dimarts, 24 de juny de 2014

FESTIVITAT DE SANT JOAN BAPTISTA

24 de juny, sant Joan Baptista, el bisbe Joan celebrava, tal dia com avui, la seva onomàstica i li agradava fer-ho rodejat de la família i dels amics més estimats. Sempre havia manifestat la seva proximitat a la figura i al missatge del Baptista. No en el va triar com un dels relleus del seu bàcul.  
Un missatge que es basava amb un sí incondicional a Jesús, un missatge en el que Jesús és important perquè ell ve a portar-nos la veritat i la vida de Déu:

--Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.  Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant. (Mc 1, 7-8)

La humilitat de Joan queda ben palesa en aquest text. Joan no vol que ningú es fixi en ell vol que el centre, el qui reconeguem més important sigui Jesús. D'aquesta manera el Baptista ens ajuda a preparar-nos per acollir Jesús, perquè si no som humils no rebem bé Jesús.

En el silenci del desert Déu fa entendre a Joan que el Messies Salvador ja era al món i que estava a punt de començar a predicar l'Evangeli. Amb les seves paraules i els seus fets s'esforçava perquè la gent es preparés per comprendre Jesús. "Prepareu el camí al Senyor, aplaneu les seves rutes" deia recordant al profeta Isaïes. Ens demana no escoltar "només amb les orelles" sinó escoltar amb el cor. Escoltar amb ganes de comprendre i fer de veritat el que ens diu. Joan Baptista ens ajuda a preparar el nostre cor per escoltar Jesús.

Quants paral·lelismes entre Joan Baptista i el Bisbe Joan: humilitat, do de paraula, proximitat a la gent, estimació a Jesús. Recordem una de les expressions més boniques que ens va deixar el Bisbe Joan:
"El millor que ens ha passat a la vida és haver conegut Jesucrist".

Ell, Jesús nostre Senyor, és el do que hem de procurar fer arribar a tothom com va dir el Papa Francesc als joves a la darrera Jornada Mundial a Rio de Janeiro:


"Tots estem cridats a l'evangelització i hem de sortir a portar la paraula de Déu a tothom".

dilluns, 9 de juny de 2014

LES FONTS DEL PENSAMENT DEL BISBE JOAN: CARDÓ I MARITAIN

Article d'en Jordi Giró i París.

Agraïm la gentilesa de l'autor d'aquest article, aparegut a Catalunya Cristiana el 29 de maig de 2014 i que ara aquí reproduïm. Es tracta d'una reflexió sobre el pensament del Bisbe Joan i la influència de pensadors com en Carles Cardó i Jacques Maritain.

Vaig conèixer Mossèn Joan Carrera molt abans de la seva ordenació episcopal en el sí de dos institucions dedicades a la reflexió social i política d’inspiració cristiana: El Centre d’Estudis Carles Cardó i l’Institut Internacional Jacques Maritain. De la primera en fou un dels fundadors; de la segona un actiu membre del grup de catalans que, sota la presidència de Ramon Sugranyes de Franch, ens hi aplegàvem per tal de conèixer de primera mà els estudis internacionals dels seguidors del pensador francès. No podria trobar millor manera de presentar les fonts i el desenvolupament del pensament eclesial, social i polític del bisbe Joan, que mostrar la reveladora significació que atresora l’encreuament emblemàtic entre ambdós institucions. Joan Carrera, junt amb Artur Juncosa, Jordi Sales, Joan Rigol, Llibert Cuatrecases, Josep M. Coll i altres, promogué que el C.E.C.C. fos la secció catalana de l’I. I. J. Maritain, i que aquesta estreta vinculació esdevingués tot un programa simbòlic d’actuació reflexiva.

Al bisbe Joan crec que no li desplaurà que ens referim a ambdós pensadors, Carles Cardó i Jacques Maritain, com la principal font d’inspiració del seu pensament eclesial, social i polític. I alhora, que n’entenguem l’encreuament d’ambdues perspectives com la seva màxima aspiració ideològica. La podem resumir així: l’intent d’una original vinculació entre la tradició catòlica catalana de defensa i afirmació nacional, que representa Cardó, amb la línia de reflexió europea, pluralista i democràtica, de l’Humanisme integral de Maritain.

El bisbe Joan no era un pensador teòric de grans llibres. Era un home que impulsava projectes d’Església en acció (editorial Nova Terra, cooperativisme, plataformes i associacions diverses, preses de posició col·lectives, etc.) que, a l’estil del periodisme inspirador que exercí el Cardó d’abans de la Guerra Civil espanyola, usava lliurement el seu heterogeni bagatge intel·lectual per a respondre als reptes de la presència cristiana en la societat actual en formats breus i suggeridors. Aquests reptes són bàsicament quatre.

