PER ACOMIADAR L'ANY 2018

Acabem l'any 2018 i us deixem un recull d'accions que s'han anat realitzant aquests últims mesos en records del Bisbe Joan; concretament a la parròquia de Sant Isidre Llaurador de L'Hospitalet de Llobregat, a la parròquia de Sant Francesc d'Asís de Badalona i a l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana a través de la revista digital "Poble de Déu"

Volem tenir un especial record per en Josep Martí i Montoliu, que des del dia 20 de setembre descansa en la pau del Senyor i que també fou una persona molt propera al Bisbe Joan col·laborant amb ell a Sant Isidre i a l'escola parroquial Casal dels Àngels. Demanem al Senyor per l'etern descans de la seva ànima. 

Per començar presentem l'escrit que el P. Francesc Casanova i Aldrofeu S.I. va escriure al Full Parroquial nº 614 de la Parròquia de Sant Isidre en el que ens parla de la seva amistat amb mn. Joan.

El Bisbe Joan, mossèn Joan va ser un amic meu i un regal per a l’església de Catalunya. Era un home que apreciava molt la companyia, la bona harmonia, el diàleg, sempre a punt per a parlar en els mitjans de comunicació per presentar la seva visió – molt positiva – de l’Església.
Un home que confiava plenament en les persones, encara que tinguessin idees diferents o contràries a les seves. Un home que estimava tots aquells que entraven en relació amb ell. Un home que no tancava la seva vida de prevere, i després de bisbe, als àmbits eclesials; sinó que s’obria amb un interès especial a tots els aspectes de la cultura, de la societat, de la política, amb un amor intens al país, amb un desig d’obertura a tothom, especialment atent a les necessitats dels més febles i marginats, amb una ment oberta a tots els corrents intel·lectuals: bona prova d’això són els seus interessants articles setmanals a la revista “Catalunya Cristiana”. M’agrada l’expressió d’un monjo de Montserrat: “era la ment episcopal que als nostres dies tenia la parla i la ploma més fines”. Un home que, per sobre de tot, tenia un gran amor a l’Església, de manera que en les tensions, enfrontaments, en totes aquelles coses que de vegades passen a la vida de l’Església i en la relació amb la societat, el que més li dolia era “ que sortís malparada la imatge de l’Església”. Un home que lluitava per “mantenir encès el ble que encara vacil·la
El vaig conèixer i tractar personalment en venir a col·laborar en aquesta parròquia: això era l’any 1988 en la celebració d’una assemblea parroquial – Déu n’hi do ja del temps que fa - . Ell havia demanat a la Companyia de Jesús un jesuïta que continués el servei que durant uns quants anys havia fet el P. Joan Torres. Així, després d’uns anys de col·laboració normal en la vida parroquial, que em va permetre conèixer i valorar en seu tarannà vaig viure intensament amb Mn. Paco, el rector actual, amb Mn. Felip, el rector anterior i amb Mn. Agustí el seu nomenament, primer com a Vicari episcopal i després com a Bisbe... i la seva vinculació amb la nostra parròquia va continuar ben viva – com sabeu – fins a l’últim moment.
Durant aquells anys vaig veure i viure intensament aquell esperit que comentava abans i em va fer molt de bé el seu testimoni personal. Crec que això ho reflexa molt bé aquest fragment que va deixar en el seu testament: “Vull consagrar els dies que em resten a la difusió de l’evangeli tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe; a viure jo mateix en un procés de conversió que mai no s’acaba”. Per la meva experiència a prop seu, crec que podem suprimir això de “més bé o més malament”, perquè la seva vida ha estat per a mi, i per a molts, un autèntic testimoni evangèlic, amb les limitacions que tots tenim per la nostra condició humana.
Vull recordar, per acabar aquestes línies, que Mn. Joan duia ben al cor la Mare de Déu, sota l’advocació de Montserrat. Allà, a la basílica de la Santa Muntanya va rebre l’ordenació presbiteral i la imatge de la Moreneta ha estat, com a senyal d’identitat, al centra del seu escut episcopal.

