Germans estimats,
aquest és un moment de joia intensa per a tots nosaltres: l'hem expressada omplint de cants l'espai meravellós d'aquesta nostra catedral de la Ribera; l'hem compartida amb l'abraçada de la pau; l'hem celebrada, sobretot, amb el pa i el vi de l'Eucaristia; ara la joia ens omple el cor i ens surt pels ulls.
El Senyor ha obrat meravelles en nosaltres. Dos de la comunitat, dos preveres de l'Església de Barcelona, acabem de rebre de l'Esperit el do de l'episcopat. Resulta gairebé ridícul, de tant com és evident, dir-vos que no hi tenim cap mèrit. Ho sabeu, ho sabem, però ho volem tornar a dir: no hem rebut aquest ministeri malgrat la nostra feblesa, sinó, precisament, a causa d'ella, a fi que, segons el designi de Déu, la nostra pobresa deixi veure que qui actua en nosaltres és la força de Jesucrist.
Som vostres i ens en sentim. Ens hem fet entre vosaltres. Ens heu fet vosaltres. Els nostres familiars aquí presents coneixeu prou bé la nostra petita història. Els que ens han precedit en la fe i ja participen de la resurrecció també són aquí i preguen amb nosaltres: recordem, molt especialment i amb emoció, els pares del meu company Carles Soler, Carles i Assumpció... i el meu pare Josep i la meva mare Josefina... Per ells vam rebre el do de la vida i el do de la fe.
Els amics reviviu, ben segur, en la vostra memòria, moltes coses que hem compartit de petits, de joves, de més grans. Els membres d'algunes comunitats parroquials ens heu vist fer de vicaris... després de rectors... Hem treballat junts i ara ens agrada sentir que us pertanyem. En realitat, el do que acabem de rebre és per a vosaltres. "Aquests bisbes que teniu davant vostre, ja deia fa més de mil cinc-cents anys Sant Agustí, són els vostres servidors." "Ho són, continuava el sant Bisbe d'Hipona, perquè representen el Senyor, i el Senyor va voler ser el nostre servent." I afegia aquesta comparació tan divertida: "Què en trauria un desgraciat... d'anomenar-se Fèlix? Doncs el mateix podríem dir d'un que s'anomenés bisbe, però no servís el ramat."
La mitra, el bàcul, l'anell, el pectoral... tots els nostres ornaments i tota la solemnitat d'aquesta festa no expressen pas la nostra glòria, sinó la del nostre Cap, Jesucrist, i la del seu cos, vosaltres, al servei dels quals hem estat ordenats.
Us agraïm, germans preveres, homes i
dones seglars, religioses i religiosos, la simpatia i l'amistat que ens
demostreu. Ens omple de reconeixement i, una mica, de confusió, la confiança
del Papa, Joan Pau II, tan estimat. A ell volem fer arribar els nostres
sentiments de fidelitat i de gratitud a través de la persona del senyor Nunci, mons.
Mario Tagliaferri, que tant fraternalment i amb tanta sensibilitat respecte de
la nostra cultura catalana, el representa. No cal dir com ens sentim al costat
del nostre Arquebisbe, Ricard Mª Carles, el qual, amb una gran generositat envers nosaltres i amb
un gran sentit de responsabilitat envers la Diòcesi, ha volgut associar-nos a
la seva missió de pastor de l'Església de Barcelona.
Saludem els altres germans nostres en
l'episcopat, especialment el Cardenal Narcís Jubany, amb qui, durant tants
anys, hem col·laborat com a preveres, i l'Arquebisbe de la Seu primada de
Tarragona que vetlla, seguint una antiquíssima tradició, per la comunió de
totes les esglésies locals de Catalunya. Amb la mateixa cordialitat saludem els
Abats i Abadesses dels nostres monestirs, i els superiors i superiores
d'instituts religiosos. Expressem al molt honorable President de la
Generalitat, al molt honorable President del Parlament, a l’excel·lentíssim
senyor Capità General, i a les altres autoritats aquí presents o representades,
la nostra cordial salutació i el nostre desig de col·laboració, en allò que ens
escau, per al bé de la pàtria.
“Un saludo particular a los amigos venidos de Madrid, de Bilbao, de Andújar, de Montevideo y de otras diócesis: vuestra presencia nos reconforta y enriquece, y la plegaria común alrededor de nuestro único Señor crea entre nosotros vínculos profundos de comunión eclesial.”
A tots us diem que, amb l'ajuda de Déu i amb la vostra, us serem fidels. En totes les missions que el nostre Arquebisbe ens confiï estarem amb vosaltres per a anunciar la Bona Nova als desvalguts i l'alliberament als oprimits; defensarem la justícia i el dret; no trencarem la canya esquerdada...
Els nostres lemes episcopals volen portar-vos un missatge de llibertat i de serenor: la llibertat dels fills de Déu, que és fruit de la veritat... la serenor que ve de la confiança relaxada en el Pare i de la contemplació amorosa de la seva obra.
Tot això, i acabo tornant a citar Sant Agustí, no us ho podrem servir amb vaixella d'or ni d'argent, sinó amb aquesta d'argila que som nosaltres... Però, si teniu gana, fixeu-vos, sobretot, en quin pa us oferim: adoneu-vos que és aquell que va dir "Jo soc el pa baixat del cel".
