A la seva autobiografia “Esperança”, el papa Francesc explica que ja escollit Papa i un cop a la sagristia, coneguda com “l’habitació de les llàgrimes”, quan anava a ser revestit amb els atuells papals, es va posar l’anell de l’ordenació episcopal. “Em volien donar un altre: No, no, em quedo amb aquest gràcies”. Francesc renuncià a l’anell del Pescador – cada pontífex en fa servir una disseny diferent fet amb el mateix material que els del seu antecessor – i també una creu pectoral, “que era bonica, d’or”. I vaig dir: “Tinc la d’alpaca de l’ordenació episcopal, la porto des de fa 20 anys”.
La creu pectoral com a ornament litúrgic del Papa és esmentada per primera vegada per Innocenci III (1198-1216) que ja la portava sobre el pit.
La creu pectoral del papa Francesc compta amb tres imatges poderoses en simbolisme: un colom, que representa a l'Esperit Sant, que guia l'Església, l'anima, li dona la força que necessita i l'assisteix en tot moment. Més a baix, està la figura de Crist El Bon Pastor, portant una ovella sobre les espatlles, en al·lusió a totes les vegades que Crist s'ha presentat així en els Evangelis, com el Bon Pastor que cuida a les seves ovelles i les guia. I darrere de la imatge de Crist s'observen altres ovelles, les que segueixen al pastor, en al·lusió clara a l'Església que segueix a Crist. La imatge del bon pastor significa per al cristianisme l'actitud de l'home que deixa el ramat per a rescatar l'ovella esgarriada. Aquesta actitud del nostre papa Francesc deixa veure una vegada més el seu missatge d'amor i protecció cap a tots els nosaltres, contemplant amb molta dedicació als més necessitats febles i desvalguts. Una Església pobra per als pobres.
 |
| Detall de la creu pectoral del Bisbe Joan |
També trobem una còpia de la seva creu
corporal a la seva sepultura estarà situada en un nínxol de la nau lateral de
la basílica liberiana, entre la Capella Paulina (de la Salus Populi Romani) i
la Capella Sforza, a prop de l’altar de sant Francesc. A la tomba només hi
figurarà una inscripció senzilla: “Franciscus”, acompanyada de la reproducció
de la seva creu pectoral, com va deixar escrit en el testament espiritual.
Fins aquí diríem que no hi ha res de nou, res
que no s’hagi dit o informat pels mitjans de comunicació. El que hem de
fixar-nos és que una creu pectoral com aquesta també la tenia el Bisbe Joan.
Una altra semblança entre ells dos que ve a afegir-se al seu tarannà de pastors humils, propers, de compromís amb els més necessitats i en la defensa dels drets dels més vulnerables.
Més semblances entre ells dos les
podem trobar en el seu mestratge que ens ha evidenciat en tot moment la seva fe cristiana i la seva vocació de pastor que el va empènyer sempre
a fer present l'Evangeli en la vida de les persones.
Ens han ensenyat un estil de vida proper a la gent, a mantenir sempre les portes obertes al desvalgut i al necessitat preocupant-se sempre pels senzills, pels dèbils, a establir ponts de diàleg des de la reflexió i l'acció decidida tant respectant l'opinió dels altres com expressant amb valentia i alhora amb prudència les seves pròpies idees. No condemnaven a ningú, sí les línies, però mai a les persones és per això que ambdós tenien amics de totes les tendències i ideologies que els hi ha pogut comportà no pocs mals de cap.
Ells dos es van prendre molt seriosament i
durant tota la seva vida han portat a terme les paraules que Jesús Ressuscitat li diu a Pere: “--Pastura les meves ovelles.”
(Jn 21, 17) i quan el mateix evangelista recull “Jo soc el bon pastor. El
bon pastor dona la vida per les seves ovelles. ( Jn 10, 11), que resumeix la
missió que Jesús va rebre del Pare: “donar la vida per les seves ovelles”. Aquesta
actitud és un model també per l’Església, que acull als seus fill, com una mare
que dona la seva via per ell. I com el papa Francesc, pocs dies després de la
seva elecció en l’homilia de la missa del 28 de març de 2013 va dir: “Siguem
pastors amb olor d’ovella”.
CREU PECTORAL DEL BISBE JOAN