Seguim també a la parròquia de Sant Isidre ja que s'ha reeditat el text del Via Crucis que mn. Joan va deixar com a record. Reproduïm la introducció realitzada per mn. Francesc Prieto actual rector de Sant Isidre:


Un Viernes Santo, 29 de marzo de 1991, se rezó y meditó el Via Crucis con el texto redactado y publicado ese día, por Mn. Joan Carrera Planas, párroco entonces de nuestra parroquia de San Isidro Labrador.
A imagen de Buen Pastor, presidió la parroquia desde el año 1976 hasta el mismo año 1991. En ese mes de mayo, en la fiesta de nuestro santo patrón se despedía de la parroquia para compaginar su servicio como vicario episcopal del Maresme con el párroco de la parroquia de San Francisco de Asís, de Badalona.
El día de su onomástica, un grupo de feligreses fueron a felicitarle a su nuevo destino parroquial. La sencillez del templo de entonces, hizo exclamar a una buena feligresa: “pero ¿qué ha hecho, Mn. Juan para que le hayan traído aquí?”.
Mn. Carrera explicaba esta anécdota y comentaba lo difícil que es que las categorías evangélicas predominen sobre las categorías del mundo.
Él enseñaba con su ejemplo que la mejor parroquia es la que uno ha de servir, y que el ser sacerdote e identificarse con Cristo no depende de cargos u oficios, más o menos valorados, según los criterios del mundo.
Después de años colaborando con el arzobispo D. Marcelo González Martín y con el Cardenal Narcís Jubany, en tiempos social y políticamente nada fáciles, fue destinado como párroco a nuestra parroquia, donde siguió viviendo su sacerdocio en el ministerio parroquial, con la mente y el corazón abiertos a un mundo rápidamente cambiante.

En el texto del Via Crucis que ahora reeditamos conmemorando así los diez años de su muerte el 3 de octubre de 2008, encontramos la sencillez, verdad y complejidad del corazón humano y de la fe en Jesús, el Señor, que acompaña nuestro caminar. Conecta con la gente, pues describe situaciones y emociones que afectan a todas las personas por igual.
Se aprecia mucho el que Mn. Carrera defendiese y valorase la llamada “religiosidad popular”. Fue una de sus buenas intuiciones en unos años que era un tema controvertido, haciéndonos pensar si tiene sentido una religión que no toque las entrañas y lo sentimientos de la gente.
Él acogió en la parroquia, el año 1990, la imagen de la Virgen de la Cabeza, patrona de Andújar (Jaén).
Las formas van cambiando, pero los grandes interrogantes de la existencia siguen atenazando el corazón de cada persona y, estación, se va desgranando, acompañando al Señor en su Via Dolorosa; ofreciéndonos consuelo y esperanza, con la invitación a poner en la Cruz de Cristo, nuestra cruz de cada día.
Mn. Carrera acaba la introducción al Via Crucis, tal como lo escribió en catalán y castellano y como así reproducimos con las siguientes palabras:
“Aquest text va néixer precisament per al Via Crucis del Divendres Sant. Ja ha guiat la nostra pregària unes quantes vegades i s’ha enriquit, doncs, amb la fe i l’amor de tots. El dedico cordialment a tots els feligresos que, cada any, tornen a sentir, en aquestes dates, l’encís de Jesús i volen aprofundir en el seu camí d’entrega. Amb un record, també, pels qui un dia van fer-ho i ja no són entre nosaltres, sinó amb el Ressuscitat” (Divendres Sant, 1991)
Desde entonces lo seguimos rezando cada Viernes Santo y nos continúa llegando al corazón y consolando en la esperanza. Estas reflexiones, también pueden ser una buena ayuda para nuestra oración personal en todo tiempo y ocasión.

Enllaç amb la revista POBLE DE DÉU
Ens fem ressó també de l'acte que es va fer a la parròquia de Sant Francesc d'Assís del barri de Bufalà a Badalona. El dia 12 de desembre mn. Felip - Juli Rodríguez, rector del Seminari de Barcelona i estret col·laborador de mn. Joan a la parròquia de Sant Isidre entre els anys 1986 i 1991. El tema que va tractar va ser "El Bisbe Carrera i la Pastoral".
Agraïm a en Joan Andreu Parra que ens ha fet arribar la revista "POBLE DE DÉU" dels arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana del gener de 2019, en la que fa una resenya d'aquest acte.




Finalment us deixem l'enllaç de la revista "Poble de Déu" de l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana on en Joan Andreu Parra reprodueix una entrevista amb en Jordi Breu, president del Memorial.



Potser t'agraden aquestes entrades

ENTREVISTA AL PUNT DIARI 21 de MAIG de 2022

Entrevista El Punt Avui

Entrevista El Punt Avui Entrevista de Mireia Rourera a en Jordi Breu i a mn. Jaume Aymar. 2 de juliol de 2018

La nostra seu està al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra