Demà, dia 3 d’octubre es complirà el vuitè aniversari del traspàs a la casa del Pare del nostre estimat Bisbe Joan. El recordem amb enyorança
Ens deixà com a llavor la seva fe, que a ell el portà a estimar sempre a Jesucrist, la considerava com el do més important.
Sempre ens animava a pregar i a celebrar l'Eucaristia com a força evangelitzadora per arribar, com ara ens recorda el Sant Pare Francesc, als més pobres i als més necessitats seguint el camí de Nostre Senyor Jesucrist
La seva fe i vocació de pastor per a construir el Regne de Déu el portà a fer present l'Evangeli a tots els llocs on serví com a prevere, com a bisbe, com a pastor.
Us demanem tenir present en les vostres pregàries un record especial pel nostre estimat bisbe Joan.
Ell tenia en la pregària un dels principals punts en que fonamentava la seva fe.
Ja als nens de la catequesi i als joves que es confirmaven els hi parlava de la necessitat de la pregària, de la celebració de l'Eucaristia, el res del Rosari, tots ells necessaris per apropar-nos a Jesucrist, Déu Nostre Senyor.
Els que l'hem conegut recordem que es creia el que deia i el que celebrava, que creia profundament que Jesucrist és el do que cal cercar i acollir.
Ens deixà dit en el seu testament:
"L'esperança em ve de la meva fe en Jesucrist ressuscitat que, per gràcia de Déu, m'ha acompanyat tota la vida.
Una fe que, en mi ha surat per damunt de les febleses i els dubtes - també els he tingut -
i que he viscut en el si de l'Església Catòlica,
que ha estat sempre per a mi una pàtria espiritual.
Desitjo consagrar els dies que em resten a la difusió de l'Evangeli, tal com, més bé o més malament, ho he fet fins ara com a prevere i com a bisbe,
i a viure'l jo mateix en un procés de conversió que mai no s'acaba.
Espero poder fer el pas a la vida definitiva amb el suport de la pregària i dels sagraments de l'Església i sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat, en el santuari de la qual vaig ser ordenat sacerdot i que porto com a senyal d'identitat en el meu escut episcopal."
Fem uns moments de pregària i d'acció de gràcies, tal com ell ens va ensenyar
per haver tingut l'oportunitat de conviure amb ell, d'haver escoltat les seves paraules, els seus consells i recordar del seu mestratge.
