El 27 de desembre de 2025, es complien quaranta anys de la publicació del document Arrels Cristianes de Catalunya (1985. La seva lectura continua sent una invitació a la reflexió serena i a la responsabilitat cristiana. No ens trobem davant d’un text circumstancial ni d’una presa de posició conjuntural, sinó d’un document pastoral que ha ajudat i ha de continuar ajudant generacions de creients a comprendre millor la relació entre la fe cristiana, la identitat del poble català i el compromís amb el bé comú.
El document va néixer en un moment històric
delicat, en plena transició democràtica. Els bisbes de Catalunya van sentir
aleshores la necessitat de parlar amb claredat evangèlica, sense por i sense
partidismes. Tal ens recordava el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, Arrels
va ser fruit d’un treball col·lectiu profundament assumit per tot l’episcopat,
revisat i madurat en diverses trobades, i posteriorment incorporat al Concili
Provincial Tarraconense. El seu objectiu no era fer història ni política, sinó
ajudar a prendre consciència de les arrels cristianes que han contribuït
decisivament a forjar el nostre poble .
La mà i la mirada del bisbe Joan Carrera
Però per entendre la solidesa, la coherència
interna i el to pastoral del document, cal destacar de manera especial la
figura del bisbe Joan Carrera. Quan encara era rector de la parròquia de Sant Isidre
Llaurador, l’any 1985, va ser l’encarregat de redactar el text. Home de fe
profunda, de gran cultura i amb una capacitat excepcional de comunicació, el
bisbe Joan va saber donar paraula a una reflexió col·lectiva que anava molt més
enllà d’un simple posicionament institucional.
Ell mateix va explicar per què els bisbes de
l’Església a Catalunya consideraven necessari abordar el fet nacional català.
Sabia que a alguns els podria costar acceptar una reflexió episcopal sobre
aquesta qüestió. Però ho expressava amb una llibertat evangèlica desarmant:
ningú no pot pretendre que l’episcopat amagui la llum a la sagristia en lloc de
posar-la al candeler, tal com ens demana l’Evangeli. El fet nacional català
forma part de la vida real de la majoria dels ciutadans del país, també dels catòlics,
i per això no pot quedar fora de la mirada pastoral.
Aquesta convicció amara tot el document. Arrels
no parla des de la por ni des de la ideologia, sinó des de la responsabilitat
pastoral d’una Església que vol servir el poble al qual ha estat enviada.
Una fe encarnada en la història
El bisbe Joan ho tenia molt clar: reconèixer
aquestes arrels no significa idealitzar el passat ni reclamar privilegis, com
algú vol fer creure, sinó assumir una responsabilitat. Una responsabilitat que
es concreta en valors evangèlics tan essencials com la dignitat de tota
persona, la justícia social, la solidaritat i l’acolliment dels qui han vingut
de fora. Tot això forma part del nucli del missatge d’Arrels.
Un altre aspecte central, subratllat amb força
pel bisbe Joan, és el paper del laïcat cristià en la vida pública. Arrels
assumeix una tradició ininterrompuda de presència cristiana en la reivindicació
de la identitat de Catalunya des de la Renaixença fins avui.
La solidaritat amb les grans aspiracions col·lectives i la promoció del bé comú són, recorda el document, trets essencials de la fe cristiana. El laic està cridat a ser llevat dins la massa, testimoniant l’Evangeli en els àmbits socials, culturals i cívics amb esperit de diàleg, humilitat i responsabilitat.
El bisbe Joan Carrera va expressar sense
complexos una idea clau: la missió de l’episcopat és predicar l’aplicació del
magisteri de l’Església a cada poble concret. També, per tant, al poble català.
El nucli central d’Arrels postula precisament això: l’aplicació de la
doctrina de l’Església a la realitat nacional de Catalunya.
Aquesta aplicació no es fa en clau de poder,
sinó de servei. Arrels ofereix un missatge profund de justícia social, d’acolliment
al necessitat, de comprensió i de solidaritat, alhora que reafirma la
necessitat d’una evangelització viva i d’una mirada oberta a la dimensió
transcendent de l’ésser humà. Sense aquesta obertura, la persona i la societat
queden empobrides.
En el context actual, marcat per la
secularització, la indiferència religiosa i nous reptes socials, el missatge d’Arrels
cristianes de Catalunya manté una sorprenent actualitat. No ens convida a
tornar enrere, sinó a aprofundir. No a imposar, sinó a testimoniar. No a
tancar-nos, sinó a servir.
