Quan vaig tenir coneixement del traspàs de mns. Joan
Evangelista Jarque a la casa del Pare, vaig recordar les llargues estones que
vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ell tot recordant al seu estimat amic,
el Bisbe Joan. I també amb la seva col·laboració
en el treball de recerca del meu fill sobre els Templers, de que ell en fou representant.
Tot era com rebre una classe d’història en la que et narrava en primera persona
aquelles vivències viscudes.
En el seu petit pis al barri d’Horta, només entrar hi havia
un retrat del Bisbe Joan. Recordava clarament el moment en que li va demanar
que s’encarregués de l’organització de l’acte que s’havia de realitzar a l’avinguda
Maria Cristina, amb motiu de la vinguda del sant Pare Joan Pau II a Barcelona.
En un primer moment recordava que li va dir: “Vols dir que ens en sortirem?”
Va ser el diumenge 7 de novembre de 1982, cap a les cinc de la tarda amb un temps plujós i un vent força insistent. Feia dies que preparàvem l’acte. No esperàvem que hi assistís tanta gent ja que després, i en aquell moment ja amb un fort aiguat, havia d’anar a celebrar una missa multitudinària al Nou Camp. Davant de les fonts de Montjuic diuen les cròniques que s’hi aplegaren al voltant de cent mil persones i el discurs del sant Pare va anar dirigit al món del treball.
L’amistat amb el Bisbe Joan venia de lluny, joves capellans
que compartien inquietuds i que actuaven en les parròquies i en el món obrer,
entenent la parròquia com un lloc d’acollida del necessitat i de celebració litúrgica.
Insistia sobretot en la seva proximitat al poble i la seva gran estimació a Jesucrist
i de l’Evangeli.
Col·laboraren a “Catalunya Cristiana” de la que mns. Joan E
Jarque n’era fundador i director i anys més tard es dedicà a recollir tots els
articles de la secció “Ara mateix” que durant vint-i-cinc anys va ser la secció
que es llegia primer del setmanari, segons paraules del mateix mn. Jarque, que
publicà en el llibre Ara mateix. Vint-i-cinc anys a Catalunya
Cristiana (1983-2008) .
Aquesta cançó “Les mans obertes davant vós, Senyor”,
pot ser un bon record a tots dos mns. Joan E. Jarque i el Bisbe Joan
Les mans obertes davant vós, Senyor:
el pa de cada dia;
les mans obertes davant vós, Senyor:
i el vi de l'alegria!
1. Deu-nos un cor obert a la Paraula,
som una terra on heu sembrat.
Deu-nos un cor obert a tots els homes,
per compartir el pa i l'amistat
2. Deu-nos un cor obert a l'esperança
que el vostre Regne arribarà.
Deu-nos un cor obert a tots els homes,
deu-nos un cor per estimar
