L’any 1958, un jove mn. Joan Carrera, en aquell temps
vicari de la Barceloneta, es reunia amb un grup de joves vinculats a la JOC: M.
Juncadella, J. Espinàs, L. Ramírez, J. Artigal, J. Castaño, J. Comas, A. Munné i
J. Vedura i al que després s’hi anaren afegint l’Alfonso C. Comin, un jove
Ignasi Riera, Anton Cañellas i Joaquim Pibernat. D’aquestes reunions fetes al
pis del vicari va sorgir el nom de Nova Terra, fent referència als versicles
del llibre de l’Apocalipsi 21, 1 : “Després
vaig veure un cel nou i una nova terra”
Es fixaren en el camí fet per “Les Editions Ouvrieres de Paris”, una editorial fundada per membres
de la joc francesa. Els primers llibres foren traduccions de textos d’aquesta
editorial del francès, moltes d’aquestes fetes per mn. Joan.
L’Editorial Nova Terra va editar al llarg de la seva
trajectòria editorial nombroses col·leccions dedicades a temes educatius con “Esplai” i “Nadal”, dirigides per Joaquim Franch i amb la col·laboració de
Marta Mata. D’altres com “El gra de
mostassa” per a un públic més jove o “L’home
nou” que seguin l’ideari de la JOC, volia ser mostra de l’esperit
engrescador que dominava, aquells anys de post concili, els moviments cristians
i fent una tasca de divulgació dels documents del Concili Vaticà II
Instauraren tres premis literaris l’”Antoni Balmanya” de pedagogia, (des de 1964) i el “Carles Cardó” d'assaig religiós (des de
1967) i el “Nova Terra” d’estudis
socials (des de 1964). En alguna ocasió els premis es lliuraren durant la Nit
de Santa Llúcia.
La llista de col·laboradors i escriptors seria molt
llarga, pedagogs com Artur Martorell i Octavi Fullat, Maria Aurèlia Capmany,
Teresa Pàmies, Lluís M. Xirinacs, Manel de Pedrolo, Folch i Camarassa, Josep M.
Espinàs, Joaquim Ferrer, ...
Nova Terra patí la censura de llibres i fins i tot un
atemptat el primer de maig de 1973 i l’incendi que es produí posteriorment
comportà la destrucció de llibres ja editats i a punt de sortir a la venda i de
part del material d’arxiu de l’editorial.
Entrà en una espiral de crisi portada per la mateixa
crisi del llibre en català (1968-70) que ja no remuntarà fins a la Transició
amb la introducció de l’ensenyament en català. Aquesta crisi també afectà al
llibre de temàtica religiosa.
Altres elements que l’agreujaren van ser també la crisi
interna de la JOC, pràcticament desfeta en lluita amb la jerarquia
eclesiàstica; les dificultats de ser una editorial obrera en una economia
capitalista. A nivell intern també hi influí l’evolució d’alguns membres com
Comín i Verdura, ambdós directors literaris cap al comunisme i la seva negativa
personal a passar a un segon pla per permetre a Nova Terra suportar la pressió
del que en aquell temps era ministre d’Información
y Turismo, Manuel Fraga Iribarne.
També augmentà la crisi les dificultats econòmiques, al
ser una editorial amb un model de gestió directiva i dedicació gratuïtes per
part dels responsables. Els esforços de
col·laboració amb d’altres editorials no arribaren a fructificar ni tampoc
l’ajuda econòmica de l’Anton Canyellas, que gairebé comprà l’editorial,
aconseguí treure Nova Terra de la crisi que la portarà a la definitiva
desaparició el 1978 quan el bisbe Joan n’era el director literari.
Amb tot cal destacar la gran tasca feta per l’editorial Nova
Terra, que aconseguí fer des de llibres per a la gent més militant de la JOC
fins a oferir diferents punts de vista de l’actualitat social i política del
moment, posant a l’abast de la gent jove i moviments cristians, aquells
testimoniatges, vivències i pensaments dels autors intel·lectuals catalans,
espanyols i europeus, buscant la comunicació d’idees i fomentar el diàleg.
Trobareu més informació al llibre:
Editorial Nova Terra : 1958-1978 : un referent de Dolors Marín, Agnès Ramírez
Editorial Mediterrània, 2004