Primer, un esforç continuat per l’aggiornamento conciliar, amb la sana intenció que el cristianisme continuï essent una opció significativa, tant personalment com social, per als homes i les dones del segle XXI, assumint-ne els ideals moderns de llibertat i igualtat propis de la Revolució Francesa. O sigui, no resignar-se a malviure reduint la fe a una consolació privada, a la defensiva, ni a administrar engrunes piadoses de sagristia, entretinguts en el culte. Segon, la continuació del compromís de l’Església catalana per col·laborar amb el procés de reconstrucció nacional iniciat amb la Renaixença, el segle passat, i al qual tants homes i dones catalanes i cristianes s’hi han sumat de manera entusiasta. Tercer, la passió per la defensa del Drets Humans i la Justícia Social, entesos com la necessitat de respondre evangèlicament a les escandaloses desigualtats econòmiques amb la fraternitat (tercer lema de la Revolució Francesa) dels fills de Déu, aplegats en una societat nacional més igualitària, sense però posar en perill la sana llibertat d’aquests mateixos fills. I finalment, quart, l’ideal polític de la democràcia com a lloc privilegiat i aposta incontrovertible pel diàleg, a les antípodes de la guerra civil i el nacionalcatolicisme, interpretat no tan sols com una eina relativista per a prendre mecànicament decisions, en base a consultes segons majories i minories, sinó com la casa de la paraula i la llar de l’amistat cívica. En resum, doncs: presència pública, alhora valenta i amable, sempre dialogant, al servei dels que no pensen com nosaltres i en estreta col·laboració amb ells, compromís de desplegament i aprofundiment nacional, justícia social basada en la defensa dels drets humans i democràcia, són els quatre eixos del pensament del bisbe Joan.

El pensament de Carles Cardó, sobretot la distinció entre Estat i Nació, i el compromís per la llengua, la cultura i la tradició, el trobem com a esquema d’escrits col·lectius, que ajudà a redactar, com el document Arrels cristianes de Catalunya, o bé en articles com La Diada nacional i Reflexions per a l’Onze de setembre, aplegats a l’antologia titulada: La canya esquerdada, (1993). Però allà on més es pot comprovar la seva petja és en l’article: No hi ha Església sense poble. (Rev. Qüestions de Vida Cristiana, núm. 179), en la presentació que feu de la reedició de la Meditació catalana de Cardó, publicada pel CECC el 1989, i finalment, en l’estudi Aproximació a Carles Cardó en el seu naixement (1984). La influència de Maritain en escrits col·lectius sobre els Drets Humans, com Catalunya avui. Reflexió d’uns cristians en el vint-i-cinquè aniversari de la proclamació dels Drets de l’Home. En llibres com Del Postconcili al postprogressisme, (1994) i en l’obra de Raïssa Maritain Les grans amistats, la primera part de la qual ell mateix va traduir i prologar per a l’Editorial Nova Terra, el 1964. D’aquesta obra caldria publicar la traducció de la segona part, pendent encara d’editorial interessada: serà el millor regal i record que li podríem fer.

Jordi Giró i París 

diumenge, 1 de juny de 2014

EXPOSICIÓ-HOMENATGE AL BISBE JOAN CARRERA

Amb aquest títol es presenta el vídeo elaborat pel departament de comunicació de l’Abadia de Montserrat de l’acte d’inauguració de l’exposició “Un Ara Mateix...per sempre” que organitzà l’Abadia de Montserrat i el Memorial Bisbe Joan Carrera de la Parròquia de Sant Isidre.

El vídeo reflecteix els elements més significatius de l’exposició com són la professada devoció del Bisbe Joan a la Mare de Déu de Montserrat que va escollí la imatge de la Moreneta per al seu escut episcopal i la seva especial vinculació amb els membres de la comunitat benedictina. Alhora vol ser testimoni del seixantè aniversari de la seva ordenació com a prevere que tingué lloc a la Basílica de Montserrat el 11 de juliol de 1954.

S’hi recullen també les intervencions del President de la Generalitat Artur Mas i del Pare Abat de Montserrat Josep Maria Soler. També hi intervingué l’arquebisbe de Tarragona Mns. Jaume Pujol, i el president Jordi Pujol. En nom del Memorial hi intervingué en Jordi García.



Des del Memorial volem agrair a l’Òscar Bardají i a tot l’equip del Departament de Comunicació el seguiment que han fet de l’acte i la seva dedicació i interès.

Aquí us deixem el vídeo:

ROMIATGE DEL CLUB + AMICS A MONTSERRAT

El dissabte 31 de maig va tenir lloc el Romiatge del Club+Amics a Montserrat amb una notable assistència.
Un cop a Montserrat i després de la Missa Conventual van visitar l’Exposició “Un Ara Mateix ... per sempre” dedicada al Bisbe Joan Carrera. El Bisbe Joan va ser un gran impulsor de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel i vetllà sempre per aquests dos mitjans de comunicació. Durant vint-i-cinc anys va escriure una secció anomenada "Ara Mateix" d'on pren el títol de l'Exposició que com ja sabeu és un recull de fotografies retrospectives de la seva vida i de la seva tasca pastoral i de fragments dels seus escrits. Mossèn Jaume Aymar presentà als assistents l'exposició.















Des d’allà la Clara Pujades ens ha enviat aquestes fotografies de la visita que van fer a l’exposició.

Aquest enllaç us porta a la notícia d'Església Barcelona

El Club+Amics de Catalunya Cristiana peregrina a Montserrat 

EXPOSICIÓ A MONTSERRAT

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - I

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - II

Actes Memorial Bisbe Joan Carrera - III

Etiquetes