Estem recordant durant tot l'any el centenari
de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, que ocupà la seu del Bisbat de Vic
durant disset anys. Fou autor d'un gran nombre de llibres i escrits pastorals.
Per aquesta raó el citat Bisbat de Vic ha editat recentment el llibre "Torras i Bages. L'home de l'eternitat", un llibre escrit en forma coral per un bon
nombre d'autors. En la seva presentació es destacà l'actualitat del missatge
pastoral del bisbe Torras i Bages, que segueix orientant al creient i que arriba
a molta gent tot i no reconèixer-se com a creient. Se'l considera com un gran
intel·lectual i un home de diàleg.
A mesura que t'endinses en la lectura del
llibre, descobreixes unes enormes semblances amb el Bisbe Joan Carrera. Els dos
han estat prolífics escriptors, no en va l'escriptor i
historiador Albert Manent ens deixà escrit sobre ell aquestes paraules: "Des
del Bisbe Josep Torras i Bages, no hi ha hagut a Catalunya, un prelat que
tingui una obra tan extensa, tan sòlida i amb tants registres". El
bisbe Torras no defugí d'escriure sobre temes transcendentals i importants com
la I Guerra Mundial, qüestions social com la problemàtica obrera del moment. I
només cal recordar els articles de la columna setmanal "Ara mateix"
que el bisbe Joan escrivia a Catalunya Cristiana. És recomanable que de tant en
tant anar-los rellegint en el llibre, de mateix nom, en el que mns. Joan E.
Jarque en feu una recopilació.
Seguim trobant més semblances d'ambdós
prelats en el seu sentiment de pertinença a l'Església i a l'amor per
Catalunya. En la seva obra "La
tradició catalana", el bisbe Torras i Bages demostra l'estimació per
la seva terra i deia que la terra havia pres forma gràcies a la fe cristiana i
que, per tant, estimar la cultura significava tenir fe en Crists. El bisbe Romà
Casanova afirmà que "Torras i Bages és, sens dubte el Patriarca espiritual de Catalunya"
I què en deia el bisbe Joan? Ell va rebre l'encàrrec del redactat d'"Arrels cristianes de Catalunya" (document de la Conferència Episcopal Tarraconense, publicat el 1985, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana), en aquest document parla de cultura, de llengua, de la societat, de la justícia social, el pluralisme, la immigració, ... però el seu missatge central es pot resumir en una frase: "com a bisbes de l'Església a Catalunya encarnada en aquest poble donem fe de la realitat nacional de Catalunya afaiçonada al llarg de mil anys d'història" i com afirmà mn. Jaume Aymar amb motiu dels 30 anys de la seva publicació: "es tracta d'un document amb una mirada àmplia que és reflex d'una Església que va ser capdavantera. L'esperit del bisbe Carrera perviu i Arrels Cristianes també"
I quina millor manera de tancar aquest
article amb aquestes paraules de la "Visita espiritual" que escrigué el Bisbe Torras i Bages i que
tanquen "Arrels cristianes de Catalunya" i que fer referència a la
gran devoció dels dos bisbes a la Mare de Déu de Montserrat:
"Senyora de Montserrat, que teniu la
vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als
pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua".
