RECORDANT MOSSÈN JOAN BONET i BALTÀ

El proper dia 6 de juliol farà vint-i-cinc anys del traspàs a la casa del Pare de mossèn Joan Bonet i Baltà rector fundador de la Parròquia de Sant Isidre. Va ser un d’aquells rectors que van acceptar el repte del Bisbe Modrego, el 1946 de crear una nova parròquia del no-res, possiblement ells no ho sabien. El mateix li va passar al Bisbe Joan quan el 1961 li encomanà també el Bisbe Modrego que es fes càrrec de la nova parròquia de Sant Antoni de Llefià a Badalona.

 

Mn. Bonet va ser mentor de Bisbe Joan. Sempre explicava que va fer tot el possible per tal de que el succeís com a rector a Sant Isidre i ho va encertar del tot i, això no ho deia, però n’hi ha qui creiem que també va fer alguna trucada al Vaticà per va recomanar que nomenessin a mn. Joan Bisbe Auxiliar. Ell també l'acompanyà en la celebració del

Val la pena tornar a llegir els dos articles que el Bisbe Joan publicà a la seva secció Ara Mateix a Catalunya Cristiana amb el títol “Un estil de rector” (23 i 30 de maig de 1996) que va escriure amb motiu del norantè aniversari de mn. Bonet. Tot i ser escrits l'any 1996 és una reflexió molt actual i que s'hauria de tenir en compte per part del molts.

Us els deixem aquí, en aquest l’enllaç.

UN ESTIL DE RECTOR

Mossèn Joan Bonet i Baltà va néixer a la localitat de Vilafranca del Penedès el dia 23 de maig de 1906 i trobem en la seva família una llarga tradició de vocacions sacerdotals i religiosos. Es compta entre els il·lustres visitants de la casa paterna del carrer dels Ferrers, el Dr. Torres i Bages, qui ben segur va influir en el petit Joan.

L'ambient familiar religiós afavorí la seva vocació des de petit. Tant el seu avi com el seu padrí eren escultors i dibuixants que es van encarregar de realitzar les imatges de les esglésies del voltant. El seu oncle mn. Albert Bonet, futur iniciador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i quatre sacerdots més de la família,  el van apadrinar en el seu ingrés al Seminari de Barcelona amb tan sols deu anys.

De seguida es manifesta com un bon estudiant i no només del que s'ensenyava dins del Seminari,  sinó que estava obert a tot esdeveniment social i cultural que es realitzés, malgrat les pressions de la dictadura de Primo de Rivera. I així va ser com va iniciar la seva col·laboració en diverses revistes, sempre sota un pseudònim, com "Acció" de la seva ciutat natal de Vilafranca i a la revista del seminari "Exercitatorium". En aquests articles va tractar temes tan actuals, en aquell moment, com el socialcristianisme o la història eclesiàstica catalana.

Ja en temps de la República, mn. Bonet va continuar l'obra de la Federació de Joves Cristians de Catalunya que va fundar el seu oncle mn. Albert Bonet. Va seguir com a articulista en seccions com "Idees i fets" i "Joventuts del món". Cal destacar l'obtenció del primer premi, en un concurs convocat pel bisbe de Barcelona Josep Miralles, amb una obra en la qual analitzava i commemorava el cinquantenari de l'encíclica del Papa Lleó XII "Aeterni Patris"

Va celebrar la seva ordenació sacerdotal el 7 de juliol de 1929 i va ser assignat vicari successivament de la Bisbal del Penedès, Sant Cugat del Vallès, de Premià de Mar i de Sant Joan d' Horta de Barcelona. Durant aquest temps va seguir la seva creació literària adreçada bàsicament a la formació doctrinal dels joves.

Mentre era vicari de la parròquia de Sant Joan d'Horta a Barcelona, es va produir la revolta militar el juliol de 1936, amb l'assalt i posterior incendi de l'església i la rectoria. En aquest incendi va perdre el seu arxiu personal i el del material de la Federació de Joves Cristians. Els esdeveniments es van precipitar i mossèn Joan juntament amb altres sacerdots i gràcies a la intercessió del conseller de Governació de la Generalitat , Josep Maria Espanya, va poder aconseguir la documentació necessària per embarcar-se el 2 d'agost de 1936 al vaixell italià "Il Tevere" rumb a l'exili. En aquest mateix vaixell també hi havia expatriats forçosos com Carles Cardó, monjos de Montserrat entre els quals hi havia el futur abat Pere Celestí Gusi i el dr. Albert Bonet.  Però amb la tristesa de la mort en aquests tràgics dies dels seus familiars sacerdots Jocund Bonet i Salvador Bonet i Punsoda.

El vaixell va recalar primer a Gènova i posteriorment a Roma on va residir oficialment com a convidat, juntament amb deu sacerdots més al Seminari dels jesuïtes "Pio Latino-Americano" com a agraïment del gest de les parròquies barcelonines que havien acollit religiosos jesuïtes quan la Companyia va ser dissolta pel govern de la República.

