 |
| Imatge de Sant Benet (façana de la Sagrada Família) de M. Cusachs |
Era el diumenge 11 de juliol de 1954, dia de sant Benet, quan el jove Joan Carrera i Planas va ser ordenat prevere. I a quin millor lloc que als peus de la seva estimada i venerada Mare de Déu de Montserrat. D'aquest fet ara en recordem el seixantè aniversari.
 |
| Amb els companys de promoció abans de ser ordenats |
Tot havia començat quan Mn. Tomás García Garrote, arribà com a vicari a Sant Feliu de Llobregat cap el 1939. En una societat empobrida i malaltissa, aquest prevere aplegà a aquells nens que deambulaven pels carrers plens de cases derruïdes i que els oferien un trist camp de joc. Pobresa i misèria, fam i malalties, els anys de la cruenta Guerra passaven factura, eren els anomenats "nens de la post-guerra". La vivència cristiana de la mare hi posà la llavor i el testimoniatge d'aquest capellà impactà fortament en el petit Joan que per aquell temps s'apuntà a fer d'escolà. Sempre li agraí que li transmetés, no les seves opcions humanes,(que es trobaven molt allunyades l'un de l'altre) sinó que li parlés i transmetés l'Evangeli i que el va fer portar a estimar tant a Jesucrist. D'aquesta època d'escolà el bisbe Joan recordava: "La missa que més m'impressionava era la del diumenge a les 6 del matí, quan encara no clarejava, a la capella de les monges mercedàries, amb poca gent ... Estic segur que aquella vivència de la missa com un fet festiu i de convivència càlida, em va marcar tota la vida." (Del llibre "El gust per la fe").
 |
| Missa d'ordenació Montserrat, 11 de juliol de 1954 |
Mn. Salvador Bacardit, així mateix, ens recordava, a l'any de la mort del Bisbe Joan, unes paraules molt emotives de la seva vivència com a jove capellà: " No em fa cap pudor dir que arribàvem al sacerdoci veritablement enamorats. Rellegint papers antics que ja groguegen, m'adono de com n'érem, d'idealistes. I me'n sento content. El nostre enamorament era de la persona de Jesús i del seu Evangeli, però també alhora i en un mateix moviment del poble, de la gent, dels desvalguts sobretot."
Recordem també les paraules del Pare Abat de Montserrat Josep Maria Soler, el dia 11 de juliol de 2004 quan, com cada any el Bisbe Joan i els seus companys de promoció (tant continuaven sent capellans com si se n'havien sortit) pujaven a Montserrat a celebrar tots junts aquest dia: "Li volem agrair el seu testimoniatge d'amor a Jesucrist i a l'Església, la seva delicadesa per ser agent de comunió, el seu coratge a defensar els valors evangèlics, el seu compromís a favor dels marginats, el seu estil de vida tan proper a la gent senzilla, el seu treball en bé de l'Església catalana, el seu servei a Catalunya amb unes mires ben obertes als altres pobles, Sr. Bisbe, gràcies pel seu testimoniatge, que és prou eloqüent per ser entès fins i tot pels qui no comparteixen la nostra fe."
 |
| Trobada amb els seus companys a La Cartoixa de Montealegre 1994 |
El sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach també feia aquesta reflexió de la seva vocació com a pastor en l'homilia de la missa exequial pel Bisbe Joan el 6 d'octubre de 2008 a la Catedral de Barcelona, deia: "La seva fe cristiana i la seva vocació de pastor el van empènyer sempre a fer present l'Evangeli i l'Església en la vida de les persones i en la identitat i la cultura de Catalunya. Va iniciar i va promoure diverses iniciatives i institucions en el camp pastoral, cultural i social i ha tingut una sensibilitat molt especial pels mitjans de comunicació fent-s'hi present amb profit i encert evangèlic. Amb aquest treball ha fet palesa l'actitud constant de l'Església d'estimar, servir i encarnar-se al nostre poble en bé de les persones i de les institucions cabdals."
Per acabar una deliciosa reflexió, amb el punt poètic que tan bé feia i que ens deixà amb motiu de la commemoració dels 50 anys d'ordenació, l'any 2004, a la missa crismal a la Catedral:
"Han passat cinquanta anys. La flama de la nostra vocació s'ha fet brasa... Però fa bo ara de recordar aquella flama que va encendre aquest caliu, bufant-ne la inevitable cendra del cansament i les contrarietats"
Confiem a Déu les vocacions de tants preveres i per intercessió del Bisbe Joan no ens manqui el seu servei pastoral.
"Us donaré pastors com desitja el meu cor que us pasturin amb coneixement i amb seny" Jr 3, 15.
Reproduïm el text que aparegué en el Boletín Oficial del Obispado de Barcelona en el que es donava notícia de les diferents ordenacions:
El Excmo. y Rvmo Dr. D. Ramón Iglesias Navarri, Obispo de Urgel, confirió Órdenes Sagradas el día 11 de julio de 1954, en la Basílica de Santa Maria de Montserrat, promoviendo los señores que a continuación se indican a las órdenes que se mencionan: ostiariado y lectorado (...), subdiaconado (...), diaconado (...), presbiterado:
D. Federico Bassó Ubach, D. Juan Benito Tolsau, D. Jorge Bertrán Quintana, D. Celestino Bravo Nieto, D. Martín Canal Corminola, D. José M. Canals Lamiel, D. José Cardús Grau, D. Juan Carrera Planas, D. Juan Esteve Fernández, D. Antonio García Ayala, D. Jorge García Clavel, D. Ramón Jansá Soriano, D. Jacinto Matas Abril, D. Antonio Mirabet Mullol, D. Juan Pelegrí Valls, D. Jorge Rius Cot, D. Miguel Saborit Devesa, D. Jaime Serrano Vidal, D. Manuel Tort Martí, D. Jaime Torres Batlle, D. Tomás Vergés Forns, diocesanos.
D. Jaime M Badia Torrescasana, D. Columba M Batlle de Porcioles, D. Antonio Figueras Polá, D. Plácido M. Vila-Abadal Vilaplana, D. Tomás M. Puig Sagrera, D. Beda M. Jiménez, benedictinos.
D. Valentín Bosch Tatjé, diocesano de Vich.
D. Secundino Martínez Pérez, D. Bernardino Román Martínez, conventuales.
D. Francisco Fontova de la V. de la Merced, escolapio.
D. Víctor Cuesta Pérez, san Pedro "ad víncula"
