dimecres, 6 de març de 2013

Sant Jeroni de la Murtra: "Recinte de solitud i silenci"

Aquestes són les primeres paraules que es llegeixen i encapçalen el web del monestir de Sant Jeroni i veritablement "solitud i silenci" són les sensacions que es perceben tan bon punt s’arriba a aquest bell indret del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina.


El monestir fou fundat el 1416, des de llavors i fins al 1835 fou habitat per monjos jerònims, que seguien la regla de Sant Agustí. La vida dels monjos estava estretament vinculada al claustre, element central i més notable del monestir. És en aquest indret on començàrem la nostra visita després de rebre una cordial i càlida benvinguda (malgrat el fred i la neu que feia acte de presència aquell dissabte) per part de mossèn Jaume Aymar amb qui el bisbe Joan mantenia una gran amistat; un claustre, d’altra banda, testimoni privilegiat de l'esdevenir històric com és el cas de la intervenció del rei d'Aragó i Catalunya, Joan II, qui feu construir el refetor o de la rebuda d’en  Cristòfor Colom, per part dels Reis Catòlics, provinent de les Índies, de retorn del seu primer viatge (Aymar, 1993).


Acabat aquest revelador recorregut, mn. Aymar ens conduí al veritable centre d’interès de la nostra visita: l'arxiu del Bisbe Joan Carrera. Tan bon punt vàrem entrar a l'estança, ens van corprendre un munt de records i una profunda emoció: ... objectes, ...llibres, ... fotografies,...els retrats de la senyora Josefina, mare del bisbe, i un d'ell mateix, fets per l'artista i amic personal Joan Torras i Viver, .... un recull d'imatges de la seva visita a la seva mestra Mª Rosa d'Ossó, una dedicatòria de l'escultor japonès que treballa a la Sagrada Família, Etsuro Sotoo, a qui ell mateix va batejar;  records de Santa Eulàlia de Provençana i del seu pas com a rector de Sant Isidre Llaurador i en un lloc destacat el seu nomenament com a bisbe auxiliar per part del Papa Joan Pau II.




Tot seguit, davant dels nostres ulls, descobríem el sancta sanctorum de l’arxiu, una vitrina on es troben exposats els seus objectes més personals: vestits de bisbe, la creu pectoral, l'anell, la mitra i el bàcul, el mateix que la comunitat parroquial de Sant Isidre li va regalar.


Parlant amb mossèn Aymar, començaren a verbalitzar-se els records i les vivències de moments viscuts al costat del bisbe Joan. Van ser molts els anys que mn. Jaume Aymar compartí amb el bisbe Joan a Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. Per part nostra, li vàrem exposar el seguit d'activitats que, des de la Comissió Memorial Bisbe Carrera, estem organitzant.









Agraïm a mn. Aymar el temps que ens va dedicar el matí del dissabte, les seves paraules d'encoratjament  i el suport incondicional a les activitats que estem elaborant amb motiu de la commemoració del cinquè aniversari del traspàs del bisbe Joan. I no voldríem acabar sense recordar l'emoció amb què mn. Aymar ens relatà un moment entranyable que demostra la gran devoció del Bisbe Joan vers la Mare de Déu de Montserrat, quan una vegada, l'acompanyà a un lloc des del qual es veu el riu Llobregat que s'atansa fins al massís i li cantà, commogut, els versos de mn. Cinto Verdaguer enaltint la Santa Muntanya:

"Per besar-li els peus
Llobregat s'acosta,
i al veure'ls tan purs
s'atura en sa vora;
besa el setial,
lo besa i se'n torna.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa."

Mn. Jaume Aymar al mig acompanyat d'en Jesús Gandul i en Jordi Breu

 
En Jesús Gandul, en Jordi Breu i en Jordi Garcia, davant de la vitrina on es guarda el bàcul, l'anell i la creu pectoral


EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes