, i els ajudà en el període de la transició de la dictadura a la
monarquia democràtica.
El Bisbe Joan és recordat pel seu
compromís amb Catalunya i amb la seva gent i pel fet de ser un ferm defensor de
l'Església Catalana i de Catalunya a qui tan entimava. Prova d'aquesta
estimació la tenim quan afirmà: "Jo
em vaig veure obligat a ser nacionalista, perquè el meu país era atacat, i
l'havia de reivindicar i defensar. Però no per gust. Si Catalunya hagués tingut
el que havia de tenir tot país, jo m'hauria preocupat d'altres coses."
Ningú com el Bisbe Joan Carrera coneixia tant
la diòcesi perquè, a més, connectava perfectament amb la societat barcelonina i
catalana. Va treballar amb l’Acció Catòlica, va tenir el suport de laics de
tendències diferents i va treballar amb els moviments eclesials o laïcals i
nous moviments. Ha estat respectat per d’altres opcions apostòliques, per
intel·lectuals no cristians i ha esdevingut un referent en el món cultural i
social català.
Destaca també la seva preocupació,
dedicació pels temes socials. Des de ben jove sentí la necessitat de dedicar-se
als immigrants que venien en precàries condicions i que un cop aquí
necessitaven casa, feina, escoles,... i sobretot acollida. Allà on exercí
primer com a vicari i després com a rector esmerçà tots els seus esforços en
aquest camp, juntament amb el d'ajudar al món obrer (fou vicari episcopal de
mon obrer entre 1972 i 1076). Mn. Jaume Aymar el recorda com "un home que vivia amb molta senzillesa i que
sense fer molt de soroll anava treballant per als altres".
El perfil del
Bisbe Joan Carrera no seria complet sense tractar el vessant catalanista. El
bisbe Joan era «cristià i català a totes»,
com afirmà el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig. En l'àmbit
eclesiàstic, va defensar la idea de la creació d'una conferència episcopal
catalana, a més de reclamar l'elecció per part del Vaticà de bisbes catalans. El
Bisbe Joan sempre va treballar a Catalunya basant-se en els principis del
concili Vaticà II. Com destacava ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol,
el bisbe Carrera era «un gran coneixedor
de la cultura catalana». En l'àmbit polític, va participar en la fundació
de Convergència Democràtica de Catalunya i va sentir-se molt proper a Unió
Democràtica de Catalunya. El bisbe, però, va tenir bona relació amb totes les
forces polítiques.
Tot i que no era un home
excessivament mediàtic, va ser un gran comunicador. Va impulsar Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Des de l'any 1983 i fins el 2008, any en que va morir, escrivia
la secció "Ara Mateix" al setmanari Catalunya Cristiana. També es va
convertir en un habitual a Catalunya Ràdio, sense defugir mai qualsevol
invitació d'algun altre mitjà tot i no estar d'acord amb el teu tarannà o
ideari . En l'àmbit cultural, Carrera serà recordat per la fundació de
l'editorial Terra Nova i la publicació de diversos llibres i articles. Com mns.
Joan E. Jarque diu en la presentació del llibre que recopila tots aquest
escrits: "El ventall de temes
enfocats i analitzats, la varietat de persones finament esbossades, i
comentades, la quantitat de parròquies, institucions i pobles esmentats, de
llibre i publicacions de tota mena citades, de situacions i d'esdeveniments
religiosos, polítics, culturals..., descrits i valorats en la seva recercada
columna és impressionant".
Cal recordar les paraules del
president Artur Mas en la inauguració de l'exposició que fa un repàs per la
vida del Bisbe Joan: "Un Ara Mateix
per sempre" i que tingué lloc a Montserrat el dia 26 d'abril de 2014. El president Artur Mas va destacar que hi ha “motius d’agraïment infinits a la seva persona",
i un d’ells és precisament “la
seva estima a Catalunya” i el fet que “va construir ponts de manera constant en el país”. Com a
persona, va remarcar que “va ser
sobretot un home bo, senzill, de tracte afable, proper, prudent, pedagògic,
savi, generós i valent”. I, en relació amb la seva tasca, va assenyalar
que “va fer molt de bé en la societat
en general”. “Va ser un
precursor i un renovador, fins al punt que molts dels seus escrits són d'una
actualitat tremenda”, va afirmar, i va afegir finalment que “el país li té moltes coses a agrair”.
