Tot i els anys que han passat des de la realització de l’entrevista, les paraules i el missatge del Bisbe Joan encara són ben actuals i ens interpel·len, com deia el Biseba "per tal de reflexionar tots junts unint el magisteri amb la veu del poble, amb la intercessió de l’Esperit Sant que és en els bisbes, sacerdots, religiosos i laics"
Les paraules del bisbe Joan són un estímul per continuar anunciant l’evangeli des de la pròpia història i en paraules seves: “veure el present no amb pessimisme però sí amb realisme, si aconseguim adonar-nos que no estem davant d’una crisi superficial i que cal tornar a anunciar l’evangeli, ens planyerem menys que algunes formes antigues desapareguin i ens preocuparem més per crear vida nova.”
A l’entrevista també tracta el tema de la immigració, que a ell tan el preocupava i tan va treballar durant tota la seva vida i dedicà la seva tasca pastoral a la seva integració. Amb una acollida cordial, L’església catalana ja té una experiència anterior, no hi havia ningú més que “el rector i l’assistenta social” que eren els únics que se’n preocupaven dels immigrants dels anys 60.
Ens dóna la seva visió de la immigració: ”no ha de ser assimilista ni ha de ser tampoc passiva, volem una integració de tots, ha de ser una integració positiva, no és que nosaltres donem i ells reben, és una cultura que ens dona i que a la que nosaltres donem i d’aquesta mútua comunió en pot sortir el futur com ha passat amb immigracions passades.”
Acaba remarcant sobre aquest tema que la nostra missió ha de ser “d’acolliment oferint els nostres valors sense renunciar-hi i d’acceptació dels valors dels altres.”
Altres temes que es tracten a l’entrevista són la família, l’augment violència de gènere, els atemptats terroristes temes que com dèiem abans que encara són ben actuals.
En el citat document els bisbes catalans demanen “als governs de Catalunya que defensin els valors socials i humans per la recuperació de la personalitat col·lectiva de Catalunya pels drets de la nació catalana, que sempre hem estat al seu costat, però hem lamentat alguns conceptes sobre la vida, sobre l’avortament.”
Defensa el document dient que no és un document agressiu, que “no demana privilegis per l'Església sinó dret a comunicar el seu missatge i com deia el papa Joan Pau II de proposar la fe, no d’imposar-la”.
Des d’aquí volem felicitar per aquests trenta anys d’emissions, pel VIII premi Joaquim Xicoi per la seva tasca de divulgació pastoral i el premi Carles Cardó de periodisme de l’Associació Persona i Democràcia, a tot l’equip del programa Signes dels temps: Mª Eugènia Pujalà, Lluís Ibarz, Imma Segarra, Glòria Barrete i Laura Mor, encapçalat pel seu director en Francesc Rosaura, a qui tenim en estima per acollir-nos i prestar-se sempre que li hem demanat col·laboració, per exemple quan ens va preparar unes imatges per la celebració del cinquè aniversari de la mort del Bisbe Joan i quan va moderar l’acte que es va celebrar el mes de gener de 2015 Església i Catalunya: 30 anys de la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya.
Clicant a la imatge podreu accedir al programa d'avui de Signes dels Temps:
 |
| SIGNES DELS TEMPS - 30 ANYS |
