Acabem l'any 2018 i us deixem un recull d'accions que s'han anat realitzant aquests últims mesos en records del Bisbe Joan; concretament a la parròquia de Sant Isidre Llaurador de L'Hospitalet de Llobregat, a la parròquia de Sant Francesc d'Asís de Badalona i a l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana a través de la revista digital "Poble de Déu"
Volem tenir un especial record per en Josep Martí i Montoliu, que des del dia 20 de setembre descansa en la pau del Senyor i que també fou una persona molt propera al Bisbe Joan col·laborant amb ell a Sant Isidre i a l'escola parroquial Casal dels Àngels. Demanem al Senyor per l'etern descans de la seva ànima.
Per començar presentem l'escrit que el P. Francesc Casanova i Aldrofeu S.I. va escriure al Full Parroquial nº 614 de la Parròquia de Sant Isidre en el que ens parla de la seva amistat amb mn. Joan.
El Bisbe Joan, mossèn Joan va ser
un amic meu i un regal per a l’església de Catalunya. Era un home que apreciava
molt la companyia, la bona harmonia, el diàleg, sempre a punt per a parlar en
els mitjans de comunicació per presentar la seva visió – molt positiva – de l’Església.
El vaig conèixer i tractar
personalment en venir a col·laborar en aquesta parròquia: això era l’any 1988
en la celebració d’una assemblea parroquial – Déu n’hi do ja del temps que fa -
. Ell havia demanat a la Companyia de Jesús un jesuïta que continués el servei
que durant uns quants anys havia fet el P. Joan Torres. Així, després d’uns
anys de col·laboració normal en la vida parroquial, que em va permetre conèixer
i valorar en seu tarannà vaig viure intensament amb Mn. Paco, el rector actual,
amb Mn. Felip, el rector anterior i amb Mn. Agustí el seu nomenament, primer
com a Vicari episcopal i després com a Bisbe... i la seva vinculació amb la
nostra parròquia va continuar ben viva – com sabeu – fins a l’últim moment.
Durant aquells anys vaig veure i
viure intensament aquell esperit que comentava abans i em va fer molt de bé el
seu testimoni personal. Crec que això ho reflexa molt bé aquest fragment que va
deixar en el seu testament: “Vull
consagrar els dies que em resten a la difusió de l’evangeli tal com, més bé o
més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe; a viure jo mateix
en un procés de conversió que mai no s’acaba”. Per la meva experiència a
prop seu, crec que podem suprimir això de “més
bé o més malament”, perquè la seva vida ha estat per a mi, i per a molts,
un autèntic testimoni evangèlic, amb les limitacions que tots tenim per la
nostra condició humana.
Vull recordar, per acabar
aquestes línies, que Mn. Joan duia ben al cor la Mare de Déu, sota l’advocació
de Montserrat. Allà, a la basílica de la Santa Muntanya va rebre l’ordenació presbiteral
i la imatge de la Moreneta ha estat, com a senyal d’identitat, al centra del
seu escut episcopal.
Seguim també a la parròquia de Sant Isidre ja que s'ha reeditat el text del Via Crucis que mn. Joan va deixar com a record. Reproduïm la introducció realitzada per mn. Francesc Prieto actual rector de Sant Isidre:
Un Viernes Santo, 29 de marzo de 1991, se rezó y meditó el Via Crucis con el texto redactado y publicado ese día, por Mn. Joan Carrera Planas, párroco entonces de nuestra parroquia de San Isidro Labrador.
A imagen de Buen Pastor, presidió la parroquia desde el año 1976 hasta el
mismo año 1991. En ese mes de mayo, en la fiesta de nuestro santo patrón se
despedía de la parroquia para compaginar su servicio como vicario episcopal del
Maresme con el párroco de la parroquia de San Francisco de Asís, de Badalona.
El día de su onomástica, un grupo de feligreses fueron a felicitarle a su
nuevo destino parroquial. La sencillez del templo de entonces, hizo exclamar a
una buena feligresa: “pero ¿qué ha hecho,
Mn. Juan para que le hayan traído aquí?”.
Mn. Carrera explicaba esta anécdota y comentaba lo difícil que es que las categorías
evangélicas predominen sobre las categorías del mundo.
Él enseñaba con su ejemplo que la mejor parroquia es la que uno ha de
servir, y que el ser sacerdote e identificarse con Cristo no depende de cargos
u oficios, más o menos valorados, según los criterios del mundo.
Después de años colaborando con el arzobispo D. Marcelo González Martín y
con el Cardenal Narcís Jubany, en tiempos social y políticamente nada fáciles,
fue destinado como párroco a nuestra parroquia, donde siguió viviendo su
sacerdocio en el ministerio parroquial, con la mente y el corazón abiertos a un
mundo rápidamente cambiante.
En el texto del Via Crucis que ahora reeditamos conmemorando así los diez
años de su muerte el 3 de octubre de 2008, encontramos la sencillez, verdad y
complejidad del corazón humano y de la fe en Jesús, el Señor, que acompaña
nuestro caminar. Conecta con la gente, pues describe situaciones y emociones
que afectan a todas las personas por igual.
Se aprecia mucho el que Mn. Carrera defendiese y valorase la llamada “religiosidad
popular”. Fue una de sus buenas intuiciones en unos años que era un tema
controvertido, haciéndonos pensar si tiene sentido una religión que no toque
las entrañas y lo sentimientos de la gente.
Él acogió en la parroquia, el año 1990, la imagen de la Virgen de la
Cabeza, patrona de Andújar (Jaén).
Las formas van cambiando, pero los grandes interrogantes de la existencia
siguen atenazando el corazón de cada persona y, estación, se va desgranando,
acompañando al Señor en su Via Dolorosa; ofreciéndonos consuelo y esperanza,
con la invitación a poner en la Cruz de Cristo, nuestra cruz de cada día.
Mn. Carrera acaba la introducción al Via Crucis, tal como lo escribió en
catalán y castellano y como así reproducimos con las siguientes palabras:
“Aquest text va néixer precisament per al Via Crucis del Divendres
Sant. Ja ha guiat la nostra pregària unes quantes vegades i s’ha enriquit, doncs,
amb la fe i l’amor de tots. El dedico cordialment a tots els feligresos que,
cada any, tornen a sentir, en aquestes dates, l’encís de Jesús i volen aprofundir
en el seu camí d’entrega. Amb un record, també, pels qui un dia van fer-ho i ja
no són entre nosaltres, sinó amb el Ressuscitat” (Divendres Sant, 1991)
Desde entonces lo seguimos rezando cada Viernes Santo y nos continúa
llegando al corazón y consolando en la esperanza. Estas reflexiones, también
pueden ser una buena ayuda para nuestra oración personal en todo tiempo y ocasión.
 |
| Enllaç amb la revista POBLE DE DÉU |
Agraïm a en Joan Andreu Parra que ens ha fet arribar la revista "POBLE DE DÉU" dels arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana del gener de 2019, en la que fa una resenya d'aquest acte.
Finalment us deixem l'enllaç de la revista "Poble de Déu" de l'arxiprestat Badalona Nord, Mongat i Tiana on en Joan Andreu Parra reprodueix una entrevista amb en Jordi Breu, president del Memorial.
