Reproduïm el text de l’article sobre mn. Manuel Tort, amic del Bisbe Joan des de les seves èpoques de seminaristes. El podeu trobar també a l’enllaç de Catalunya Cristina del dia 2 d’agost de 2020. També hi trobareu un article de mn. Francesc Nicolau, a qui recordem especialment en el seu 90 è aniversari.
"EN TORT ÉS UN POETA NOSTRE"
Aquesta va ser l’afirmació que va fer el bisbe Joan de mn Manuel Tort en la presentació del seu llibre de poemes “Aigües amargues”. Continuava dient el Bisbe Joan: “Ens enalteix a tots perquè un poeta ens expressa a tots, i perquè en la seva veu, a estones profètica, a estones amarga, però sempre esperançada, hi veiem la nostra pròpia esperança que sovint ha estat difícil; el nostre propi dolor; la nostra pròpia voluntat de ser un poble amb un nom; de complir aquest destí que, com ell diu, és simplement ser catalans”.
La seva amistat venia de lluny. Des del
seminari compartien ideals: un amor a l’Església, a Catalunya i a la classe
obrera. Juntament amb altres capellans vas ser dels primers que es van dedicar
a uns barris plens d’immigració. Mn. Manel
en el poema “Com he plorat davant de tes despulles” posà de relleu
aquesta amistat quan davant de les despulles del Bisbe Joan va esclatar en un
plor incontenible. Amb joia cada any recordaven aquell 11
de juliol de 1954 en que van ser ordenats sacerdots a Montserrat, en aquesta
mateixa data pujaven a donar gràcies a la Mare de Déu.
Parlar amb ell era tota una lliçó d’història viscuda. Relats en primera persona com el que amb un somriure murri explicava que un any, a la biblioteca del Seminari, que era l’única dependència que impedia que la claror fos vista de fora, van posar una gran bandera catalana i sense que ningú ho sabés van celebrar la diada de Sant Jordi.
Des de la seva ordenació de sacerdot exercí la seva tasca pastoral a diverses parròquies principalment al barri de Gràcia. Fou director del secretariat de catequesi i delegat diocesà d’ensenyament i consiliari dels Lluïsos. Molts l’hem conegut en el seu vessant de poeta, com ell ens ha deixat dit: “El poeta té la capacitat d'esdevenir a través dels seus escrits un teòleg complet i un catequista molt eficaç.” Us he de confessar que n’hi ha algunes que les he de llegir vàries vegades, però lluny de fer-se carregós m’ha servit per fer-ne reflexió i pregària. Com va dir el bisbe Sergi en l’homilia de la missa exequial: “ha mort un prevere poeta, un artista, un inspirat del Senyor, un amic del “germà” Jesús de Natzaret.”
Poemes que com ell mateix deia eren “expressió
de bellesa de la fe” i “són un cant amb la unió amb Déu”. “La poesia
és un vehicle extraordinari per poder dialoga amb Déu” i aquí en tenim una
mostra:
Germà Jesús,
si encara et soc germà
guia’m
el seny i dona’m lucidesa.
Soc
davant teu i allargo la mà estesa
