Recordem avui el vuitantè aniversari de la
creació de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, de la qual el Bisbe Joan va
ser rector entre 1976 i 1991. I ho fem citant l’escrit aparegut a la “Hoja
Diocesana” del 30 de novembre de 1947 (nº48) on es presenta “Nuestra Hoja
Parroqual” que s’imprimia a l’última pàgina de la citada Hoja Diocesana.
L’escrit portava per títol “Historia de la Parroquia de San Isidro” i es
deixava constància que donat que en aquells anys el creixement demogràfic i
allunyament dels densos nuclis ciutadans de les parròquies existents, el
llavors bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego havia promulgat un decret el
dia 1 de juliol de 1946, erigint 34 noves parròquies. La de Sant Isidre va ser
establerta amb el número 22 i amb la classificació de “Término de 1ª clase” i
que hauria de ser servida per un rector o dos coadjutors o vicaris.
A més a més de Sant Isidre Llaurador, les noves parròquies foren: Sant Gregori Taumaturg; Sant Eugeni I, papa; Sant Ramon de Penyafort; Sant Oleguer, bisbe; Sant Francesc de Sales; Mare de Déu de Núria; Sant Sever, bisbe; Sant Isidor; Sant Domènec de Guzman; Sant Lluís Gonzaga; Sant Miquel dels Sants; Sant Tomàs d'Aquino; Sant Carles Borromeo; Sant Ferran; Sant Llorenç; Sant Ildefons; Verge de la Pau; Santa Cecília; Mare de Déu de la Salut; Sant Josep de Calassanç; Sant Joan Bosco; Santa Isabel d'Aragó; Sant Pere Claver; Sant Salvador d'Horta; Sant Joan Maria Vianney; Santa Tecla; Santa Maria de Cervelló; Santa Dorotea; Sant Fèlix Africà; Sant Pancraç; Sant Bernat Calvó; Sant Joan de Mata i Sant Medir.
El mateix Bisbe Joan va dir: “El 1946, L’Hospitalet només tenia una riquesa: la gent del poble i la que hi arribava de tot arreu amb ganes de treballar i amb una gran esperança en el futur. Però la vida als barris era dura: no hi havia escoles ni altres serveis indispensables. La parròquia de Sant Isidre es va convertir, tot just creada, en un factor de cohesió del barri. L’acció social va ser intensa, amb la participació decisiva de persones abnegades com la senyora Emília Ramonet. Juntament amb el primer centre de culte, començaren a sortir activitats culturals que no pararien de créixer: en el camp del teatre, del cant, de la dansa. La joventut començà, així, a trobar-hi el seu centre. Després arribaria, ja construïts els edificis parroquials, l’escola Casal dels Àngels” (De l’article “Un estil de rector”. Ara Mateix Catalunya Cristiana, 23 de maig de 1996).
En els anys que el Bisbe Joan va ser rector de la parròquia, quan arribava la festivitat de Sant Isidre sempre deixava un tastet del seus ensenyaments en els escrits del programa de festes o del full parroquial.
Precisament en el full de maig de 1983 deia:
"El
missatge de Sant Isidre no envelleix: no només de pa viu l'home... el treball
ben fet dignifica...l'honradesa és un valor suprem... la família és l'àmbit on
l'amor arriba a la maduresa.
És un missatge sorgit de l'evangeli que ens arriba a través de la vida concreta d'un cristià que ens ha precedit. La seva època, el seu entorn i les seves formes culturals no són les nostres. Però va beure de la mateixa font que nosaltres bevem, i això ens estimula a beure de la font de la fe, a no acontentar-nos només a observar-lo o saber-lo a nostre costat.
El
missatge de Sant Isidre s'actualitza i s'enriqueix en la vida de la nostra
parròquia, que porta el seu nom. Dir "Sant Isidre" és també
referir-se a un lloc, a una comunitat de persones amb història i fisonomia
pròpies, a una tradició pastoral, la nostra ...
Per això quan arriba aquest dia de maig celebrem la seva festa: Tractem de relacionar-nos més, celebrem actes conjuntament, recordem, projectem el futur i demanem junts a Sant Isidre la gràcia de seguir creixent i avançant...des de la fidelitat del nostre arrelament en l'Evangeli."
A l’Eucaristia commemorativa per l’aniversari
del 50 è aniversari d’aquestes parròquies, celebrada a la Catedral, el Cardenal
Carles va dir en la seva homilia: “La creació d’aquestes parròquies va ser
un encert del Bisbe Modrego i una benedicció per a molts barris i l’inici de
moltes benediccions que Déu ha vessat durant 50 anys, mitjançant el treball
generós, il·lusionat, perseverant, de molts sacerdots que iniciaven noves
comunitats cristianes i de vosaltres sacerdots, alguns dels quals porteu també
molts anys en aquestes comunitats. Jo us ho agraeixo en nom del Senyor, perquè
heu ajudat que ell sigui present en molts barris als quals, fa 50 anys, no hi
havia cap església, no hi havia cap comunitat cristiana, o tenien molt difícil
poder tenir llocs per a trobar-se.”
Amb motiu del 80è aniversari de la parròquia,
volem expressar la nostra més sincera felicitació i el nostre reconeixement per
aquests vuitanta anys de servei fidel a la comunitat.
Al llarg de la seva història, la parròquia ha
estat a més a més d’un estimat temple: una llar oberta a tothom, un espai
d’acollida, de trobada i d’esperança per als veïns i veïnes del barri. La seva
tasca pastoral ha acompanyat generacions de persones en el seu camí de fe,
mentre que la seva dedicació catequètica ha contribuït a transmetre els valors
de l’Evangeli a infants, joves i famílies.
Alhora, el seu compromís social ha estat un
exemple de proximitat i solidaritat envers les persones més vulnerables, fent
present l’esperit de servei i fraternitat que inspira la comunitat cristiana.
Que aquest 80è aniversari sigui una ocasió per donar gràcies per tota la feina realitzada i per encoratjar la parròquia a continuar essent, durant molts anys més, un referent de fe, servei, acollida i compromís al barri. PER MOLTS ANYS!
