EM SENTIA JOIÓS DE L'ESGLÉSIA

Qui més qui menys tots hem fet un viatge, petit o llarg aprop, buscant un lloc per descansar, per gaudir de la natura, dels paisatges, buscar una fotografia (o les tan famoses selfies)... Hi ha qui també programa un viatge per conèixer altres cultures, realitats, oferir la seva solidaritat i cooperació.

El mes de gener de 2003 el bisbe Joan viatjà a Blangoua i Makary a l'extrem nord del Camerun on visità als preveres missioners barcelonins Jordi Mas (… 2010), Cisco Pausas i Miquel Àngel Pérez. A la tornada del seu viatge, ens explicà les seves vivències dels moments viscuts en els escrits de la seva secció Ara Mateix. Hi destacà la duresa del medi, però també "la pau de què gaudeixen. Em feia observar que des de les sis del matí, quan surt el sol, ells celebren l'Eucaristia." I continua descrivint "la serenor de les primeres hores matinals, amb un cel sense núvols, la lluna i les estrelles tan visibles a les nits, els paisatges oberts, il·limitats, el ritme tranquil de les hores..."

Ens explica, poc després la calidesa amb que fou acollit per quatre joves cristians amb qui compartí el sopar, diu textualment: "Vam sopar a l'exterior, a la llum de la lluna: havien cuit una cassola de mongetes que vam compartir amb una cullera cada u, després un te..."

En un segon article ens explica que visità l'obra que duen a terme aquests missioners i concretament l'escola infantil on hi assisteixen uns tres-cents nens i nenes i ho fa d'aquesta manera: "uns pocs arreglats... la majoria a peu. Bastants, mal vestits, corrent amb cara astorada" la visita a les aules l'ompli d'alegria que es diluí quan més tard quan estaven al mercat del poble: "resulta que hi havia molts més nens corrent pels carrers que a l'escola. Sembla que l'índex

d'escolarització no passa del 20 %..."

Un dels moments més emotius que visqué va ser la missa dominical, ens ho explica de la següent manera:

"va ser una experiència gratificant: sense pressa, amb la gent concentrada, mudada, participativa. Molts infants, de totes les edats, amb els seus pares. Un cor de joves com a suport dels cants de tots. Dansa en la solemne entrada i en la presentació de les ofrenes. Devoció i joia expressiva..."

quina joia transmeten les seves paraules!

Per acabar unes paraules, que tot i el temps passat (avui també ens diu el Papa Francesc) ens han de fer reflexionar i tractar de fer-les nostres i actuar; un missatge de sentir-nos propers i fer-nos presents enmig dels més pobres i necessitats:

"Als pocs dies de ser al Camerun em va envair un sentiment que no sempre ens acompanya aquí: em sentia especialment joiós de l'Església, de la seva presència entre els més pobres, de la seva acció sòbria i eficaç".