El gener de 1937, mn, Bonet va marxar l'anomenada Espanya nacional, on va exercir de prevere al poble sorià de Cabrejas del Campo, fins que li va ser possible tornar a la diòcesi de Barcelona, una vegada acabada la guerra. La seva següent responsabilitat va ser a la Parròquia dels Àngels, com a vicari, en ple Eixample barceloní. Però un lamentable fet va torbar novament la vida de mn. Joan: va ser denunciat al bisbe i al governador civil per fer les explicacions litúrgiques en català en un bateig. Com a conseqüència, el 1940, mn. Bonet va ser "traslladat" a la parròquia de Sant Julià del Montseny.

Benedicció del la primera pedra del temple de Sant Isidre - 1947

No per això va deixar d'escriure i d'exercir d'incansable animador de la vida pastoral, mantenint contactes pensant en la reconstrucció nacional de Catalunya. S'atreveix a reeditar clandestinament, entre 1943 i 1947, dues edicions del catecisme en català. Aquestes edicions amb diferents gravats i textos van ser d'un gran servei pastoral a moltes parròquies properes.

El 1945 va llançar la idea de commemorar el centenari del naixement de bisbe Josep Torres i Bages. Malgrat recels provocats davant d'aquesta proposta va rebre una gran acollida popular i va aconseguir, a més de celebrar-ho, reeditar les obres completes del prelat escrivint ell mateix el pròleg. Un altre homenatge en el qual va dedicar tot el seu esforç, malgrat les dificultats, va ser el dedicat a mn. Cinto Verdaguer, així entre 1945 i 1952 es va dedicar a donar conferències i organitzar i preparar els actes d'homenatge. Va publicar, també l'epíleg a una nova edició de les obres completes de l’insigne sacerdot i poeta.

El dia 1 de juliol de 1946, el Bisbe Modrego va publicar una carta pastoral donant a conèixer una nova distribució parroquial de la diòcesi de Barcelona i la creació de 34 noves parròquies, segons la línia pastoral que el Papa Pio XII havia recomanat perquè les parròquies poguessin ser ateses per un rector que pogués ser pastor i pare espiritual.

Mn. Joan Bonet va ser nomenat provisionalment, el 26 d'agost de 1946, ecònom de Sant Isidre i Sant Medir, passant a ser definitivament rector de la primera al poc temps, essent mn. Amadeu Oller rector d'aquesta última.

Inauguració del col·legi Casal dels Àngels -1958

Mn. Joan va començar la seva tasca pastoral pràcticament del no-res. De seguida es va adonar que els barris de la Bordeta (Barcelona) i de Santa Eulàlia (l'Hospitalet de Llobregat) barris que comprenia la nova parròquia es trobaven mancats d'equipaments.  Va trobar uns terrenys, que amb la masia de Can Geloch, eren idonis per a la seva comesa.  Mentre es construïa l'església va habilitar, al carrer Santa Eulàlia 42, un local per començar la tasca pastoral i sacramental. Allà van néixer l'Obra de la Visitació, Cos de Portants, l'Scola Cantorum i les primeres activitats culturals com l'edició de la revista parroquial O.A.S.I (Òrgan Apostolat Sant Isidre) editada en català i en castellà que es va convertir en un canal de comunicació de la parròquia i que ha estat la font d’informació de la història de la Parròquia de Sant Isidre.

Capella del col·legi Casal dels Àngels - 1961

Malgrat les dificultats econòmiques i després de diversos retards, el dia 23 de desembre de 1951 es va inaugurar el Temple i es va posar la primera pedra al que seria el Centre Parroquial. Era el primer pas, però no l'últim: ateses les necessitats educatives del barri que no disposava de cap escola, va emprendre la construcció de l'escola parroquial "Casal dels Àngels". Es va inaugurar el 1958 i va tenir la seva continuïtat en una escola per a nois a la parròquia L.E.C.S.I (Liceu Escolar del Centre Sant Isidre) que dirigí en Salvador Fàbregas que conegué durant el temps de rector al Montseny i en un institut filial de batxillerat per a noies.

Paral·lelament a aquestes activitats parroquials va ser president del Col·legi de Rectors de Barcelona en moments tan significatius com durant la campanya "Volem bisbes catalans", jugant un paper importantíssim davant la Nunciatura.

Després de treinta anys de servei a la comunitat parroquial es jubilà el 1976 sent rector de la parròquia de Sant Isidre. El va succeir mn. Joan Carrera i Planas al qual el va abalar com a rector i segons moltes persones que els van conèixer també el va avalar en el seu nomenament com a Bisbe. Va rebre la medalla de la ciutat de l'Hospitalet el 10 de desembre de 1976.

Acte del 25è Aniversari del Col·legi Casal dels Àngels - 1983

A banda els estudis de caràcter pastoral, es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana (estudis en part inèdits), sobretot al segle XIX, el Modernisme religiós, les relacions entre el Vaticà i Catalunya, l'integrisme i grans personalitats eclesiàstiques, com Josep Morgades o el Cardenal Vives i Tutó. El 1984 va publicar un volum remarcable: "L'Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença", amb documentació inèdita sobre la personalitat de Jacint Verdaguer i, el 1991 amb Casimir Martí, "L'integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques (1881-1888)".