NI TU NI JO SABÍEM QUE UN DIA JO SERIA BISBE I TU CARTOIXÀ

 

Als anys quaranta quan vam entrar a la Conreria, aleshores Seminari menor de Barcelona, els noms de Canals, Cardús i Carrera ja es van unir per ordre alfabètic tots els anys dels nostres estudis eclesiàstics fins l’any 1954.

 

Amb en Joan Carrera, i també amb en Joan Pelegrí, Joan Poch, Jacint Matas i Antoni Mirabet vam formar el “Grup Torras i Bages” per promocionar l’estudi del català, la seva història i psicologia amb l’intercanvi de llibres i revistes; el consiliari del grup va ser Mn. Joan Ventosa i Aguilar, superior de Seminari.

 

Els estius, en plenes vacances, els seminaristes del Baix Llobregat fèiem unes trobades felices i joioses a Sant Feliu on fèiem intercanvi d’idees i projectes. Algunes vegades, acabat el curs, anàvem al por de Barcelona a remar i després ens arribàvem a peu a Montserrat a passar-hi uns dies de convivència de joia i amistat.

 

Ordenació sacerdotal

Quan va arribar el moment de la nostra ordenació, l’11 de juliol de 1954, el bisbe Modrego ens va dir que ell no es podria ordenar perquè havia d’anar a la consagració de la cripta de la basílica de Santa Teresa de Lisieux i que ens busquéssim bisbe. Aleshores vam connectar amb Montserrat que tenia projectada l’ordenació dels seus monjos per la festa de Sant Benet i demanàrem a l’abat Escarré que ens permetés d’afegir-nos-hi, cosa que va acceptar, molt de gust.

 

Ens va ordenar el Dr. Ramon Iglesias, bisbe de la Seu d’Urgell, l’únic bisbe català que hi havia aleshores.

 

Adscripció al món obrer

Molt aviat en Joan va destacar per la seva adscripció al món obrer, amb la JOC i l’ACO i va projectar l’editorial Nova Terra per fornir llibre que ajudessin a renovar la cultura eclesiàstica d’aquell moment, traduint molts llibres de les col·leccions de l’editorial Masses Ouvrières i d’altres alemanyes o d’altres països.

 

Després d’uns exercicis al Tibidabo de consiliaris jocistes Carrera, Martí Canal, Jordi Bertran i Llucià Garreta van fundar Correspondència de diàleg eclesial per intercanviar experiències jocistes dels consiliaris i que estendre després a tothom que hi volgués col·laborar.

 

 

Exemplaritat edificant

En Joan era d’una exemplaritat sacerdotal mols edificant: es confessava sovint, resava el rosari cada dia, confessava molt i dirigia espiritualment a molta gent. La revisió de vi da el va marcar profundament i el va ajudar a portar una vida evangèlica molt exigent.

 

Va predicar exercicis espirituals donant a conèixer la personalitat del beat Pere Tarrés i la mort el va trobar al Santuari del Miracle donant exercicis espirituals als seminaristes de Barcelona.

Producció humana

 Políticament es va inscriure a Unió Democràtica de Catalunya i va formar part dels grups que, reunits a Montserrat l’any 1974 va formar Convergència Democràtica de Catalunya, col·laborant amb en Jordi Pujol en la formació de grups que s’anaven integrant a Convergència.

 

Era molt aficionat al futbol i es va fer soci del Barça i es delia i gaudia d’assistir als partits del Camp Nou.

 

Quan era a Badalona, a Llefià, amb la col·laboració de Banca Catalana va crear una cooperativa d’habitatges per gent obrera i va promocionar el barri amb agrupacions de veïns i clubs de futbol. Va col·laborar amb grups de Badalona per demanar a l’Ajuntament la promoció de l’ensenyament de català i va se assidu col·laborador de la revist Albada del Cercle Catòlic.

 

Amb exmilitants de la JOC va formar grups d’ACO amb molta destresa que encara recorden la seva exemplaritat avui.

 

Càrrecs

Va ser rector de diverses parròquies, l’última d’elles la parròquia de Sant Isidre de L’Hospitalet de Llobregat, President del Col·legi de Rectors de Barcelona i fundador i primer president de la Fundació d’Escoles Parroquials. Durant l’època del Bisbe Marcelo González va ser nomenat Vicari Episcopal de Món Obrer. L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat el va distingir amb la Distinció Ciutadana de la Ciutat de L'Hospitalet.

 

 

Amic de la Cartoixa de Montealegre

Quan jo vaig entrar a la Cartoixa, l’octubre del 1985, em va venir a veure vàries vegades a la Grande Chartreuse, amb mn. Cardús, una d’elles l’any 1992. Després a Montelagre va defensar la Cartoixa del perill del projecte de carretera que malmetia la solitud i el silenci del monestir.

 

 

Relació amb els companys de curs

Va presidir la concelebració i el dinar de les nostres noces d’or sacerdotals el juliol de 2004 a la Cartoixa de Montealegre i a la Conreria.

 

Promocionà les trobades de companys de curs, incloent-hi els companys secularitzats, assistint-hi personalment, inclús quan era bisbe.

 

 

El llegat del Bisbe Carrera

El llegat de Bisbe Carrera és molt important, sobretot el que va deixar en la pastoral Arrels Cristianes de Catalunya, que el Concili Provincial de Tarragona va incorporar en els seus documents que després va aprovar el Vaticà.

 

Personalment jo, a l’amic, sacerdot i bisbe m’hi sento totalment identificat i sempre em va edificar la seva exemplaritat.

 

Gràcies a ell l’espiritualitat d’aquell temps va ser refermada pel seu mestratge i per les obres que va anar publicant a l’editorial Nova Terra renovant la cultura catalana en tots els seus àmbits.

 

Escriptor i organitzador

Assidu col·laborador de Catalunya Cristian en la secció “Ara Mateix”. Quan va morir, Mn. Jarque va compilar els seus escrits en un llibre que permet conèixer i estudiar el seu llegat. Tingué una gran importància l’esforç que va fer per organitzar Ràdio Estel i el Grup Sant Jordi, com també la promoció de dues de les seves amigues farmacèutiques a l’Ordre de les Verges Consagrades, que va consagrar el Cardenal Martínez Sistach a la Catedral de Barcelona.

 

Memòria del Bisbe Carrera i causa de beatificació

Per molts aspectes la venerable memòria del Bisbe Carrera és important de tenir present i no oblidar-la per educació de la nostra Església i de Catalunya. Seria molt interessant recollir les dades necessàries per iniciar ja el procés de beatificació que honraria Barcelona i Catalunya.

Fra Josep Maria Canals

Cartoixa de Montalegre