El camí que el papa Francesc ens ha proposat durant el seu pontificat
ens ha d’omplir d’alegria i confiança perquè s’observa l’amor al seu poble, a
la seva Església,
tan necessitada de sentir-se estimada en totes les dimensions de la seva
presència en el món, al que Déu tant estima i al qual ha entregat el seu Fill
per salvar-lo.
Aquest joiós acompanyament ens ha d’obligar a tots a obrir portes i finestres perquè entri l’aire nou de l’Esperit, perquè Jesús que ve sigui ben acollit, estimat, conegut i anunciat. Això implica una conversió personal que doni pas a una obertura confiada cap a Jesús que ve, s’apropa i ens convida a estar presents en tants nous escenaris i perifèries.
I aquí trobem un paral·lelisme amb el Bisbe Joan quan ell mateix deia en el llibre: “Què en pensa Joan Carrera” (Ed. Dèria edicions) del capellà i periodista Francesc Romeu,: “Jo més aviat era un capellà marginat, eh! No marginat en el sentit d’una marginació positiva, sinó una objectivament, perquè estava molt a la perifèria i molt allunyat dels poders eclesiàstics”.
En el mateix llibre i a la pregunta del seu
autor de quins trets hauria de tenir un nou papa, respon:
“... m’agradaria que tingués de Joan XXIII la seva llibertat d’esperit, i uns certa humilitat d’Església. (...) També m’agradaria que el papa que vingués, tingués la finor de Pau VI, el qual no feia aproximacions si no que escrivia i pensava delimitant molt les coses i sabent distingir, tenia una elegància cultural i t’hi trobaves bé.” Ara hem pogut comprovar que el Papa Francesc complia aquestes condicions.
Dues persones amb un mateix estil de
pastor: «De vegades, al
davant per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble; altres vegades,
simplement enmig de tots amb la seva proximitat senzilla i misericordiosa; i en
ocasions caminant al darrere del poble per ajudar els ressagats i,
sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar nous camins.»
Ens han ensenyat a ser humils i aprendre del poble que també té el seu olfacte
per avançar, per fer-nos avançar i avançar bé. Just elegit, el Papa Francesc ja ho va dir: «I
ara, comencem aquest camí: bisbe i poble.»
.jpeg)
