 |
| Imatge del Crist que es venera a la Parròquia de Sant Isidre Llaurador (L'Hosp.), realitzada per l'escultor Carlos Fernando (1949) |
Són molts els textos que el Bisbe Joan ens ha
deixat i que ens permeten anar recordant el seu tarannà, el seu missatge, el seu pensament,... Els trobem
escrits a la seva secció de Catalunya Cristiana “Ara Mateix”, recollits en
el llibre el mateix nom per mn. Joan E Jarque i que durant vint-i-cinc anys ens
anà fent pensar, reflexionar, sobre fets eclesials, socials, educatius, ...
també en llibres com “El gust per la fe” o “La canya esquerdada”.
N’hi ha un però, que potser per la càrrega
emocional, pel moment personal en el que el va escriure, el va impregnar de tot
el seu pensament, la seva vivència de sacerdot, de la seva estimació a Jesús
Nostre Senyor, com tantes vegades ens va dir i ens va demostrar. En ell hi abocà
tota la seva profunda espiritualitat expressada d’una manera senzilla.
Mn. Francisco Prieto, actual rector de Sant
Isidre, diu d’ell “en el texto del
Via Crucis, encontramos la sencillez, verdad y complejidad del corazón humano y
de la fe en Jesús, el Señor, que acompaña nuestro caminar. Conecta con la gente,
pues describe situaciones y emociones que afectan a todas la persones por
igual. Se aprecia mucho el que mn. Carrera defendiese y valorase la llamada
“religiosidad popular”. (Via –
Crucis, Parròquia de Sant Isidre,
Reedició .2018)
Mn. Ramon Corts, s’hi refereix d’aquesta
manera: “La vocació de pastor del Bisbe Joan Carrera el menà a fer sempre
present l’Evangeli a la vida de les persones. El seu tarannà acollidor li donà
una especial sensibilitat envers les manifestacions de religiositat popular“( Via
Crucis del Bisbe Carrera. Editorial Balmes.2017)
Es tracta del VIA – CRUCIS que va escriure el
bisbe Joan l’any 1991, quan encara era rector de Sant Isidre Llaurador, a
L’Hospitalet de Llobregat, pocs mesos després prendria possessió de també com a
rectos de la parròquia de Sant Francesc d’Assís a Badalona i el mateix any, el
22 de setembre, va ser ordenat Bisbe Auxiliar de Barcelona.
Va escriure aquest Via – Crucis a mode de
comiat dels seus feligresos de Sant Isidre com diu en la introducció: “Aquest
text va néixer precisament per al Via-Crucis del divendres Sant. Ja ha guiat la
nostra pregària unes quantes vegades i s’ha enriquit amb la fe i l’amor de
tots. El dedico cordialment tots els feligresos que, cada any, tornen a sentir,
en aquestes dates, l’encís de Jesús i volen aprofundir en el seu camí
d’entrega. Amb un record, també, pels que un dia van fer-lo i ja no són entre
nosaltres, sinó amb el Ressuscitat”. (Introducció a la primera edició,
parròquia de Sant Isidre , 1991),cliqueu en aquest enllaç si elvoleu veure tot sencer: VIA - CRUCIS Parròquia de Sant Isidre
Aquí en tenim alguns exemples del seu
missatge:
II ESTACIÓ – CARREGUEN JESÚS AMB LA CREU
Ningú de nosaltres no es veu lliure de patir:
hi ha malalties, les dificultats de convivència, la solitud, la misèria,
l’angoixa moral... Tot aquest dolor el podem aguantar com si fóssim condemnats
a treballs forçats... o el podem assumir com un projecte creatiu, enriquidor,
constructiu... Aquest és el dilema.(...)
Ajudeu-me a fer de la meva creu de cada dia un
exercici d’amor al Pare i als germans.
III ESTACIÓN – JESÚS CAE BAJO EL PESO DE LA CRUZ
Que, en nuestras caídas,
el recuerdo de tu fuerza nos ayude a ponernos de pie también nosotros. Que
ningún fracaso, ningún desengaño logre jamás romper nuestra fidelidad.
VII ESTACIÓN – JESÚS CAE POR TERCERA VEZ
Las caídas de Jesús
también son figura de nuestras caídas morales, de nuestros pecados. (...)
Sin embargo, Jesús no nos
condena. Ha venido a salvarnos. Nos pide simplemente que tengamos la sinceridad
de decir, como el hijo prodigo: Padre he pecado...(...)
El Sacramento de la
penitencia es la Fuente del perdón de Jesús, el signo de nuestra reconciliación
y de nuestra paz interior, el siempre posible encuentro del agua limpia de
nuestro bautismo.
XII ESTACIÓ – JESÚS MOR A LA CREU
Després de tres hores d’agonia, Jesús dona la
vida. “Pare – va dir – a les teves mans confio el meu esperit”.
Allò que perd l’home és l’egoisme. Per això la
seva salvació havia de venir per la via de la generositat.
Jesús estima fins a l’extrem. Ell no perd la
vida, la dona. No sofreix la mort, l’accepta positivament.
Resseguint la seva trajectòria, del pessebre a
la creu on ara el veiem exànime, ens adonem de comés fonda, i ampla, i alta, i llarga la seva estimació.
XIV ESTACIÓ – JESÚS ÉS COL·LOCAT AL SEPULCRE
Dels braços de Maria, el cos de Jesús passa a
un sepulcre nou, cavat en la pedra.
Tota la gran esperança de la seva mare, totes
les petites esperances dels seus seguidors desconcertats... són, ara, que ben
aviat aquest sepulcre quedi buit.
Els jueus no les tenen totes i hi posen
vigilància...
Però res ni ningú no podrà aturar el gran pas,
la Pasqua de Jesús a través de la mort. Travessarà aquesta com Moisès va
travessar el Mar Roig.
Ara ja és a l’altra riba i ens hi prepara
estada.
Del sepulcre buit de Jesús ens arriba la bona
nova: tots els nostres sepulcres tenen el mateix destí que el de Jesús: un dia
quedaran buits.
Tots els sofriments humans de tota la història
tenen el mateix destí que les ferides de Jesús: tornar-se glorioses.
Aquest sepulcre buit recolza la nostra
esperança de vida per sempre.
El nostre Divendres Sant ja present la
matinada de Diumenge de Glòria, la més pura i esperançadora de totes.
DINS DEL SEPULCRE REPOSA, EL COS DEL MEU REDEMPTOR
AGRAIT, DAMUNT LA LLOSA, VOLDRIA MORIR D'AMOR
PER VOSTRA PASSIÓ SAGRADA.
Imatges dels relleus del Via - Crucis (Parròquia de Sant Isidre Llaurador. L'Hospitalet) realitzats en alabastre de 60 per 40 centímetres per l'escultor Héctor Cesena. Fotografies Antoni Panyella i Vallès
